Segle XXI

L'ARQUEOLOGIA A LA UAB DEL SEGLE XXI

text: Jordi Estévez i Jordi Cortadella

La recerca avui dia està lligada al grau d’Arqueologia a través dels campus d’arqueologia de la UAB i articulada en els grups de qualitat SGR.
Així avui dia i de cara el futur mes proper els objectius de la nostra recerca EN PREHISTÒRIA s’han articulat dins quatre grups de recerca consolidats amb diferents objectius de coneixement substantiu i teoria Arqueològica, i Arqueologia social: l’origen de la forma i conducta humanes en societats caçadores-recol·lectores prehistòriques, el desenvolupament de les primeres societats agrícoles de Catalunya i el Pròxim Orient, l’anàlisi comparativa del sorgiment de comunitats estratificades a-estatals en Mediterrani ibèric (VIe - Ier mil·lenni cal ANE) i en els Andes centrals (Horitzons del Formatiu, 1400-100 cal ANE),  la formació de les primeres societats estatals en la Prehistòria recent del sud-est de la península Ibèrica. Continua la recerca metodològica transversalment en l’Etnoarqueologia experimental, les qüestions de cronologia i periodització i l’arqueologia de les pràctiques funeràries. Al mateix temps en els laboratoris comuns continuem investigant en tècniques compartides: Arqueozoologia, Arqueobotànica, Antropologia física aplicada a l'Arqueologia, anàlisis de material arqueològic lític i ceràmic: tecnologia, traceologia, funcionalitat i teoria econòmica. (J.E.)
 
Des de finals dels anys 90 la UAB participa en el Corpus Signorum Imperii Romani (CSIR), projecte internacional que té l’objectiu de recopilar i estudiar totes les escultures de l’antic Imperi romà. Aquesta iniciativa va néixer en el marc del VIII Congrés Internacional d’Arqueologia Clàssica, celebrat a París l’any 1963, sota la tutela de l’Associació Internacional d’Arqueologia Clàssica. Així mateix, en col·laboració  amb les Universitats de Barcelona i de Pau, ha participat en ens volums de les "Inscriptions romaines de Catalogne (IRC)".

L'any 2000, la Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili, juntament amb la participació del Consell Interuniversitari de Catalunya van crear l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) a Tarragona. L'ICAC té com a finalitat la investigació, la formació avançada i la difusió de la civilització i la cultura Mediterrània, des de la protohistòria fins a l'Antiguitat tardana, en totes les seves expressions materials i immaterials. Es tracta del centre de referència català en aquest àmbit. El 2005 la UAB signa un conveni marc de col·laboració entre i l'ICAC i des d’aleshores hi ha una estreta col·laboració entre les dues institucions.

L'any 2005 es va crear la Unitat d'Estudis Arqueomètrics (UEA) de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC).

Al llarg d’una trajectòria de trenta anys, l’arqueologia medieval de la UAB ha dut a terme recerques sobre els espais agraris medievals en diferents àrees de les Illes Balears, del País Valencià, d’Andalusia, d’Aragó, de Catalunya i del Iemen. Bona part d’aquestes recerques estan centrades en l’estudi dels espais agraris andalusins i en les transformacions sofertes després de les conquestes feudals, entre els segles XII i XV, així com l’organització de la gestió agrària en les colònies ultramarines americanes.

El Grup de recerca Arqueologia Agrària de l’Edat Mitjana (ARAEM) estudia les societats pageses medievals mitjançant els procediments propis de l’arqueologia i de l’anàlisi dels textos. L’estudi dels espais de cultiu, els sistemes de conreu, les plantes, la gestió de les collites, les formes d’organitzar les feines pageses, i la connexió de l’agricultura amb la ramaderia i amb les àrees incultes, en diferents societats medievals.

Per la seva part, des de 2005 el grup OCORDE (Ocupació, organització i defensa del territori medieval), format per membres de la UAB, la Universitat de Barcelona i l'Euskal Herriko Unibersitatea, centra els seus estudis en el poblament, les institucions i els sistemes de defensa entre els segles VII i XI. Es estudies es van iniciar a finals dels anys 90 amb una línia de recerca en torn a una desconeguda xarxa de torres de guaita i senyals implantada per l'estat islàmic a la Península durant el segle VIII.(J.C.)

L’Arqueologia quantitativa, ha tingut finalment el seu espai amb la constitució del Laboratori d’Arqueologia Quantitativa (avui amb una trajectòria de ja gairebé dues dècades) amb recerca en estadística bayesiana, xarxes neuronals i intel·ligència artificial. S’ha emfasitzat en les TICS i aplicacions estadístiques i informàtiques, desenvolupament de noves tècniques d'anàlisi espaial i Intel·ligència artificial, realitat virtual i tècniques de visualització multidimensional en Arqueologia. 
 

EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES VINCULADES A PROJECTES SEGLE XXI
 

seglexxi1.fw_.png seglexxi2.fw_.png
Illa d'Skye 2012 Etnoarqueologia en el delta del Saloum (Senegal)
seglexxi3.fw_.png seglexxi4.fw_.png
Jaciment El Trigal, Perú Jaciment La Draga (Plà de l'Estany, Banyoles)
seglexxi5.fw_.png seglexxi6.fw_.png
LA BASTIDA (Totana, Múrcia). Jaciment Argàric LA BASTIDA (Totana, Múrcia). Jaciment Argàric

 

 

Campus d'excel·lència internacional U A B