Ferran Sunyer i Balaguer

Nascut a Figueres l'any 1912 amb una discapacitat física pràcticament total, Ferran Sunyer i Balaguer va necessitar sempre una cadira de rodes que no podia moure ell sol, de manera que era, doncs, totalment dependent dels altres.  El seu pare va morir quan Ferran Sunyer tenia només dos anys i va deixar la seva mare, la senyora Àngela Balaguer, sola per cuidar el fill, per la qual cosa es traslladaren a casa de l'àvia materna, on va conviure amb els seus cosins Maria, Àngels i Ferran, primer a Vilajoan i després a Barcelona.

ferran sunyer

Com que el metge va considerar que el més prudent era evitar possibles fatigues ocasionades per desplaçaments, Ferran Sunyer no va anar a escola i no li va quedar cap altra opció que aprendre ell sol o a través de les lliçons de la seva mare. En aquesta instrucció i educació, hi va influir directament, sens dubte, la convivència amb els cosins, que foren més que germans per a ell durant tota la vida. Després d'un període d'àvida lectura, en el qual se li despertà l'interès per l'astronomia i la física, va sorgir la vocació matemàtica, que l'ocuparia la resta de la seva vida.
L'any 1938 Ferran Sunyer va comunicar els seus primers resultats al professor Jacques Hadamard, de l'Académie des Sciences de París, que va publicar un dels seus treballs als Comptes Rendus de l'Académie i el va encoratjar a continuar pels camins de la recerca. A partir d'aquest moment, Ferran Sunyer va mantenir un intercanvi regular amb l'escola francesa d'analistes, en particular amb Szolem Mandelbrojt i els seus deixebles, i començà a publicar més o menys regularment.
Les seves condicions físiques tan limitades no li permetien escriure ell mateix els seus articles. Els dictava primer a la seva  mare, fins a la seva mort l'any 1955, i després foren les seves cosines qui escrivien els treballs de recerca.
La continuïtat en el treball i els seus dots intel·lectuals donaren com a resultat una abundosa producció reconeguda pel seu alt valor científic, que fou guardonada amb diversos premis: Premi Agell, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barclona (1946); Pemi Prat de la Riba, de l'Institut d'estudis Catalans (1948); Premi de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas, Químicas y Naturales, Saragossa (1950); dos premis, el Torres Quevedo (1952 i 1955) i el Francisco Franco (1955), del Consejo Superior de Investigaciones Científicas; Premi de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, Madrid (1954 i 1957); i el Premi Martí d'Ardenya, de l'Institut d'estudis Catalans (1966).
Malgrat el reconeixement dels seus mèrits, li fou molt més difícil assolir la posició social i professional que li corresponia pel seu treball, i la seva posició econòmica, en algunes èpoques, no estigué exempta de dificultats. No fou fins al 9 de desembre de 1967, divuit dies abans de la seva mort, que es va confirmar el seu nomenament com a investigador científic de la Divisió de Ciències Matemàtiques, Mèdiques i de la Natura del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Per les seves condicions físiques, els títols acadèmics oficials arribaren molt tardanament i, quan va obtenir el títol de batxiller, ja havia estat guardonat per diverses acadèmies. Llicenciat l'any 1960, va obtenir el títol de doctor després del requisit legal de dos anys com a estudiant. Encara que des de l'any 1948 formava part del Seminari Matemàtic de la Universitat de Barcelona com a col·laborador eventual, no va esdevenir-ne un membre de ple dret fins a l'any 1962, quan ja feia anys que era reconegut internacionalment.
Els seus articles apareixien regularment a la revista del Seminari Matemàtic, Collectanea Mathematica, de la qual fou revisor i assessor. Diverses vegades fou consultat pels editors dels Proceedings of the America Mathematical Society. Participava activament en els cursos i les conferències impartits a Barcelona per professors invitats, molts d'ells suggerits per ell mateix. En ocasió d'unes conferències, l'any 1966, Henry Mascart, de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, va manifestar que se sentia honorat per la presència de Sunyer, "le premier, de loin, parmi les mathématiciens espagnols".
En tot moment se sentí vinculat al moviment científic del seu país i acceptava les limitacions resultants d'aquesta actitud, de manera que va resistir diverses ofertes de l'exterior, en particular de França i d'algunes institucions dels Estats Units. L'any 1963 fou contractat per la Marina dels estats Units i en els anys següents els seus resultats de recerca foren més respectats. "His value to the prestige of the Spanish scientific community was outstanding and his work in mathematics was of a steady excellence that makes his loss difficult to accept" (carta de condol de T. B. Owen, contraalmirall de la  Marina dels Estats Units).
Les circumstàncies en les qual Sunyer va aconseguir els seus èxits revelen ja les seves remarcables qualitats humanes. El seu tracte era d'una gran amabilitat i la seva conversa reflectia alegria, una alegria de viure, de treballar i de cultivar l'amistat, que era molt més que l'acceptació de les dificultats que la vida li deparava. Les seves opinions eren tan fermes com prudents, i tenia un gran respecte envers les opinions i les obres dels altres. Però, sens dubte, la més preuada de les seves qualitats era l'acceptació desacomplexada de les seves condicions físiques, que ben segur fou deguda en gran part a l'educació rebuda de la seva mare i que ens dóna un exemple modèlic d'adaptació d'un discapacitat en la nostra societat.
El 27 de desembre de 1967, encara plenament actiu, morí Ferran Sunyer i Balaguer a Barcelona.

Aquesta nota biogràfica ha estat extreta i traduïda de la nota: Juan Augé, "Fernando Sunyer Balaguer (1912-1967)", Gaceta Matemática, 20(3-4) (1986), 3-7 Els lectors interessats poden consultat l'obra d'Antoni Malet, Ferran Sunyer i Balaguer, Societat Catalana de Matemàtiques, Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1995, per una biografia més completa de Ferran Sunyer i Balaguer i una anàlisi de la seva activitat en el context sociocultural del règim franquista.

(Aquesta ressenya biogràfica la trobareu a la Selecta Ferran Sunyer i Balaguer)

Campus d'excel·lència internacional U A B