Una activitat didàctica amb vocació social: elaboració d’articles de la Viquipèdia sobre literatura llatina

S. Giralt, «Una activitat didàctica amb vocació social: elaboració d’articles de la Viquipèdia sobre literatura llatina», Methodos, vol. 3, p. 199-205, 2016.

Es presenta aquí una experiència didàctica realitzada en el marc del grau d’Estudis Clàssics de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’experiència va consistir en dues activitats en què els estudiants van elaborar articles de la Viquipèdia sobre autors i obres de la literatura llatina. Així, el treball que en va resultar no solament va servir per a l’adquisició de competències i resultats d’aprenentatge d’una assignatura, sinó que, a més, va contribuir al coneixement col·lectiu.

El mundo del vino y su aplicación didáctica en el aula en las asignaturas de Cultura Clásica, Griego y Latín

J. de Gea Ruiz, «El mundo del vino y su aplicación didáctica en el aula en las asignaturas de Cultura Clásica, Griego y Latín», Methodos, vol. 3, p. 207-227, 2016.

Este trabajo pretende implicar al alumnado en un elemento que sale al paso en diversos aspectos de la cultura grecorromana: el cultivo de la vid y la elaboración del vino encuentran una historia en la mitología, un sentido en la religión, se subliman en el arte y la literatura, protagonizan el banquete, y resisten un análisis arqueológico y etimológico.

e-Humanitats i el món clàssic: l’entorn digital i la docència de màster online

B. Antela i Munilla, G., «e-Humanitats i el món clàssic: l’entorn digital i la docència de màster online», Methodos, vol. 3, p. 229-235, 2016.

El sorgiment de la societat 2.0 ha tingut un important impacte en la forma d’entendre l’aprenentatge. Milers de recursos a disposició de l’alumne a tant sols un clic formulen una nova realitat del coneixement. A nivell docent, això comporta un repte, ja que en molts casos el resultat de l’aprenentatge ja no pot estar definit per continguts de caire genèric, que són a l’abast a la web, sinó dels mecanismes de gestió d’aquests continguts, i de les formes d’obtenció, manipulació, gestió i transformació d’aquests coneixements.

Presentació del número 2 de Methodos: homenatge a Eduard Valentí i Fiol

S. Giralt, «Presentació del número 2 de Methodos: homenatge a Eduard Valentí i Fiol», Methodos, vol. 2, 2015.

El segon número de Methodos és un número extraordinari dedicat a la memòria del cèlebre llatinista i humanista Eduard Valentí i Fiol. S'hi recullen les contribucions que li van ser dedicades en l'acte d'homenatge celebrat a la UAB el passat 11 de febrer del 2015 per part de professors de diverses branques de les humanitats. Eduard Valentí i Fiol (Pals, 1910-Barcelona, 1971), va ser un dels primers professors de Llatí de la Universitat Autònoma de Barcelona, fundada el 1968.

Presentació del primer número de Methodos

S. Giralt, «Presentació del primer número de Methodos», Methodos, vol. 1, 2012.

Amb molta il·lusió presentem el primer número de la segona etapa de Methodos. El nostre primer número reflecteix molt bé la pluralitat de perspectives que cerca l’actual Methodos: hi trobem experiències adreçades a l’ESO, al Batxillerat, a graus universitaris i a màsters, així com propostes de llengua grega, llengua llatina, literatura, civilització i tradició clàssiques. En els articles que publiquem s’evidencia que la presència de les llengües i la cultura clàssica no ha quedat fossilitzada en el sistema educatiu sinó que és més dinàmica que mai.

Presentación del primer número de Methodos

S. Giralt, «Presentación del primer número de Methodos», Methodos, vol. 1, 2012.

Con gran ilusión presentamos el primer número de la segunda etapa de Methodos. Nuestro primer número refleja muy bien la pluralidad de perspectivas que busca la actual Methodos: en él hallamos experiencias dirigidas a la ESO, al Bachillerato, a grados universitarios y másteres, así como propuestas de lengua griega, lengua latina, literatura, civilización y tradición clásicas. En los artículos que publicamos se evidencia que la presencia de las lenguas y la cultura clásica no ha quedado fosilizada en el sistema educativo sino que es más dinámica que nunca.

