Presentació del número 4 de Methodos (català)

S. Giralt, «Presentació del número 4 de Methodos (català)», Methodos, vol. 4, p. 1, 2019.

Us presentem un nou número de Methodos. Revista de didàctica dels estudis clàssics, que dediquem a la memòria de Pedro Luis Cano, catedràtic jubilat de Filologia Llatina de la Universitat Autònoma de Barcelona, en motiu de la seva recent i inesperada mort. No podia ser d’una altra manera, atès que Pedro Luis Cano va fundar i dirigir la revista sota el nom de Methodos. Revista electrónica de didáctica del latín (2003-2008).

Presentación del número 4 de Methodos (castellano)

S. Giralt, «Presentación del número 4 de Methodos (castellano)», Methodos, vol. 4, p. 2, 2019.

Os presentamos un nuevo número de Methodos. Revista de didàctica dels estudis clàssics, que dedicamos a la memoria de Pedro Luis Cano, catedrático jubilado de Filología Latina de la UniversitatAutònoma de Barcelona, con motivo de su reciente e inesperada muerte. No podía ser de otro modo, dado que Pedro Luis Cano fundó y dirigió la revista bajo el nombre de Methodos. Revista electrónica de didáctica del latín(2003-2008).

In memoriam Pedro Luis Cano Alonso (1946-2018)

C. Ferrero Hernández, «In memoriam Pedro Luis Cano Alonso (1946-2018)», Methodos, vol. 4, pp. 3-5, 2019.

El profesor Pedro Luis Cano Alonso, catedrático jubilado de Filología latina del Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona y fundador de Methodos, falleció, de forma inesperada, el 21 de diciembre de 2018. Con estas líneas queremos rendir un pequeño homenaje a su figura y a su esfuerzo por mantener viva la disciplina a la que se dedicó durante cincuenta años, desde la misma fundación de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Un recorregut pel teatre popular romà : de les farses atel·lanes a la pantomima

E. Garriga Martí, «Un recorregut pel teatre popular romà : de les farses atel·lanes a la pantomima», Methodos, Núm. 4 (2019) , p. 7-28, vol. 4, 2019.

L'Aula de Teatre de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) <www. experimentateatre. com> porta des de l'any 2000 dedicant, cada curs, un dels seus tallers a la investigació, reconstrucció i re-presentació del teatre popular romà, en col·laboració amb el Festival de reconstrucció romana Tarraco Viva, que té lloc anualment al maig. Aquest procés que presentem aquí, ha quedat recollit en dos volums, publicats i presentats en el marc del Festival el 2004 i el 2016 i també en diversos enregistraments en vídeo, disponibles al canal Youtube de la xarxa binària.

Dramatización y griegometrajes: por una "experiencia" integrada del griego

N. Palomar Pérez, Plesa, D. C., Solé, D., y Rion, L., «Dramatización y griegometrajes: por una "experiencia" integrada del griego», Methodos, vol. 4, pp. 29-39, 2019.

El abordaje oral de los textos orientado a su dramatización hace que el aprendizaje del griego se convierta en una experiencia. La dinámica de decir en griego lo que dice un personaje encarnándolo e interactuando con compañeros promueve una asimilación consistente y grata. En ese proceso cooperativo cada cual despliega sus aptitudes; el resultado es una obra colectiva que se presenta en público, promoviendo la socialización del griego. Su filmación, que da lugar a los griegometrajes, ha estimulado la creación del GID Cinestèsia, que opta por el audiovisual para la enseñanza del griego.

Propostes i orientacions per a la lectura del Prometeu encadenat

R. Torné, «Propostes i orientacions per a la lectura del Prometeu encadenat», Methodos, vol. 4, pp. 41-46, 2019.

L'autor proposa cinc aspectes que, al seu parer, caldria abordar a les aules d'ensenyament secundari per a la lectura de la tragèdia d'Èsquil, El Prometeu encadenat. Es tracta d'una variada riquesa antropològica, religiosa, artística que convé mostrar als joves lectors mitjançant algunes notes. L'autor també proporciona en annex una proposta de guia i treball de lectura d'aquesta peça.

