Opinió: els Campus d'Excel·lència a França

Es va cap a la desaparició del servei públic de l’ensenyament superior i de la investigació?


 


A través de la universitat s’ataca a la societat lliure i democràtica


 


Per Marc Delepouve, coresponsable del sector internacional de SNESUP-FSU, Universitari de Lille.


 Article aparegaut a l'edició digital de l'Humanité


 


El 7 de gener de 2011, disset agrupaments d’universitats, escoles i organismes d’investigació han dipositat projectes d’inciativa d’excel·lència (Idex) al ministeri d’Ensenyament superior i de la Investigació. Objectiu, aprofundir la transformació de l’ensenyament superior i de la investigació, iniciada l’any 2006 i participant a la debilitació general de la llibertat i de la democràcia, amb la submissió a les empreses, a les restriccions econòmiques o financeres i a una lògica globalitzant.


 


Sota una forma més greu a França, aquest moviment es desenvolupa a Europa i al món. Cal, per tant, cedir al fatalisme? Nosaltres considerem que no. Massa és massa. Ha arribat l’hora de reunir-se, oposar-se, a tots els nivells, local, regional, nacional, europeu i internacional.


 


El Nord-Pas-de-Calais ha dipositat un projecte Idex. És a l’imatge dels 16 altres. Això no pot sorprendre perquè, segons el ministeri, només de 5 a 10 projectes seran retinguts. Ha calgut, doncs, plegar-se a les demandes del ministeri a fi d’obtenir una dotació de capital en el marc del gran préstec. Però sobretot es tracta de ser entre els bons alumnes, els que el ministeri regarà en el marc d’un finançament per l’Estat de menys en menys definit en funció de les necessitats del servei públic, sinó en funció de projectes, de criteris impròpiament qualificats d’excel·lència, i finalment d’una submissió a les desiderates de l’Estat i de les empreses. També, la posta en competència de les universitats, a les escales nacional, europea i mundial, empeny a fer tot per adquirir notorietat, atractiu i, finalment, competitivitat. Per a aquesta qüestió, posar-li l’etiqueta Idex seria indispensable.


 


Primer tret notable del projecte del nord, el vocabulari emprat és el de l’empresa: governança, promoció dels valors a l’interior i a l’exterior, consell de vigilància, directori, benchmark... Les paraules importen, i els representants de les empreses es trobaran així en un medi conegut. Més enllà, aquest vocabulari correspon a una forma d’organització i de direcció importat del món de l’empresa.


 


Segon tret, l’esborrament de la frontera públic privat i una absència de democràcia interna (de tota forma incompatible amb el management empresarial proposat):


 


-          presència de la facultat catòlica de Lille;


-          plaça central acordada a les aliances amb el privat;


-          creació d’una “fundació instrumental”;


-          instàncies de poders on els representants d’empreses i, en una mesura menor, de col·lectivitats locals, són els únics membres exteriors al món de la universitat i la recerca. Per exemple, no hi trobarem ni un electe o representant dels personals, el que representa una ruptura amb la democràcia universitària, penyora d’independència científica i de responsabilitat col·lectiva.


 


No abordarem aquí certs aspectes del projecte: salari individualitzat, destrucció de col·lectius, de solidaritats i cooperacions...


 


Un punt molt polític. Quatre “clústers d’excel·lència científica”, vinculant empreses i recerca, constitueixen els “pilars” de l’Idex. El clúster ADA, “argumentar, decidir, actuar”, mereix una atenció particular. Es tracta de “dur una política de col·laboració entre la recerca en ciències humanes i socials i el món polític, econòmic i social, i de desenvolupar aplicacions: ajut a la decisió, comunicació política i pública, comerç, màrqueting, management d’organització, però també més fonamentalment formació ciutadana i educació”. “El clúster disposarà d’un fons de dotació. Les col·laboracions d’empreses però també dels operadors de desenvolupament i la societat civil seran sol·licitades”.


 


El context europeu i mundial és aquest, on la instrumentalització de les ciències humanes i socials es desenvolupa en benefici d’un poder reforçat de les empreses sobre les poblacions. Les instàncies de decisió de l’Idex són marcades per la presència de les empreses, el poder financer de les quals no té res a veure amb les de les ONG, les associacions, les col·lectivitats locals. Tot això fa que, a la vista de la diversitat d’objectius coberts pel projecte ADA, puguem interrogar-nos sobre el futur d’aquest, sobre qui el dominarà financerament i políticament.


 


Reforma rere reforma, les ciències humanes i socials són sempre més amenaçades de desaparició parcial, i d’instrumentalització per la part salvada. Més que a tot altre camp, elles mostren la importància de ser solidàries i de construir un front unit enfront a una política de reestructuració del conjunt de l’ensenyament superior i de la recerca, que ens porta a una destrucció del potencial universitari construït durant dècades i a una submissió a una ideologia globalitzant que ataca la nostra societat lliure i democràtica.


 


Un front unit, prenent en compte les diferències de disciplina i la diversitat dels estudiants, concebre i posar en marxa un model universitari flexible i divers en la seva organització, que acompleixi les missions i respecti els principis que fonamenten un servei públic d’ensenyament superior i recerca, apte per respondre a les exigències acadèmiques i a les necessitats socials, incloent-hi les econòmiques.


 


Marc Delepouve