Lluís A. Santaló, bibliografia

Comencem aquest repàs bibliogràfic sobre Lluís A. Santaló per l’obra Geometría proyectiva, editada a Buenos Aires el 1966 ja què la biblioteca conserva l’exemplar dedicat que el propi autor va regalar a Ferran Sunyer.
Fins i tot, es conserva la carta d’agraïment que Sunyer adreçà a Santaló.

 

 

La resta de monografies exposades és la següent:

 La Càtedra Lluís A. Santaló d’Aplicacions de la Matemàtica ha editat la biografia conjunta de quatre matemàtics gironins. Carles Barceló, als preliminars assenyala:
"Les recensions biogràfiques de Santaló, Sunyer, Dou i Teixidor han estat elaborades per Agustí Reventós, Antoni Malet, Manuel García Doncel i Montserrat Teixidor, respectivament, tots ells molt bons coneixedors de l'obra i la vida d'aquests matemàtics gironins."




També de la Càtedra és l'Homenatge al professor Lluís Santaló i Sors.

"... la publicació s'estructura en tres parts clarament diferenciades. La primera recull contribucions relacionades amb la geometria integral i algunes de les seves múltiples aplicacions. Les contribucions de la segona part aporten majoritàriament reflexions sobre el concepte que tenia Santaló sobre la forma de presentar i ensenyar les matemàtiques als estudiants de tots els nivells educatius. La tercera part recull els records que ens han fet arribar algunes persones que van tenir el privilegi de  coincidir amb Santaló en un moment o un altre de la seva vida...”



 

 

En Xavier Duran ha fet també una biografia sobre ell, publicada el 1999.

 

 

 

 

 

El 2009 Springer edità l’obra selecta de Santaló, a càrrec d'Antonio M. Naveira i Agustí Reventós.



 

 

 

El 13 de juny de 1986, a l’ajuntament de Girona, es va celebrar la cerimònia d’investidura de Lluís A. Santaló com a doctor Honoris Causa per la UAB, quan el campus universitari de Girona estava adscrit a la nostra universitat.


 

 

 

 

 

 

 

De la seva obra matemàtica, es mostren a l’exposició: Vectores y tensores con sus aplicaciones, editat a Buenos Aires; i Integral geometry and geometric probability.

 

 

 

 

 

 

 

 El Santaló docent es troba representat en aquestes dues obres: La enseñanza de las matemáticas en la educación intermedia i L'educació matemàtica, avui.

"Santaló és ferm partidari de la renovació matemàtica, però evitant-ne els excessos. A L'educació matemàtica, avui explica que en matemàtiques, passat un cert límit, "l'exactitud no serveix per a res". Cal saber, diu, l'hora d'arribada d'un avió en hores i minuts, però no serveix per a res conèixer-lo en dècimes de segon. [...] Per això, en un determinat moment, va néixer una matemàtica menys precisa i menys referida a casos concrets, però molt més útil que la tradicional per a tractar les ciències no exactes: la matemàtica moderna. Per això, aproximadament des dels anys 60, es va anar substituint la matemàtica clàssica, "rígida i per a un món ideal, per la matemàtica moderna, més flexible i per al món real". Això no es refereix a l'aparell lògic, on totes dues matemàtiques són iguals, sinó a l'aspecte calculatori i utilitari. I Santaló destaca que aquesta matemàtica limita amb gran precisió els marges de l'error, perquè "raonar amb dades i resultats imprecisos exigeix una precisió a vegades més gran que no pas raonar amb dades rígidament exactes"."


(Fragment de l’obra de Xavier Duran, Lluís Santaló)

 

 

 

 

 

La matemàtica: una filosofia i una tècnica, presenta un cicle de conferències impartides en el si de la càtedra Ferrater Mora, de la Universitat de Girona.


“En aquestes planes he tractat d’exposar l’evolució històrica de les idees matemàtiques, sempre des de l’aspecte doble de filosofia i tècnica, que caracteritza aquest saber que anomenem matemàtica, saber que s’ha trobat sempre entre el pensar i l’obrar, entre el verb i l’acció.”



 

Santaló també va ser traductor. De l’any 47 data l’edició en castellà de l’obra de Jacques Hadamard, Psicología de la invención en el campo matemático.

 

 

 



Les separates escollides per aquesta exhibició són les següents:

 

Geometría Integral 4: Sobre la medida cinemática en el plano

Article publicat a: Abhandlungen aus dem Mathematischen Seminar der Hansischen Universität, 1936, v. 11, no. 3-4


"Compaginando los estudios con el servicio militar obtiene la Licenciatura en 1934. Rey Pastor y Terradas le aconsejan ir a Hamburgo hacia donde parte aquel mismo año 1934 con una beca de la Junta. [...] Allá le recibirá un conocido de Rey Pastor, el geómetra Wilhelm Blaschke. Me impresiona pensar en aquel reducido grupo de estudiantes de Blaschke, no más de 10, pero entre ellos ¡Santaló y Chern! Por aquel entonces Blaschke empieza a estudiar las probabilidades geométricas iniciando así lo que él mismo llamaría Geometría Integral. Recoge los resultados en una serie de artículos numerados con el título común de Integral Geometrie. El número 4 es de Santaló."

(Fragment de "Lluís Antoni Santaló i Sors", d'A. Reventós Tarrida, publicat a La Gaceta de la RSME, vol. 5, no. 1 (2002), pàgs. 73-106)





Beweis eines Stazes von Bottema über Eilinien

Article publicat a: Tôhoku mathematical journal, 1941, v. 48, pàg. 221-224









Notes on the integral geometry in the hiperbolic plane

Article publicat a: Portugaliae Mathematica, 1980, v. 39, fasc. 1-4, pàg. 239-249


 






Geometría integral del plano afin

Article publicat a: Prepublicacions del CRM, 1984, núm. 2

Curiosament, aquest preprint havia d'haver estat el primer de la col·lecció però el CRM va avançar la publicació d'un altre.






Ernest Corominas (1913-1992)


Article publicat a: Revista de la Unión Matemática Argentina, 1992, v. 38, no. 1-2, pàg. 157-158


Corominas fou molt amic de Ferran Sunyer i, fruit del seu treball conjunt, va sorgir el teorema Corominas-Sunyer, explicat al pòster de l'exposició.





Disertación de incorporación y curriculum vitae del sr. académico honorario dr. Luís A. Santaló

Article publicat a: Anales de la Academia Nacional de Ciencias de Buenos Aires, 1997

Campus d'excel·lència internacional U A B