Món no occidental


Antigues cultures com les de Sri Lanka, Kamputxea, Myanmar i Indonèsia havien conegut llurs dies d'esplendor abans de l'època que ens ocupa.

Els nazarís de Granada

Llur palau era l'Alhambra: Patronato de la Alhambra y el GeneralifeColumbia UniversityÁrea25 IT.

Els merinides, saadís i alauís del Marroc

Llurs corts successives són a MarràqueixMeknès i Rabat, mentre que Fes continua sent la capital cultural. Mequines i Fes poden veure's en aquesta guia turística.

Armènia

La cort reial era la ciutat abandonada d'Ani.

Turquia

L'arquitectura de les tres capitals otomanes successives es troba a Bursa, Edirne i Estambul. Cada soldà (de vegades la mare del soldà) acostumava a patrocinar un conjunt (külliye) de gran mesquita i dependències. També contruiren fortaleses al Bòsfor i als Dardanels. El gran arquitecte dels soldans del segle XVI és Mimar Sinan. Sobre el palau Topkapi: pàgina oficial i Universitat Bilkent. Topkapi i palaus imperials del segle XIX (Dolmabahce, Yildiz, Beylerbeyi, etc.): Milli Saraylar.

Després de la família regnant, els principals patrons d'arquitectura eren els grans visirs, com dos de Solimà el Magnífic. El palau d'Ibrahim Pashà és actualment Museu d'Arts Turques i Islàmiques; també patrocinà una mesquita. A Rüstem Pashà hom deu una mesquita a Istanbul i un caravansar a Edirne.

Al segle XX, la família d'empresaris Sabanci (Haci Ömer i el seu fill Sakip) han format el Sakip Sabanci Müzesi d'Istanbul.

Els mamelucs d'Egipte

Sobre arquitectura, vegeu Islamic Art Network, un curs d'arquitectura islàmica al Caire i el Creswell Archive, gran part del qual pot visualitzar-se a ArchNet. Sobre miniatura, vegeu l'Alcorà del soldà Baibars.

Els safàvides de Pèrsia (Iran)

Arquitectura: guia d'Isfahan i mitjançant Oriental Architecture. Un llibre miniat: els Set Trons (British Library). Un museu: el Palau Golestan (Teheran).

Els timúrides i uzbecs d'Uzbekistan

Vegeu a Asian Historical Architecture els edificis de SamarcandaBujara i Khiva. Vegeu també Timurid Architecture in Samarkand. Sobre la pintura cortesana: Central Asian miniature. Un llibre miniat a Shiraz (Pèrsia) per encàrrec d'un governant timúrida: la Miscel·lània d'Iskandar Sultan (British Library).

Dinasties de l'Índia

Steven Kossak, Indian court painting, 16th-19th century, tracta tant les corts musulmanes com les hindús.

Sobre la dinastia musulmana imperial, els mogols, el British Museum presenta una introducció didàctica, i l'Archaeological Survey of India vistes del Fort d'Agra, del Taj Mahal, de Fatehpur Sikri, de la Tomba d'Humayun i del Fort Roig de Delhi. Les ciutats capitals dels mogols estan tractades a Islamic Monuments in India i Old Stones; Agra i Delhi, a India Virtual Tour; Lahore (Paquistan), a Oriental Architecture i a Jardins de Lahore. El Taj Mahal també està il·lustrat a la pàgina oficial, a Virtual Travel i a PBS. De l'emperador Babur, vegeu els seus jardins i les seves Memòries miniades (British Library).

El perdut tron imperial del Paó Reial se l'apropiaren els afxàrides, successors dels safàvides, en ocasió del saqueig de Delhi (1739). Altres joies mongols formen part del Palau Golestan de Teheran i de les joies de la Corona britànica a la Torre de Londres.

Altres dinasties musulmanes: Multan (Paquistan); Champaner. Tipu, soldà de Mysore, va encarregar a finals del segle XVIII un Alcorà il·lustrat.

