Skip to Content

Tomás Luis de Victoria

Universitat Autnoma de Barcelona

Vida i obra

Àvila, 1548-1565

Tomás Luis de Victoria va néixer probablement l’any 1548 a Àvila, terra en què havia nascut també Santa Teresa de Jesús poc més de trenta anys abans. El petit Tomás tingué els seus primers contactes amb la música com a cantor del cor de la catedral d’Àvila, on podria haver ingressat després de la mort del seu pare el 1557. Allà es formà sota la tutela dels mestres de capella Jerónimo de Espinar (1550-1558), Bernardino de Ribera (1559–1563) i Juan Navarro (1564-1566). A la catedral potser va conèixer Antonio de Cabezón, que va anar a tocar l'orgue el novembre de 1552 i el juny de 1556. Per altra banda, l'educació clàssica de Victoria la va fer probablement a l'escola de San Gil, fundada pels jesuïtes el 1554 i elogiada per Santa Teresa i també per Sant Francesc de Borja.

 

Roma, 1565-1585

En canviar-li la veu, cap al 1565, va ser enviat al Collegium Germanicum jesuïta de Roma, fundat el 1552 per formar sacerdots alemanys que lluitessin contra la Reforma luterana, però que per combatre les dificultats econòmiques que patia acceptava també estudiants que no fossin alemanys ni tinguessin vocació sacerdotal (els convittori). Victoria formava part d’aquest grup, i hi constava com a cantant. Durant aquest període degué conèixer Palestrina, mestre de la capella del proper Seminario Romano entre 1566 i 1571, qui fins i tot podria haver estat professor seu per la seva evident influència en les primeres publicacions de Victoria.

El 1569 va ser enviat com a cantant i organista a Sta. Maria di Monserrato, església aragonesa a Roma on hi ha enterrats dos papes espanyols. Allà hi romangué fins el 1574. També podria haver estat, entre 1568 i 1571, mestre de la capella privada d'Otto Truchsess von Waldburg, cardenal arquebisbe d’Augsburg i un dels benefactors del Collegium Germanicum, en substitució de Jacobus de Kerle.

A més de la seva feina a Sta. Maria di Monserrato, el 1571 tornà al Collegium Germanicum per a ocupar el càrrec de professor de cant pla, i posteriorment el de mestre de capella. Compaginà aquests càrrecs amb el de mestre de capella al Seminario Romano (1572?-1573), on substituí Palestrina.

La primera de les moltes publicacions que Victoria feu en vida, fet no gaire usual en l’època, veié la llum a Venècia el 1572. El seu primer llibre de motets a quatre, cinc, sis i vuit veus va ser dedicat a l’arquebisbe Truchsess von Waldburg.

El papa Gregori XIII concedí al Collegium Germanicum el Palazzo di San Apollinare, on es traslladà el 1575 amb Victoria com a mestre de capella. El 25 d’agost d’aquell any, va ser ordenat diaca, i sacerdot tres dies més tard. Havent complert un dels seus objectius i buscant una vida que li permetés dedicar més temps a les seves composicions, renuncià al càrrec de mestre de capella a San Apollinare 1576, just després de publicar a Venècia un llibre de misses, salms i magníficats, a quatre, cinc, sis i vuit veus.

Després d’abandonar San Apollinare, Victoria ingressà a la Congregazione dei Preti dell’Oratorio, comunitat dirigida per Sant Felip Neri (1515-1595), i el 1578 rebé la capellania de San Girolamo della Carità, que va mantenir fins el 1585. També participava ocasionalment com a músic a San Giacomo degli Spagnoli i, a més, entre 1579 i 1585 gaudí de cinc beneficis papals a la península ibèrica (San Miguel de Villalbarba, San Francisco i San Salvador de Béjar, San Andrés de Valdescapa i una altra renda a la diòcesi d’Osma), que li reportaven uns ingressos importants.

Aquells anys van ser molt productius per a Victoria, i entre 1581 i 1585 publicà sis col·leccions de música:

- Hymni totius anni i Cantica B. Virginis, ambdós publicats a Roma el 1581.

- Missarum libri duo a quatre, cinc i sis veus, dedicat a Felip II i en el que ja manifestava la seva intenció de retornar a Espanya, i Motecta a quatre, cinc, sis, vuit i dotze veus, tots dos publicats a Roma el 1583.

- Motecta Festorum totius anni a quatre, cinc, sis i vuit veus (Roma, 1585), que inclou una obra del seu amic Francisco Guerrero (Beata Dei Genitrix) i una altra de Francisco Soriano (In illo tempore).

- Officium Hebdomadae Sanctae (Roma, 1585), cimera del període compositiu romà de Victoria.