Una proposta per facilitar la lectura de textos poètics llatins

P. Fàbregas Salis, «Una proposta per facilitar la lectura de textos poètics llatins», Methodos, vol. 4, pp. 47-62, 2019.

Es presenta una proposta didàctica per facilitar l'accés a la lectura de textos poètics llatins originals a estudiants de Batxillerat i dels primers cursos universitaris. Es proposa que l'accés a l'original es faci a partir d'una adaptació en forma de diàleg, que permet simplificar i glossar l'original. Es pretén donar eines als alumnes perquè puguin desenvolupar les seves capacitats com a lectors de qualsevol altre text literari. Com a mostra, es presenta l'adaptació d'una elegia d'Ovidi: Am. 1. 5.

In schola romana: taller internivells per estudiar de manera pràctica l'educació a l'antiga Roma

L. Lucas, «In schola romana: taller internivells per estudiar de manera pràctica l'educació a l'antiga Roma», Methodos, vol. 4, pp. 63-70, 2019.

Projecte dut a terme per treballar alguns continguts de la vida quotidiana romana amb alumnes de primer de Batxillerat a través d'una reconstrucció històrica "de principiants" feta pels mateixos alumnes: es treballa internivells "L'escola romana", oferint als alumnes de primer d'ESO la possibilitat d'assistir a un ludus litterarius, un grammaticus i un rhetoris, en els quals els alumnes de Batxillerat eren els magistri i els d'ESO els alumni.

La lectura del cicle troià a través del role-playing i les xarxes socials

B. Cantó, «La lectura del cicle troià a través del role-playing i les xarxes socials», Methodos, vol. 4, pp. 71-83, 2019.

L'article recull l'experiència didàctica d'una lectura alternativa del contingut literari, cultural i artístic del cicle troià, a través de rols i de perfils oberts ad hoc a la xarxa social Facebook. La proposta afavoreix el treball competencial i interdisciplinari, potenciant també la capacitat empàtica i creativa de l'alumnat. El fet de reescriure i representar el mite afavoreix l'aprenentatge significatiu, cooperatiu i responsable, el qual propicia l'assoliment d'un coneixement més ric i complert.

Propuesta didáctica para la asignatura de Griego I en el marco del bachillerato internacional

M. Páez Martínez, «Propuesta didáctica para la asignatura de Griego I en el marco del bachillerato internacional», Methodos, vol. 4, pp. 95-117, 2019.

Este artículo recoge un conjunto de estrategias y propuestas didácticas que favorezcan un encaje satisfactorio de la asignatura de Griego I en el Bachillerato Internacional. El objetivo ha consistido en vincular, en la medida de lo posible, tradición clásica con el entorno natural de un alumnado concreto y con Europa, siendo esta el eje vertebrador de nuestra propuesta. Tratando de atender a distintas metodologías más o menos innovadoras, en una primera parte se presentan los distintos contenidos y actividades en el tradicional formato de unidad didáctica.

Presentació del número 3 de Methodos: mètodes actius, aprenentatge del lèxic, interdisplinarietat

S. Giralt, «Presentació del número 3 de Methodos: mètodes actius, aprenentatge del lèxic, interdisplinarietat», Methodos, vol. 3, 2016.

Hem volgut que el tercer número de Methodos abordés el que actualment constitueix la principal innovació en l'aprenentatge de les llengües clàssiques, els mètodes actius, amb la presentació de diversos projectes desenvolupats en aquest sentit tant a la secundària com a la universitat. També s'hi poden trobar altres experiències orientades a donar suport a l'aprenentatge del lèxic amb suport de les TIC així com a fer comprendre el funcionament de certes categories gramaticals que poden resultar difícils per als estudiants.

Presentación del número 3 de Methodos: métodos activos, aprendizaje del léxico, interdisplinariedad

S. Giralt, «Presentación del número 3 de Methodos: métodos activos, aprendizaje del léxico, interdisplinariedad», Methodos, vol. 3, 2016.

