Després d'haver llegit l'article de Salvador Cardús ("Qui t'estima, t'abonyega", diari Ara, 19 de desembre) no sé si considerar-me "agent social", dels mal anomenats "agents socials" que desafien a l'equip rectoral, o bé de la colla de rebentainstitucions obstinats a paralitzar qualsevol intent de reforma.

La veritat és que no tinc cap vocació per fer els numerets que ens toca fer en aquests temps d'agressions a drets laborals i socials conquerits amb tant d'esforç. Tampoc són un masoca que gaudeixi amb sessions maratonianes de claustre i, encara menys, voldria ofendre als claustrals amb les meves/nostres intervencions.

El sociòleg eminent ens confessa que ha arribat a enyorar la situació dels controladors aeris: ells, com a mínim, tenen la fortuna de ser dirigits per un militar. Per part meva he arribat a enyorar just el contrari: un/a rector/a i un equip que sàpiguen escoltar, disposats a defensar allò que la comunitat universitària, majoritàriament, creu i defensa: una universitat pública de qualitat en que l'excel·lència i l'eficiència no es busquin a costa de la democratització assolida en l'accés als estudis superiors, ni a costa de retallades als ajuts al Personal Investigador en Formació, ni a costa de les condicions laborals de PAS i PDI...

Tant el resultat ajustat en l'aprovació de l'informe de la Rectora (84 vots a favor, 83 en contra, 24 en blanc, 1 nul) com les 12 propostes aprovades pel claustre reflecteixen un desacord ampli amb les línies generals de la política de la Rectora Ana Ripoll i el seu equip. Considero que el Degà de la facultat de Polítiques i Sociologia s'equivoca quan defensa la Rectora perquè té les idees clares i la determinació per dur-les endavant. Per aquesta via, la d'alimentar el conflicte, ara amb un col·lectiu, ara amb un altre, només pot sortir perjudicada la institució. No són militars el que necessitem, sinó una direcció capaç de liderar la comunitat universitària i que, per això, ha d'estar i actuar en sintonia amb el que aquesta, majoritàriament, reclama.

Un director de servei ens ha dit el que pensa de les propostes que vam dur a debat al claustre del passat 16 de desembre: "totes i cadascuna de les vostres propostes són una burrada que demostra el poc que enteneu la universitat i les poques ganes que teniu de treballar". S'acomiada desitjant-nos el que deu considerar que estem frisosos de fer: "Aneu a tallar alguna carretera llunyana".

No pateixi, senyor director, quan toqui tallarem les carreteres que calgui, no per gust, sinó com a forma de protesta davant de la imposició de retallades injustes, per mirar d'obstaculitzar, sí, reformes contràries als interessos de la gran majoria de la societat.

Lluís Perarnau