 

Madrid, 1585-1611

Pels volts de 1585, Victoria abandonà Roma i s’establí a Madrid, on des de 1587 va ser capellà de la germana de Felip II, l’emperadriu Maria, vídua de Maximilià d’Àustria, que vivia retirada al convent de les Descalzas Reales de Santa Clara. Malgrat rebre ofertes per ocupar places de mestre de capella a les catedrals de Sevilla i Saragossa, Victoria desitjava una vida tranquil·la i romangué a les Descalzas Reales com a organista i mestre de capella fins a la mort de l’emperadriu el 1603, moment en què renuncià a la seva plaça de mestre de capella per a mantenir únicament la d’organista fins a la seva mort.

El 1592 visità Roma per supervisar la publicació d’un nou llibre de misses, que dedicà al fill de Maria, el cardenal Albert, i probablement hi retornà entre 1593 i 1594, on pogué assistir als funerals de Palestrina, mort a principis d’aquest darrer any.

Els últims anys de la seva vida, Victoria publicà diversos volums d’obres a diferents llocs d’Europa. El 1600 veié la llum a Madrid una col·lecció de música sacra (misses policorals, magníficats, motets i salms). Aquell mateix any, es reedità a Venècia el seu llibre d’himnes de 1581, i el 1603, i novament a Venècia, aparegué una nova edició del seu llibre de motets de 1583. Finalment, el 1605 es publicà a Madrid el seu Officium defunctorum, compost per les exèquies de l’emperadriu Maria el 1603, i que inclou la seva missa de rèquiem a sis veus, potser la seva obra més coneguda.

A la seva mort el 1611, Victoria va ser enterrat al claustre del convent de les Descalzas Reales, però la seva tomba continua sense haver estat identificada.

 

Obra

Tot i ser considerat com un dels autors més importants del Renaixement, la seva obra és relativament escassa si la comparem amb la d'altres autors de l’època, com Palestrina o Lassus. Com ja s'ha comentat abans, Victoria no té cap obra profana, i malgrat haver treballat durant anys com a organista, no ens ha arribat cap obra seva per a aquest instrument. La seva fama es basa sobretot en les seves misses (incloent-hi l'Officium defunctorum), motets, i responsoris i lamentacions del seu Officium Hebdomadae Sanctae. És important destacar que una part important de la seva obra (misses, salms, antífones i seqüències) són composicions policorals.

De misses en va compondre vint, de les quals quinze són de paròdia (és a dir, elaborades a partir d'una altra peça polifònica), quatre de paràfrasi (basades en una melodia gregoriana) i una lliure (Missa quarti toni). De les misses de paràfrasi, totes excepte quatre estan fetes a partir d'obres pròpies, ja siguin motets, antífones o salms. Les altres quatre són:

- Gaudeamus a 6 veus (1576), a partir del Jubilate Deo (1538) de Morales

- Pro victoria a 9 veus (1600), basada en La guerre (1528) de Janequin, única obra de Victoria elaborada a partir de material no religiós

- Simile est regnum coelorum a 4 veus (1576), a partir del motet homònim de Guerrero (1570)

- Surge propera a 5 veus (1583), basada en el motet de Palestrina (1563)

Les quatre de paràfrasi són les elaborades a partir de l'himne gregorià Ave maris stella (1576), la missa De Beata Maria Virgine (1576), la missa Pro defunctis de 1583 i les seccions de la missa del seu Officium defunctorum (1605).

De motets se'n conserven poc més d'una cinquantena (pocs si els comparem amb els tres-cents de Palestrina o els mil dos-cents que va deixar Lassus). És aquí on Victoria explota més els recursos expressius per il·lustrar el text. Dels més destacats podríem esmentar O magnum mysterium, O quam gloriosum, O vos omnes, Vere languores nostros o l'Ave Maria a 4 veus, tot i que d'aquest darrer no hi ha consens sobre la seva atribució.

Les nou lamentacions de Jeremies i els divuit responsoris de tenebres pertanyen a l'Officium Hebdomadae Sanctae , que també inclou dues passions i altres peces. Musicalment, el seu tractament és igual que el dels motets pel que fa a la importància en l'expressivitat del text. Lamentacions i responsoris es cantaven durant les Maitines de Dijous Sant, Divendres Sant i Dissabte Sant, a raó de tres lamentacions i sis responsoris cada dia.

A part d'aquestes obres, Victoria també va compondre diverses antífones marianes, himnes, magníficats, salms i seqüències.

Trobareu un catàleg detallat i amb comentaris de l'obra de Victoria al bloc IV centenario de Tomás Luis de Victoria, i podeu accedir a les partitures en aquest enllaç.