Hemos querido que el tercer número de Methodos abordara lo que actualmente constituye la principal innovación en el aprendizaje de las lenguas clásicas, los métodos activos, con la presentación de varios proyectos desarrollados en este sentido tanto en la secundaria como en la universidad. También se pueden encontrar en este número otras experiencias orientadas a apoyar el aprendizaje del léxico con apoyo de las TIC así como a hacer comprender el funcionamiento de ciertas categorías gramaticales que pueden resultar difíciles para a los estudiantes.

Sal Musarum: La vía de los humanistas en la enseñanza de la lengua latina (De lingua latina docenda per uiam quae dicitur humanistarum)

S. Ramos Maldonado, «Sal Musarum: La vía de los humanistas en la enseñanza de la lengua latina (De lingua latina docenda per uiam quae dicitur humanistarum)», Methodos, vol. 3, pp. 1-26, 2016.

Sal Musarum es un proyecto de innovación y mejora docente desarrollado en el seno del Dpto. de Filología Clásica de la Universidad de Cádiz, cuyo objetivo fundamental es desarrollar actividades que fomenten el uso de las lenguas clásicas, especialmente de la lengua latina, y las cuatro destrezas lingüísticas básicas para mejorar el aprendizaje de nuestros alumnos.

Le Kuklos hellenikos: une expérimentation pédagogique en grec ancien

C. Delattre, «Le Kuklos hellenikos: une expérimentation pédagogique en grec ancien», Methodos, vol. 3, pp. 27-35, 2016.

Le Kuklos Hellenikos est un groupe créé à Paris il y a plus de dix ans, où l’on parle, à ce que l’on dit, grec ancien. Quelle idée! Mais derrière cette définition simple («parler grec») se cachent des questions méthodologiques redoutables: que signifie «parler» une langue ancienne? Est-ce que l’on peut parler, par exemple, de l’économie et de l’euro, de la météorologie et de la politique, de la télévision et d’Internet?

Τὸ Ἑλληνικὸν παιδίον, una propuesta didáctica en el aula

M. Díaz Ávila, «Τὸ Ἑλληνικὸν παιδίον, una propuesta didáctica en el aula», Methodos, vol. 3, pp. 37-43, 2016.

A través de este artículo se exponen algunas de las razones que han llevado a abandonar el método tradicional y a abogar por el método directo, como lleva pasando varios años entre los profesores de latín y cada vez más entre los de griego. Además, se presenta la adaptación del método A Greek Boy at Home de W. H. D.

L’univers clàssic dels nostres mots

M. Capellà i Soler, «L’univers clàssic dels nostres mots», Methodos, vol. 3, pp. 45-54, 2016.

L’article consisteix en diferents intervencions didàctiques a l’aula de clàssiques i/o de llengua catalana a partir d’arrels grecollatines per afavorir la integració dels coneixements de diferents matèries amb abast interdisciplinari i adquirir, tot aprenent a aprendre, la competència lèxica, tan fonamental en el desenvolupament de la competència comunicativa, dins el marc de l’adquisició de la competència digital i audiovisual.

De les fonts antigues a l’escena contemporània. Arqueoescena: un pont entre el passat i el present, Num 3

I. M. Panosa Domingo, «De les fonts antigues a l’escena contemporània. Arqueoescena: un pont entre el passat i el present, Num 3», Methodos, vol. 3, pp. 55-66, 2016.

Arqueoescena és una plataforma d’acadèmics, creadors i intèrprets professionals que duen a terme projectes transversals de recerca i creació. Planteja una nova línia d’investigació basada en fonts arqueològiques, filològiques, musicològiques i etnogràfiques sobre les arts escèniques en l’antiguitat. Desenvolupa una metodologia de transferència que vincula la producció científica amb les activitats educatives i la difusió cultural mitjançant la posada en escena. Fins ara ha executat projectes escènics i didàctics sobre l’Egipte faraònic i l’antiga Grècia.