Méthodes universitaires d’apprentissage du latin en France: permanences et ruptures

B. Bakhouche i Duthoit, E., «Méthodes universitaires d’apprentissage du latin en France: permanences et ruptures», Methodos, vol. 1, p. 1-16, 2012.

Présentation de quelques-unes des méthodes d’apprentissage du latin aux XIXe-XXe siècles dans le cadre universitaire. Ces méthodes s’adressent soit à des «grands débutants» soit à des étudiants déjà confirmés. Chacune présente des qualités et des défauts mais exige généralement son utilisation dans le cadre d’un cours, même si parfois la correction des exercices est fournie à la fin du volume, dans la perspective d’un apprentissage en autonomie. Mais surtout le choix des textes ou des exemples reflète les idées et préjugés de la société dans laquelle il s’inscrit.

El llatí a les Proves d’Accés a les Universitats de Catalunya (PAU). L’harmonització de contraris

J. Carbonell i Manils, «El llatí a les Proves d’Accés a les Universitats de Catalunya (PAU). L’harmonització de contraris», Methodos, vol. 1, p. 17-28, 2012.

L’article consisteix en una reflexió teòrica sobre la prova de Llatí en el marc general de les PAU, en tant que sistema escollit per la universitat espanyola per accedir a la universitat, diferent dels sistemes d’altres països de l’entorn. Tracta de les seves característiques generals (sense entrar en els continguts ni en l’estructura concreta) i dels diversos avantatges i disfuncions que presenta en relació al batxillerat i a l’ensenyament superior.

Un examen de Grec per a les PAU. Reflexions, plantejaments i dades

F. Mestre, «Un examen de Grec per a les PAU. Reflexions, plantejaments i dades», Methodos, vol. 1, p. 29-38, 2012.

En aquest article es fa una descripció de l’examen de Grec de les Proves d’Accés a la Universitat, en l’àmbit universitari de Catalunya. La intenció principal de l’autora és exposar a partir de quins paràmetres són confegits i quins objectius pretén atènyer cadascun dels cinc exercicis que composen l’examen, així com l’examen en el seu conjunt, tant en relació amb les assignatures de Grec del batxillerat com en relació als continguts, habilitats i competències avaluables de cara a l’accés a una titulació universitària.

La pràctica oral en l’aula de grec antic

S. Carbonell Martínez, «La pràctica oral en l’aula de grec antic», Methodos, vol. 1, p. 39-46, 2012.

L’adquisició d’una compètencia lingüística global, que implica la capacitat de comprensió i producció de textos a nivell escrit i oral, es perfila ja entre molts docents de grec i llatí com l’objectiu fonamental al que deuria aspirar la nostra formació acadèmica, atès l’evident fracàs obtingut amb els mètodes «tradicionals» de gramàtica i traducció. En l’article es mostren alguns exemples d’activitats orals, amb i sense suport textual, que estan fent-se en les nostres aules de grec.

Ludus. Juegos de la antigua Roma y juegos modernos para Latín, Griego y Cultura Clásica

F. Lillo Redonet, «Ludus. Juegos de la antigua Roma y juegos modernos para Latín, Griego y Cultura Clásica», Methodos, vol. 1, p. 47-58, 2012.

En este trabajo perseguimos un doble objetivo. Por un lado queremos incentivar la puesta en práctica en el aula y fuera de ella de los juegos con los que jugaban los antiguos griegos y romanos de forma que constituyan una actividad lúdica y formativa buscando una inmersión cultural en el mundo clásico. Por otro lado ofrecemos una selección personal de varios juegos modernos que contribuyen de manera efectiva a que el alumnado conozca diversos aspectos culturales y lingüísticos de la civilización grecorromana.

Tradició clàssica en alguns espais públics del barri barceloní de Sants

J. Alberich i Mariné, «Tradició clàssica en alguns espais públics del barri barceloní de Sants », Methodos, vol. 1, p. 59-68, 2012.

