Convents

L’edifici conventual de Sant Francesc de Paula, dels frares mínims, tingué funcions diverses des de la seva fundació, cap a finals del segle XIV. Així, des de 1389 fins a mitjan segle XV allotjà l’hospital fundat per Berenguer de Castelltort. Després de la guerra amb Joan II s’hi establiren els frares franciscans, ja que el convent situat al peu del camí ral havia quedat destruït. Quan aquests pogueren tornar al seu convent després de la reconstrucció, l’any 1567 arribaren els frares mínims de Sant Francesc de Paula, que hi restaren fins l’any 1835, coincidint amb la desamortització de Mendizábal. També fou la seu provisional de la Universitat entre 1716 i 1740, mentre s’estaven duent a terme les obres de l'edifici. La imatge mostra l’interior del temple, amb capelles laterals obertes mitjançant arcs apuntats que contrasten amb el barroquisme de la gran petxina  de l’absis –evidència de les successives modificacions que es van dur a terme en aquest edifici. El retaule major, flanquejat per dues portes que suposem d’accés a la sagristia i a d’altres dependències, és una estructura bàsicament arquitectònica, de factura setcentista, amb la imatge central ubicada en una fornícula amb el perfil característic d’un marc d’alcova i les imatges de dos sants amb l’hàbit franciscà –estem parlant de l’església dels framenors. A la zona del sagrari s’hi endevina la presència d’una petita imatge nimbada, que podríem identificar vagament com una Mare de Déu. Al seu emplaçament, avui hi ha l'avinguda Lluís de Paula.

Tant l'església com el convent dels pares caputxins varen ser construïts al llarg de la dècada de 1880. El convent va ser consagrat el 1883 mentre que l'església ho seria el 1887.

Fotografia: Arxiu Comarcal de Bages.

La construcció de l'església de les monges caputxines data de 1681. Tot i la destrucció que va patir varen poder salvar-se els capitells i algunes columnes del claustre que actualment es conserven al museu de la Cova de Sant Ignasi.

Fotografia: Arxiu Comarcal del Bages. Fons Lluís Roviralta.

La construcció de l'església de les monges caputxines data de 1681. Tot i la destrucció que va patir varen poder salvar-se els capitells i algunes columnes del claustre que actualment es conserven al museu de la Cova de Sant Ignasi.

Fotografia: Arxiu Comarcal del Bages. Fons Lluís Roviralta.

El convent del Carme es va començar a edificar a finals dels segle XIII però no seria fins al segles XVI i XVII que prendria la seva forma final amb les reformes dels claustres i la construcció de nous edificis. Amb les guerres napoleòniques el convent ja patir una primera onada de destrucció i saqueigs i al 1835 va ser completament incendiat, fet que va propiciar la dispersió de la comunitat religiosa. Al 1874 es va enderrocar el poc que en quedava, tot i que encara es poden observar algunes de les restes al MNAC o a Sant Adrià de Besós.

El santuari de l'Ajuda es troba al carrer de Sant Pere més baix de Barcelona. Aquest esdifici va ser la primera residència de la comunitat de caputxins a Barcelona, després de les desamortitazions de 1835. Amb la Setmana Tràgica de 1909 el convent va ser incendiat i al 1936, de nou incendiat i saquejat.

Fotografia:

La comunitat dels servites era la usuària de l'església del Bonsuccès, els quals la feren construïr durant la dècada de 1630. Va ser desamortitzada al segle XIX, convertida en caserna i enderrocada el 1936. El retaule major va ser obra de Domènec Rovira

Situada al barri del Raval de Barcelona, l'església de les Jerónimes era utilitzada per la parròquia de la Mare de Déu del Carme. Va ser completament incendiada i destruïda durant la Setmana Tràgica el 1909. A més del propi convent també es varen pedre moltes de les restes artístiques que es conservaven allí, provinents dels monestirs jerònims de la Vall d'Hebron i la Murtra.