Enseñanza de la lengua latina: resultados preliminares sobre las ventajas e inconvenientes en el empleo de diferentes metodologías

G. L. de Lerma y Ambròs, A., «Enseñanza de la lengua latina: resultados preliminares sobre las ventajas e inconvenientes en el empleo de diferentes metodologías», Methodos, vol. 3, pp. 67-83, 2016.

La metodología para la enseñanza y el aprendizaje de la lengua latina en el bachillerato es motivo de debate por distintos colectivos de expertos. Con el fin de aportar datos para la investigación y reflexión, diseñamos y enviamos un cuestionario a profesores y alumnos de segundo de bachillerato pertenecientes a distintas comunidades autónomas.

Base de textos grecs: una eina per a l’estudi de la sintaxi

P. Gómez, Mestre, F., y González, V., «Base de textos grecs: una eina per a l’estudi de la sintaxi», Methodos, vol. 3, pp. 85-92, 2016.

Presentació d’una base de textos grecs antics, d’accés lliure, creada pel Grup Consolidat d’Innovació-ELECTRA (Universitat de Barcelona) per il·lustrar categories de sintaxi nominal i oracional. Els textos grecs, ordenats segons un llistat de tags sintàctics per facilitar la cerca d’exemples d’una construcció sintàctica determinada, van acompanyats d’una traducció. Aquesta base és un instrument docent nou per completar explicacions teòriques i per contribuir a una millora del procés d’ensenyament-aprenentatge en el context acadèmic actual.

Diseño y construcción de un corpus de referencia de latín

M. García Ferrer, «Diseño y construcción de un corpus de referencia de latín», Methodos, vol. 3, pp. 93-105, 2016.

La incorporación de los avances de la lingüística de corpus a la didáctica del latín es ya una realidad, que ha permitido mejorar las herramientas para trabajar los textos latinos y las posibilidades de explotación para su estudio.

Presentació del lèxic bàsic Grec-Català

A. Sánchez i Bernet, «Presentació del lèxic bàsic Grec-Català», Methodos, vol. 3, pp. 107-111, 2016.

Atesa la dificultat de molts estudiants de primer curs de Filologia Clàssica per consultar àgilment diccionaris i adquirir un vocabulari bàsic, presentem el Lèxic bàsic grec-català amb més de 800 paraules de l’oratòria judicial de Lísias i Iseu i d’alguns textos narratius de Xenofont. Es pot consultar lliurement on-line i imprimir fàcilment, consta d’una traducció catalana de les accepcions més comunes del mot i informació morfosintàctica bàsica a més d’un aparat amb els derivats catalans.

El participi en grec clàssic i en anglès: l’ús didàctic d’esquemes equivalents

P. Gilabert Barberà y Palomar Pérez, N., «El participi en grec clàssic i en anglès: l’ús didàctic d’esquemes equivalents», Methodos, vol. 3, pp. 113-118 , 2016.

L’equivalència de les funcions atributiva, apositiva i predicativa del participi, així com el seu valor absolut, tant en grec clàssic com en anglès, és total. Aquesta breu comunicació presenta les definicions pertinents i tot un seguit d’exemples que la il·lustren amb justesa. En la docència del grec clàssic, el suport d’una segona llengua com ara l’anglès representa sens dubte un recurs didàctic valuós.

Los pronombres latinos : propuesta didáctica

M. Martínez Hernández, «Los pronombres latinos : propuesta didáctica», Methodos, vol. 3, pp. 119-141, 2016.

Se emprende una propuesta didáctica sobre los pronombres en latín en 1º Bachillerato, a partir del conocimiento –mediante un modelo de cuestionario- de las ideas previas del alumnado, según el marco teórico del cognitivismo. El objetivo es lograr un modo de proceder para asegurar el cambio conceptual de los alumnos desde sus ideas previas erróneas hacia el conocimiento veraz, a partir del diseño de una unidad didáctica en la que se explican los tipos de pronombres latinos.

Propuesta de una nueva herramienta metodológica para la enseñanza-aprendizaje de la Cultura Clásica

L. M. ª Husillos García, «Propuesta de una nueva herramienta metodológica para la enseñanza-aprendizaje de la Cultura Clásica», Methodos, vol. 3, pp. 143-153, 2016.

