Conferència plenària

BEL OLID (Mataró, 1977)

Escriu, tradueix i ensenya literatura i escriptura creativa. Destaca la seva intensa activitat de traducció al català i també al castellà, principalment d’obres de literatura infantil. Els seus idiomes de treball són l’alemany, el castellà, el francès, l’anglès i l’italià. Ha rebut diversos premis literaris, entre ells el Premi Documenta (2010). 

Des que la seva primera novel·la Una terra solitària (Empúries, 2011) va obtenir el 2010 el premi Documenta, Bel Olid no ha deixat de publicar i traduir obres de tota mena. El gènere més destacat entre la seva producció és la literatura infantil i juvenil, al que també ha dedicat reflexions teòriques, com Les heroïnes contraataquen (Pagès Editors, 2011), Premi Rovelló, un assaig sobre els rols de gènere a la literatura infantil. També ha cultivat l’assaig amb títols clau en la divulgació del feminisme, com Feminisme de butxaca: kit de supervivència (Angle Editorial, 2017) o Follem? (Bridge, 2019).

El 2020 va publicar l’assaig A contrapèl (Destino, 2020), la seva última aportació al debat feminista i el 2021 Suite TOC (Ara Llibres, 2021), que fa una passa endavant en la lluita contra el tabú de les malalties mentals. En la seva vessant traductora, Bel Olid ha portat al català Problemes de gènere (Angle Editorial, 2021), de Judith Butler, una de les obres fonamentals del pensament feminista.

Col·labora en nombrosos mitjans de comunicació culturals i en premsa. Ha presidit el Consell Europeu d’Associacions de Traductors Literaris (CEATL - Conseil Européen des Associations de Traducteurs Littéraires, 2013 - 2015), i de 2015 a 2022 ha presidit l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

La importància d'entendre(-hi): privilegis i incomprensions en el camp de la traducció

Durant els darrers anys es parla cada dia més sobre la posició des de la qual es tradueixen determinats textos. Les crítiques de Janice Deul quan es va triar una persona blanca per traduir els textos d'Amanda Gorman al neerlandès van provocar no només que Marieke Lucas Rijneveld refusés de fer la traducció, sinó que no es publiqués la traducció que n'havia fet Víctor Obiols en català.

Més enllà de les preguntes sobre si "un home pot traduir una dona" o si "una persona que no pateix racisme pot traduir una persona racialitzada", com afecten els privilegis de qui tradueix la comprensió dels originals? Quins mecanismes es poden establir perquè la distància entre la vivència de qui tradueix i la de qui escriu no impedeixin una traducció òptima?

Campus d'excel·lència internacional U A B