RECERCA

50 ANYS DE RECERCA EN ARQUEOLOGIA A LA UAB

La recerca en Prehistòria a la UAB ha passat per varies fases:
En el període inicial, durant el franquisme i el primer lustre post-franquista, que podríem descriure com uns instants de penombra abans de l'albada, la recerca en Arqueologia prehistòrica va estar completament vinculada a la que es feia des del Museu Arqueològic depenent de la Diputació de Barcelona.
La primera meitat dels anys 80 significà una fase d’acceleració del canvi contemporània del procés de la transició política fins el 1986, que podríem metaforitzar com una albada d'un roig intens vinculada a l'Assemblea d'Arqueologia i culminà amb un canvi gairebé total del paradigma i metodològic. Es va anar esvaint la relació amb el Museu Arqueològic (la qual que no es reprendria fins el 2000) i començava una intensa relació institucional de recerca amb el CSIC que encara continua.
La segona meitat dels anys vuitanta es podrien qualificar com a fase pre-apogeïca on es comencen les línies fonamentals que es consolidaran en la dècada següent i es van reforçant els equips de recerca amb la incorporació de nou personal. Es creen els primers laboratoris que s’aniran ampliant i consolidant en les dècades següents. 
Els anys 90 representen la fase d'apogeu i de consolidació de les línies iniciades:  És un final de segle de plenitud que s’emmarca en el departament d’Història de les Societats Precapitalistes on s’amplien els laboratoris i les activitats a l'estranger.
Seguint un esquema evolutiu clàssic podríem dir que el segle XXI ha significat l’entrada en una fase post-apogeu de diferenciació en la qual es diversifiquen les diferents línies i sorgeixen d’elles noves direccions de recerca. Aquesta fase va lligada al primer grau d'Arqueologia, la constitució dels campus d’arqueologia de la UAB i amb una molt important activitat de recerca emmarcada en els Grups de recerca de Qualitat de la Generalitat (SGR) i propis de la UAB.
Per donar una idea de l’activitat de recerca dirigida pel personal docent de la UAB incloem aquí, a tall d’exemple no exhaustiu, un
Llistat de projectes de recerca nacionals 
i un altre
Llistat de projectes de recerca internacionals
En general, en Prehistòria destaca una preocupació per les qüestions sobre l’origen dels homínids, la conducta i la forma humana actual, l’origen de la discriminació i l’estatus de les dones, la gestió del paisatge i dels recursos per part de les societats, orígens de les societats agrícoles i ramaderes, fins els orígens de les societats estratificades i de l’Estat.
Seguint línies espirals imaginàries al voltant del Globus hem aterrat des d’Austràlia fins a Alaska, passant pel Perú, Ghana, Etiòpia i Tanzània o la Índia; o des de Cabo de Hornos al Cap Nord passant per l’Uruguai, Brasil, Senegal, la Península Ibérica i Escòcia. Sense oblidar, fonamentalment, l’eix que uneix el Mediterrani occidental amb el Kurdistan iraquià i per suposat la Prehistòria de Catalunya des dels Pirineus fins al Baix Ebre.
La UAB ha estat reconeguda per la solidesa de la seva teoria en arqueologia social i al mateix temps per ser pionera en el desenvolupament i re-enfocament de línies de recerca que desprès han tingut un gran ressò arreu: així va passar amb l’Etnoarqueologia i l’Arqueologia experimental, l’explotació de bases de dades i la modelització matemàtica. La nostra relació amb les noves tecnologies ha anat seguint totes les passes del desenvolupament de la informàtica, des de l’època de les fitxes perforades. 
En Arqueologia clàssica les línies d'investigació s'orienten vers l'Arqueologia romana: des dels començaments amb les excavacions d’Empúries, a l'estudi dels nuclis romans i de l'estructuració del territori i el paisatge a Catalunya en època romana -des de la frontera francesa fins a Tarragona i Lleida. A més del tractament d'aspectes diversos de l’arquitectura i de la cultura material, com la ceràmica i a través de les àmfores del comerç, les matèries primeres inorgàniques -especialment els materials lapídics, l'epigrafia i l'escultura. 
La línia d’Arqueologia medieval es començà a desenvolupar a finals del anys 80 fent sobre tot èmfasi en l’Arqueologia hidràulica i després agrària en general de l’Edat mitjana, especialment la musulmana dels Països Catalans, amb una línia també sobre la ceràmica medieval i sobre les fortificacions i esglésies com a expressió de la implantació del poder.

A les disciplines i tècniques auxiliars que s’han convertit en clàssiques, com l’Arqueozoologia, l’Arqueobotànica o l’Antropobiologia, la Geomorfologia o l’anàlisi geogràfica (des del nivell macro amb els SIGs fins a les anàlisis geofísques i micro-espacials) es varen afegir les primeres anàlisis de Micromorfologia de sols en Arqueologia, la datació per luminescència i la química orgànica dels sediments. Mes recentment s’han obert noves perspectives relatives a l’anàlisi elemental dels components inorgànics de produccions ceràmiques, lítiques i metàl·liques així com de residus orgànics adherits, la biogeoquímica isotòpica d’elements esqueletaris, i l’anàlisi de càlculs dentals. L’entrada del nivell molecular en Arqueologia ha encetat col·laboracions per a l’anàlisi de l’ADN en restes de vertebrats i vegetals i en l’experimentació cap a les possibilitats que ofereixen el Sincrotró o la tècnica d’Espectrometria Raman. 
Així ara existeixen diferents laboratoris especialitzats: Arqueozoologia, Arqueobotànica, Arqueometria (Ceràmiques), Arqueometria (lítica), Arqueologia Quantitativa, Intervencions Arqueològiques i Laboratori de Ceràmica Medieval. 

Podem aventurar que si el final del segle XX va significar un èmfasi en la Teoria social i en l’anàlisi macroscòpica dels materials, desprès de l’impacte general que va tenir de la post-modernitat, el futur proper representarà -sense deixar de banda el que ha esdevingut ja la recerca clàssica- un èmfasi en una acumulació de nova evidència empírica, en l’exploració del nivell microscòpic (molecular) dels materials, de la realitat virtual i la IA.

 

Aqui podeu veure algunes imatges d'excavacions arqueològiques de la UAB

Campus d'excel·lència internacional U A B