Methodos. Revista de didàctica dels estudis clàssics

Hem volgut que el tercer número de Methodos abordés el que actualment constitueix la principal innovació en l'aprenentatge de les llengües clàssiques, els mètodes actius, amb la presentació de diversos projectes desenvolupats en aquest sentit tant a la secundària com a la universitat. També s'hi poden trobar altres experiències orientades a donar suport a l'aprenentatge del lèxic amb suport de les TIC així com a fer comprendre el funcionament de certes categories gramaticals que poden resultar difícils per als estudiants.

Hemos querido que el tercer número de Methodos abordara lo que actualmente constituye la principal innovación en el aprendizaje de las lenguas clásicas, los métodos activos, con la presentación de varios proyectos desarrollados en este sentido tanto en la secundaria como en la universidad. También se pueden encontrar en este número otras experiencias orientadas a apoyar el aprendizaje del léxico con apoyo de las TIC así como a hacer comprender el funcionamiento de ciertas categorías gramaticales que pueden resultar difíciles para a los estudiantes.

Sal Musarum es un proyecto de innovación y mejora docente desarrollado en el seno del Dpto. de Filología Clásica de la Universidad de Cádiz, cuyo objetivo fundamental es desarrollar actividades que fomenten el uso de las lenguas clásicas, especialmente de la lengua latina, y las cuatro destrezas lingüísticas básicas para mejorar el aprendizaje de nuestros alumnos.

Le Kuklos Hellenikos est un groupe créé à Paris il y a plus de dix ans, où l’on parle, à ce que l’on dit, grec ancien. Quelle idée! Mais derrière cette définition simple («parler grec») se cachent des questions méthodologiques redoutables: que signifie «parler» une langue ancienne? Est-ce que l’on peut parler, par exemple, de l’économie et de l’euro, de la météorologie et de la politique, de la télévision et d’Internet?

A través de este artículo se exponen algunas de las razones que han llevado a abandonar el método tradicional y a abogar por el método directo, como lleva pasando varios años entre los profesores de latín y cada vez más entre los de griego. Además, se presenta la adaptación del método A Greek Boy at Home de W. H. D.

L’article consisteix en diferents intervencions didàctiques a l’aula de clàssiques i/o de llengua catalana a partir d’arrels grecollatines per afavorir la integració dels coneixements de diferents matèries amb abast interdisciplinari i adquirir, tot aprenent a aprendre, la competència lèxica, tan fonamental en el desenvolupament de la competència comunicativa, dins el marc de l’adquisició de la competència digital i audiovisual.

Arqueoescena és una plataforma d’acadèmics, creadors i intèrprets professionals que duen a terme projectes transversals de recerca i creació. Planteja una nova línia d’investigació basada en fonts arqueològiques, filològiques, musicològiques i etnogràfiques sobre les arts escèniques en l’antiguitat. Desenvolupa una metodologia de transferència que vincula la producció científica amb les activitats educatives i la difusió cultural mitjançant la posada en escena. Fins ara ha executat projectes escènics i didàctics sobre l’Egipte faraònic i l’antiga Grècia.

La metodología para la enseñanza y el aprendizaje de la lengua latina en el bachillerato es motivo de debate por distintos colectivos de expertos. Con el fin de aportar datos para la investigación y reflexión, diseñamos y enviamos un cuestionario a profesores y alumnos de segundo de bachillerato pertenecientes a distintas comunidades autónomas.

Presentació d’una base de textos grecs antics, d’accés lliure, creada pel Grup Consolidat d’Innovació-ELECTRA (Universitat de Barcelona) per il·lustrar categories de sintaxi nominal i oracional. Els textos grecs, ordenats segons un llistat de tags sintàctics per facilitar la cerca d’exemples d’una construcció sintàctica determinada, van acompanyats d’una traducció. Aquesta base és un instrument docent nou per completar explicacions teòriques i per contribuir a una millora del procés d’ensenyament-aprenentatge en el context acadèmic actual.

