Quark

Agnès Agboton (Porto Novo, República del Benín)

Filòloga i escriptora. A cavall de dues cultures, manté un contacte constant amb el seu país natal, on ha realitzat diverses tasques de recuperació de la tradició oral (cançons, contes i llegendes). A més d’articles, conferències i diverses intervencions en programes de ràdio, ha publicat els següents llibres:La cuina africana(Columna, 1988);Contes d’arreu del món(Columna, 1995);Àfrica des dels fogons(Columna, 2001) i és coautora del llibreEl Llibre de les Cuines del Món(La Magrana, 2002). Es cofinalista, juntament amb la il·lustradora Carme Peris, del premi Apel·les Mestres 1995 amb el conteLes llàgrimes de Abenyonhùi, des de llavors ha publicat els seus poemes en llengua gun en diverses revistes literàries.

Edin

Edin, edin taoun
Avo yozoton
kpodo odin débió ayigbamè.

Edin, edin taoun
Sèmè-Podji sin agounkètinlè
kpodó ohoun dé houn alió.

Edin, edin taoun
Oko vèè dé yi mètchélè
bosónoun, yohô sin sin, dèdè
houénoué, afónnou tó fifa drótchélè
bó afochélè, tó sisa
dó ayigbanèlè dé kòmahou

Fitèwè, fitèwè oko vèèlòté?
fitèwè, ohoun mèdjiton mitonlèté?
fitèwè, sodabi sisien vodoun mitonlèté?

Fitèwè, fitèwè oko vèèlòté?

Lejos

Lejos, tan lejos ya
el manto cálido del viento
y el sudor que empapa la tierra.

Lejos, tan lejos ya
las palmeras de Semè-Podji
y la sangre que abre caminos.

Lejos, tan lejos ya
la tierra roja que abraza a los míos
y bebe, despacio, el agua del "yoho"(1)

Mientras la mañana enfría mis sueños
mis pies desnudos se arrastran
por esas baldosas sin sed.

¿Dónde, dónde, está la tierra roja,
la sangre de las generaciones,
el ardiente "sodabi"(2) de los dioses?

¿Dónde, dónde está la tierra roja?

(1)Yoho: altar familiar
(2) Sodabi: aguardiente de palma

Traducció de Manuel Serrat Crespo

enrere

inici

Alfons Navarret i Xapa (Alfara, 1974 - País Valencià)

Rep els guardons: Vila de Lloseta, que serà editat per Moll, amb el poemari: "Aparador d'ombres amb corc", i el premi Miquel Àngel Riera per a joves, organitzat per la Fundació Sa Nostra i publicat el 2002 sota el títol:En blanc. Col·labora amb un espai de literatura a Ràdio Jove de Palma, la xarxa de "Literària". També ha publicatContempla la mar( Universitat Politècnica de València),Els versos d'Araflà(editorial Setimig), oGenealogies i desencontres( Aj. de Catarroja), mentre que en narrativa hi ha el llibre per infants (o no)Les veus del món(editorial Capaltard).


La brossa

ACARONE el rellotge de paret,
i li cerque el seu
destenyit miratge: és impossible
la paraula
i en l'adéu silenciós
hui caurà la mirada impertinent
d'una bandera anònima,
ran del mateix carrer de sempre.

Les veus que sentim canvien,
i ens canvien a cada instant,
tornem als dolors d'abans
que ja no haurien d'importar-nos;
matinades grisenques i d'amor, furtives i rialleres,
la brossa les va cobrint amb un tel metàl·lic,
amb el castany obcecat, aquest mateix
oblit que potser ens hauria d'acompanyar, així, de
la mà, tan impenetrable i esquiu, algun dia.

enrere

inici

Ana María Navales (Saragossa, 1939)

Doctora en Filosofia i Lletres. És autora dels llibres de poesiaDel fuego secreto(Premio San Jorge, 1978),Mester de Amor(Finalista del Adonais, 1979),Los espías de Sísifo(1981),Nueva vieja estancia(Premio José Luis Hidalgo, 1983),Los labios de la luna(1989),Hallarás otro mar (1993),Escrito en el silencio(1999) iContra las palabras(2000). Com a narradora ha publicat diversos llibres de relats, com araCuentos de Bloomsbury(1991),Zacarías Rey(1992),Tres mujeres(1995), i les novel·lesLa tarde de las gaviotas(1981) oLa amante del mandarín(2002). Es coordinadora de la revistaTuriai cap de la secció de creació literària de l’Instituto de Estudios Turolenses (CSIC).

XXXIX

Tropiezo al volver la esquina
con mi sombra que dibuja
Una mujer muy distinta.
hablo con ella y parece
dos veces más larga y triste
De lo que era en mi infancia.
se detiene en una plaza
y pone el grito en el cielo
por las sonrisas amargas
con que guardo mis pesares
y mis manos siempre heridas
de piedras y de ángeles.
Me reprocha sin dulzura
que quiera morir despacio,
que no me busque en mis ojos
Y coleccione las cartas
En que exploro mi suicidio
cada noche de tormenta.
Me refugio en los rincones
más oscuros de mi casa,
allí donde los espejos
se rompieron hace años.
Sombra vana no me digas
lo que ya el espejo dijo.

enrere

inici

Ángela Serna (Salamanca)

Profesora titular de la Universitat del País Basc (Departament de Filologia Francesa). Directora i editora de la revistaTexturas(nuevas dimensiones del texto y de la imagen). La seva obra poètica queda recollida en els següents llibres:Poétrica visualizable(poesia visual),Del otro lado del espejo(primer accèssit en el XIX Premio de Poesía ciudad de Benicarló 1999),Alfahar(poesia visual),Fases de TumilunaiVocaníbales. Ha participat en un bon nombre d’exposicions col·lectives de poesia visual i mail art. És traductora deDescription de San Marco(Bassarai, 2000) de Michel Butor i de textos poètics d’autors com ara Martine Broda, Jean-Michel Maulpoix, André Laude, etc. Forma part del grup poètic Xuxurlak.

La piel tiene recuerdos

Obstinada,
mi epidermis
absorbe aún tu olor
cada mañana.

Inmisericorde,
tu toalla despierta
instintos de lujuria
pura felpa
hace ya tiempo

Y es que la piel
tiene recuerdos.

enrere

inici

Ángeles Mora (Rute, Còrdova, 1952)

Filòloga. Ha publicat els poemaris Pensando que el camino iba derecho(1982),La canción del olvido(1985),La guerra de los treinta años(1989),La dama errante(1990),Antología poética(1995),Caligrafía del ayer(2000) yContradicciones, pájaros(XXII Premio Ciudad de Melilla 2002). Resideix a Granada.

YO, FEMINISTA, EN UN CONCIERTO

Cuadros para una exposición de Moussorgsky
Juegos de cartas de Stravinsky
(intermedio de las mil y una noches de Strauss)
que hoy puedo ya oír la música en vaqueros
dice mi amiga –digo- que a fin de todo y cuentas
las mujeres no existen
sino
como apresuradamente sucias o amorales
-pero tan temblorosas por el frío-.
(Aunque, niño, por verte
la punta del pie
si tú me dejaras
veríamos a ver...)
Salvo que allí soñada y en la fila
de al lado, con Moussorgsky
trucándole las cartas a Stravinsky
cómo decir a voces que te quiero:
si nadie habla en voz alta
en un concierto.

enrere

inici

Àngels Gregori (Oliva, València, 1985)

Estudiant de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Ha estat guanyadora de diversos premis literaris comarcals. És coautora de diverses publicacions i l’any 2003 guanyà, amb el llibreBambolines(Galerada, 2003), el Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits. Confessa que és una "versívora" i que es passa més estona al dia estripant poesia que estudiant tot allò que hauria d’estudiar.

ESPECTACLE PER A BRANDÀLIES MARCIDES

A la brandàlia, mot inventat a cops d'estripar poesia.

El guió ja està escrit,
només ens falta memoritzar-lo i saber interpretar
correctament i sense embuts els gests i les ganyotes
que demane l'obra.
No hem d’alterar l'ordre dels actes,
ni canviar de personatges ni de teló ni de passatges.
No sabem improvisar, tampoc ho hem intentar.
Si ens plau, podem permetre'ns explicar aquells
anys afegint-hi algun tipus d'exclamació o qualsevol
altre signe de puntuació.
Compte! Recordeu que les llàgrimes no formen part del guió,
que aquesta nit el pati de butaques serà ple,
i el públic hi acudirà com ho fan les dones del meu poble
els dimecres de mercat.
Ara, però, abans que s'apaguen les llums,
mira de dir-li a algú que et guarde un seient.
Tal vegada, quan comence l'obra només voldràs ser part
del públic i no de l'escenari.

enrere

inici

Anna Aguilar-Amat (Barcelona, 1962)

Poeta i investigadora en l’àmbit de la terminologia. Neix a Barcelona l’any 1962. Doctora en Lingüística per la Universitat Autònoma de Barcelona (1993) i Professora Titular des de 1997 al Departament de Traducció i d’Interpretació de la mateixa universitat. Ha rebut els guardons Carles Riba de poesia (2000) amb el llibreTrànsit entre dos vols(Proa, 2001), l’Englantina d’Or dels Jocs Florals de Barcelona (2000) pel seu llibrePetrolier(Edicions de la Guerra, 2003) i el premi Màrius Torres per l’obraMúsica i escorbut(Ed. 62, 2002). Ha estat traduïda al castellà per Jordi Virallonga (Sol de Sal, Ed. DVD, B. 2001) i a l’anglès per Anna Crowe. Les versions angleses dels seus poemes han estat publicades a diverses revistes literàries escoceses.

Benaventurances

Dius que l’amor és com un got: es trenca si l’agafes massa fort o massa fluix.
Ronny Someck, Trosset de vidre

Benaventurats aquells que no han trencat cap got,
que no van prémer poc ni tampoc massa
la copa amb què brindaven.

O aquells que van deixar-lo caure sobre una superfície
tova de factures o de bolquers o baralles de cartes.
Els que adquiriren duralex, metacrilat o porexpan.
O l’eucarístic copó massís dins l’or.

Aquell que penjà a la paret una copa de vi pintada
per Dalí. Els qui desaren la vaixella dins la
vitrina amb els anells.

O aquell que en ser ell mateix el recipient
va deixar d’existir, a mans d’un altre.
Benaventurats els no poetes.

Visquin les fonts; els tolls com aquest
poema.

enrere

inici

Anna Crowe (Devon, Escòcia 1945)

Poeta i traductora. Anna Crowe s’educa a França i Bèlgica. Va treballar al Departament d’Educació del Museu del Monasteri de Bede a Jarrow. A partir de 1986 s’instal·la definitivament a Sant Andrews (Escòcia), on ha estat lectora de francès i espanyol. Actualment treballa com a escriptora i monitoritza tallers d’escriptura per adults i nens. També treballa com a traductora i correctora. Dirigeix el festival de poesia Stanza. Premis concedits: National Poetry Competition (1986), Peterloo Open Poetry Competition (1993, 1997). Les seves publicacions inclouenSkating Out of the House(Patinar fora de casa), ed. Peterloo poets (1997). En premsa:A Grand View of the Bay(Vista completa de la Badia).

Deconstrucció de l’hivern

Cada any ho aprens a la manera dura:
la semiòtica del fred que el vent bufa
dins teu fins que la saps de memòria
- el seu brunzir de mal d’orella,
el seu gemec al forat del pany.
El gebre que tens als capcirons dels dits.
Les seves lleis són simples: si és glaçada negra significa
que els ocells febles declinen invariablement; si
és blanca afavoreix el conte de fades, recompensa
la humilitat amb la generositat de la padrina.
Considera el jardí del darrere, on les glosses lluents
poden aparèixer sobtadament en fulles, dilema de traducció;
i la finestra del cobert –tot l’any una Ventafocs transparent-
pot de sobte publicar un text atapeït sobre falgueres rares.
El sentit és codificat, massa profund per extreure’l,
recargolat i fòssil com un ammonit,
la paret del jardí, una biblioteca
sobre l’hermenèutica del cargol.
Tot reconeixent un deute a Sterne, la neu
ofereix al lector dies de pàgines en blanc.
Un estremiment del cant del pit-roig, i és març-
Els dies silenciosos de Janus quan fites la deriva de la boira
cercant un “però” o un “i”.
Però és quan la merla canta al viorn
que tu te n’adones: els caramells es fonen fent pink-pink-pink.

Traducció d’Anna Aguilar-Amat

enrere

inici

Anna Lacruz March (Barcelona, 1973)

Ha publicat poemes a la revistaLa Veu d'en Pelideu, de Sant Pere de Vilamajor. Primer premi de poesia convocat perLa Veu d'en Pelideui l''Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, l'any 2000. Publicació l'any 2002 del primer llibre,Vivir, per Ediciones El Carro del Sol. Recital de poesia per a la presentació del llibre a Sant Antoni de Vilamajor. Segon llibre de poemes,Variacions de sempre el mateix, acabat l'any 2004 i pendent de publicació.

Que fàcil és enganyar-se a un mateix.
Per amor,
per orgull,
per vanitat...
Barrejant conceptes,
comparant filosofies,
arribant als limits de l'irracional.
Que fàcil és deixar-se arrossegar, irresponsablement.
Per mandra,
per inconsciència
i per mala llet.
Que fàcil i absurd arribar al final del camí
sense una engruna d'amor propi,
per ignorància,
per futilesa
i per indulgent.
Que fàcil és enganyar-se i abandonar-se a un destí
sense nom,
sense sentit,
i amb la trista convicció
que demà serà millor.

enrere

inici

Anna Montero (València, 1954)

Professora, poeta i traductora de Baudelaire i Maupassant, entre d’altres. Llicenciada en Filologia Romànica. Ha publicat Polsim de lluna(Ed. Víctor Orenga, 1983),Arbres de l’exili(Gregal, 1988),Traç 45(Plaqueta, 1990),La meitat fosca(Edicions Alfons el Magnànim, 1994),Com si tornés d’enlloc(Eumo/Quaderns de Samarcanda, 1999).

La casa de les ànimes

amb argila i recança
construïm cases per als morts
i al cel d'estiu busquem la seua presència,
llunyana i blava com l'oblit.
massa silencis ja al voltant del camí
i una aigua que s'estanya trista
al peu dels pollancres,
a cada pas més solitaris.

enrere

inici

Annemette Kure Andersen (Dinamarca, 1962)

Poeta i editora. Ha publicatDicentre spectabilis(1991),Espalier(1993),Tidehverv(1996) iEpifanier(1997). Escriu de manera curta, molt similar a la poesia Haikú, usa les repeticions, les pauses i els espais en blanc al voltant del poema per tal d’infondre calma al seu idioma. Es tracta d’una poesia que cerca respostes per a preguntes infinites.

HERBARIUM

VIII

Dicen que un trébol
de cinco hojas trae
mala suerte confieso que
durante todo el verano he
llevado un trébol de cinco hojas
en mi bolsillo
qué pasaría si
prudentemente
le quito una hojita
me acompañaría la suerte
como una mariposa que trata
de volar con su media
ala.

Traducció de Claudio Bogantes Zamora

enrere

inici

Aurora Luque (Almeria, 1962)

Poeta i traductora. Professora de grec en un institut de secundària a Màlaga. Autora dels següents poemaris: Hiperiónida(Granada 1982),Problemas de doblaje(Madrid, 1990),Carpe Noctem(Madrid, 1994),Transitoria(Sevilla, 1998),Camaradas de Icaro, I Premio Fray Luis de León, Madrid 2003. Ha participat com a ponent en nombrosos congressos i seminaris. La seva obra ha estat guardonada amb els següents premis: Premio García Lorca 1981 perHiperiónida, accèssit al Premio Adonais 1989 perProblemas de doblaje, Primer Premio de Poesía en el IV Certamen de Cuento y Poesía Miguel de Cervantes Saavedra, finalista del Premio Internacional de Poesía Ciudad de Melilla 1992 i accèssit al Premio Rafael Alberti 1997 perTransitoria.

CASUS BELLI

El lenguaje no puede con la muerte.
Tampoco el amor puede, créeme.
Se te va a morir entre los brazos.
Una noche, de vuelta, entenderás
que el deseo es tu guerra perdida de antemano,
que tus deseos eran tan solo tu derrota.
Que la muerte se instala previamente,
que compró una por una tus palabras,
una noche, de vuelta, lo podrás entender.
Después de despedir a los amigos
una noche, de vuelta,
se resuelve la esgrima despiadada:
en un rincón, palabras;
en el oro, las sombras.
Eso lo entenderás
una noche, de vuelta.

enrere

inici

Azahara Cerezo (Bordils, 1988)

Estudiant de Comunicació Audiovisual a la UAB i especialista a enterrar escrits que encara bateguen als calaixos / discos durs / cambres fosques. Últimament sembla que se li rebel·len i això li ha fet alçar la veu a esdeveniments poètics (12 hores de Lectura Viva de Girona, TotPoesia de Sant Cugat del Vallès...) i literaris (speaking corners diversos, com el de Kosmopolis). Malgrat no tenir currículum poètic en sentit estricte i només haver publicat comptats poemes a revistes locals, si segueix amb la dèria d'alçar la veu, algú la sentirà tard o d'hora.

Peus descalços I

Li ha volgut abaixar la mirada,
no trepitjar l'espai impúdic,
no vendre's a qualsevol cantonada,
a canvi d'un cafè, aigualit tot ell,
s'ha inventat el lladre de la pena,
el tro, la recepta, un compromís
que el deixi respirar tranquil,
un desencís com d'aigua dolça,
que no cura cap ferida.

Peus descalços II

Ha volgut fer la migdiada
en un llac que sembla de mel,
una mel que sembla de vesprada.
una vesprada que sembla un ofec,
un ofec pel sol de setembre,
un esgarip a l'últim moment.
Ha volgut escapçar el record,
cordar-lo al somni, al núvol,
a la migdiada que li diu
que no hi ha cap viatge
que l'allunyi d'ell mateix.

enrere

inici

Barbara Köhler (Chemnitz, 1959)

Poeta. Va estudiar Literatura al Joannes R. Becher Institute de Leipzig entre 1985 i 1988. Actualment viu a Duisburg. En la seva primera obra,Deutsches Roulette(1991), l’autora plasma les experiències i els ambients típics de la República Democràtica Alemanya abans de la seva fi. En les obres posteriors:Blue Box(1995);Cor responde(1998) iWittgensteins Nichte.Vermischte Schriften, mixed media(1999), l’autora treballa la llengua mitjançant frases elementals que li permeten difuminar les fronteres entre la literatura i el món real. Ha rebut nombrosos premis per la seva obra, com per exemple el Clemens Brentano Prize.

Ingeborg Bachmann stirbt in Rom

Ein Tod kommt
vor dem andern.
Atem und Rauch.
Und Rauch der Atem löscht.
Und Schweigen.