Dinasties hindús: la ciutat abandonada de Hampi es pot veure mitjançant Vijayanagara Research ProjectHampiOnline i Archaeological Survey of India; els governants del Mewar (Rajastan): el Ramayana de Jagat Singh (British Library), els observatoris astronòmics de Jai Singh II i el Fort de KumbhalgarhJodhpur. Un mecenes del segle XX fou el maharajà d'Indore.

Els Malla i els Gurkha del Nepal

Vegeu una introdució: Monuments of the Katmandu Valley. Una de les tres capitals era Patan (les altres eren Katmandú i Bhatgaon).

Els Thai de Tailàndia

Les capitals successives es poden veure a Asian Historical ArchitectureSukhotaiAyutthaya i Bangkok. El mateix contingut presenta Old Stones. Vegeu a part el Palau Reial de Bangkok.

Els Nguyen de Vietnam

La darrera capital imperial del Vietnam és Hue, visible a Asian Historical Architecture i a Asie des Héritages.

Xina

El British Museum presenta una introducció didàctica.

La dinastia Yuan (mongol: 1279-1368) establí la capital a Pequín, aleshores anomenada Cambalic, però les residències a l'estepa eren les avui arruïnades Karakorum i Shangdu (la mítica Xanadú). Vegeu la pintura i cal·ligrafia sota els Yuan.

La primera capital de la dinastia Ming (xinesa autòctona: 1368-1644) fou Nanking. S'hi pot veure la Ming Xiaoling o tomba d'Hongwu, el primer emperador Ming.

La darrera dinastia imperial, la Quin (manxú: 1644–1911), té per seu Pequín. Els seus principals conjunts arquitectònics són la Ciutat Prohibida, el Palau d'Estiu, el Palau d'Estiu Vell (destruit al 1860), el Parc Beihai i el Temple del Cel. Al nordest de la capital mantenen el conjunt lamaista de Chengde. Com a art pictòric, els emperadors encarreguen rotlles d'inspecció.

A la comarca de Pequín es troben les tombes Ming, les tombes Quin de l'Est i les tombes Quin de l'Oest.

Residència d'un alt funcionari, Heshen, a Pequín: l'anomenada mansió del príncep Kung.

Abans de prendre Pequín (1644), els emperadors Quin residien al Palau Imperial de Shenyang (Mukden, Manxúria). A les rodalies es troben les tombes imperials, la Beiling (Nord), la Dong Ling (Est) i la tomba Yongling a Fushun.

En retirada a Taiwan, els nacionalistes comandats per Chiang Kai-shek s'endugueren una part del patrimoni xinès, que pot contemplar-se al Palau Nacional de Taipei (pàgina no oficial).

Corea

Dinastia Joseon: edificis a la capital, Seül, y Museu del Palau Nacional. La Fundació Samsung ha format el Ho-Am Art Museum i el Leeum Museum of Art.

Japó

Existeix una presentació de les residències imperials. Els grans monuments de l'època feudal (shogunat Tokugawa) són els castells, visibles a: Castle TrekCastles of JapanJcastle. Les ciutats més riques en edificis anteriors a l'època Meiji són Kyoto, capital fins 1869 (vegeu-la a Asian Historical Architecture i a l'oficina Leo Masuda), i Nikko.

La col·lecció formada per Kojiro Matsukata durant els seus viatges per Europa forma el nucli del Museu Nacional d'Art Occidental, excepte les xilografies japoneses, cedides al Museu Nacional de Tòquio.

Àfrica negra

Col·leccionistes d'art africà són Yuri Raskin i el seu fill Ilya.

Sobre el reialme de Benín (ètnia Edo) existeixen varis recursos. A l'abans anomenat Dahomey, vegeu els palaus reials d'Abomey. A Nigèria, els bronzes de Benín foren saquejats el 1897 per una expedició britànica; dispersats, el lot més considerable es guarda al British Museum (un text de 1899). Compres i una expedició alemanya de 1910 estan en l'origen del fons del Ethnologisches Museum de Berlín. Vegeu també African art in Western collections.

Campus d'excel·lència internacional U A B