L'Albada

Una albada d'un roig intens: la transició política fins el 86: l'Assemblea d'Arqueologia i el canvi.

text: Jordi Estévez i Jordi Cortadella

La primera meitat dels anys 80 significà una fase d’acceleració del canvi. La transició política comportà la convocatòria de l’Assemblea d’Arqueologia de Catalunya, sorgida de membres de l’Assemblea de Catalunya i del CSIC de Barcelona, que ràpidament cristal·litzà i va preparar la modernització i professionalització de l’Arqueologia. Aquest va ser un punt clau d’inflexió de l’Arqueologia a Catalunya afavorint també la incorporació a la UAB de persones que havien format part del Seminari d’Arqueologia Marxista. La relació amb el Museu Arqueològic es va anar esvaint (i no es reprendria fins el 2000) al temps que començava una intensa relació institucional de recerca amb el CSIC que encara continua. S’iniciava un canvi radical en la recerca en Prehistòria a la UAB. Des de les hores es va anar esvaint la relació amb el Museu Arqueològic (la qual que no es reprendria fins el 2000) i començava una intensa relació institucional de recerca amb el CSIC que encara continua. S’emprendria una renovació metodològica i noves línies de recerca. En Prehistòria la UAB va esser reconeguda aviat per un posicionament teòric coherent, anomenat globalment com Arqueologia Social, amb un caràcter feminista propi, i per ser pionera dels estudis interdisciplinaris. Els projectes del nou personal docent s’incorporarien com a nous objectius de la recerca a la UAB: l’arqueologia talaiòtica i post-talaiòtica balear, el Paleomesolític a Catalunya i Castelló i el mon del Bronze final i de la colonització fenícia a Andalusia. Els canvis comportaran també una apertura cap a l’àmbit internacional, un senyal d’identitat molt fort de la recerca a la UAB: projectes al Proper Orient sobre el mon fenici al Líban, primer, i desprès sobre l’origen de les societats agrícoles (a Síria i també a Turquia) i llargues cooperacions amb equips i col·legues alemanys i anglesos a la Península amb projectes sobre Societats Caçadores-recol·lectores a Catalunya, sobre la qüestió de l’origen de l’Estat al Sud est de la Península i les corresponents transformacions dels paisatges. El 1984 s’inaugurà oficialment el “Laboratori de Paleoeconomia i Paleo-ecologia humana”, primer laboratori d’Arqueologia de la UAB. (J.E.)

A finals de la dècada de 1970, en col·laboració amb el Departament de Geologia, es va crear el Laboratori per a l'estudi dels materials lapidis a l'Antiguitat (LEMLA) amb la finalitat de classificar i estudiar dels materials lapidis emprats en l'Antiguitat a la Península Ibèrica. Durant la primera etapa, els estudis es van centrar en els suports epigràfics i els materials escultòrics localitzats en jaciments del nord-est de la Península. El 1981 es van publicar els primers resultats del mostreig dels suports epigràfics de l’antiga Egara (Terrassa). Li seguiren diferents un exhaustiu mostreig de peces arqueològiques, pedreres i altres possibles àrees d'extracció de materials lapidis de les pedreres més importants de la conca del Mediterrani, amb l'objectiu de poder comptar amb una col·lecció de referència que permetés un millor estudi de les mostres arqueològiques objecte d'estudi. (J.C.)

Excavacions principis anys 80

Campus d'excel·lència internacional U A B