Manchmal ist aber eine Zigarette
der letzte Halt. Und hält
was sie verspricht auch schneller.
Zwischen vergilbten Fingern
brennts wie Liebe wird Asche
wie Verrat. Atem und Rauch.

Die Schwurfinger gekrümmt
um die Zigarette: um
nicht abzuschwören.
Giordano brennt auf dem Campo de Fiori.
Die Glocken von Santa Maria Maggiore
gellen noch immer zum Autodafé.

Atem und Rauch.
Und Rauch der Atem löscht.
Und mit verbrannter Hand
über das Feuer schreiben.
Und die Grenzen der deutschen Sprache
sind mit mörderischen Zufällen vermint.
Ein Tod kommt dem andern zuvor.

Ingeborg Bachmann Dies in Rome

One death comes
before another.
Breath and smoke.
And smoke which puts out breath.
And silence.

But sometimes only a cigarette
helps you keep your grip. And keeps
its promises more quickly, too.
Between yellowed fingers
it burns like love becomes ashes
like betrayal. Breath and smoke.

The three fingers of oath curved
around the cigarette: to
not forswear.
Giordano burns on the Campo de Fiori.
The bells of Santa Maria Maggiore
are still pealing for the auto-da-fé.

Breath and smoke.
And smoke which puts out breath.
And to write with
a burned hand about fire.
And the borders of the German language
are mined with murderous accidents. One death comes before another.

Traducció d’Andrew Shields

enrere

inici

Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947)

Llicenciat en Biologia i en Ciències de la Informació. Actualment treballa a la Universitat de les Illes Balears. La seva primera novel·la, L’adolescent de sal(1975), és un dels textos més singulars i innovadors de la literatura catalana contemporània. Ha fet traduccions, ràdio, guions de televisió i realitzacions de cinema. Coguionista de la pel·lículaEl mar, basada en la novel·la de Blai Bonet. Entre la seva obra poètica destaquen els poemarisThe blazing library(1994) iParaula de poeta(2002).

BESAR COM SI ASSASSINESSIS

No arribes a trobar el nom
en la cosa que cincsentiteges.
No arribes a trobar la cosa
en el nom que cincsentiteges.
És una endevinalla amb sentits
i tots els ulls a l'ombra dels dits.

enrere

inici

Blanca Vidal (Barcelona, 1986)

Poeta. Nascuda a Barcelona l'any 1986. La família es trasllada al cor del Berguedà, a Casserres, als sis anys. Actualment viu i treballa entre els dos lloc. Estudiant de Biologia i Treball Social. Ha participat enl'Encontre d'Escriptors Premis Octubre als anys 2005 i 06. Ha guanyat premis de poesia com elPremi Òmnium Cultura (2005) , elPremi Concurs literari Nou Barris (2006), o el Premi concurs literari Escola Universitària de Treball Social (2006). Ha estat finalista delConcurs literari CCOO (2007) . El seu primer poemari“Un tal viatge”, inèdit, és una mostra de l'estil i l'esperit del'escola de Casserres.

ELEGIA AL CANT PRIMIGENI

Si l’originari fos una flor
el cant, aquest que dius que és primigeni,
seria per al meu cos, avui més encarnat encara,

més de soca-rel,
més del sotabosc,
més de l’espès plomatge,
més del rierol de la plana,

un narcís embocat entre els meus llavis
eriçant-me la llengua amb batecs de seda
i sadollant-me els sons silencis de les paraules.

Si no fos flor, si fos arrel,
el cant, aquest que dius que és primigeni,
seria per al meu cos, encara més encarnat avui,

més al banymaria,
més declarad’ou,
més de malscarmes,
més dedolorsal ventre,

un cos de dona engendrant la terra,
mi, quesi, que fa sol!
i encarnant la nuesa del verb cantar.

Blanca Llum
18 de juny de 2007

enrere

inici

Bryan Gibel (Albuquerque, New Mexico, 1982)

Llicenciat en Sociologia per la Universitat de Chicago. El primer contacte amb la poesia es va produir al sud de Chicago, Illinois, a través de concerts de jazz, recitals poètics ijams de música hip-hop. A més de la poesia escrita, en els darrers cinc anys, improvisa versos i ha actuat amb bandes de jazz, hip-hop, reggae i funk a Chicago, Albuquerque i Barcelona. Després de viure a Ciutat del Cap i l'Havana, la vida l'ha portat a Barcelona. Entre els seus projectes actuals hi ha dedicar-se a l'escriptura i col·laborar amb una banda que fusiona hip-hop, jazz i flamenc.

Pomegranite Seeds

The fruit of my love
is like a ripe pomegranite
full of 1000 honeysweet seeds
waiting to be born

Chatting with the serpent
She picks me and takes a bite
forced to leave the garden of her childhood
for tasting my juices
and falling in love

Who is this God the creator?
He who cast us out of Eden?

or She:

who tasted my fruit
and gave birth to Consciousness

Llavors de magrana

El fruit del meu amor
és com una magrana madura
plena de 1.000 llavors saboroses
esperant el moment de néixer

Parlant amb la serp
m’agafa i em mossega
obligada a abandonar el jardí de la innocència
per haver provat el meu suc
i haver-se enamorat

Qui és Déu, el Creador?
Ell, que ens va fer fora de l’Edèn?

o Ella:

que va assaborir el meu fruit
i el va fer Consciència

enrere

inici

Carles Duarte (Barcelona, 1959)

poeta i lingüista. La seva poesia, en què es fan presents d'una manera constant el paisatge i les referències culturals del Mediterrani, té com a temes centrals la tendresa, el somni i l'oblit. Entre els seus llibres de poesia destaquen Tríptic hebreu, El silenci, El centre del temps i Els immortals. Ha col·laborat amb pintors com Antonio Hervás, escultors com Guido Dettoni i Manuel Cusachs, fotògrafs com Francesc Guitart i Kim Castells i amb cantants com Dounia Hédreville, Josep Tero, Antonio Placer, Franca Masu, Elena Ledda o Mariona Sagarra. Com a lingüista ha treballat amb els professors Joan Coromines i Antoni M. Badia i Margarit i ha publicat llibres de lingüística històrica i de llenguatges especialitats.

Aquest canvi incessant (...),
aquesta destrucció incessant
Plotí, Ennèades, II.1.1

Desem el passat en la memòria,
que no ens en retorna sinó un somni.

El rellotge del cor
comença alhora a córrer
i a extingir-se.

Ens cal el temps de ser.

El canvi és persistent
i en un mateix impuls
, bell i cruel
, es crea a cada instant el món
i ens derrueix.

S'estén la vida
a la terra i al mar
, als indrets més inhòspits,
més enllà d'on els ulls ens mostren l'univers.

Pertot retrobo una ànima infinita,
un ponent que no cessa.

enrere

inici

Carles Hac Mor (Lleida, 1940)

Nom amb el qual és conegut l'escriptor Carles Hernández i Mor. Autor dels poemarisTu'm és no'ms(1977),Anar i tornar(1979, amb Eugènia Balcells),Agoc(1981),De tranuita(1983),S'ha rebentat l'hospici(1992),Un pedrís de mil estones(amb E.Xargay, 1993),El desvari de la raó(1995) iEpítom infra nu o no: ombres de poemes de Marcel Duchamps(amb E.Xargay, 1997). També és autor de la novel·laLa fi del món(1994) i l'obra dramàticaLlevant, pluja al davant(1990). Ha conreat gèneres d'invenció personal, com ara l'escalaborn, la paraparèmia i l'hiposeptimí. Del 1973 al 1975 practicà l'art conceptual amb el Grup de Treball. Durant els anys setanta i vuitanta cofundà les revistes d'art i poesiaTecstual,AmpitiL'avioneta, i n'impulsà d'altres. Ha col·laborat en realitzacions cinematogràfiques i en nombroses revistes i diaris. Premi Espais a la Crítica d'Art 1988. Ha publicat també assaigs sobre teoria de l'art i de les lletres, com araUt poesis pictura(1988) oLa comèdia d'un incest(1989). El 1998 rebé el premi Joan Fuster d'assaig pel llibreDespintura del jo(1998).

VERBIGRÀCIA

Amb perífrasis i punxons
de l'antagonisme
entre matar l'aranya i
fotre's de la virolla,
hom gaudeix del do de la ubiqüitat.

I, vatua l'olla, em roda el cap,
se m'enterboleix el lluc,
em fan figa les cames,
em ve un cobriment de cor
i, catapultat violentament,
sóc precipitat de morros
a la vora d'un llac
emmantellat de boirina,
on beuré a caramulls
com un porc escanyat de set!

enrere

inici

Carles Torner (Barcelona, 1963)

Doctor en Ciències de l'Educació per la Universitat de París VIII. És autor dels llibres de poemesA la ciutat blanca(premi Amadeu Oller, 1984),Als límits de la sal(premi Carles Riba 1984),L'Àngel del saqueig(1990) iViure després(premi de la crítica 1998). Ha estat curador, junt amb Jaume Subirana, de l'antologiaPoemes amb àngel(1997). Ha publicat la novel·laL'estrangera(1997). En assaig, ha escritEl principi acollida(1995), on proposa una pedagogia del diàleg intercultural, i ha estat l'editor deLa victòria pòstuma de Hitler(1995), recull d'assajos sobre les guerres de Croàcia i Bòsnia escrits per autors i autores francesos, bosnians, croats i dissidents servis. Ha treballat en el camp de l'associacionisme internacional des de diverses entitats i actualment presideix la plataforma d'ONG que promou la Declaració Universal dels Drets Lingüístics.

NO VINC D'ENLLOC

No vinc d'enlloc. No vull origen altre
que el que m'envia enllà en el nostre amor,
l'impuls de la memòria esclatada,
dels mots, dansaires en els llavis,
dels ulls que són el nostre món
i del teu cos donant-me vida.
Surto a saber l'excés dels horitzons,
l'excés de tu, poblant cels i planures,
l'ignot que ens desafia -la incerta plenitud-,
els homes i el dolor i el bram de la mar alta.
D'una dona la fe? Vinc d'on m'estimes.

enrere

inici

Chus Pato (Ourense, 1955)

Llicenciada en Geografia i Història. Treballa com a professora d’ensenyament secundari. Ha publicat en gallec els poemaris Urania(1991)Heloisa(1994),Fascinio(1995),Nínive(1996),A ponte das poldras(1996) iM-Talá(2000). En 1996 va rebre el Premi Losada Diéguez de poesia. Ediciones la Palma ha publicat la traducció al castellà de l’obraHeloisai l’editorial Colección Puerta del Mar de Màlaga ha traduït recientement una antologia de la seva obra sota el títolUn ganges de Palabras(2003). Existeixen traduccions d’alguns dels seus poemes a l’anglès, el català, el francès i el romanès. També ha experimentat amb el món de la performance poètica amb peces com araMateilo porque era meu,A sereíñaiEthics of the care.

É O NILO E É CLEOPATRA

é o Nilo e é Cleopatra (Elisabeth Taylor) e é sublime, pero as palmeiras, a pequena doca
de madeira, están rodeadas de amieiros, pálidos coma meniños mortos, e de carballos.
Pero é o Nilo e unha imaxina as cheas e os limos tan fértiles e o comezo da escritura e
os cultivos. Quizais eles estean tamén fartos dos oasis. E unha imaxina os templos.
Pero o río é río que baixa a cachón; un dos ríos duna nación lonxana, tumultuosa
porque ese cisne non debera estar aí, na poza, rentes dun amago de dique e as grandes
pedras. É cando algo non debería estar aí pero aparece, como na Grecia arcaica un deus.
Como perlas na boca (non os teus dentes, perlas). Perlas, na boca
coral nos labios; tes que velo, un abano de coral, celosías nos labios
de calquera xeito os seus labios magníficos
e diríase que tiñan coral
(ata arrincarlle o sangue)

ES EL NILO Y ES CLEOPATRA

es el Nilo y es Cleopatra (Elisabeth Taylor) y es sublime, pero las palmeras, el pequeño embarcadero
de madera, están rodeadas de alisos, pálidos como niñitos muertos, y de robles.
Pero es el Nilo y una se imagina las crecidas y los légamos tan fértiles y el comienzo de la escritura y
los cultivos. Quizá ellos estén también hartos de oasis. Y una se imagina los templos.
Pero el río es un río que baja a borbotones; uno de los ríos de una nación lejana, tumultuosa
porque ese cisne no debiera estar ahí, en la charca, junto a un amago de dique y las grandes
piedras. Es cuando algo no debería estar ahí pero aparece, como en la Grecia arcaica un dios.
Como perlas en la boca (no tus dientes, perlas). Perlas, en la boca
coral en los labios; hay que verlo, un abanico de coral, celosías en los labios
de cualquier modo sus labios eran magníficos
y se diría que tenían coral
(hasta arrancar su sangre).

Traducció d'Iris Cochón

enrere

inici

Cinta Montagut (Madrid, 1946)

Poeta, crític literari i traductora ocasional. Exerceix com a professora de Literatura en un institut d’educació secundària de Barcelona. Ha publicat els poemarisCuerpo desunido(Barcelona, 1979),Como un lento puñal(Sevilla, 1980),Volver del tiempo(Sevilla, 1983),Par(El Bardo, 1993),Teoría del silencio(El Bardo, 1997) iEl tránsito del día(Miguel Gómez Ediciones, 2001). La seva obra ha estat difosa en nombroses revistes espanyoles, com araLos cuadernos del matemático,El signo del gorrión,TuriaiFicciones. Alguns dels seus poemes han estat traduïts al francès i publicats en les revistesArcade(Canadà) iRegArt(Bèlgica)

Como sepulta el mar su espuma
en la bruma caliente del verano,
la inquietud de la casa se remansa
al borde de la cama deshecha.
Amanece allá lejos entre olivos,
entre zarzas quemadas y pizarras
que oscurecer no pueden el inminente sol.
Entonces vida y muerte son una sola cosa
en la súbita dimensión que se abre en los ojos
y en una piel desnuda se hace día.

juliol 2001 (inèdit)

enrere

inici

Concha García (La Rambla, Còrdova, 1956)

Poeta i escriptora. Neix a Còrdova, però creix a Barcelona. Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona i cofundadora de l’Aula de Poesia de Barcelona. És codirectora de la revistaFiccionesi col·labora com a crític literari en el suplement cultural dels diarisAvui iABC Cultural. La seva obra com a poeta queda recollida en les següents publicacions:Rabitos de pasas(1981);Trasunto,Por mí no arderán los quicios ni se quemarán las teasiDiálogos de la hetaira(1986);Otra ley(1987);Ya nada es rito(1988);Desdén(1990);Pormenor(1993);Ayer y calles(1994);Cuántas llaves(1998) iÁrboles que ya florecerán(2001). Ha estat guardonada, entre d’altres, amb els següents premis literaris: Premio de Poesía Aula Negra (Universidad de León, 1984); Premio de poesía Barcarola (Albacete, 1988) i Premio Gil de Biedma (Visor, 1995).

Diez días hilvanados
Alrededor de un origen
Lo que mancha es la duda
Y sin embargo, crece, así
Es así. Merodean
Las volutas de todo lo aprendido
Alrededor de un fuego
Que se ondula hacia abajo. Pero
Te quiero. El movimiento
Produce resquebrajaduras
Y no ondea el ayer
Allí donde la detención
Marca el paso acelerado
Hacia ¿qué? Te quiero.
Lo dice la voluntad de desasirme
Y el edificio de enfrente
Y el pertinaz son del cielo
Que llega hasta aquí
En este lugar donde
Los árboles ya florecerán.

enrere

inici

Cristian Palazzi (Barcelona, 1980)

Doctorand en filosofia, actualment treballa com a secretari de la Càtedra Ethos d'Ètica Aplicada de la Universitat Ramon Llull. Ha participat en diversos recitals. Podeu seguir la seva activitat poètica ahttp://mareanudada.blospot.com.

Tiempos modernos

Ahora que todo se acaba rebusco
entre las adormiladas encinas la sangre,
como chorrea
mientras se acaba el viento.

Ahora que todos sabemos
que la suerte permanece
detrás nuestro

Ahora que hace tiempo
que nadie duerme.

Llenamos las bolsas de vacío
y nos paseamos a la vista de todos
con nuestros recuerdos al cuello.

Comprimimos lo revuelto
y tejemos con ello una bufanda de hielo.

Consolamos nuestros sueños rotos con rotos sueños de otro
y nos colamos a través de los ojos del que madruga
para sentir algo de aliento.

Pero no hacemos nada,
no decimos,
nos cansamos de agotarnos
y poco dura ya,
más que la espera.

enrere

inici

David Castillo (Barcelona, 1961)

Poeta, novel·lista, crític i periodista. Des de 1989 dirigeix el suplement cultural del diari Avui. Durant la seva adolescència va participar en els moviments contraculturals gestats a Barcelona, tot coincidint amb la sortida de la clandestinitat. En els any vuitanta, va col·laborar a diaris i revistes literàries de Barcelona i Madrid. En poesia ha publicat:La muntanya russa . Lleida: Pagès, 1993,Tenebra . Barcelona: Proa, 1994,Poble Nou flash back . Barcelona: Eco, 1997,Game over . Barcelona: Proa, 1998,El pont de Mühlberg . Barcelona: Proa, 2000,Seguint l'huracà . Tarragona: Arola, 2000

El circ

Tothom tenia el seu paper per representar
en el circ de les inseguretats.
Cadascú exposava les seves febleses
i en feia un espectacle.
Sense pietat, el públic que cobrava
Exigia mes dramatisme als tímids.

Eren representacions estúpides,
filles del temps de l’exhibicionisme.

El capità sempre les mirava atònit
Al seu vaixell, el Muntanya Russa.
Després les apuntava sense gaire traça al seu quadern.

(deTenebra)

enrere

inici

David Greenslade (Cardiff, Gal·les, 1960)

Novel·lista, poeta i periodista. Ha publicat nombrosos llibres de poemes, com araWeak Eros(2002), i la novel·laCeltic Hot Tub(2003). També és autor de literatura infantil amb els següents títols en gal·lès:Gloria a'r Berllan Bupur,Iolo a'i Farcut CochiIolo a'r Llythrennau Groeg. És professor d’ensenyament mitjà a l’escola gal·lesa i escriu en gal·lès i en anglès. Ha viscut molt anys al Japó i als Estats Units. La seva obra ha estat traduïda a diverses llengües.

