EL PROJECTE 

La proposta "Serveis d’accessibilitat sensorial a les televisions catalanes: situació actual, necessitats i propostes de futur" ha guanyat una ajuda de la XI Convocatòria per a la concessió d’ajuts a projectes de recerca sobre comunicació audiovisual del Consell de l’audiovisual de Catalunya (2017).

JUSTIFICACIÓ I PLANTEJAMENT

Les persones amb discapacitat o diversitat funcional són una part significativa de la població (15%) i l’accés a la comunicació és un dret reconegut per les Nacions Unides (Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat –CDPD-) ratificat al 2007 per l’estat espanyol amb el protocol opcional de Porto (http://www.un.org/disabilities/documents/maps/enablemap.jpg). La Unió Europea va ratificar la CDPD el 14 de desembre del 2010. Aquesta ratificació va representar l’acceptació per primera vegada d’un tractat internacional en matèria de drets humans. Arran de l’adhesió a la CDPD, la Unió Europea ha posat en marxa diferents iniciatives amb l’objectiu de garantir i fer efectius els drets de les persones amb discapacitat.

El 2012 es va fer públic un eurobaròmetre que incorporava per primera vegada les limitacions d’accessibilitat com un motiu de discriminació. Aquest estudi revela que prop de la meitat dels ciutadans europeus consideren que les discriminacions per motius de discapacitat es produeixen amb certa freqüència (46%), tot i que encara són majoria els que pensen que aquestes discriminacions són rares o inexistents (50%), la qual cosa implica que s’han invertit els termes respecte de l’eurobaròmetre del 2009. El baròmetre mostra que hi ha un cert consens (68%) a l’hora de considerar les limitacions d’accessibilitat com una forma de discriminació i aquest percentatge s’enfila fins al 72% entre aquells enquestats que declaren tenir contacte amb persones amb discapacitat.

El 2 de desembre del 2015, la vigília del dia internacional de les persones amb discapacitat, la Comissió va publicar la proposta de la Llei Europea d’Accessibilitat (EAA) (http://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/?uri=COM:2015:0615:FIN). La publicació d’aquesta proposta va ser molt celebrada, ja que es tracta d’un text que s’esperava inicialment per al 2010. Actualment la proposta de l’EAA es troba en procés de tràmit al Parlament europeu.

La darrera acció de la Unió Europea en matèria de discapacitat ha estat l’aprovació de la Directiva sobre l’Accessibilitat dels Llocs Web i de les Aplicacions per a Dispositius Mòbils dels Organismes Públics, publicada el 2 de desembre del 2016. L’article 7 de la Directiva, que reconeix que Internet ha esdevingut un mitjà cada vegada més utilitzat en la relació entre els ciutadans i les institucions, té l’objectiu de garantir que tothom pugui comprendre i fer servir les eines digitals dissenyades pels organismes públics. La Directiva, d’una banda, pretén ser sensible a una realitat, que és que la població europea està cada cop més envellida i que compta amb un número de persones amb discapacitats molt significatiu. Per això, estipula que l’entorn digital ha de ser inclusiu. D’altra banda, entronca amb l’objectiu europeu d’assolir un mercat únic digital. Finalment, fixa uns estàndards d’accessibilitat digital en tot l’àmbit europeu i obliga els estats a fer un seguiment i avaluar l’accessibilitat dels llocs web del sector públic.

Tant a nivell estatal com a Catalunya existeix legislació sobre accessibilitat als mitjans; a Espanya, materialitzada en la Ley General de Comunicación Audiovisual de 2010 i a Catalunya, en la Llei d’Accessibilitat de 2014, en la qual en els dos primers paràgrafs del mateix preàmbul es posa de manifest el següent:

La importància de la promoció de l’accessibilitat com a instrument per a fer efectiu el principi d’igualtat dels ciutadans va tenir una primera traducció a Catalunya en el Decret 100/1984, del 10 d’abril, sobre supressió de barreres arquitectòniques. Set anys després, el Parlament va aprovar la Llei 20/1991, del 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i posteriorment el Govern va aprovar el Decret 135/1995, del 24 de març, pel qual es desplegava la Llei esmentada i s’aprovava el Codi d’accessibilitat. Aquestes normes van establir les bases per a la supressió de barreres arquitectòniques i en la comunicació i per a la promoció d’ajudes tècniques per a millorar la qualitat de vida i l’autonomia de les persones amb discapacitat o amb mobilitat reduïda.

Aquesta normativa ha comportat un avenç important per a Catalunya, però, després dels anys en què ha estat vigent, encara hi ha persones amb discapacitat física, sensorial, intel·lectual o mental, gent gran o persones amb altres tipus de diversitat funcional que viuen situacions de desigualtat d’oportunitats, de discriminació i de dificultats per a la participació social i per a l’exercici de llurs drets, a causa de l’existència de barreres físiques, en la comunicació o d’actitud que els ho impedeixen.

En aquest context, creiem que és fonamental fer una radiografia de la situació dels serveis d’accessibilitat oferts en les diverses televisions catalanes, des de les corporacions més grans fins a les petites emissores locals. Només amb aquesta visió completa de la situació actual serem capaços d’identificar vies de treball futures per incrementar tant en quantitat com en qualitat els serveis d’accessibilitat i garantir un accés per a tothom als mitjans de comunicació en català.

Campus d'excel·lència internacional U A B