Aquesta foto és de Lucas Mebrouk Dolega, 32 anys, que treballava per a l'agència EPA davant del ministeri de l'Interior a Tunis quan divendres al migdia un policia el va disparar a curta distància una granada lacrimògena, resultant greument ferit. Dilluns va morir.

ENTREVISTA A SIHEM BENSEDRINE

El poble tunisià no oblidarà mai…

 Sihem Bensedrine, portaveu del Consell nacional per les llibertats a Tunísia i redactora en cap de Radio Kalima, prohibida pel règim, fustiga l’actitud de París

 “Considerem que és el govern de Sarkozy qui ha donat llum verd a Ben Ali per matar els ciutadans”.

 El govern d’unió nacional anunciat dilluns no sembla tenir l’assentiment del poble tunisià. Per què?

 Sihem Bensedrine. El carrer no ha reconegut aquest govern en la seva composició actual perquè està infestat d’escurçons de Ben Ali. En el moment que jo us parlo, el carrer està en ebullició. La gent exigeix la retirada de l’executiu. Els membres de la Unió general dels treballadors tunisians (UGTT) d’aquest govern han dimitit. En aquest moment, els partits estan reunits per fixar la seva posició. El carrer ha eliminat aquest règim. I s’ha sobtat de retrobar les seves figures principals dins d’aquest govern. Això ha provocat una còlera terrible. Les manifestacions demanen “RCD, dissolució”. I ara, a les voreres, als paviments, a tot arreu es veu la inscripció “RCD, dégage!” (RCD, retira’t!). No es vol sentir a parlar de l’RCD (Rassemblement constitutional démocratique, l’antic partit al poder).

 Què cal fer per evitar que la revolució sigui traïda?

 Sihem Bensedrine. La demanda de la societat civil i del carrer és d’un govern provisional, i no d’un govern d’unió nacional. Un executiu que gestioni els afers corrents i que asseguri la transició per fer una Assemblea constituent el més ràpidament possible, que reformi la Constitució tunisiana i redacti un nou Codi electoral sobre la base del qual es pugui tenir unes eleccions sinceres i representatives. A partir d’aquí, reconstruirem totes les nostres institucions.

 Sobre quines forces es pot recolzar la societat tunisiana per fundar un Estat de dret?

 Sihem Bensedrine. El nostre poble és educat. Està informat. Reacciona sobre Facebook, al carrer. Diu el que vol. Mentre hi hagi aquest esperit entre els ciutadans, entre la nostra joventut, aquest serà la barrera contra qualsevol confiscació de la nostra revolució. Per reconstruir aquest país, ens hem de recolzar en aquest poble, que és educat, que sap el que vol, i que té el coratge d’afrontar les bales traïdores d’aquest dictador mafiós.

 Algunes veus només denuncien els danys del règim. Com s’ha fet que en un mes, tot ha canviat?

 Sihem Bensedrine. És una acumulació i hi ha hagut una espurna: aquest jove que es va immolar per denunciar les humiliacions i la repressió policial. Ell provava de trobar una feina, encara que força precària, per sobreviure. I la policia va trobar el mitjà de confiscar la seva mercaderia. És la còlera del poble. Això ve del poble. Ningú ha dirigit això. Ningú ha previst això.

 El mínim que es pot dir, és que el govern francès no ha estat clar respecte de la mobilització del poble tunisià. Encara menys abans de les mobilitzacions. Com avalueu l’actitud de París?

 Sihem Bensedrine. L’opinió tunisiana ha vist molt malament l’actitud del govern Sarkozy. Vostè ha dit: “No ha estat clar”. Al contrari, ha estat clar. Considerem que és ell que ha donat el llum verd a Ben Ali per matar els ciutadans. La carnisseria més gran ha tingut lloc al migdia del dia en que el ministre d’Afers estrangers, Kamel Morjane, es reunia amb Michèle Alliot-Marie. Aquella va ser una nit negra. Cinquanta persones van ser mortes a quatre localitats. És aquesta, l’actitud de França. Dos dies després, Michèle Alliot-Marie va tenir la indecència d’oferir a Ben Ali l’experiència tècnica de França per reprimir el poble tunisià. El poble tunisià no ho oblidarà mai.

 Quin és el millor mitjà, per als progressistes europeus i francesos, de donar suport al poble tunisià?

 Sihem Bensedrine. Primer, dir fort i clar que donen suport a aquesta revolució, que ens acompanyaran en l’establiment d’institucions democràtiques. És a dir, que no parlaran de caos i brandaran l’espantaocells com fan els enemics d’aquesta revolució. Segon, demanem a l’ambaixador de la Unió europea (UE), que ha sostingut aquest règim, que ha fet declaracions públiques sobre les negociacions per a l’acord d’estat avançat, que prengui la paraula públicament per presentar les seves excuses al poble tunisià que ha menyspreat. Tercer, demanem que la UE vingui a observar aquestes eleccions. Que acompanyi els observadors tunisians perquè les eleccions siguin sinceres.

 Com a periodista, què espereu sobre el desenvolupament de la premsa tunisiana?

 Sihem Bensedrine. En aquest moment, hem procedit a la reconquesta del nostre estudi, aquest de Radio Kalima. Hem forçat els segellats que ens han posat sobre els nostres estudis des de fa dos anys. Hem reconquerit aquest espai de treball. I començarem a emetre en altres freqüències, si cal pirates! Els col·legues de ràdio ens poden ajudar a emetre. Tornem al treball. No esperarem que ells ens donin autoritzacions de freqüència, els mateixos que se les van autoatribuir per donar-les a la filla, al cosí i al gendre de Ben Ali.

Entrevista realitzada per Gaël De Santis per l’Humanité (dimecres, 19 de gener de 2011)