Escales d’Orfeu

Quan un lladre troba una escala en l’herba
ha d’anar en compte.
Què hi faries tu? Et sentiries trist?
I el camí de l’ànima obert als teus peus?
El cel blau clivellat com ferida,
sense cos per els graons llevat dels puntals de la fusta
que creuen el buit per multiplicar el mobiliari silent.
Les vies del tren esquerden boges les andanes
amagant-se perquè no les destralege el tall de la bèstia
imatges estripades s’escampen interminables.
Absorbint a la seua feble vida decidides sargantanes,
observant fredament amb la callada musa de les paraules.
Davalla i davalla l’escala escarlata
engendrant la pèrdua de sang,
amb gemecs amb to menor travessa l’horitzó blavós.
Esgarrapa verbes amb la paraula
i el groc es plega en les consonants,
estranys vagits de la balena,
destí de la crin del sanglar.
Després de parlar deu hores cada minut
el cap recorda que el cos no hi és
i sense els gestos del cos arriba una fosca paràlisi
reveladora de la tasca groga del ventre de la serp.
El camí esglaonat de l’escala s’ha aturat i
en fa un de verd en l’estreta senderola del vent,
mirra regalimosa del moll tallat de l’arbre,
rei i orella confiats en la sutja de la xemeneia,
venes de la fulla de col, cua del cometa,
gripau taronja silenciós alhora,
tots empenyen una salutació de passió intensa,
tremolor secreta entre ells mística.
Passes capritxoses de la memòria de la infantesa,
forn de la sobtosa llunyania
on ni el després ni el pròxim poden tocar-se
ni oferir el fèretre de fusta amb sobtada insensibilitat.
Els vidres de la carcassa de l’escala salten de pit en pit
acoltellant el recitador que anyora el cor nostàlgic,
mentre recorda el cruel colp de l’oblit.

Traducció de Carme Manuel i Josep V. Garcia

enrere

inici

David Jiménez i Cot (Sant Celoni, 1987)

L'any 2003 va iniciar els estudis de Batxillerat en l'àmbit d'Humanitats pures a l'IES Reguissol de Sta. Maria de Palautordera. Al llarg d'aquests dos últims anys, s'ha donat a conèixer com a poeta jove. Ha participat en diferents recitals poètics i maratons i ha donat petites conferències sobre poesia. Col·labora de tant en tant escrivint articles a la revistaLa Font del Diàlegi ha publicat poemes solts amb altres poetes catalans dins laplaquette dePapers de Versàlia . Als divuit anys ha publicat el seu primer llibreCom escriure poesia. Els mecanismes de la poètica i la seva comprensió figurativa. Més info:www.tardanum.tk

Actualment està cursant els estudis de Filologia Clàssica a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB. És membre de l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana i de QUARKpoesia (Aula de Poesia de la UAB).

Car el temps de cada cosa
té una mateixa dentadura blanca
per a tots els atzars, l’esmolaren a la vida
de la fam i el bes.

Màrius Sampere,
Temps de preeternitat, Subllum

MALENCONIA

Floc de neu:
circumferència perfecta
que uneix tots els punts
d’un espai vertical
que decau; plor de gel
que es condensa en la pell
moribunda on creixien,
abans,
les arrels impulsores del cor.

Flor augural
de la mort més cruel!
Pètal de son;
ens ocultes la sang
que ens adorm les guspires
del vers magistral,
aquell que floreix i no pot.

La ment en blanc d’aigua-pols
i l’instant que es desfà.

enrere

inici

Dionisia García (Fuente Álamo, Albacete, 1929)

Des de 1970 viu a Múrcia, on va cursar Filologia Romànica. Pertany a l’altra generació dels 50 formada per poetes que des de la perifèria geogràfica han realitzat una obra d’un valor i d’una singularitat sorprenents. Des del seu primer llibre,El vaho en los espejos(1976), Dionisia García ha publicat mitja dotzena de títols que són recollits al volumTiempos del Cantar(El Bardo, 1995). El 1999 apareguéLugares de paso(Renacimiento, Sevilla), i el 2001Aun a oscuras(en edició italiana bilingüe). La seva obra es completa amb una col.lecció d’aforismes (Ideario de otoño, 1994) i dues col·leccions de relats:Antiguo y mate(1985) eImaginaciones y olvidos(1997). Malgrat el silenci que l’envolta, la seva és una de les aventures literàries més interessants de la poesia contemporània.

EL TIEMPO, ESA LEVEDAD

Despiertan las mañanas de mi ciudad
los sones más guardados
de un pobre corazón, ya casi viejo,
casi joven también, porque se encuentra
el alma dolorida, y alza su voz
hasta la luz de un tiempo necesario.
Sueña y vive este otoño de nuevo regalado,
como otros que ya fueron, y avivan
al contemplar las hojas de los árboles,
en estación proclive a la melancolía.
Mientras el tiempo, esa levedad,
destruye cuanto a su paso encuentra,
y no reconocemos la imagen del amigo,
ni aquella casa blanca entre los árboles.
Se entrega el pensamiento a quienes ya vivieron
conmigo van y vienen en tanto desvarío,
en tanto sueño inútil intentado
para no perecer en la desdicha.

enrere

inici

Josep Grifoll (Manresa, 1972)

Va ésser engendrat a Casserres (Poble Poema del Berguedà). Coses que té la vida però, van fer que nasqués a Manresa (Ciutat Grillart del Bages) el 19 del 09 del 72. Des de petit, les aficions dels seus companys no s'assemblaven ni per casualitat a les seves. Quan els altres jugaven a futbol, ell s'escapava a buscar escorpins sota les pedres. Quan els altres s'intercanviaven cromos o cintes de jocs d'aquells primers ordinadors que avui ja no es troben ni a les deixalleries, ell se n´anava a recollir rajoles trencades que queien al darrera de l'escola per fer-ne “esculturetes”. La seva gran frase era a arribar a casa, quan els pares li preguntaven “Què heu fet avui?” i ell, sense incloure-s'hi, responia “els altres han jugat a futbol” o “els altres han fet tal cosa”, com si ell no fos ni hagués fet res.

Gran part de la infantesa la va viure corrent pels boscos de Casserres, caçant gripaus, ratpenats, serps i fent invents amb pólvora (va fer volar el safareig de casa als 9 anys). Vaja, un remeneta.

Anava a classe de dibuix i pintura al sortir de classe (suposo perquè en aquella època a Manresa es feia això), però tot acabava en bodegons o similars que els pobres pares havien de penjar després a casa.

Va estudiar de tècnic sanitari (encara no sap el per què), i després d'un girament mental cap allà als 19 se'n va anar a BCN a estudiar 3 anys fotografia. D'això en va treballar 5 o 6, cal destacar que aquí va conèixer gent com en Brossa, en Panero, etc…, va exposar per aquí i fins a França, va publicar per aquí i fins l'altra banda del “xarcu”…però el suport era massa pla, així que hi va començar a enganxar coses, fent-ne collages i demès animalades com instal·lacions tan barroques que t'hi podies passar hores i encara hi descobries coses noves. Al final va acabar pintant ja amb terres i làtex, coles i cendres, etc. També forces exposicions, publicacions i demès…

Però el que més li costava (que també ja li venia del giratori mental dels 19 anys) era escriure. I, tossut, és on més va acabar per fotre-hi banya, fins que un bon dia, xulo ell, i amb un grapat de poemes sota el braç, se'n va anar a correus i els va enviar a tres editorials, una de les quals li va respondre (Edicions l´Albí) que és podria parlar de publicar-ho. Ell, encara flipa. Així doncs el seu 1er llibre va serEn desordre , i al cap de uns dos anys,Dels anys beguts de la mateixa editorial i col·lecció. També ha escrit quatre ratlles per aquí i quatre per allà en algunes revistes i (com no?) parets, ha recitat (sempre cagant-la, com diu ell), per aquí i no tant per allà, a l´Horiginal per exemple, a la Font del Balç on va conèixer l´Enric Cassasses i en Tomàs Arias, i junt amb la Blancallum i la D ´olors i els ja citats n´han anat fent alguna d'aquestes, així com crear el Blog de poètica crapulística per anar arxivant allò que la memòria de peix ja no li deixa fer.

A part, o no tant, que ve a ser el mateix, treballa amb la millor gent del món, gent etiquetada com a disminuïts o amb trastorns mentals, que a l´hora de la veritat sempre son els seus referents junt amb Benedetti´s, Pessoa´s, Goytisolo´s, Plath´s i tants més.

Mes, el que cerca, després de tanta xerrameca és, per sobre de tot, defensar l'alegria.

PLANETA TERRA

Primer, buidar la paperera de reciclatge;
seguidament, configurar les actualitzacions,
i, sense antivirus nipasswords
alçar les ales,
no pas per volar aquest cop,
ara valents,
tocant de peus a terra
per abraçar l´altre,
que son intercanvis de batecs el que ens dóna sentit,
si no, de què? per què? tot plegadet a la butxaca,
ben clenxats i anar passant itv´s?

Plorar junts, alçar-nos així l´un a l´altre
i entregar-nos a la causa única que és la d´anar-hi junts,
que som iguals i anem en la mateixa direcció, que
si així no és
continuarem veient les parets grises, grises,
i ens ennuegarem amb el que ennuega
i farem dels diccionaris
déus.

Que no per tenir ales, cal voler volar,
ni per saber-ne la contrasenya, endinsar-se al blog de l´etiquetador.

Fregar-nos amb les plomes, les de l´un amb les de l´altre
fins que totes, de tant juntes, crear l´ocell que a trossets som,
esparracar el coixí en el que ens teníem engabiats
i fer-li vaga al son
per despertar a
aquest somni que no és utopia;
tots iguals de diferents i fora panys de l´ànima
i cosits a l´ham: les cicatrius a l´aire,
que son perquè ens fem
els uns als altres companyia.

I això és fer l’amor,
i el demès son tonteries.

enrere

inici

Javier Moreno (La Habana, 1975)

Poeta y narrador inédito. Tiene en su haber dos poemarios:La mano del pie y otros asuntos de rotación yPoemas del hombre de nicotina. Un libro de narrativa 'Abecedramas'. Actualmente trabaja en la Universidad de La Habana como técnico en informática.

1991

Responsable
Inhóspito
Nuca bajo el sol
La expresión inventariada
El alma a la deriva
Tierno
Comestible
Deshollinador
Guante
En la boca los dientes del mundo
Las ideas simulando un quinqué

Hipo en la cabeza
Cesárea.

enrere

inici

Beatriz García Machado (La Habana, 1988)

Cursa actualmente el segundo año de la carrera de Letras en la Universidad de La Habana. Pertenece al Grupo de Creación Poética de la Fundación Nicolás Guillen y al grupo Demóngeles.

Hablemos de justicia,
Denuncio a la marginalidad y al aislamiento,
Acuso a la confusión y al espanto
Una conciencia vacía no pesa más que el éter
Con consecuencia de movimiento dormido.
Casi todos sueñan en coma
Versiones mejoradas de su vida.
Y, si son aptos para idiomas
La sueñan en ingles
Hablemos de justicia,
Hay un árbol caído, una hoja y una flor
Y un sendero mojado de moho verde azul negro cubierto.
Un sendero de tanto rojo roído,
Olvidado.

enrere

inici

Luix Jañez (Kíev, 1984)

Cubano que trabaja actualmente como técnico de aviación. Forma parte del Grupo de Creación Poética de Aries Morales en la Fundación Nicolás Guillen, además es integrante del el proyecto Demongeles.

DONDE ES LA SINRAZÓN

Donde es la sinrazón
juguetes pasados de manos
en juerga
solo mi espíritu atribulado
El dios que imparte la lira
Las dama juanas
El circo de Casiopea

Cómo ve el mundo el artista plástico

La razones diablos hacen en el papel
el esquema de un día
el sueño varia
En las madrugadas soplo el polvo del espejo
Ese grito
acecha tras su esquina
es vertiente caleidoscopio
es tragaluz

Ligero bucle de mar

Camino tras mi andén
Fumo un cigarro nervioso
o nervioso (el cigarro)
Gustaría de asirme
a una caracola azul babosa
que mis pies no se pierdan el fango
(el barro)
Me acaricia
(ella)
el penacho de una palma
Yazgo en el bolsillo de mi sonrisa
Cuadrafonía de voces
En las mangas (mis labios)
y al roce de tus labios
los míos
y mis ensayos
Happines for me, margarita
i will say the wall
but i’m speaking
Español
Para no decir muro
sé atisbar el viento
O es que ando loco
Ruedo de la pared
al anverso del cristal
a la Riviera Francesa
Mi sueño primer mundo
vivo en el trópico.
me aseo en el trópico.
duermo en el trópico.
Razón de estas palabras es salsa de aliño
los días pasar espero
sentado en un banco de madera
Atisbo la guadaña lejana
antes pasado

no escribo

no escribo

no escribo
Rasgo la hoja, grafito

Delfín verde-amarillo
Juguete chillón
Vulgar hijo de mamá.

enrere

inici

Omar Herrera Díaz (La Habana, 1957)

Omar Herrera Díaz nació en La Habana el 14 de febrero de 1957.Poeta. Miembro del grupo de creación poética de la Fundación Nicolás Guillen. Jurado en varios concursos de poesía. Tiene en preparación el poemario El corazón como una isla.

Profesión: Robín Hood
He tenido al ciervo
En el centro de la mira
He visto temblar sus ijares
El ojo lacrimoso adivinar sus muertes
Le he visto ventear
Su propio miedo
Tratando de adivinar el sabor
De esta ultima saeta
Piensa tal vez
Esquivar el roce
Con una suerte de maroma

He tenido al ciervo
En el centro de la mira
Pero no he disparado
A él lo protege el rey.

enrere

inici

Dolors Miquel (Lleida, 1960)

Poeta i professora d’ensenyament secundari. Ha publicat cinc llibres de poemes:El vent i la casa tancada(1990),Llibre dels homes(1998), Haikús del camioner(1999),Gitana Roc(2000) iMos de gat(2002). La seva obra poètica ha estat guardonada amb el premi Rosa Leveroni. En narrativa ha publicatMaruja Reyes sóc jo. La poesia de Dolors Miquel s'abeura en un avantguardisme que no oblida mai les arrels de la gent del carrer, del garrotí o de la veïna del quart segona. Alhora, també hi podem trobar, en alguns dels seus poemes, un lirisme desfermat amb imatges punyents, esmolades i vibrants. Ha definit la seva poesia com a musical i vital.

A un "Home que es creu influent"

T’adoren tots, els necis que no et saben,
te’n cures prou de fer-te l’important,
poll d’ un corral on gairebé no hi caben,
ja fots maror, tant apretar-t’hi tant.

Llampat imbècil: que tu ets un figura?
De quin pessebre, ara em pregunto jo.
Per al meu gust ,tu no la tens prou dura.
En quatre mots: et falla el tensor.

Quin home gran! Parlant com un ministre!
Tu, Josafat, tu, el neci sinistre
que es creu cavall i no arriba ni a mul.

Ajuda’m vols?.. T’ho diré gens obscura,
(figura i lloc fins a la sepultura):
els teus favors, te’ls pots ben fotre al cul.

enrere

inici

Eduard Escoffet (Cadaqués, 1977)

Poeta, editor i agitador cultural. Ha realitzat nombrosos recitals des de 1993 i també diverses exposicions de poesia visual. D'altra banda, ha desenvolupat una intensa tasca com a organitzador i editor. Col·labora habitualment amb l’Avui,Sense Títol,Ars Vituperat,TransversaliPapers d'Art. És traductor del castellà i l’italià. Ha publicat un llibre de narrativa breu:Aparença absolutament normal(La Cèl·lula, 1996). Obra poètica:Imatges GA, (amb Dídac P. Lagarriga) (Propost, 1996).

hi ha la dona que t'escolta i hi ha l'altra.
hi ha la dona que, amb la nit, esmussa la lluna i te la trobes, i hi ha l'altra.
hi ha la dona que veus
i l'altra. i la que voldries veure…i l'altra.
hi ha la dona a qui voldries soterrar la pensa
o enfarinar-la amb teus desideris i l'altra.
hi ha la dona, et sembla recordar, que et va fer perdre
el món de vista i hi ha l'altra. també
hi ha la dona que te la fa oblidar i l'altra, que també.
hi ha la dona i el vent, a lloure, que són parla
i són paraules i un somni que camina. I fuig. I l'altra.
hi ha la dona que voldries conèixer i l'altra.
hi ha l'altra i la dona que no recordes.
hi ha la dona i l'altra que voldries oblidar.
hi ha la dona, talment la creu,
que et fa canviar de rumb, potser de vorera,
i hi ha l'altra. hi ha la dona sense ulls, que són
les bótes de vi de la fosca d'un veler que
ha acabat amb el mar i t'ha dit que de sirenes
no n'ha vist. l'altra tampoc. i hi ha la dona
que cridarà que no ha tocat el foc,
que duia els ulls tapats i hi ha l'altra
a qui has tapat els ulls i també estàs tu
amb els ulls arrencats de socarrel entre el mirall
i la llum del sol. hi ha la dona que remuga
i hi ha l'altra. hi ha la dona que estén la roba
o bé disposa la fragilitat del món i hi ha l'altra.
hi ha la dona, feta carn, que és en la llum i és en la fosca
i hi ha l'altra, en la fosca i en la llum.
hi ha la dona i el sexe. també, el sexe. i l'altra.

enrere

inici

Eduard Sanahuja (Barcelona, 1953)

Llicenciat en Filologia Hispànica i Catalana. Cofundador, l’any 1990, de l'Aula de Poesia de Barcelona. La seva obra poètica queda recollida en les següents obres:El gos del galiot(El Mall, 1981),Mirador(El Mall, 1983),Doble joc(Columna, 1988) iEn defensa pròpia(Bromera, 1994). Els seus primers poemes –ja llunyans– posaven de manifest una certa artificiositat (en els recursos mètrics o eufònics, per exemple). Amb el temps, aquest rigor artificiós és menys experimental i es complementa amb altres aspectes, cosa que fa que temes lligats a la vida –especialment l'amor– quedin molt més desplegats. Entre d’altres, ha rebut els premi Ciutat de Terrassa - Raimundo Ramírez de Antón de poesia, 2001, perCruels àngels de la mort.

Improperis (fragment):

“i és tan difícil ser com una mà adormida,
que avui em sento trist i s’imposa insultar,
cabronassos, cabrons, fills de la puteria,
insultar i renegar desmesuradament
dient mal de tot déu amb saliveres verdes,
insultar i insultar-me i fer-vos la punyeta”.

enrere

inici

Elsa López (Guinea Equatorial, 1943)

Doctora en Filosofia. Fundadora i directora d’Ediciones la Palma. Com a poeta ha publicatEl viento y las adelfas,Inevitable océano,Penumbra,Del amor imperfecto(Premio Ciudad de Melilla, 1997),La casa cabrera,La fajana oscura(premio de Poesía Internacional Rosa de Damasco, 1989),Cementerio de elefantes,Al final del agua,Tránsitoi, recientement,Mar de amores, obra guardonada amb el Premio José Hierro (2002). Com a novelista ha publicatEl corazón de los pájaros(Planeta 2002). Actualment dirigeix la Fundación Antonio Gala.