En aquest article es presenta l’experiència docent d’intentar introduir l’alumnat en alguns aspectes de la cultura clàssica referents a l’urbanisme, l’arquitectura i l’escultura tot comparant l’entorn més immediat del centre on estudien, situat al barri barceloní de Sants, amb algunes manifestacions artístiques del món grecoromà o de tradició clàssica. L’objectiu principal que es persegueix és doble. D’una banda, es vol fomentar la consciència que la realitat física i urbana més propera i quotidiana val la pena que sigui coneguda.

La epopeya, de los Lumière a la HBO: aspectos dialécticos de un estado de la cuestión

P. L. Cano, «La epopeya, de los Lumière a la HBO: aspectos dialécticos de un estado de la cuestión», Methodos, vol. 1, p. 69-90, 2012.

Bajo el peso abrumador del cine neomitologista (1957-c. 1970), y algún fracaso de público, los estudiosos guardaron el recuerdo del cine de romanos en un basto féretro con la etiqueta peplum, un disfemismo afrancesado. Pasó casi desapercibido que, ya en 1968, la TV había tomado el relevo en forma de una Odisea de Franco Rossi, autor también de una posterior Eneida. Poco más de un lustro después, la serie Yo, Claudio revolucionó el género en un relato casi desprovisto de los munera que atraían el público a las salas.

Verí sense antídot per al Sòcrates històric i la tragèdia barroca al Verí del teatre de Rodolf Sirera (Una dosi extrema de sadisme per aturar els excessos de la ficció teatral)

P. Gilabert Barberà, «Verí sense antídot per al Sòcrates històric i la tragèdia barroca al Verí del teatre de Rodolf Sirera (Una dosi extrema de sadisme per aturar els excessos de la ficció teatral)», Methodos, vol. 1, p. 91-106, 2012.

Sòcrates i la seva serenor davant la mort –bé que qüestionant-la–, segons relat de Xenofont a l’Apologia de Sòcrates, esdevenen per al dramaturg Rodolf Sirera la referència idònia per a una reflexió agosarada sobre els límits de la ficció teatral. Tradició clàssica, doncs –inclosa la que es deriva de la tragèdia barroca–, sotmesa a un judici sever en nom d’una major consciència del perill de reduir la vida a una mera representació, i als éssers humans en intèrprets forçats d’un guió que no van escriure.

Revisió de mètodes sobre l’ensenyament de la literatura grega i propostes multidisciplinàries en temps de canvis

J. Redondo i Torné, R., «Revisió de mètodes sobre l’ensenyament de la literatura grega i propostes multidisciplinàries en temps de canvis», Methodos, vol. 1, 2012.

L’ensenyament de la literatura grega en els estudis de Filologia Clàssica ha abandonat els darrers anys el memorisme tradicional vinculat a un estudi diacrònic i basat en la concatenació de perfils biogràfics dependents de fonts que hom no qüestionava. A més d’incloure el discurs de la moderna teoria literària, l’article present mira de plantejar l’adaptació de la matèria d’acord amb les variables de cada curs i de les modernes tecnologies de treball col·laboratiu en línia.

Viure la poesia clàssica des de l’oralitat amb l’ajut de les TIC

J. Pagès Cebrian, «Viure la poesia clàssica des de l’oralitat amb l’ajut de les TIC», Methodos, vol. 1, p. 119-128, 2012.

Es descriu una experiència didàctica a l’entorn de la poesia llatina i grega consistent en la preparació d’una recitació. Els alumnes han de preparar de forma col·laborativa el recitat d’un fragment d’èpica clàssica de tema mitològic i materialitzar aquest recitat en una presentació en PowerPoint o similar amb preses de veu fetes amb el programa Audacity. Els objectius són l’aprenentatge col·laboratiu d’un mite a través d’una font literària de qualitat com Ovidi, la pràctica de l’oralitat en llengües clàssiques i la sensibilització estètica i intel·lectual de l’alumnat.

Pages

Subscribe to Methodos. Revista de didàctica dels estudis clàssics RSS
Campus d'excel·lència internacional U A B