La revista l'Expansion, els salaris i els beneficis caníbals

publicat a l'Humanité, 30-11-2010, per Pierre Ivorra

Molt instructiu el dossier de la revista l'Expansion del mes de desembre. La portada, d'entrada, sembla un titular de l'Humanité. "Cal augmentar els salaris", es proclama, i no menys d'una desena de pàgines es dediquen a justificar una afirmació inesperada a les columnes de qui té sobretot el costum d'acollir les odes als dividends.

Justament en aquest mes de desembre de 2010,dins d'aquesta post-crisi marcada als grans països capitalistes per una represa àtona i una taxa d'atur molt elevada, el dividend és jutjat més caníbal que mai. "Sobre els set darrers anys (entre 2003 i 2009), escriuen els autors de l'enquesta, 24 grups del CAC 40 amb els beneficis caient han augmentat la seva massa salarial per empleat solament un 8% de mitjana, mentre que els dividends per acció s'inflaven un 110%". El grup Total, "el campió dels beneficis a totes les categories", es veu concedir la nou d'honor. "Aquí, s'indica, la renda dedicada als accionistes entre 2003 i 2009 -sota la forma de dividends i de recompra d'accions- sobrepassa un 19% les sumes dedicades a la remuneració dels assalariats. Un fet excepcional, fins i tot entremig dels generosos companys del CAC 40."

Els assalariats, ells, "resten sobre la seva fam".Però la revista no s'acontenta amb denunciar la injustícia, sinó que apunta a la ineficàcia d'un repartiment desigual de les riqueses que jutja "perillosa per al creixement". "Aquest moviment de pèndol" a favor dels beneficis, que es reconeix dictat pels mercats financers, "complica la sortida de la crisi dins dels grans països occidentals i afebleix, alhora, el seu potencial de creixement, en detriment tant dels empresaris com dels assalariats".

Tothom dempeus doncs pels salaris? La revista pensa trobar la fórmula miracle que permetrà realitzar la unió sagrada entre el capital i el treball en aquest tema amb aquesta fórmula: "Augmentar els salaris, però, per descomptat, sense incrementar el cost del treball". "Les pistes més prometedores, assegura, se situen del costat d'una reforma de les cotitzacions socials". La revista, pertinent en la seva denúncia del creixement financer, ens surt, a guisa de solució, amb un vell pastís de nata. Els assalariats podran pagar-se un augment del salari net gràcies a la reducció de les seves cotitzacions a la Seguretat Social. Guanyar més cuidant-se menys, és un mal remei per a una malaltia de veritat. En un món sacsejat per la revolució de la informació, aixafat per la dictadura dels mercats financers, la revalorització dels salaris passa, en primer lloc, per a un molt gran nombre de francesos, per als aturats, els precaris, per una millora de l'ocupació. I si es volen guanys duradors, això vol dir reduir el poder dels mercats.

Pierre Ivorra