LA EMBARCADA

Alguien vino a contarme que estabas embarcada
y hace ya muchos meses que no andas por la isla.
Que te vieron subir la pasarela
bamboleando el culo y los nombres del bolso.
Que miraste a la gente agolpada en el muelle
y fingiste el desprecio de que a mí poco o nada
Me importan los ausentes.
Alguien vino a contarme ese gesto tan tuyo
que usas casi siempre cuando vas a morirte
y no quieres ni oler melancolías.

enrere

inici

Ester Xargay (Sant Feliu de Guíxols, 1960)

Ha realitzat estudis d’Història de l’Art, Filosofia i Lletres, i Antropologia. Actualment cursa el doctorat, la tesi del qual versa sobre l'expansió de l'art:Interdisciplinarietat, actituds, procediments i dissolució del gèneres. És traductora del francès. Obra poètica:Els àngels soterrats(Cafè Central, 1990),Les flaires del galliner, amb Pere Noguera (Albert Ferrer, 1993),Un pedrís de mil estones, amb Carles Hac Mor (El Mòdol, 1993),Epíton infra nu o no: ombres de poemes de Marcel Duchamp, amb Carles Hac Mor (Pagès, 1997),Volts en el temps(La Cèl·lula, 1997),Darrere les tanques(El Tall, 2000) iTrenca-sons(Llibres del Segle, 2003). És autora també de diversos guions de ficció i videopoemes.

L’instant en punt

Temps ha que la fortuna
em baixés del cel per caçar-la
al vol en caure-hi a cegues volto
alçàries que a pols em ponderen
i per poc que em deslligui del tot
la pedra del coll al pic d'on per si caic
no caic m'assec ben cauta
en treure el cap a frec del cel
d'una roca volada bo i fent-me creus
en el penya-segat on em desplomo
per quelcom d'insegur
que m'arrossega la corpenta
en l'abisme que m'arriba a l'ànima
i que s'omple fins i tot de mi avall
inanitat on ingràvida llueixo
sorpresa dins la mar
al barri feréstec del cert presa
sóc de l'angúnia per les xarxes
on l'oneig tensa les sogues de l'espant.
Que en són d'estranyes i sinuoses
les vistes quan hom hi acuita els llamps!

enrere

inici

Eloy Santos (Salamanca, 1963)

Viu i treballa a Roma i escriu en castellà. Els seus poemes han estat publicats, majoritàriament, en italià. Aquest prové del llibreDonde nadie dice, ed. Literastur, 2003.


oración para mí

ven,... que no es lo peor que el mal exista...
que lo lleves en ti y lo veas fuera,
ni que vivas de bruces contra el miedo,
y el tiempo te parezca turbia trampa
para animales leves como tú.
ven a vivir y cuéntanos quién eres,
que la mesa está puesta y ya se enfrían
los versos que te limpien de ti mismo,
la sopa tibia, vegetal de un beso...
algo habrá de sobrar después de todo...
por otro lado, aquí no queda nadie,
y si no sales ya, ni las cigüeñas
sabrán dónde buscarte primaveras.

enrere

inici

Esther Dischereit (Happenheim, Alemanya, 1952)

Escriptora i poeta. Ha escrit poesia, assaig i contes. També ha creat nombrosos guions poètics per a ràdio, teatre i galeries d’art enregistrats en CD, com araMovies for your Head(1998), amb el compositor Ray Kaczynski. Fundadora del projecte d’avantguarda Wordmusic. La seva obra poètica queda recollida en els següents poemaris:Als mir mein Golem öffnete(Quan em va obrir el meu Golem, 1997);Rauhreifiger Mund und andere Nachrichten(Boca gebrada i altres notícies, 2001). Resideix a Berlin.

Llueve en invierno
sin olor a vapor de tierra
ni a trasudor del asfalto
cintas que
pasan por el cielo
se tienden
sobre la ropa y las conversaciones
como perlas sobre piel ajada
hasta que la noche
se revuelque en mi mañana
entonces tomo té
caliente muy caliente
yo ando
con los árboles y las calles
los nerviosos charcos de agua
como si desde siempre hubiera
caminado en tinieblas.

Traducció de Jona i Tobias Burghardt

enrere

inici

Esther Zarraluki (Barcelona, 1956)

Llicenciada en Filologia Hispànica. La seva obra poètica queda recollida en els llibresAhora, quizás, el juego(1982),Fin de amor(1986),Hiemal(1993),Cobalto(1996) y el quadernEl extraño(2000). Pertany al consell de redacció de la revista de poesia Barcelona, 080. Poeta d'imatges inusitadament violentes, sorprèn amb metàfores emocionants e inesperades.

Paisaje

Cañas apoyadas contra el muro.
Y frágiles estructuras
por donde trepan los tallos.
Ausente el dueño,
corre el agua por el surco.
Pensar viendo el humo y los cañizos.
(El extraño)

enrere

inici

Ferran Aïsa

Poeta i Historiador. Ha fet de documentalista per diverses exposicions i és guionista de documentals. Col·labora en el Suplement “Cultura” de l'Avuii altres publicacions. Ha publicat els llibres de poemes:La caixeta del Van Gogh(dau d'Ivori, 1999);Rambla del Raval(Emboscall, 2003) iCalidoscopi(Emboscall, 2005). Va participar en l'Antologia Poètica a Salvador Puig Antich (Ateneu Enciclopèdic Popular, 1995) i ha fet el pròleg de l'“Antología Poética del Barrio Chino” (Parsifal, 2005). És Premi Ciutat de Barcelona d'Història perUna història de Barcelona, Ateneu Enciclopèdic Popular, 1902-1999 (Virus Editorial. 2000). És coautor amb Mei Vidal deJoan Salvat-Papasseit, l'home entusiasta(Virus Editorial, 2002), Camins utòpics, Barcelona, 1868-1888(Edicions de 1984, 2004) i iRaval, un espai al marge(Base, 2006). És autor també d'El laberint roig, Víctor Colomer i Joaquim Maurín, mestres i revolucionaris(Pagès Editors, 20050) iLa cultura anarquista a Catalunya(Edicions de 1984, 2006).

Ha participat en els llibres col·lectius:Barcelona rebelde (Octaedro, 2003) iSalvador Dalí i Federico García Lorca, la persistència de la memòria(Viena, 2004).

Terra de pas

Cantaven los aucells a l’alba
Ramon Llull

Avui la tardor m’ha retornat un raig
d’esperança per viure, la solitud
m’ha mostrat un llibre d’hores guanyades,
i he recollit el meu temps amb molta cura.

Sé que de vegades el vent xiula cançons
com si fos un déu irònic, arrelat
en aquesta terra sense memòria
d’homes i dones que cerquen un guany.

Muntanyes i valls, rius, arbres, pols, camins
que ens porten a la mar, barques de pesca,
la llum del far, els vaixells pirates.

Històries de bandolers, llum d’occident,
edats mitjanes, oh, Llull, amic, amat,
la divina acràcia, terra de pas.

(deRambla del Raval, 2003)

enrere

inici

Gemma Gorga i López (Barcelona, 1968)

Doctora en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona, on actualment treballa com a professora. L’any 1994 va guanyar el premi Memorial Conxa Millan. Ha publicat dos llibres de poemes:Ocellania(Barcelona, Parsifal Edicions, 1997, IX Premi de Poesia “Rosa Leveroni”) iEl desordre de les mans(Lleida, Pagès Editors, 2003, finalista del VII Premi Màrius Torres). La seva tasca docent i investigadora s’ha centrat en l’àmbit de la literatura hispànica de l’Edat Mitjana i de l’Edat d’Or.

enrere

inici

Glenda Heydi Bonne (Ciudad de la Habana , 1987)

Poeta, actriz y comunicadora. Graduada en Tecnologías de la informática es editora de Subtítulos para DVD. Pertenece al grupo de creación literaria Nicolás Guillén y al grupo de acción Demóngeles.

Cuando tengas sed y la sed te tenga,
Cuando te decomisen la paz,
Cuando la duda te arrebate la cordura,
Cuando la salida no seas tú,
Cuando las musas te destierren
Yo estaré allí.

enrere

inici

Hasan Téleb

El diván de cartas

Diablo y profeta

¡Oh, Umm Ali!
sólo tú me acompañas,
en esta noche encrispada,
sólo tú me darás abrigo,
por eso, ven, ven.

Anoche soñé
que tenía dos caras,
soñé que yo era dos:
diablo y profeta.

Un diablo que se agitaba dentro de la botella,
con ganas de salir y ser libre,
para alborotar dentro de mí.

y un profeta cuyo nombre aún no citaba el almuédano,
porque aún no era hora
de ser enviado,
aún se preparaba,
esperando la revelación.

¿Quién sino tú me escucha
en este momento crepuscular?
¿Quién creerá
que aún no s eme cita en la llamada a la oración,
que aún no tengo ninguna promesa?

He estado vigilante, toda l anoche,
nada me ha sido revelado,
esperé,
no recibí ningún mensaje.

¿Quién sino tú me creerá
aun volviendo avergonzado,
humillado,
dubitativo,
tembloroso,
ridiculizado por l agente
que grita a tu puerta:
¡Tu hombre es un engreído,
un impostor,
su profecía es falsa?

Que no te asqueen —por favor—
y no te opongas.
Discúlpales si gritan,
Umm Ali,
ya que, entre manos, no les he traído ningún milagro
ni tingo ninguna revelación que predicar.

Sobre mi corazón,
no cayó ninguna luz, aquella noche,
ni recibí, en aquella oscuridad, ningún mensaje.

enrere

inici

Heidi Pataki (Viena, 1940)

Estudis de Periodisme i Història de l’Art. Des de 1991, és Presidenta de la Grazer Autorenversammlung (Unió d’Escriptors de Graz, la associació austríaca d’escriptors més gran. Ha publicat, entre d’altres, les següents obres:Stille Post(1978); Frühlings Wachen (1981);Kurze Pause(1992),guter ruf & die heiligie familie(1993),Amok und Koma(1999) iContrapost(2001). Destaca també com a assagista, periodista cultural i assessora editorial.. Col·labora en el programa Kulturelles Wort de la ràdio austríaca.

Terror

oh tú, corazón / mezcla fácilmente inflamable
sal y búscate un roquedal
dispuesto a latir / expuesto al aire:
no debe quedar roca sobre roca
oh corazón / mi nitroglicerina
con su picor dulzón / no es soluble
en agua / y se incendia al contacto con el aire
la roca olió a chamusquina ante la chispa prematura
oh corazón / aún haces tic tac
y te disuelves en agua muy salada
el aire no salta por los aires / la roca
seguía entera / la explosión fue aplazada

Traducció de María Elena Blanco

enrere

inici

Helena Porteros (Barcelona, 1968)

Helena Porteros Liroz va arribar a Barcelona de ben petita i va fer del català la seva lllengua adoptiva. Des d'aleshores l'ha utilitzada per escriure poemes d'alta densitat anímica. Fins el 1998, any en què s'edità el seu primer llibreEscrits a la pell(Ardeas Poesia), Premi Memorial Anna Dodas 1999, havia publicat en llibres col·lectius tant de poesia com de narrativa:Poesia noranta(Ed. Oikos Poesia),Del camí(Ed. Germania) iUna Coloma a la lluna(Ajuntament de Sta. Coloma de Gramenet), i també en algunes revistes de poesia comÒciRevista d'Òc, on va ser traduïda a l'occità. Ha estat antologada aContemporànies(Universitat Rovira i Virgili) iVint-i-una i una poetes per al segle vint-i-u (antologia). Capaltard.

Participa en recitals i tertúlies literàries, perquè sap que la poesia és ritme i el ritme és so. Se l'ha poguda sentir a Cabrera, a la Mostra de Poesia d'Arenys de Munt, a les Recitacions de Santa Coloma de Farners, als encontres de poetes i titellaires, a recitals espontanis i no tan espontanis de locals i racons de Barcelona. Actualment prepara en col·laboració amb músics l’espectacle poètico-musical POÈSICA III a partir dels seus poemes inèdits2d13.

trencadissa
raons de l'imaginari

Aquella dona habitada de records i de silencis
la lluna-poema sense nord ni fi
la penyora trencadissa de la feminitat
s’afanya a escriure
com ho han fet sempre tantes dones
per salvar-se de la bogeria.

Aquella dona clara i transparent,
la que estén al sol cada penyora
perquè l'atzar li'n faci records infinits,
la dama-dona encadenada
s'afanya a escriure
on les paraules fan refugi.

Aquella dona recipient de melangies,
la que entra a la refugioteca
quan el llevant aixeca el vol,
ella entre aquells llibres
també s'afanya a escriure
i s'arrela un poc en cada mot.

Aquesta dona naufragi impertorbable,
l'agitadora clandestina de vodkesambllimona
la veu suïcida que incita a la cita del plagi
la màscara de l'imaginari,
s'afanya a escriure
allà on la vanitat conrea els somnis.

vanitat

Em miro a mi,
saba improbable
freu impossible on la lluna s’atura
una vegada i una altra
perquè no aprèn el pas.

Em miro a mi
i ara em llegeixes.

Ja m'has llegit.

enrere

inici

Irma Cedeño(República Dominicana, 1986)

Llicenciada en Literatura per la Universitat de Nova York. És escriptora de poesia, obres teatrals i novel·les, en anglès i castellà (gairebé totes sense publicar). Va ser redactora per al Brooklyn College (2005) i la seva poesia es va publicar alPoetry in Performance (City College, 2004). Actualment col·labora amb revistes de Nova York.

SUSHI

este amor que me das me deja hambrienta

y me harto de sushi
porque los japoneses son muy prácticos

quiero que me conquistes con aperitivos
con hors d'oeuvres
quiero las tapas, los canapés
parmigiano-reggiano
jamón serrano, aunque he jurado ser vegetariana
trozos de tofu
bruschetta

los condimentos justos

es cierto que en Italia se hace la mejor pasta
¿por qué no aprendes a amasar la harina
como un auténtico chef italiano?

¿qué hay de postre?

deléitame con chocolate suizo
aprovéchate de la globalización
del laissez-faire de los negocios
no tienes que viajar a Istanbul
para empaparme de delicias turcas

necesito el menú adecuado
el sushi, cariño
el sushi no es suficiente
para mis gustos culinarios

tendré que buscarme otro chef
ay, si sólo el sushi fuera suficiente

enrere

inici

Isidre Martínez Marzo (València, 1964)

Poeta i traductor. Ha publicat els poemarisLa casa perduda,El Cingle(1986).inici de les hores(1987).Himnes, Alfons el Magnànim(1990).L’altre encara(1994).Camí de tornada (1996).

Premonitòria

Deu ser que estàs enamorat. Deu ser
que esperes satisfer el teu desig
amb l’ànsia d’un cos amic. O bé,
potser, mereixeries dir tot sol
les paraules d’aquest moment, quan veus
citar-te d’amagat amb els herois
que et tenen per covard. De quin avui
t’enyores i t’enganyes? Amb raó
no necessites somniar res més.
Sorprèn-te del que sents. No oblides mai
què en vols salvar, però també reïx
a perdre el sentiment de l’oportú.
Recorda la lliçó de qui t’ofèn,
i no faces soroll si vols marxar.

enrere

inici

Isla Correyero (Miajadas, Cáceres, 1957)

Guionista de cine i televisió. La seva activitat literària comença amb publicacions en revistes hispanoamericanes i madrilenyes. Ha publicat els següents llibres de poemes:Cráter(Ed. Provincia, León,1984);Lianas(Ed. Hiperión, Madrid, 1988);Crímenes(Ed. Libertarias, Madrid, 1993);Diario de una enfermera(Ed. Huerga & Fierro, Madrid 1996), Premio de Poesia Ciudad de Córdoba, 1996, La pasión, (Ed. Ex-Libris, Madrid), finalista Premio Mundial de Poesía Mística Fernando Rielo, 1997. També és autora deFeroces (Muestra de Poesía Radical, Marginal y Heterodoxa)(Ed. DVD, Barcelona, 1998). Resideix a San Sebastián de los Reyes (Madrid).

Sin ser esclavizada por la lenta destrucción de la hermosura

Mi amigo es una estatua de fuego
prehistórico,
desnudo guerrillero con luto planetario
en las mejillas.
Voluntariosa boca. Pulso enguantado
para mi tristeza.
Tres días paso esperando su dulce
estampido hasta mi lecho
y en tres minutos escribo con su piel
pájaros y animales.
Yo le traigo a mi amigo el corazón
salvaje que me da su hermosura,
la pálida fatiga de haber sido amada en
las noches de caza cuando bebíamos
juntos.
Mi amigo es triste, estético y dramático.
Ordena. Disimula. Convive con la luz. Es
pueril, enigmático,
sediento, -simple o simplemente un
hombre- tórax de Rodin para mis brazos-,
orgullo subterráneo en el silencio.
Se trata de mi amigo a quien yo amo, con
el dolor que da no estar en una isla
y florecer de pronto por lugares ocultos y
ocultarse.
Mi amigo és la sombra de Marcel
Proust. Mistérico y callado,
drogadicto de mis escamas plateadas por
el humo.
Me deja prendida a la memoria siempre
su olor a desierto y a camino, el deseo
retornante de acariciar sus plumas.
Bebo de su garganta los vinos más
marinos y de sus ojos bebo la música de
Mahler,
cobra de húmedos labios, doncel amado
que regresa polen,
mi amigo es bello, vergonzoso y
anochece.

enrere

inici

Ivan Torrens (Barcelona, 1966)

Ha publicat alguns poemes en revistes literàries i a Internet, en català i castellà. Li agrada participar en lectures poètiques a la seva ciutat. Co-fundador i coordinador d'Auna ,Revista digital d'Aula de Poesia de Barcelona , entitat de la que és Vocal. L'any 2006 guanya el Primer Premi dels Jocs Florals del Districte de Les Corts de l'Ajuntament de Barcelona. Té en projecte posar en marxa un blog on podreu seguir la seva activitat.

I n s o m n i
Carebànol és una ciutat
amb més d’un milió de poemes
(segons les últimes estadístiques).
Però la televisió és el mitja
amb més èxit del planeta.
Ho diuen les pantalles electròniques.
Ho diu el diari.
Ho dic jo.
I dic que de vegades en la nit em regiro
i em pregunto pels cadàvers lèxics,
aquells apilotats al damunt
de les taules de novetats.
Sóc jo que miro com els nens neixen
i les boques parlen,
i les mans escriuen i els editors editen els plecs.
Sóc jo que em pregunto si els poemes
són més d’un milió a Carebànol,
car temo dels grans cadàvers la sequedat.

enrere

inici

Jahel Virallonga

Estudiant de Publicitat i Relacions Públiques a la UAB. Treballa en una empresa de gestió cultural i ha col·laborat en projectes per al Consorci de Biblioteques, per a l'ACEC, per a l'Institut Català de la Dona i per a diferents centres cívic. Ha publicat poemes a la revistaPiedra del Molino, aALGA i als llibres d'actes dePoesía joven de la Fundación Rafael Alberti iCosmopoética de Còrdova (2006).

Tiene razón la Biblia:
La culpa es de Eva.

¿Por qué no fingió comer el fruto
pudiendo después envenenarlo,
y quedarse con todo el paraíso?