La incorporación de los avances de la lingüística de corpus a la didáctica del latín es ya una realidad, que ha permitido mejorar las herramientas para trabajar los textos latinos y las posibilidades de explotación para su estudio.

Atesa la dificultat de molts estudiants de primer curs de Filologia Clàssica per consultar àgilment diccionaris i adquirir un vocabulari bàsic, presentem el Lèxic bàsic grec-català amb més de 800 paraules de l’oratòria judicial de Lísias i Iseu i d’alguns textos narratius de Xenofont. Es pot consultar lliurement on-line i imprimir fàcilment, consta d’una traducció catalana de les accepcions més comunes del mot i informació morfosintàctica bàsica a més d’un aparat amb els derivats catalans.

L’equivalència de les funcions atributiva, apositiva i predicativa del participi, així com el seu valor absolut, tant en grec clàssic com en anglès, és total. Aquesta breu comunicació presenta les definicions pertinents i tot un seguit d’exemples que la il·lustren amb justesa. En la docència del grec clàssic, el suport d’una segona llengua com ara l’anglès representa sens dubte un recurs didàctic valuós.

Se emprende una propuesta didáctica sobre los pronombres en latín en 1º Bachillerato, a partir del conocimiento –mediante un modelo de cuestionario- de las ideas previas del alumnado, según el marco teórico del cognitivismo. El objetivo es lograr un modo de proceder para asegurar el cambio conceptual de los alumnos desde sus ideas previas erróneas hacia el conocimiento veraz, a partir del diseño de una unidad didáctica en la que se explican los tipos de pronombres latinos.

En la actualidad estamos viviendo un tiempo de crisis, no solo económica, sino también de valores. Esto afecta de forma notable al estudio de las humanidades, en general, y de las clásicas, en particular, por lo que se hace más necesaria que nunca la innovación didáctica para anular la corriente social y política que infravalora y menosprecia nuestros estudios. En este trabajo se presenta una nueva herramienta didáctica para el conocimiento de la cultura clásica en Catalunya, utilizando el entorno más próximo, como es el mundo del vino catalán que haga alusión a la cultura grecorromana.

Es presenta el projecte illARgonauta, en què es treballa la influència de la cultura clàssica en el món de la publicitat i l’empresa. Cada setmana, els alumnes de Llatí i Economia de l’Institut Illa de Rodes de Roses es reuneixen per treballar aquest projecte en comú. Periòdicament, es publiquen entrades al blog tot creant vídeos amb realitat augmentada i es difonen a través de les xarxes socials.

Aquest article mostra diferents propostes didàctiques realitzades amb alumnes de batxillerat humanístic i artístic a partir de peces de ceràmica àtica, extretes de la base de dades d’Iberia Graeca i, més concretament, de peces provinents de jaciments de Catalunya, especialment d’Empúries.

Mostramos una experiencia docente en la que la astronomía, la mitología clásica, la pintura del Museo del Prado y la poesía de Miguel Hernández han sido unidas para descubrir una belleza vista hasta ahora sólo de forma separada. Igualmente hemos descubierto que en la poesía de Miguel Hernández aparecen unos referentes clásicos hasta ahora poco estudiados y que nos parecían fundamentales para comprender mejor su obra poética, ya que emplea con gran dominio la mitología clásica como un recurso estilístico y cultural de primer orden.

A partir del texto situado entre los versos 44-68 del Libro de buen amor de Juan Ruiz, Arcipreste de Hita, (siglo XIV) «De la disputaçión que los griegos et los romanos en uno ovieron» se plantean una serie de actividades interdisciplinarias, para 2º de bachillerato humanístico, entre los departamentos de Latín y Lengua Castellana y Literatura.

Trabajo colaborativo a partir de «Sabio con agujero en la memoria», relato que forma parte del libro Historia de cronopios y de famas (1962) de Julio Cortázar.