En la actualidad estamos viviendo un tiempo de crisis, no solo económica, sino también de valores. Esto afecta de forma notable al estudio de las humanidades, en general, y de las clásicas, en particular, por lo que se hace más necesaria que nunca la innovación didáctica para anular la corriente social y política que infravalora y menosprecia nuestros estudios. En este trabajo se presenta una nueva herramienta didáctica para el conocimiento de la cultura clásica en Catalunya, utilizando el entorno más próximo, como es el mundo del vino catalán que haga alusión a la cultura grecorromana.

illARgonauta (el món clàssic i el màrqueting a través de l’AR)

T. ; Jenny y Nadal, F., «illARgonauta (el món clàssic i el màrqueting a través de l’AR)», Methodos, vol. 3, pp. 155-159, 2016.

Es presenta el projecte illARgonauta, en què es treballa la influència de la cultura clàssica en el món de la publicitat i l’empresa. Cada setmana, els alumnes de Llatí i Economia de l’Institut Illa de Rodes de Roses es reuneixen per treballar aquest projecte en comú. Periòdicament, es publiquen entrades al blog tot creant vídeos amb realitat augmentada i es difonen a través de les xarxes socials.

La ceràmica grega àtica com a eina didàctica

M. Blay, «La ceràmica grega àtica com a eina didàctica», Methodos, vol. 3, pp. 161-167, 2016.

Aquest article mostra diferents propostes didàctiques realitzades amb alumnes de batxillerat humanístic i artístic a partir de peces de ceràmica àtica, extretes de la base de dades d’Iberia Graeca i, més concretament, de peces provinents de jaciments de Catalunya, especialment d’Empúries.

Una experiencia interdisciplinar: mitología clásica, astronomía y pintura en la poesía de Miguel Hernández

J. I. Andújar Cantón, «Una experiencia interdisciplinar: mitología clásica, astronomía y pintura en la poesía de Miguel Hernández», Methodos, vol. 3, pp. 169-186, 2016.

Mostramos una experiencia docente en la que la astronomía, la mitología clásica, la pintura del Museo del Prado y la poesía de Miguel Hernández han sido unidas para descubrir una belleza vista hasta ahora sólo de forma separada. Igualmente hemos descubierto que en la poesía de Miguel Hernández aparecen unos referentes clásicos hasta ahora poco estudiados y que nos parecían fundamentales para comprender mejor su obra poética, ya que emplea con gran dominio la mitología clásica como un recurso estilístico y cultural de primer orden.

De la disputaçión que los griegos et los romanos en uno ovieron, Juan Ruiz, Arcipreste de Hita, Libro de buen amor, (siglo XIV)

T. Ochagavía y Falip, E., «De la disputaçión que los griegos et los romanos en uno ovieron, Juan Ruiz, Arcipreste de Hita, Libro de buen amor, (siglo XIV)», Methodos, vol. 3, pp. 187-189, 2016.

A partir del texto situado entre los versos 44-68 del Libro de buen amor de Juan Ruiz, Arcipreste de Hita, (siglo XIV) «De la disputaçión que los griegos et los romanos en uno ovieron» se plantean una serie de actividades interdisciplinarias, para 2º de bachillerato humanístico, entre los departamentos de Latín y Lengua Castellana y Literatura.

Sabio con agujero en la memoria (trabajando ejes transversales: Lengua y Literatura Castellana y Lenguas Clásicas)

T. Ochagavía y Falip, E., «Sabio con agujero en la memoria (trabajando ejes transversales: Lengua y Literatura Castellana y Lenguas Clásicas)», Methodos, vol. 3, pp. 191-194, 2016.

Trabajo colaborativo a partir de «Sabio con agujero en la memoria», relato que forma parte del libro Historia de cronopios y de famas (1962) de Julio Cortázar.

Páginas

Subscribe to Methodos. Revista de didàctica dels estudis clàssics RSS
Campus d'excel·lència internacional U A B