Las horas pasaban
un día de olvido
cuando nada podía detener mis dedos

El vapor de las planchas se volvía
pesadumbre de fábrica
y andar no llevaba a ningún precipicio

Sola como una geisha entre rastrojos
empecé a odiarte desde el principio

enrere

inici

poetes2.htm#subira

Jaume Subirana (Barcelona, 1963)

Doctor en Filologia catalana i coordinador per a la UOC de l'espai virtual de literatura catalana LLETRA. Com a poeta ha publicatPel viure extrem(1985), Final de festa(1989), premi Carles Riba, iEl rastre de l'animal més lliure(1994), a punt d'aparèixer en castellà. Ha escrit també narrativa, crítica i assaig. Va coeditar el 1991 laRevista magnètica(publicació de crítica cultural apareguda primer en disquets i més tard a Internet), i va codirigirDotze sentits. Poesia catalana d'avui, el primer CD-ROM de poesia catalana, premi Möbius 1996. És membre de la Junta del Centre Català del PEN Club i del consell de redacció de la revistaCaràcters. També col·labora habitualment en alguns mitjans de comunicació (AvuiiCatalunya Cultura).

TOT POT CANVIAR SEMPRE

Serà com ara:
bosses, papers, sabates, roba
pertot arreu
i la maleta, encara buida,
damunt del llit.
Serà com ara:
somnis, amics, l'amor, els llibres,
tot a mig fer.
I faltaran només minuts
per la sortida.

enrere

inici

Jesús Fragoso

Vaig estudiar Filologia Hispànica a la UAB i des de fa quinze anys treballo al sector editorial. Suposo que, per allunyar-me de tant mercantilisme, per mi la poesia és un espai desinteressat de retrobament amb un mateix i, per extensió, una font de coneixement per als altres. Allà on la ciència potser no arriba, la metàfora ben segur que pot donar sentit. Només ella fa ballar els sentiments i ens obre llums en la foscor i en el misteri de la vida i la seva explicació.

EL EQUILIBRIO DEL PETIRROJO

El Tiempo en la rama,
frágil y preciso,
danza al compás
tras el batir de alas.

+GEOGRAFÍASDELVIENTO

enrere

inici

Joan Duran i Ferrer (Sitges, 1978)

És poeta i bioquímic. Ha rebut diversos premis de poesia, entre els quals, l'XI Premi Ramon Comas i Maduell Ciutat de Tarragona 2000, pel poemariKORE, (Cossetània Edicions, 2001). L'any 1998 havia rebut ja el premi Miquel Martí i Pol amb el poemariZoòtrop , editat per la Universitat Autònoma de Barcelona. Més recentment ha publicat la plaquetaPaisatge Convencional , a la col·lecció Papers de Terramar (2002), el poemariNix , llibre finalista del premi Rosa Leveroni, a la col·lecció Dàctil d'Arola Editors (2004), el llibret d'òpera infantilBruna de Nit (Arola Editors, 2004) i la plaquetteAssaig d'Àngel (Els Ulls de Tirèsies, Cafè Central, 2005). Ha col·laborat amb artistes plàstics i músics ens diverses propostes interdisciplinars, i ha participat en diversos recitals com per exemple al Festival «Barcelona Setmana de la Poesia 2002» i al cicle de la ILC «Lletres al Brossa», a l'Espai Brossa (2005).

RAMBLA

Hi ha aquest bisturí, i també l'anell
i el cel metàl·lic, un xisclar com de ferro
de barana i balcons abocats
a la rambla de després dels enderrocs.
Passes talment el gust d'un ganivet
i la sang, clandestí, indocumentat,
prenyada, per la ferida i els envans
que deixen vida a l'embat dels buits.
Només que et vinc amb sutures, jo,
acostumat, com l'anell que no surt,
a fer tard al teu cos i a casa nostra,
si en tinguéssim, d'això, per començar.

enrere

inici

Joan-Elies Adell (Vinaròs, 1968)

Doctor en Filologia Catalana i Llicenciat en Comunicació Audiovisual. Professor de Teoria de la Literatura a la UOC. Ha publicat diverses obres assagístiques sobre música i cultura digital. A banda de la publicació de llibres acadèmics, com a poeta és autor del següents llibres:La matèria del temps(1994),Oceà immòbil(1995),A curt termini(1997),Un mateix cel(2000),Encara una olor(2003),La degradació natural dels objectes(2004) iPistes falses(2006, en preparació).Web personal.

COSES VELLES


[...] Isn't it too bad about old things, old schools,
Old dishes, with nothing to do but sit and wait
Their turn.

John Ashbery

Reclama la meua atenció el record
fred i aliè d’unes quantes coses velles.
Molestes com una taca fortuïta
són acurats revelats fotogràfics,
fulls notarials que fan rebrotar moments
d’una vida que creia fugida de mi.
És evident que aquestes coses velles
cremen com un cos viu, absorbeixen
tota la realitat passada i la tornen a expulsar.
Em resulta reconfortant, amb tot,
saber que són objectes que encara posseeixo,
guardats en els dalts d’algun armari
o en caixes polsoses, a casa dels pares.
Deixen anar una llum pulcra que implica
la meua pell. Estic començant
a preguntar-me si aquesta pròrroga
verídica del meu pensament
d’adolescent és el que em provoca
capes infinites de paràlisi al cervell.
No deliro ni desitjo tornar a la meua fragilitat.
Sempre hi ha alguna cosa falsa
en aquest impuls d’alternar dues veus
que furguen les ferides obertes del meu discurs.
Un ordre delicat en procés de descomposició.

De La degradació natural dels objectes. Barcelona. Proa. 2004.

enrere

inici

Joan Palmarola Ginesta (Torelló, 1967)

Treballa d'Infermer al Servei de Psiquiatria i salut Mental del Consorci Hospitalari de Vic. A banda i per sort, hi ha elements estètics i harmonitzadors que modulen la seva vida: com l' intent crescut d'escriure poesia i tenir dos fils . Ha participat en el grup Andròmina de recitació de poesia de Vic i diverses col·laboracions. Actualment i des de fa sis anys es un dels conductors d'un programa radiofònic literari en una emissora municipal a la Comarca d'Osona.

- Que el teu pare, com tants pares,
va anar a la guerra
i que no vol parlar i que no vol pensar
i que només sense paraules comprèn les ganes
d'estrall de paradisos de vidre - .

Marta Pessarrodona
setembre 30
Londres 1967

LES TARDES ECLIPSADES

No faràs cap conquesta,
no explicaràs revoltes ni combats topogràfics
ni la fam ardent encastada al vestit dels segles
i tota la feina que queda per fer.

Has anomenat la tarda
i la veu ressona potinejant
la fotografia d’un miratge tossut.
Dits s’empastifen d’òxid
als ulls de paper de vidre
i la saliva teixida de fàrmacs
s’escola aranya avall
estimbant a camp obert
la tempesta del cor.

No hi haurà poema misantrop
ni bàlsam de nit
si no fangueig de paraules
amortallades pels anys,
el llot de les hores apelfat als pulmons,
i la gravetat al ventre.
Res de nou.

Per remolcar les arrugues
d’una eternitat rompuda
i dels joves sense brúixola
els vells sempre es lleven d’hora.

JOANpALMAROLA
Febrer a 2009

Dedicat a l’Avi Joaquim Expósito Palau ( 1901- 1990 )


enrere

inici

Jordi Condal (Barcelona, 1949)

Poeta i narrador. Publicà el primer conte a Ajoblanco el 1977. Guanyà el Victor Català de contes el 1986 ambEls germans Pinçons . PublicàGeometria d'un conte (narrativa), ha col·laborat en documentals, revistes i ha fet ràdio. De poesia, ha publicatImmòbil moviment, Híbrid en col·laboració amb Montserrat Costas iUn poble mut, que és també una performance. Web personal:jordicondal.com

Gradació

Un no-res, és terrible.
Però, sovint,
una mica és pitjor.

Immòbil moviment, 1996

enrere

inici

Jordi Joan (Sabadell, 1971)

És escriptor, periodista i traductor. Va publicar la seva opera prima,L'alè d'Ariadnaa Edicions 62-Empúries, el 2001. Aquest 2006 ha enllestit el seu segon llibre de poesia. És llicenciat en Ciències de la Informació , màster en Escriptura de Guió i doctorand en Humanitats. Ha treballat o col.laborat a la secció de cultura de La Vanguardia des de 2000. Actualment viu a Lisboa, des d'on col·labora amb aquest diari i aprofundeix en la poesia i en la literatura lusòfona.

Acròpolis

L'asfalt desfet,
l'ofec de foc d'agost,
la llengua a fora i la retsina,
Atenes que s'afoga,
els peixos al taulell quasi respiren,
tovalles amb brodats per abreujar sospirs,
dels cafetars, extemporanis,
carbonissa amb tacte turc,
l'escalf daurat del pa dels àrabs,
tanmateix, el mar dels grecs, melós
solatge a les finestres, l'alfabet
hel·lè de l'horitzó, lambda dels cossos,
la menta debolida que s'ofega al te,
el tracte oriental i el mar tan verd,
civilitzada, la posta sense alè,
-nosaltres en ascens, encara,
i és ara que ho sabem-
de l'altra riba,
gronxada, incòlume melancolia
de dos adults, ibers,
amb una enorme fe -encara-
en les respostes.

Inèdit deL'alè d'Ariadna, Jordi Joan
Edicions 62-Empúries, 2001

enrere

inici

Jordi Nopca (Barcelona, 1983)

Llicenciat en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i col·laborador a les revistes musicals Mondosonoro i Go-Mag. Com a recitaire ha participat recentment a la setmana de poesia de Barcelona (Revista navegada al Museu Marítim), al festival Bouesia 2006 (Deltebre) i a les jornades sobre poesia experimental celebrades aquest mes de setembre a Girona. Com a narrador ha publicat contes a la revista digitalque formen part d'un projecte narratiu de llarg abast en el qual encara hi treballa. Actualment enllesteix dues «nouvelles» de temàtica molt diversa i prepara un recull de narracions que ha estat escrivint al llarg dels darrers tres anys.

Any nou

Somia feliç
i fes pipa
amb el polze.
Pip-pip. Pip-Pip.
Ja dorms
i fas cara
de no haver trencat
mai cap cara.
Ets un sant ple de sang
sota els ulls,
dues bosses que vessen,
que, de sobte,
et pugen al cap
i la princesa es mor
i tu caus en un pou
i grates les parets
i se’t fica terra als ulls
i pica.
Pic-pica mentre
fas pipa i t’ofegues.

enrere

inici

Jordi Roig (la Palma-Baix Llobregat , 1957)

Poeta i ex-músic d'orquestra de ball. Actualment té una botiga de capces de colors. Ha publicatContraban de silenci (premi de poesia l'Espurna del Clot) a l'Editorial Viena, l'any 2001,Intempèrie (premi Betúlia Ciutat de Badalona) a l'Editorial Viena, l'any 2004 iEl melic de les teranyines (premi Òmnium Cultural de Granollers) a l'editorial Malhivern, l'any 2006. Ha guanyat altres premis literaris, entre els quals destaquen el Raimundo Ramírez de Antón, de Terrassa, el Mossèn Ramon Muntanyola, de l'Espluga de Francolí i el premi de poesia Amics del Montseny.

SILENCI

La silueta de la por
s’ha establert a les teves parpelles
i ara obres i tanques les hores
amb ulls de falset,

sense aixecar ni un el silenci.

enrere

inici

Jordi Virallonga (Barcelona, 1955)

Poeta, traductor i promotor cultural. És catedràtic de l’Escola Universitària de literatura espanyola a la Universitat de Barcelona i president de l’Aula de Poesia de Barcelona. Especialista en poesia contemporània, publica regularment articles literaris i traduccions del italià, del portuguès, del francès i del català. Va publicar la seva primera col·lecció de poemes el 1980:A la voz que me acompaña. D'altres títols posteriors han estat:Saberte(1982),Perímetro de un día(1986),El perfil de los pacíficos(1992),Crónicas de usura(Premio Ciudad de Irún 1997), l'antologiaLlevarte el día a casa(2000), prologada per José Hierro, iLos Poemas de Turín(2001). Inconformisme, ironia, i tendresa barrejada amb amargor formen la tessitura de la seva veu, sempre transparent i càlida.

Como un beso fugaz

Te puedo dar recuerdos y una casa blanca
para cuando lleguen las tormentas;
cosas de que hablar
cuando vuelvan tus amigos
o por si necesitas otra vida breve
que reconstruirte con las manos.

Puedo guardar tu sueño,
sacar las cartas y jugar contigo
o pensar que te has ido de viaje y me pediste
que regara las plantas y vigilara el piso;
todo menos permitirme bajar a la playa
esta tarde infinita de invierno.

Con un beso fugaz, como la muerte
al abrir el armario de las medicinas,
te fuiste con el frío al clarear,
mas lo cierto es que aquí donde te espero,
en este lugar donde habita
un modo insospechado de quererte,
nadie más respiró a tierra mojada, a cielo limpio,
a ríos e inviernos con fondos de arena;
a viento, y a mar y a viento
que todo se llevan.

enrere

inici

Jaume Terrades (Barcelona, 1943)

Catedràtic d'Ecologia de l'UAB, primer director i ara investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals. Autor d'unes 170 publicacions científiques i llibres d'ecologia. En literatura, ha publicat dues novel·les curtes,El viatge de l'Omoh (Barcanova, trad. al castellà i galleg a Anaya i Xerais) iEl crit del comte Arnau(4ª ed., Cruïlla), en col·leccions infantils. També ha publicatTemps robat(Premi Miquel Martí i Pol de poesia, 1996) i va guanyar l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona ambLes veus del silenci i una vela que fuig.

Auca dels seixanta i pocs

Des que tinc una certa edat,
em té corsecat
veure les dones com un astrònom les gal·làxies, ferm com un roc
Al bell mig de l'Univers,
Elles, boles de foc
fugint en totes direccions, i accelerant-se per un vent advers.
Veig en els infants miralls on treu el nas de fura
La follia futura.
Pels companys sóc boirós,
Com aquell personatge desenfocat de Woody Allen.
Per més que em posi airós,
Sóc invisible pel jovent,
Un fòssil terratinent
Al país que vaig descobrir
Quan era buit, i això era ahir,
que vaig llaurar,
conrear, edificar,
de sobte, ple de gom a gom
de cares sense nom.

Des que tinc una certa edat,
I només un bocí de pròstata, allò senzill no és regalat,
sinó penós, i el sexe urgent,
luxe infreqüent.
El metge ho dóna per descomptat.
La llei de la gravetat
M'és aplicada amb rigor renovat,
I m'acosto al sòl de mica en mica,
com planta que es marceix, i es cargola, i es capfica.

Des que tinc una certa edat,
El món, que poc m'agrada!
He perdut una gentada,
De molts ni me n'he acomiadat.
Pare, germana, amigues, amics, mestres, parents i coneguts.
Només recordo una mort celebrada.
Hi ha més cadàvers cada dia
Entre aquells amb qui compartia
una mirada.
Ja no hi ha la merceria
On compràvem botons,
Ni la pastisseria
Dels diumenges,
Ni la vella amiga de casa, amb les seves manies
de pulcritud i tradicions,
Ni l'oncle que volia
als àpats sal de “litines” i tomàquets verds.
Ni un que era viatjant de comerç,
Sempre amb relats, ratllat el disc,
De fartaneres de marisc.
Ni un fill seu, company de jocs estimat,
Hipòcrates no gens postís,
Que no es pogué curar.
Ni tan sols va endevinar
Que tenia el cor trencadís.

Des que tinc una certa edat,
Ja no vull desar més coses als prestatges
llibres, records de viatges,
arxivadors, cintes polsoses.
Ja tinc totes les cançons de Brassens.
Llença, em diuen, no hi sóc propens,
Si ho faig, sempre em costa alguna cabòria.
Ara surt aquella vella història
En un full de diari,
En un bocí de paper, la tinta hi fa un rosari
De cercles de llàgrimes conegudes.
Què n'he de fer?
Són coses ja viscudes.
Mireu, la carta on se'm digué...
I ací les notes del viatge de...
Per cert, em fa mandra tornar,

Des que tinc una certa edat,
I és que em trobo cansat,
A Tanzània
o a Alemanya
La cova d'Ali Babà
Són Mali i el país Dogò
Finlàndia, Déu n'hi do,
Ple de mosquits i pla,
No hi aniré de bon grat.
I hi fa fred com a Suècia,
O a Leningrad.
Hi ha massa ruïnes a Grècia
I a Turquia,
I no és cosa de la CIA,
Sinó que la terra es mou,
I això em commou...
A Mèxic, va anar de res
Que un sisme no m'hi ensebollís,
Si voleu més desencís,
Solen haver-hi huracans,
I a Cuba no em tocà de poc
el Mitch, que en fou un dels grans.
Al Marroc,
són musulmans,
I alguns ens miren de mal ull.
A Moscou i a Kiev han girat full.
Es perd el bretó a la Bretanya,
Però no Thatchers i Blairs a Gran Bretanya,
S'enfonsà la bella Galícia
Sota una negra brutícia.
I no és neta l'Algèria d'en Buteflika.
A Costa Rica
M'hi robaren la cartera.
La bòfia de Xile m'esparvera,
Botes altes, ulleres fosques
I l'amenaça evident del caçamosques,
I per tractar amb la de Suïssa...
S'entén que no em tempti sortir de la cloïssa.
Anar a deixar els diners
A Califòrnia, Virgínia, New Hampshire...
Fa angúnia, cadascú és com és.
No m'hi trobaria bé si tornés
Al País Basc.
A Castella o Veneçuela, ens cal dur casc,
Per catalans o per espanyols,
Ja són bemols.
I a Portugal,
Que tinguin allò que ens cal
És el que em cou.
Ja en tinc prou
De Canàries o Madeira, i és potser
Que com Sardenya, Eivissa, l'Île de Ré.
Les conec bé.
Però tornaria com a casa a Mallorca
I a Menorca.
També a ciutats, em deu anar el gris,
Com Istambul, Londres, Berlin, París,
O Nova Iork i fins i tot Madrid,
Si no és per força i no m'han d'assenyalar amb el dit.
Per Nàpols, ja tinc bitllet,
I me n'hi aniré de dret.
Sobretot,
Aneu a saber per quina propensió malaltissa,
Torno, potser cap cot,
A Barcelona,
Que es fa xarona,
Que es pinta com una puta
Pels turistes i els executius,
Enderroca i transmuta
Vells paisatges emotius
I s'obre de cames
A màfies i voltors,
I grips i rosegadors,
I escarabats, i mosquits tigre i trames
D'estafadors.
Que tanca les botiguetes de la gent
I nodreix, fong indecent,
Els micel·lis de les sucursals
Dels bancs i els centres comercials,
Aquestes Cafarnaüms bullides i aigualides,
on hi són prohibides
Les troballes sense etiquetar.
A Barcelona hi torno a anar
Perquè és casa meva, és un dir.
No sóc el Duc de Westminster, per qui Londres sí
És casa seva, i cobra un tant
Per cada auto aparcat,
Per cada pis llogat.
Tothom li va tributant.
No ho sabíeu? O potser crèieu que un duc
És un mussol gros i feixuc?
També és veritat.

