29-S LluisHem de preparar el següent pas fins a obligar el govern a retirar la reforma laboral, la reforma de les pensions i els plans de retalls de la despesa social.

La vaga general del 29 de setembre ha estat un clar èxit considerant no només l'alt seguiment de l'aturada i el caràcter multitudinari de les manifestacions, sinó també el context en que s'ha produït la convocatòria, sobretot el descarat i intens xantatge patronal que a les empreses, amb amenaces generalitzades d'acomiadament en una situació d'atur massiu.

Els sectors clau, paralitzats

Als sectors clau, la vaga ha tingut un seguiment amplíssim, particularment als polígons industrials de les ciutats, on l'aturada ha estat pràcticament total. La paràlisi de les 17 plantes de producció de cotxes, totes les que hi ha, és un exponent de la intensitat que va tenir la vaga a la indústria. També van parar els mercats majoristes d'alimentació de Madrid, Barcelona, Valladolid, València, Sevilla i Saragossa, els ports de Barcelona, València i Algesires. Al sector del transport públic la vaga ha estat generalitzada a la majoria de les grans ciutats. Mitjans de comunicació com Canal Sur i TV3 i, sobretot, Telemadrid, principal vehicle propagandístic d'assetjament d'Esperanza Aguirre contra la vaga i contra l'organització sindical dels treballadors, no van poder emetre. Als transports, el seguiment ha estat també molt elevat. Totes les dades apunten que la vaga ha tingut un seguiment molt similar a la del 20 de juny de 2002 contra el cop de decret del PP. A Galícia, on la CIG va convocar juntament amb UGT i CCOO, i Astúries, l'aturada va ser molt intensa, afectant no només a la indústria, on va ser total, sinó fins i tot el petit comerç, que va tancar de forma prou generalitzada. A Catalunya, on es concentra el 20% de la producció industrial, la vaga va ser també un èxit rotund, el mateix que a Andalusia i el País Valencià. Només a Euskadi, per la divisió sindical, i la no convocatòria per part dels dirigents d'ELA i LAB, la vaga ha tingut un seguiment més parcial.

Una dada molt simptomàtica de l'ambient entre la classe treballadora va ser la participació massiva a les manifestacions. Més d'un milió i mig de persones van sortir al carrer. La manifestació de Madrid va ser gegantina: a les 17.30 h., una hora abans de l'inici previst, tot el recorregut de la manifestació, de Neptuno a Sol, estava ple de gom a gom. No va ser fins passades les 21.00 h. que es va començar a buidar la Puerta del Sol. L'assistència va ser de mig milió de persones. De l'ambient de la manifestació cal destacar la participació de molts joves i la sensació de força que hi havia. Una situació similar es va viure a Barcelona, amb una assistència de 400.000. Des de Galícia, amb manifestacions molt importants a Vigo i Ferrol, a Oviedo, amb una participació històrica, passant per València, la tònica ha estat de manifestacions massives arreu de l'estat.

Un èxit malgrat l'hostilitat de la dreta, la patronal i el govern

La vaga general del 29-S ha estat una impressionant demostració de força de la classe obrera, en la que un cop més s'ha posat de relleu la seva capacitat de mobilització i de lluita. Hem de tenir present que l'ampli seguiment de la vaga i la participació massiva a les manifestacions s'ha produït malgrat la intensa campanya d'assetjament contra la vaga des dels mitjans de comunicació, de la dreta, dels empresaris i del govern. La dreta, particularment el PP de Madrid, i la CEOE, van prendre aquesta vaga com una oportunitat per tractar de colpejar durament els treballadors, llençant una campanya de criminalització contra els sindicats i una intensa ofensiva d'amenaces i repressió sindical a les empreses. Volien demostrar que ells sí saben "com es fan les coses", però han fracassat completament en el seu plan de fer fracassar la vaga.

Un altre factor important en la valoració de la vaga ha estat el fet que aquesta s'ha produït contra les mesures d'un govern del PSOE, que va ser votat massivament pels treballadors per barrar el pas al PP i perquè fes un política social i econòmica substancialment diferent de la practicada per la dreta. El context polític de la vaga era més difícil que el del 20-J de 2002, amb el PP d'Aznar en el govern i sense l'amenaça d'una crisi econòmica salvatge. Tot i així, els treballadors han demostrat tenir ben clar que el perill que torni el PP l'està provocant el mateix govern del PSOE amb la seva política d'afavorir els banquers i els empresaris, i que la millor forma de barrar el pas a la dreta és obligar al govern del PSOE a que retiri tots i cada un dels atacs que està portant a terme cumplint amb les exigències dels grans poders econòmics, de la banca i la patronal. En aquesta vaga general, una immensa majoria de la classe obrera ha entès el que està en joc responent massivament a la crida a la lluita.

Els dirigents sindicals també han de rectificar. No a la política de pactes i concessions, per un sindicalisme de classe, combatiu i democràtic

Finalment, la vaga ha estat un èxit malgrat els errors tàctics i l'orientació del dirigents de CCOO i UGT. Aquests haurien d'haver estat molt més clars abans de la vaga, i per descomptat, ho han de ser ara si volen connectar amb el sentiment i les aspiracions dels milions de treballadors que han secundat la vaga activament aquest 29 de setembre. L'objectiu de la mobilització és un i irrenunciable: la completa retirada de les mesures d'atac, tant de la reforma laboral com les que estan per aprovar. Ho haurien de dir ben alt, i demostrar-ho amb els fets, que l'únic escenari en que els sindicats tornaran a la mesa de negociació serà quan el govern retiri els atacs que ha aprovat i els que ha anunciat. Negociar retocs cosmètics o aspectes parcials és un error greu, que a més a més es pagaria amb una caiguda de la credibilitat dels dirigents sindicals en el conjunt del moviment obrer. Els treballadors no ens han donat un xec en blanc als sindicats. Ens han dit que la lluita ha de servir per a anar fins al final, no per a tornar a l'estratègia sindical de pactes i concessions que només ha servit per a tancar empreses, aprovar EROs, perdre conquistes històriques i debilitar a la classe obrera.

Els treballadors no volen cap tipus d'atacs i retalls als seus drets, ni sense consensuar ni consensuats. Ha estat la política de concessions permanents al govern i la patronal a través de la "concertació i el diàleg" durant llargs anys un dels factors que ha animat al govern i la burgesia per passar a l'ofensiva. Hem de treure les conclusions fins a les últimes conseqüències del que està passant! Una rectificació profunda, oberta i honesta de la política sindical anterior seria la forma més eficaç d'animar als treballadors a organitzar-se i enfortir els sindicats enfront de la brutal ofensiva de la patronal i dels mitjans de comunicació.

La importància i la utilitat de la vaga general. Continuar amb la mobilització, més forta, més extensa.

No és veritat que la vaga "no serveixi per a res", com s'està insistint des dels mitjans de comunicació amb la finalitat de desmoralitzar als treballadors. La vaga, que ha estat un èxit, ha servit i per a molt. Ha servit perquè la classe obrera sigui més conscient de la seva força, perquè més treballadors siguin conscients dels atacs i de la necessitat d'organitzar-se i de lluitar. La vaga ha estat una gran sacsejada i té una importància política i psicològica molt important per al moviment obrer. El que sí és veritat és que amb una vaga general no és suficient. La vaga general és el principi d'una lluita que ha de continuar i anar més enllà. Ara és el moment per fer un balanç en profunditat a totes les empreses i formar comitès de mobilització amb l'objectiu de fer arribar la informació a tots els treballadors i preparar el terreny per al següent pas en aquesta lluita.