Des que tinc una certa edat, no són els bons els americans,
Ni els russos. Ni els pell-roges. Ni els esquerrans,
Ni els dretans.
Ni els d'ací, ni els d'allà.
De bons, ja no n'hi ha,
Tot i que hi ha víctimes. A balquena,
Les teniu en antena.
Malalts, ferits i desapareguts
Tants com vulgueu,
Carretades, multituds.
I pobres i vençuts
i morts en creu.
Dolents, també n'hi ha.
N'hi ha d'adults,
I n'hi ha que creixen del malcriar,
I n'hi ha algun no nat,
Però mig predestinat.
Al país, això és clar,
Ja sigui per llaurar, pescar,
O menjar torrons,
Sempre calen subvencions.
Tot i així tanquen empreses,
Hi ha famílies desateses
I contractes temporals
I acomiadaments generals.
Es rebaixen els salaris
Perquè alguns comprin Ferraris.
I és que no tots som tan solidaris
I no només cal llibertat.

Des que tinc una certa edat,
Em fan somriure
Els que volen canviar-ho tot.
Ens cal conviure,
I tot és massa
Per posar-s'ho a la tassa.
Els que no volen canviar res, no em fan cap gràcia
Ni teocràcia, ni plutocràcia, ni burocràcia,
Ni, verbigràcia,
Qui té el poder i els diners.
L'esquerra, on és?
Potser a Picamoixons,
Esperant un tren que ja no passa?
La dreta té massa raons
I massa bastons,
I massa canons.
Més gent aprèn el català,
Però menys el parlarà.
Els guripes serveixen la nació,
Però encara fan por.
Som lliures i encara ens manen.
Estem d'acord, i ja no era ben bé allò.
Som europeus, i quasi fa vergonya.
Comerç just... esteu de conya?
Diuen: fem-ho plegats,
I ja veig que serà un orgue de gats.
I, a més, és que no en sé
De cantar en cor i escriure a quatre mans.
I “plegats” vol dir ho fas tu i jo m'hi afegiré.
Un joc d'infants.

Des que tinc una certa edat,
Si em diuen: t'ho has ben guanyat,
Penso: això s'acaba.
Així que m'he enretirat,
Pas a la nova saba.
Quan vaig néixer, hi havia una Gran Guerra.
Els jueus eren estossinats.
El món una desferra.
Ara, de guerres n'hi ha mils.
Petites, però esclafen,
Esventren
i esbocinen
i gasten projectils,
que és del que es tracta.
Com que això no és una ciència exacta,
Els jueus, ara, ells estossinen
I els fanàtics són a tots els bàndols,
Així que sempre guanyaran els que atonyinen

Des que tinc una certa edat,
Veig el jovent tapat d'orelles,
Penjat del fil del mòdem, o fins a les celles
De química neuroactiva,
Tant se val si és nociva.
Els col·legues, pendents del Science Citation Index
I de les habilitacions,
I les acreditacions,
I les aprovacions de projectes,
I les tiretes dels sostenidors.
Les col·legues fugen amb les galàxies o ja són com ells, els caçadors.
Les netes, les tinc precioses, però quin bellugueix sense mida!
Els fills, trempats, però és la seva vida.
Els amics, de tant en tant,
Per por de morir de sobredosi.
Fóra prou il·lusionant
Creure en la metempsicosi,
Però què hi puc fer,
Si no en sé?

Des que tinc una certa edat,
Sóc un privilegiat
Per no haver mort abans, creuant l'Estret,
De gana o fred,
O d'una bomba d'atemptat,
O d'un càncer o un infart,
O d'una topada en esbart.
Privilegiat
per estar sencer,
Més o menys,
Posem-hi fe,
I no tremolós, invàlid o dement.
Privilegiat, de moment,
Rodola el dau,
per caure, espero que en aterratge suau
A la no-vida.
Un moment, no desespereu, però,
No tot és tan negre, us diria,
Viure és un gran do.
Si pogués, hi tornaria.
Tinc el privilegi, a més,
No dic mentida,
De que aquí m'hagueu admès
En lloc d'engegar-me a dida.
Del fet, em conforta
Que a l'encís dels mots no feu pell morta.
Permeteu-me que us digui llavors:
Amigues, amics, gràcies per haver escoltat
Diamants i pics, trèvols i cors,
la lletania que us ha aviat
una persona d'una certa edat.

enrere

inici

José Antonio Arcediano (Barcelona, 1964)

Licenciado en Filosofía por la Universidad de Barcelona. Co-fundador y director de la revista de PoesíaLa musa araña(2000-2003), coordinador y presentador de Hotel Chelsea, programa de radio del Aula de Poesía de Barcelona en E.U.B.R.G. -Ràdio Gràcia- (2001-2003), así como de la RevistaParladadel Aula de Poesía de Barcelona -entidad de la que es secretario desde Mayo de 2003- y del cicloVersos a la barra del bar del Color Café (Barcelona). Colabora conamic@rt, boletín de l'Associació d'Amics de l'Art, en su sección de poesía. Es autor de los libros de poemasReino de cuerdos, reino de muertos(1998);Investigación sobre la náusea(2000),El viajero(2001) -todos ellos inéditos- y Los bosques de Wisconsin(La Garúa Libros, Diciembre de 2004).

VIEJOS ALADOS PUEBLAN
LA SOLEDAD MINERAL DE MI VENTANA

Y
todos los buitres
comieron
de mi mano.

Alberto Martínez - Márquez


Yo les oigo decir
desde la curva lacia de sus picos
antiguos como el tiempo.
Me hablan de los vientos. Contaminan
el aire con graznidos imprecisos.
Se revuelven
buscando las ventanas
en un vuelo catártico, impasible.
Yo sé que son palabras,
nada más que palabras escondidas,
nombres impenetrables,
viajeros en la noche de los tiempos.
Hurgo, como caimán entre los lodos,
en las aguas estancas de mi vieja memoria
de jurásica bestia redimida
en pos de sus idiomas, de su hablar
arrasado, teñido de aguardientes...
Pero no les comprendo, desconozco
el rigor sentencioso de sus voces,
la roca donde vieron la luz de su principio,
el árbol donde duermen su sueño leonado,
los ojos en que habrán de alimentarse,
y sólo puedo abrirles mi ventana
y ofrecerles mi mano silenciosa,
mi hambre secular y solidaria,
mi inesperada piel como alimento.

enrere

inici

Josefa Contijoch (Manlleu, 1940)

Filla d’una família impressora i llibretera. Lectora i cinèfila empedreïda, aviat les lectures i el cinema la van portar a escriure poesia; més tard va incorporar-se a la narrativa. Com a poeta, ha publicatQuadern de vacances(una lectura de “El segon sexe”) (Premi Miquel Martí i Pol 1981),Ales intactes(Premi Salvador Espriu 1994) iLes lentes il·lusions(Premi Màrius Torres 2000). La seva obra narrativa abastaPotala(1986),No em dic Raquel(1989),La dona liquada(Premi Ciutat de Palma 1989),Rimel(1994) iEls dies infinits(2001).

POEMA D'AMOR

És ara que podria
escriure mots d'amor
ara que fa calor
i la ràdio ronqueja
i estic pensant en tu
sense ordre ni concert
ara que fa calor
i el vent espès del sud
porta l'olor embriagant
de selva i d'aigua quieta
i una fortor de nard
fa basca i tomba el cor
i el cor busca la clau
l'eixida d'elixir
el cor només et pensa.

enrere

inici

el cor només et pensa.

Josep de Flix (Ribera d'Ebre, 1973)

Als 18 anys es trasllada a Barcelona, on es llicencia en Filologia Anglesa. Actualment treballa com a professor d’anglès a un Institut d’Estudis Secundaris mentre acaba el seu primer guió cinematogràfic. L’objectiu dels seus versos és mostrar que la poesia no és un ofici sinó una capacitat humana com qualsevol altra., premi Sant Celoni de Poesia 2006, és el seu primer llibre publicat (Viena Ed.).

pela

No sento tristesa d’estar sol, sento vida.
I fer l’amor a mitjanit, tornar a casa en bicicleta
pels carrers il·luminats, tot sol,
em fa feliç.
I llegir uns versos molsuts que vaig escriure ahir
sense parlar de necessitar ningú, ni a mi mateix, em fa feliç.
I rebre algun missatge inesperat
i voler compartir amistat, una ampolla de vi, un cafè, un bon plat,
em fa feliç.

Passem les hores tallant llimones i ens couen els dits,
sense veure que potser l’amor és a la pel·la i no pas a l’os,
ni al cor, de cap fruit.

ple

Tot és ple,
però no ho veiem fins que esclata:
un ou,
un misto,
un ventre,
una avellana,
un toll glaçat,
el nostre amor.

I ens sorprenem de la troballa, inexplicablement,
com si una casa fossin les seues parets.

enrere

inici

Josep Pastells (La Creueta , Girona, 1966 )

Josep Pastells i Mascort és el coordinador de Cultura del setmanariEl Iceberg, que es distribueix al sud de Madrid. Fins ara ha publicat cinc novel·les en català:Nus,Rere el mirall,Wole,WitxiiPell de cilici. La sisena,A la recerca de l'equilibri, guanyadora del Premi de Novel.la Joescric.com 2004, va sortir publicada l'abril de 2005.

Creació

El poema neix de la ràbia:
negra paret
on udola l'artista
després de banyar-se
als reflexos de la lluna.

Més informació:http://www.joescric.com/publica/comunidad/autor.aspx?cod=7432

enrere

inici

Josep Pedrals (Barcelona, 1979)

Poeta. Autor dels poemarisEls buits enutjosos, 1999 (Premi Contenidor 1999) iEscola italiana(2003). Juntament amb Ferran Garcia, coordina el cicle de recitals del bar Horiginal de Barcelona (C/Ferlandina, 29). És també director de la gaseta de suggestió literària "Esplàncnic".

"Porta una pell, un parrac..."

Porta una pell, un parrac,
que va esquinçar de l’esquena
d’un lleó. Du un ull tapat,
car d’un cop li varen metre
cap endins i està extraviat
un xic més amunt del ventre.
Els genolls els du pelats.
Els cabells llargs: una trena.
Un cop va saltar d’un tren
en marxa. Quan era un nen
va mirar-se el sol de cara.
S’alimenta de bolets
i llagostes. Els sonets
són per ell la parla clara.

enrere

inici

Juana Castro (Villanueva, Còrdova, 1945)

Poeta i crític literari. Ha publicat els següents poemaris:Cóncava mujer(1978),Del dolor y sus alas(1982),Paranoia en otoño(1983),Narcisia(1986),Arte de cetrería(Premio Juan Ramon Jiménez, 1989),Fisterra(1992),No temerás(Premio Carmen Conde 1994),Del color de los ríos(2000),El extranjero(2002). Escriu crítica literària i ha estat una de les coordinadores dels Encuentros de Mujeres Poetas. La seva obra en prosa ha estat guardonada amb el Premio Nacional de la Imagen de la Mujer en los Medios de Comunicación (1984), per la seva sèrie «la voz en violeta» en el desaparecido diario La voz de Córdoba.

DESTIERRO

Yo no soy de esta tierra.
Era ya extranjera en la distancia
del vientre de mi madre
y todo, de los pies a la alcoba me anunciaba
destierro.
Busqué de las palmeras
mi voz entre sus signos
y perforé de hachones
encendidos la amarga
región del azabache. Yo no sé
qué vuelo de planetas torcería
mi suerte.
Sobre el mundo desvío, sé que voy,
como víbora en el cielo, persiguiendo
el rastro de mi exilio.
No encontrará mi alma su reposo
hasta que en ti penetre
y me amanezca
y ría.

enrere

inici

Judit Ortiz (Barcelona, 1971)

1971. Barcelona. 16 de juliol a les 24 hores.
Escric des que tenia 3 anys sense saber-ne.
Voldria que la poesia arribés a tothom amb paraules ben fresques.

Sucre

Les teves carícies són sucre
blanc. Regalades a l’ànima de la nit,
brollen i plouen dels teus dits.

Les teves carícies són sucre.
Ardents, cremen i parlen amb la pell,
la vesteixen i amaren de delit.

Sucre escampat arreu,
enganxat als mots.
Sucre enmig del temps,
enredat als cabells.
Brilla.............magnètic
i em captiva.

enrere

inici

Kristina Lugn (Suècia, 1948)

Llicenciada en Lletres. Ha publicat diverses coleccions de poemes des del seu primer poemari aparegut el 1972. Escriu també teatre, assaig i crítica literària al diariExpressen. També ha escrit textos de cançons rock.

¡Quiero que vengas ahora!
¡Quiero que vengas ahora mismo!
Tráete la calculadora.
Y el piano de cola Steinway.
Coge tiritas aspirinas colonia y compresas
una botella de agua mineral una botella de ginebra una botella de whisky y
un vaso para el cepillo de dientes
una botella de Ajax una caja grande de somníferos una planta y
una pizza
y un pulmón artificial.
¡Quiero que vengas ahora mismo!
Y que me tomes por asalto.
Apagarás la lámpara del techo.
Y encenderás los candelabros.
Desconectarás el teléfono.
E inflarás los colchones de goma.
Secarás mis lágrimas y me harás comprender las cosas.
Cuando se ponga el sol tras la Ópera.
Y sea hora de irse a casa.
Entonces vendrás junto a mí.
Con tu corazón.
Y tu escopeta.
Para que nunca más vuelva a perder la cabeza.
En un cuarto de estar decorado con gusto.
Para que nunca más vuelva a estar en el alfeizar de la ventana.
Con el aire un poco ido.
Y una rosa silvestre en la mano.
Para que nunca más vuelva a arrastrarme por los vagones del metro.
Con una canción calamitosa.
En mis labios agrietados.
¡Tienes que venir ahora, tienes que venir ahora mismo!
Simplemente porque si no yo no puedo resistir.
Simplemente porque me ahoga este maldito anhelo.
Simplemente porque soy una mujer completamente normal.
Del todo sana y un poco regordeta.
Bastante hacendosa, amiga de ayudar y nerviosa.
Buena y dulce y muy miedosa.
Con interés por todo y una latente veta literaria.

enrere

inici

Laia Martinez i Lopez (Berga, 1984)

Traductora, intèrpret i escriptora de novel·les que mai s’acaben. No accentua els seus cognoms –tot i conèixer la normativa ortogràfica- i els enllaça amb una “i” com han fet els grans autors catalans. També per veure si se li encomana alguna cosa, viu en un piset preciós que no es pot permetre, però que és just davant de l’antiga casa de Salvat-Papasseit. La seva poesia, en català i anglès, es teixeix a partir de les mentides que ella mateixa s’explica per a creure’s que viu una vida més emocionant. Ha guanyat el premi Jocs Florals del Bages (2001, 2003) i darrerament ha publicat a la revista de poesiaPèl Capell. És autora del poemari inèditL’abc de Laia Martinez i Lopezi, des de no fa gaire, li ha agafat la dèria de recitar per tot arreu.

a. masturbadora

El mirall es fa gran
[com les meves pupil·les]
i l’habitació queda fosca
i m’hi acostumo
felina.
Perfum de mi,
del meu perfum
i del fum
de la cigarreta, que s’escola
per entre els cabells
i els pèls, de maria,
que arranco un cop al mes
i els pits es mouen,
[els naturals, els de silicona no]
suaus,
com una barca deixant remar
la corrent.
No penso en ell, ni en tu,
en mi i m’excita
que m’estimi tant.
El mirall s’entela, s’estreny,
i la música s’eixorda
amb els meus crits
ofegats
[ai, els veïns!],
i tinc els dits amagats
entre les cames,
jugant.
Com els nens petits
alToca-toca,
amb les textures dures,
aspres i llefiscoses.

enrere

inici

Laia Noguera (Calella, 1983)

Nascuda el quatre març de 1983 a Calella (Alt Maresme), admirada terra natal on encara cueja, estudia Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Ha publicatL'oscultor(Cabrera de Mar: Galerada, 2002), ex aequo de la XXXVIII edició del premi Amadeu Oller, iFuga evasió(Lleida: Pagès Editors, 2003), premi Recvll 2002. Volta fent de recitaire i immergint-se lentament en el bell parlar dels euskalduns.

A contratall

El mot s’estanca i es corromp
als sots aguts de les entreanyes
i em diu: “reclamo el meu sermó
en la metàfora esbullada”.
El breu atzar de l’entrepols,
el moll obscur de la substància,
el mot que gesto a l’entrecuix,
que descarrila en la pregària.
Si prego fort al mot que cruix,
em pega fort la patacada,
que arriba el cor inoportú
que ve a cantà’m a contracanta
la cosa guerxa i la remor.
Li fa i li fot, que arriba i carda
el cor curull del corremot,
de l’antimot, la cosa alada,
que busca brega a contratot.
El mot es mou, belluga i balla,
remuga, clava el clatellot,
rebufa, s’obre d’entrecama,
el metafòric mastegot.
És l’ocellet que ve a buscà-me,
el rapinyaire celestial(i),
la mala bèstia que s’afanya,
m’endossa el pet com una gla.
Jo vinga a escriure, a estenallà-me,
desestancar l’embull del cap,
em roda el pap, que és cosa fada,
xarot i testa d’entremar,
que sé que, a estones, a la platja,
m’arriba l’hora de fé’m mal.
M’ho diu el mot, que vol taral·la,
que vol taral·la a contratemps:
me gita el crit, mala bursada,
si m’endevino l’intraser.
A contracop, remena, encara,
la metafòrica raó,
s’enfila i puny i estripa el drama
i se m’endú l’entrebuidor.
La mitja tinta em fa de mama;
la ploramiques, m’ho dón tot,
perquè és que sóc tan poca-traça
que vull tornar a agafar el mandró
i ‘nar a cantà-lzi les coranta
si ho volen, sí, tant sí com no.
Que arribo, sí, que això s’acaba,
que m’entaforo a l’infravers,
que és que m’agrada l’entreacte
de la comèdia santa: el verb
de la mania figurada,
d’estirabots en el vitrall,
de les madrastres cordillantes(ii),
de l’esmolada a contratall.

(i) Diu Verdaguer a “Què és la poesia?”: “La poesia és un aucell del cel / que fa sovint volades a la terra, / per vessar una gota de consol / en lo cor trist dels desterrats fills d’Eva”.

(ii) Joan Amades recull a Folklore de Catalunya la següent endevinalla: “Què t’estimes més: / la tinta (el vi), / la tanta (el pa), / la mare cordillanta (la serp), / el cavall de cent cinquanta (lluert) / o el pobret darrere la porta? (Jesús)”. El Diccionari Català-Valencià-Balear diu que això de “cordillanta” fa referència a la serp infernal. Jo només ho apunto i que sia el que Déu —en son secret juí— vulgui.

enrere

inici

Laura Muñoz (1986)

Estudiant de Psicologia i amant de la filosofia i la poesia. Tots portem una capsa de poesia dins. No sempre és fàcil accedir-hi. No sempre és fàcil trobar-la. Jo de petita no buscava tresors a illes desertes, jo buscava runes per poder-les reinventar. Vaig descubrir així la meva capsa de poesia, i d'ençà que la vaig obrir que mai més l'he tancada. No sé viure d'una altra manera.


Sola
Estaba sola yo cuando llegaste.
Masticando cristales
y jugando con el barro húmedo.
Sola y roiendo las cuerdas de una guitarra muerta.
Bajo el triste compás de una perversa rutina.
Descosiendo parches, intentando abrir las alas.
Pataleando contra las piedras y rompiendo perchas de trajes viejos.

Y sola tú,
viniste y quisiste morder mis pechos
en guerra y desobedientes,
te perdiste y me encontraste
trenzándote a mis piernas insumisas
en el desorden de mi habitación.

Y nos reímos de todo.
De la casa, de las tiritas, del reloj, de los pasatiempos…
Nos reímos del miedo.
Del miedo y del futuro, del miedo y del pasado,
Pero sobretodo del miedo y de la soledad.

Y solas y a solas,
Tejimos nuestra propia telaraña.
Solas y a solas
mientras madrugadas de alquitrán
retaban un lunero en paro,
mientras la lluvia de la ventana
-desgarrándose de celos-,
quiso ser nuestra verduga,

Y como amantes inmortales
entre arena y polvo,
se forjó inevitable la sentencia,
y con las manos quemadas de tanto desdibujarnos
Se acababa la partida…

Desheredadas de lunas llenas
bebimos el trago más dulce,
y nadie más que el silencio y tu sombra en rebeldía,
te vieron partir descalza la noche más larga.

enrere

inici

Manel Queralt

Comença la dansa
......................................................................
Sóc qui comença la dansa més folla
sota la volta d’una nit ferida
et retrobo fugissera i dubtosa
i el vol més orgullós se’m torna feble.
Mentre et dutxes a l’entrefosc dels somnis
amb l’aigua pregona de terres brutes
hi ha records que et volen saber tangible:
som titelles de pasta encara humida.
......................................................................
Ho sabem, la vida és escadussera
i ni hem pogut reunir paraules vagues
per copsar una realitat palpable:
despullats només ens vestim d’imatges.
Mentre el tendó tibat per la fugida
no es trenqui i manllevi el nostre fil,
serem a milers de petites cambres
perduts, també dispersos, junts debades.
......................................................................
(llibreXISCLE– 1990)

enrere

inici

Marcel Germain (Barcelona, 1983)

He viscut tota la vida a la Vila de Gràcia i vaig estudiar Traducció i Interpretació a la UAB. Escric poemes des de gairebé sempre (vaig guanyar el primer premi escolar de poesia amb 7 anys) perquè el cos m'ho demana, però de fet no m'he presentat mai a cap premi important, així que no es pot dir que tingui gaire res que s'assembli a un «currículum poètic».

Lluny

no tinc res més
tènues solituds que pinten
amb blavors líquides i teranyines d’entrellum
la pàl·lida aquarel·la del capvespre
alguns records
no gaires
collage estrany de colors intangibles
enyors de fum
nocturnes evasions
desficiós
abraço la idea de tu
perquè m’espanta l’atzucac terrible
la nit dels grans silencis

ara t’imagino
vestida d’ombres i d’algues marines
fulgent opalescència
contra el vellut negríssim
una esquerda del cel amb clarors vives
que sols abastarien uns ulls encara verges
ets lluny i ja tan sols em resta la
metamorfosi lenta
dels colors del pas del temps

enrere

inici

Margarita Borja (Alicante, 1942)

Poeta, autora teatral i directora del teatre de Las Sorámbulas. Arriba al teatre després del seu primer llibreNoviembre de los jazmines(accèssit Premio Nacional de Poesía Miguel Hernández en 1990) i, des d’aquí, fluctua cap a la poesia en un permanent vaivé. Les seves performances han estat documentades en TV i recollides en diverses publicacions:Helénica, poemas para “El Público”(1994),Almas y Jardines(1995),Voces de Poetas Hispanoamericanas(1996) iHécuba, nómos y música de las ciudadanas(1998). És autora del muntatgeLas Flores del yodo(2000) i l’Oratorio del cubo de San Agustín(2003).

BABEL II. Bolonia como Babel

La escaleta sigue ocupando su lugar
en la Plaza de los oradores.
Tres escaloncitos y upp: elevan gente sobre
gente de a pie o bicicleta o sentada sobre adoquines.
Y yo que le preguntaría en mi idioma si lei conoce el nombre
o los apellidos de este hombre negro de los dientes picados
que conjuga delgadas cataratas de verbos justos
como escrituras sagradas. O el nombre de
esta compatriota suya italiana que no ha podido. Ni un solo día de su vida
ha podido parar su llanto nervioso cuando no llega el agua, ni un solo día, en
todos los días, a casi ningún niño de todos los niños que ella conoce
de los documentales.
Son inteligentes las verjas de los edificios inteligentes
que atraviesa Savanethem, Rosalina, Carla, Lula, Kavaljit
guerrero verde o voces disímiles desde UR
Jesús, el Rey de los Judíos, no conoce desde siempre lo que
hay en el corazón del hombre porque él, como eÉL, casi ni se conoce
en lo inicuo.
-Casi ni se conoce ella, como eElla, creo (ma io non sonno a bastanza
sicura) que no sería el caso de las mujeres en Jerusalem.

Si al preguntar : ¿quién es? (él, que cae) respondiéramos todavía
que cae Lucifer, el dotado de poderes .../...
Si respondiéramos reflexivos, sin mímesis
en la opaca luz que transparente lo guardado
lo frecuente entre nosotros: la pérdida posible
de Una de las dos Ciudades o de las dos.

enrere

inici

Maria Grech Ganado (Lija, Malta, 1943)

Poeta. Ha cursat estudis superiors a la Universitat de Malta, Cambridge i Heidelberg. Ha publicat tres poemaris en maltès:Izda Mhux Biss(1999),Skond Eva(2001) iRibcage(2003). Part de la seva obra ha estat traduïda en revistes literàries a l’anglès, el francès i l’italià. L’any 2000 va rebre la Medalla d’Honor pel Servei a la República de Malta com a reconeixement per la seva important tasca en la revitalització de la literatura maltesa.

MARZU

Il-mewt mhux dejjem tilbes l-iswed.
Xi mdaqqiet titbissem fil-qawsalla.
Int tigri herqana lejn it-tieqa -
fiss tghosfor wara shaba, jew kantuniera.

Xi mdaqqiet issefsef ismek mill-bahar
waqt li int tghotor fuq bicca asfalt
jew titdendel ghajjiena ma' xi blata.
Tissamma' kollok hrara - kollox hiemed.

F'Marzu mbaghad tinfidlek mohhok,
blu jisturdik, ahdar jgieghlek tilghaq xufftejk
biex tixrob tahtu, isfar, krimzi, vjola
jghammxu 'f ghajnejk, ma tafx fejn taghti rasek.

Il-mewt go holmti taf tbus, tmellisli xaghri;
qatt ma rajt isbah minnha tisfen gharwiena -
la liebsa l-iswed, la kollha lwien.
Filghodu terga tinheba, u nintebah

li ma' thallini nmissha qatt
Jew nibzgha jien!
Kif nista', wara, nissokta nghix
maqbuda f'gismi, jekk

fejn m'hemmx zmien,
ruhi tkun daqet x'jigifieri
titwahhad mal-flimkien?

MARZO

Non sempre di nero si veste la morte.
Talvolta sorride nell'arcobaleno.
Tu corri ansiosa verso la finestra -
subito si rifugia dietro una nuvola, o dietro l'angolo.

Talvolta mormora il tuo nome dal mare
mentre inciampi sull'asfalto
o t'agrappi stanca ad una roccia.
Con fremito ti metti ad ascoltare - tutto tace.

A Marzo, poi, ti penetra il cervello,
azzurro da stordire, verde da leccare le labbra
per abbeverarti da sotto, giallo,cremisi, viola
ti abbagliano gli occhi, da non sapere piu dove metter la testa.

La morte nei miei sogni sa baciare, accarezza i miei capelli,
non ho mai visto nessuna meglio di essa danzare nuda -
ne di nero vestita, ne di colori tutta.
Al mattino si nasconde di nuovo, e mi accorgo

che non mi lascia mai toccarla....
o forse ne ho paura proprio io!
Come posso, dopo, continuare a vivere
catturata nel mio corpo, se

dove non esiste il tempo,
la mia anima avrebbe gia' assaggiato il senso
dell'immedesimarsi con l'insieme!

Traducció de Gorg Peresso

enrere

inici

Maria do Cebreiro Rábade (Santiago, 1976)

Poeta. És autora dels llibres de poemesO estadio do espello(1998) iNós, as inadaptadas(2002). Ha coordinat l'antologiaA poesía é o gran milagre do mundo(2001), que presenta una mostra de la poesia dels autors gallecs del PEN Club. Pertany a l'àrea de Teoria de la Liteatura i Literatura Comparada de la Universidade de Santiago de Compostela. Actualment prepara una tesi doctoral tituladaAnálise do fenómeno antolóxico nun marco teórico sistémico: as literaturas peninsulares.

BANCO MUNDIAL

Voaban as gaivotas coma cisnes
xantando a carne pobre.
No penúltimo canto, absenta,
avutres dun océano xeado
que xa non precisaba beber todo o seu sal.
Cadáveres ardentes, doedes ata as uñas,
esquecidos aínda de morrer.

Olla as pombas de vidro non soprado
polas rúas de Xénova.
Pero o soldado acaba de matar
o seu irmán xemelgo,
o que despois de morto se transforma
no seu irmán maior.

Pasaban por enriba aqueles tanques,
unha (outra vez) pasaron
o rapaz sospeitou dos seus verdugos
xusto antes de pensar:
“os meus verdugos”.
Os carros de combate
crebáronlle os talóns de cristal de murano.

Os seus pés tiñan ás e enmudeceron
a madeira luída da súa voz
(nunca o espiñeiro albar
viu branquear as follas contra a fin).

E no control remoto, verbum erat.
Dirixir a distancia equivale a matar.
Hai quen renuncia, logo, a unir índice e chaga
na pistola dun xesto: tampouco quixen eu
levalos cara as tempas do teu irmán pequeno
sen pasar polo tanque.

O tanque, eran os tanques
descosendo a túa sombra:
puideron rematarte pero unha alma
comeza a repartirse entre mil corpos.

Unha canción de berce
amenceu feita un prego cabo da túa poza:
“o corazón do tempo moverase por ti”.

E nos eixos as rodas separaban
a chuvia do teu sol.

BANCO MUNDIAL

Planean las gaviotas como cisnes
comiéndose la carne de los pobres.
En el último canto, como absenta
buitres de un mar helado
que no necesitaba beber toda la sal.
Y los pobres cadáveres ardientes
duelen hasta las uñas,
olvidados incluso de morirse.

Pasaban las palomas de vidrio no soplado
por las calles de Génova.
Pero el soldado acaba de matar
a su hermano gemelo,
al que después de muerto se convierte
en su hermano mayor.

Pasaron por encima aquellos tanques,
una (otra vez) pasaron:
el joven sospechó de sus verdugos
justo antes de pensar: “son mis verdugos”.

Los carros de combate
quebraron sus talones de cristal.
Las alas de sus pies enmudecían
la madera lijada de su voz
(nunca el espino albar
vio blanquear sus hojas hasta el fin).

En el control remoto, verbum erat.
Dirigir a distancia equivale a matar.
Algunos renunciamos a juntar llaga e índice
en el arma de un gesto: llevarlos a la sien
de tu hermano pequeño sin pasar por el tanque.

El tanque, eran los tanques
descosiendo tu sombra: lo rematan y un alma
empieza a repartirse entre mil cuerpos.

Nuestra canción de cuna
amaneció doblada a los pies de su charco:
“el corazón del tiempo se moverá por ti”.

En los ejes, las ruedas separaban
la lluvia de tu sol.

enrere

inici

Margalida Pons (Palma de Mallorca, Mallorca, 1966)

Professora d’ensenyament secundari i d’universitat. Llicenciada en Filologia Catalana i en Literatura Comparada. Resideix a les Illes, però ha viscut i estudiat també a Barcelona i als Estats Units. Ha escrit amb seriositat i entusiasme sobre la poesia insular de postguerra, especialment sobre Blai Bonet. La seva obra poètica abastaSis bronzes grisos d'alba(Ed. 62, 1986),Les aus(Ed. 62, 1988). En poesia ha obtingut el Premi Salvador Espriu el 1985 i el Ciutat de Palma el 1987.

Finisterre

Els antics creien
que el món finia on s’acaba el mar
i en l’horitzó temien
la ratlla de la mort.
Un mal que ve dels segles no el deturen els segles,
ans es fa gran i rosega l’entranya
dels vius
i colga els morts.
Quina mà ens té, quin conjur ens destria
quan, encerclats per gels
indestructibles,
imaginam el salt de l’aigua negra,
el bategar d’ingràvids animals
al centre de la terra
i el pes de les feixugues, alteroses columnes
del finisterre?

enrere

inici

Marta Dacosta (Vigo, 1966)

Professora de llengua i literatura gallegues. Llicenciada en Filologia Gallega per la Universitat de Santiago de Compostela. Ha publicatCrear o mar en Compostela(1994). En 1995 guanya el premi de poesia Miguel González Garcés amb l’obraPel de amiexa(1995) i el 1998 obté el premi Martín Códax ambSetembro(Ed. Galaxia, 1998). Fou directora del desaparegut projecte editorial «Letras de cal». És membre de l'associació d'escriptors en llengua gallega.

Hoxe estou en silencio xogando co pasado,
mentres vexo chegar andando a miña avó,
que aínda é tan pequena como eu recordo
e segue alí no vello paseo Afonso XII.
Eran cen escaleiras as que nos separaban,
o mundo da cidade vencido de ruídos
e a praciña de pedra en que aínda hai un pozo
ou a casa pequena da indomable Manuela.
Recupero a memoria de Pepa silenciada
pola peste da gripe cando empezaba o século,
e o misterio da vida en garrafas de barro
e algodón por Gonzalo, que naceu a destempo.
Recupero a friaxe e o sal do mar na noite
e a chalana afogada na outra beira da ría,
á miña nai tirando carbón desde a bufarda
ou atada a unha silla de falar castellano.
E eu sinto que son hoxe tantas que entón me foron,
Saladina, Manueliña, Rosa ou tamén Pepa,
e a mesma Teresa que nos fala incansable
mentres o tempo vai rodando pola tarde.

enrere

inici

Martí Sales i Sariola (Barcelona, 1979)

El juny del '79 la seva mare va trencar aigües mentre passejava per la Fira del Llibre. D'aquí a escriure només hi ha una ensopegada. Té els genolls pelats d'explorar la jungla de les grans ciutats i la veu trencada de cridar amb el grup de punk The Surfin' Sirlas. Se'l veu, sovint, rondar per la foscúria d'entre cametes. Està fitxat acadèmicament com a llicenciat en Literatura Comparada. Huckleberry Finn (Ed.Moll '05) és la seva primera novel·la d'aventures.


COM SALTAR TERRATS I NO FER-SE GRAN

Anirem sempre per la part de l'ombra.
La gambada -unitat mínima
de significat- no és afartar-se i destorbar
amb quatre clofolles
les meravelloses fosforescències
del fons abissal
sinó ingerir massivament territori
pel paladar del peu esquerre,
fer de contrapunt a la cançó
que com si res s'enfila i nosaltres allí
fent veure que evitem els carrerons i seguim la línea imaginària
que uneix pel clatell comú del menjador a totes les bones famílies
i els seus miols de pura connivència…

Com podrem capgirar el cul-de-sac
més raconer si no tenim ni autobús ni tren
ni nova línea de metro -ni càvecs
ni ronda, passeig, vall, bosc o sot
ni pedra successiva per creuar
quin riu?

Un fil llarguíssim i sense panxa que vagi d'aquí a un més enllà molt més assolellat encara… Funambulistes
regategem els fets
per aprendre a cisellar la frontera
circular -horitzó, melic, era-
que ha mantingut
per sempre als Sants dalt
dels terrats;
Hom, que avança per les parets
i n'és la ruïna i el ciment del fons
de la cuina on collirem, a la tardor, bolets,
tolls al cervell, floridures, formatges
i catiusques vermelles a l'epicentre emocional
de les costes: la patada infantil
al que vindrà amb pinces
per estendre'ns al sol del llindar
de la quadrícula del cercle
mentre Hom intenta desenfundar
els dits grossos i arribar a la part de dalt
dels forns on tot són rajoles cobridores i passos
fronterers que havien de ser saltats
cap a la llera virginal del següent terrat,
l'episodi de llatrocini més flagrant
i menys assolit -i ain't find the way
to kill me yet-. Saltàvem
llegendaris com si fóssim a Bagdad:
quina fortalesa llunyana
amenaçàvem sense saber-ho?

Resposta tenint en compte el qui la vigila:

L'ull aplana
els cingles
L'horitzó és l'abisme-cert. De nit
la parpella estòlida cobrirà
el món. El vent del nord,
l'oratge, l'orat: l'oratori.

Però amb la matinada
com s'allargassarà
el nas del sentinella Drogo,
com intentarà en debades ensumar
la bragueta d'aquell bàrbar desitjat…

El desert és un abisme enganyifós.

enrere

inici

Martina Escoda Margenat (Barcelona, 1980)

Ha publicat el llibre de poemesEn vermelll’any 2000 a l’editorial Emboscall i alguns poemes a revistes com araMirall de Glaçdels Amics de les Arts de Terrassa. Ha estat cofundadora i membre del col·lectiu poètic Esguart de la Universitat de Barcelona des del 1998 al 2000. Ha participat, també, en diferents recitals (Diapoesia de la Universitat de Barcelona l’any 2000, el recital de joves poetes de la Setmana de la Poesia del 2001, entre d’altres). A més, ha realitzat instal·lacions poètiques com araEn remulla l’Espai Jove Boca Nord de Barcelona l’any 2001 i ha col·laborat en projectes pluridisciplinars amb artistes plàstics (l’exposició poeticopictòricaEm sóc de cos tacatamb el pintor Francesc Esplugas l’any 2001 a Olesa de Montserrat). Aquest febrer ha participat a la trobada de joves poetes en llengua catalana i castellana, Primera Poesia, organitzada per José Carlos Cataño i la Institució de les Lletres Catalanes. Actualment, representa l’espectacle poeticomusicalLlavi al maramb la violoncel·lista Marta Canellas.


POEMA ESPAI D'AIGUA

Traço les mans
esbandint-me en petons de tinta.
Aquesta nit l'octubre té la sang blava.

POEMA ESPAI ANIVERSARI

Envelliran les meves mans
o perdré un altre petit espai d'aigua
i continuaré prenent sal del desert... ?

POEMA ESPAI COMIAT

Et tornes invisible-estàs marejada
adéu-llavis contra el front
(llavis embrutats de pastís)
amb veu que mastega
intent de saber-se el pa
però abans que es deformi la llengua,
un cop sec et deixa sense resposta
-la porta que bat el vent
del comiat.

enrere

inici

Mary Branley (Sligo, Irlanda, 1962)

Poeta i membre del comitè organitzador del Festival Literari Scriobh. Actualment treballa a temps parcial com a professora visitant a North West i a una editorial de llibres sobre temes interculturals per a infants. Mary Branley va néixer a Irlanda, però ha estat onze anys viatjant i treballant als Estats Units i a Gran Bretanya. És autora del poemariA Foot on the Tide(Un peu a la marea), coautora de l’obraSilk Kimonos(1995) i coordinadora de l’antologiaCharlie Barley and all his friends, an anthology of Traveller children's nursery rhymes(2001).

Winter Solstice from a painting by Bruegel

Sockless the elders sit
backs to the sea, in the quiet
company of dogs.
!Viva la Virgen del buen viaje!
White grafitti on the harbour cliffs.

High up, we tourists
on the windy terrazzo
of the Vaca Azul
watch the sun go down
in the African sea.

As the next shift of elders
arrives-the three wise men-
we order beer and speculate
while Mary slips
into Bethlehem, unnoticed.

Solstici d’hivern a partir d’un quadre de Bruegel

Els vells seuen, sense mitjons,
d’esquena al mar, només acompanyats
per l’endormiscament dels gossos.
¡Viva la virgen del buen viaje!
Pintades blanques als penya-segats del port.

Més amunt, nosaltres, turistes
a la terrassa blava de la Vaca Azul
contemplem el sol que es pon
en el mar de l’Àfrica.

Quan la nova tongada de vells
arriba —els tres reis d’orient—,
demanem una cervesa i especulem,
mentre Maria entra a Betlem d’esquitllentes,
sense que ningú se n’adoni.

Traducció de Francesc Parcerisas

enrere

inici

TX (Pierola, 1973)

Exacròbata, agitadora cultural i franctiradora verbal. I poeta. Poeta. No poetessa. Ha publicat els poemarisNòmada de tu. Un quadren(Emboscall),Els amants de Sarajevo(Arola) iNuar(Emboscall), i la peça teatralPare nostre que esteu en el cel(Arola). És dona d'acció. Ac-ció.

escric cartes que no rebràs
des de la terra d'on vinc
i on no moriré
una taca de tinta
una llàgrima de lluna
i una gota de mi
sobre
blanc
paper
infinit
m'empaita el negre
avui demà sempre
obro la porta de F·U·G·I·D·A
busco
àngels
i te'm regales
crec
amb por
també
com jo
personatges
buscant vermell
personatges
fent l'amor
amb l'home-dona
invisible
orgasmes muts
el crit
l'ofec
l'oblit
d'un acte inexistent
continua
dius
per què
pregunto

el temps perd hores
i la sintaxi comes

enrere

inici

Meritxell Pucurull

One

Ahora todas las preguntas conducen inevitablemente a la misma:
¿Ese dónut mordisqueado era para mí?

Aparentemente, nadie se atreve a decir que sí
Ni tampoco que no

Past tense: Cierra las cortinas. Está oscureciendo. Está amaneciendo. Todo eso está ahí fuera.
¿te lo has creído? Sólo por un poco de elixir dorado

tenemos que pasar más tiempo en la carnicería, despellejando animales, viendo sangre, vísceras... .

Present tense: alguna enfermedad deben haberme contagiado cuando no sé si anhelo caricias o pornografía
experimento el extraño síndrome de jugar a parchís y pasar por las mismas casillas
¿así de simple?

falsos principios
falsos finales
y un lúcido dolor de cabeza

Two

Prolongamos... jamás final sin sombra
Mestiza es el alba y tus cabellos; sonríe al látigo en el desierto
Extranjera mudan tus mejillas; habrá veces en que se os deshagan como dos volcanes
cuándo completamente ciertos

pensé su abrazo; venía a recogernos con una pala
llegan días en los que la calma intentará secuestrarnos, la calma encadenándonos a un geranio
cantan canciones de adiós
herméticas campanadas nos encierran mientras se abren paso y
estallan en las manos las sonrisas con la profundidad de un meteoro; hierba de tus mejillas para mis manos
cantan canciones de adiós.

Three

El cambio: pudo ser otra huida
avanzas entre los demás hacia la cabellera salada, larga como una sardina
la sensibilidad siempre les pareció el inconveniente

Lady Machbeth: "lo que está hecho no puede deshacerse"
"lo que está hecho no puede deshacerse"

Penélope
Atrapasueños

Tal vez una mariposa le pidió que se marchara
El cachalote empuja las barcas
El mar patalea con fuerza de cetáceos

Trasladar el peso. La culpa.
Los ves acercársele como si fuera un extraterrestre
Dicen: el centro de sus manos escamas sangran
Y hasta algunos le imploran para que llueva

Four

Tarareas, tarareas. ¿haces subir las mareas?
una infusión de yodo debemos cenar hoy (y la noche ciega acaso no sacuda con su bastón)
vamos a tu cama grande. cede la sábana al hemisferio. mi techo blanco

kamikaze, kamikaze,
una infusión de yodo
sálvanos. y te crecerán plumas, plumas de ángel entre el omoplato y la columna.
El día nos diluye como velas diurnas
Y descubre nuestra marca de nacimiento esto
una habitación de cloroformo han ido a buscar dónde.
en la mariposa nocturna sí creemos. la elegida alargará la noche

enough

Verdes son los campos
Mi voz verde ahora que habla de los campos
Tan quieto. Tensas mesas, sillas, nuestras piernas...

Ahí nos encuentran
Balanceando en la percha blanda un falso sueño

No es posible susurrar. si nuestras palabras vulneran máquinas altoparlantes
¿buscas tal vez la compañía de las moscas? Ahora acogerse a la semejanza

altos son los árboles
tu voz se aleja como las ramas de lo alto

Si el celador levantó la diáspora
Marejadas de musgo
Oleadas de aire

El otoño te hizo frágil, oh Khan Younis!!!!
Heredamos las humedades de un descampado

Yo fui una vaca sagrada en otro tiempo
Cedí mi cabello para que le sirviera como nido
el mar, en su amplitud, era un espejo sin fondo
en el que observar caballitos de mar comerse los restos de un abrazo

la realidad geometricida... como trazar las líneas de ti a mi, de mi a él, de él a vosotros
punto y a parte, luego
¿rezasteis de niños?

Puedo estar en dos sitios a la vez
Sí puedo estar en dos sitios a la vez. Esto no puede llamar tan solo a un decorado
pájaros de todos los colores sobrevuelan la realidad muda.
Sombrío de atar. La fuerza nos mina como a un juguete. a millones de años luz.

enrere

inici

Merja Virolainen (Lapua, Finland, 1962)

Va néixer a l'oest de Finlàndia (Ostrobothnia) el 1962, tot i que sempre ha viscut a Helsinki. Es va llicenciar en disseny de moda pel Lahti College of Arts and Crafts el 1986. L'any 1988 va començar els estudis de filosofia i literatura a la Universitat de Helsinki. Va dedicar la seva tesina de màster a la noció d'inspiració en la literatura i les belles arts.

Virolainen ha publicat quatre col·leccions de poemes:Hellyyttäsi taitat gardenian (Per la teva tendresa has fet malbé una gardènia, 1990),Tervapeili (vidre de quitrà, 1995),Pilvet peittävät sisäänsä pilvet (Núvols al voltant dels núvols, 2000) iOlen tyttö, ihanaa! (Sóc una noia, ¡fantàstic!, 2003). També és autora d'un llibre sobre xamanisme i bruixeria, així com d'una obra de teatreTäyttymyskomedia . Virolainen. Ha treballat com a traductora, editora, assagista, crítica i professora d'escriptura creativa.

Vas fer fora el meu cor, com una cigarreta,
al cendrer. Va continuar encès:
va brogir per l’aire de l’escala del metro,
una cobra de fum que es descargola del niu
i desperta Kali, qui balla dins el temple
en un cercle de flames.
Els pelegrins de l’estació de Sörnäinen
llisquen sobre el carrer dins les seves pateres,
s’apleguen a la costa,
s'immersen en les restes vacil·lants del foc.
Quan feliçment crema la brossa,
com t’escalfen les seves flames
quan les cendres suren cap amunt, disperses.
Com il·luminen festivament
la gris albada d’un dia laborable.

Traducció d'Anna Aguilar-Amat

Stumppasit roskikseen sydämeni.
Se jäi kytemään:
veto soi metron liukuportaissa,
savukobra kiemurtelee pesästään
ja Kali herää, tanssii
temppelissä liekkikehän keskellä.
Kurvin pyhiinvaeltajat
lipuvat Hämistä ruuhissaan,
tungeksivat rantaportailla,
kastautuvat rovion väreilyyn.
Miten iloisesti roskis palaa,
miten roihu lämmittää
kun tuhka leijaa, hajoaa.
Miten joku valaisee
kuin juhlan arkiaamun hämärän.

Pilvet peittävät sisäänsä pilvet , 2000

enrere

inici

Miren Agur Meabe (Lekeitio, Bilbao, 1962)

Llicenciada en Magisteri i Filologia Basca. Ha treballat com a mestra i actualment es dedica a l’edició de llibres de text. Ha publicat el recull de narracionsUneka... gaba(Labayru, 1986) i els poemarisOi, hondarrezko emakaitz!(Labayru, 1999) iAzalaren Kodea(Susa, 2000), Premio de la Crítica 2000. També és autora de la novel·la juvenilItsaslabarreko etxea(Aizkorri, 2001).

Notas para conservar la memoria (I)

No puedo encerrarte:
eres la calle llena de gorriones y de locos.
No puedo ordenarte:
eres un amasijo oscuro de humedad lasciva.
No puedo alcanzarte:
eres el caballo que galopa sin destino.
No puedo amarte:
eres el saco de los miedos de la gente de bien.
No puedo pensarte:
eres la idea que me tiraniza en el insomnio.
Sin embargo, te puedo conocer:
eres como yo, con otra piel.

Traducció de l’autora

enrere

inici

Montserrat Abelló (Tarragona, 1918)

Poeta i traductora. Llicenciada en Filologia anglesa. A més de la seva obra poètica, com araVida diària(1963),Foc a les mans(1990) oDins l'esfera del temps(1998), que va obtenir el premi de la Crítica Serra d'Or de poesia, cal remarcar les seves traduccions d'obres de poetes anglosaxones, sobretot de Sylvia Plath. Ha contribuït a la difusió de la literatura catalana amb traduccions a l'anglès de l’obra de Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Maria Àngels Anglada, Maria Mercè Marçal i Olga Xirinacs, entre d'altres. El 1998 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. És Sòcia d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

El blat del temps

Caminem a l'atzar
sota l'impuls
d'una nova certesa,
amb ulls àvids, oberts,
per abastar-ne un escaig
de llum, i esperem.

La mòrbida son de dies,
dits més venturosos,
se'ns apareix com un
bàlsam insípid de
somnis túrpids.
I, sobergues, ens alcem contra
mites, déus i profetes!

enrere

inici

Montserrat Costas (Capellades, Anoia, 1976)

Viu a Cerdanyola del Vallès. Treballa d'editora; abans havia estat periodista i correctora de textos. Ha publicatL'amplitud dels angles, 2003, Universitat Autònoma de Barcelona (Servei de Publicacions),Híbrid, 1999, Columna iPoesia egocèntrica, 1997, Columna. També ha publicat les antologies següents:Segle XXI. Vint-i-una i una poetesses per al segle 21 . A cura d'Alícia Beltran i Pere Perelló. 2001, Capaltard. Femenino plural. Direcció: Marisol Ramírez i Leonor Taboada, 2001-2005. Premis: Vila de Martorell 1999, Híbrid, i Divendres Culturals de Cerdanyola 1996,Poesia egocèntrica. Forma part de Ramat de pedres, grup organitzador del cicle de poesia “Còdols”.www.ramatdepedres.tk

Descripció d’un segon

Cap trajectòria no s’interromp
Les intensitats no disminueixen
Les evolucions es forgen
Les radiacions es propaguen
Els sons s’articulen
Les llengües agonitzen
Les gestacions no retrocedeixen
Cap òrbita no s’improvisa

Dilatar el temps és fàcil
(tot depèn de la velocitat de lectura)

enrere

inici

Neus Aguado (Córdoba, Argentina, 1955)

Viu a Barcelona des de 1965. Ha exercit el periodisme des de 1973; principalment la crítica de teatre, art i poesia. Ha treballat també en l’àmbit teatral, bibliotecari i editorial. Ha publicat dos llibres de contes,Juego cautivo(1986) iPaciencia y barajar(1990), així com diversos assaigs sobre literatura contemporània. És coautora de l’antologia de poetes catalanes,Paisatge emergent - Trenta poetes catalanes del segle XX(1999). Ha escrit quatre llibres de poemes:Paseo présbita(1982),Blanco Adamar(1987),Ginebra en bruma rosa(1989) iAldebarán(2000).

La flor azul

Cómo saber si es todo tan callado,
cómo adivinar que más allá de mi mano hay un espejo
que refleja un sinfín de rosas mustias,
cómo saber si es todo tan oscuro,
cómo saber si todo es tan incierto
y escribo al buen tuntún como si fuera la primera vez
y amo a ciegas como todas las veces
y no se me ocurre nada que no sea un vulgar simulacro
de una vida que no me pertenece, de un tiempo que desconozco,
de un deseo anclado en cada instante, sin lastre y tan fugaz
a pesar del ancla, a pesar del plancton, a pesar de los muertos.

Cómo saber entre esta estela de codicias, entre este absurdo
que se empecina en matarnos cada día y en dejarnos sin flores y sin vid.
Cómo saber si por fin he encontrado la flor azul de lo imposible.
Cómo saber que no tiemblo para el mundo, que no miento para el mundo.
Cómo saber que he llegado al límite de mis limitaciones
y ya nada puede detenerme.
Cómo explicar que incluso todo esto ha dejado de importarme,
que muy posiblemente nunca me importó, porque estaba demasiado absorta
intentando explicar lo que ahora sé:
esa incipiente flor azul que crecía en el fondo de tus ojos
yo misma la he segado.

enrere

inici

Nicole Laurent-Catrice (França)

Va néixer al nord de França. Ha viscut a Anjou, París i actualment viu a la Bretanya. Ha estat secretària dels Rencontres Poétiques Internationales de Bretagne des de 1983 fins a 1993. Directora de programació del Festival de Poesia de Rennes Les Tombées de la Nuit, de 1984 a 1997. Obra poètica:Paysages intérieurs(1980),Amour-Miroir(1986),Deuil mést seuil(1987),Liturgie des pierres(1989),Je de cartes(1992),Le peuplier(1995),Liturguia za kameka(1995) iLa Sans Visage(1996),Métacuisine(1999),Corps perdu(2000) iTable et retable(2003).

De Métacuisine

Escribo en la mesa de cocina
es mi terreno.
Los hechizos culinarios
ya no tienen secretos para mí.
Hundo el cucharón
en mi caldera mágica
para serviros mi sopa.
Unos hacen mueca.
Ella debe de ser un poco fuerte para ellos.
Tienen miedo al dolor de cabeza,
es porque comen con la mente
no con el estómago.
Sin embargo os vendría bien al vientre
nutriéndoos con sus delicadas sustancias.
El arte de las especias es sutil,
pero necesita también ciencia de la nutrición
mezclar cereales y leguminosas,
fibras y minerales.
Probadla, saboread lentamente.
Entonces os prenderá una potente alquimia
y a vuestro turno
despedazaréis en las mesas de cocina
vuestra carne
para nutrir los hijos.

Traducció de l'autora

enrere

inici

Núria Martínez Vernis (Barcelona, 1976)

Poeta i promotora cultural. La Núria és, segons les seves paraules, poeta per vocació i per obsessió. És autora del següent recull poètic:L’acròbata tampoc no en sortirà il·lès(2001).

SELF PORTRAIT

Qui és que es beu la llum del dia anterior,
qui buida foscor a les cavernes,
qui talla el pastís de fruites que s'endú la millor part,
qui taral.leja la impaciència,
qui mastega bellesa,
qui s'adorm com mai,
qui et bull olors,
qui s'ofèn per l'entusiasme,
qui feineja l'ambulància,
qui s'adiu al teu plor,
qui és que et té i et fa malbé,
qui et saneja,
qui s'amaga avinenteses,
qui s'empastifa dies de fang,
qui t'adula,
qui atresora el cianur,
qui t'estranya,
qui et calca positures.

Un portrait quan és self
i la batalla que és perduda.

enrere

inici

Patricia Tosquella (Barcelona, 1980)

Poeta, barcelonina, gèminis, amb curiositat. Té en projecte fer sonar la seva veu en directe a través dels seus poemes. Els poemes catalans els ha escrit per així no oblidar-los pensant en que seràn recitats en algun moment. En canvi, els castellans els ha fet perquè l'ull els llegeixi. Aquets són curts perquè la vista es cansa ràpidament, més
que no pas l'oïda.

quizás la vida

quizás la vida sea ese breve instante
esa broma insistente que
imagino cuando estoy lejos de ti y
nuestros cuerpos se abrazan

enrere

inici

Paco Alarcón (Barcelona, 1962)

Ha estat guardonat als premis de poesia en castellà, La Liebre de Marzo (Valladolid) i Jose María Valverde ( Barcelona ), i en el de poesia en català Miquel Martí i Pol (Barcelona ). Ha publicat articles en premsa i relats als llibresEros i ThanatosiErebo & Terrorde la editora De la Pulcra Ceniza. Aquesta primavera està prevista la publicació dels seus poemesMedianoche a mediodía, en la mateixa editora. Ha escrit lletres per a cançons, guions televisius, ha publicat fotografies i encara es recorda de quan es guanyava la vida tocant la percussió.

Preludi

Si estires dolçament la pell del mirall
pots creuar a través de la meva.
Sóc nu d’enyor, net de desig.
El polsim d’or de la teva alegria
blinda els paisatges sota la pluja.

Som un mar sobre d’un altre.

El món es redueix a un garbuix
de paraules a la recerca de significat.
Si trobem les justes podem ser feliços.
Però ara, els mots són melodia de silenci,
perfum salat, onades de petons
que enraonen, presumptament,
sobre immortalitat.

enrere

inici

Pilar Cabot

El munt de llavors creatives que varen amarar la seva infantesa es va concretar en la dedicació a la literatura. Té estudis de Filosofia i Lletres i de Música. Va començar a donar a conèixer la seva obra a partir d'integrar-se al grup CLOT, un grup que va fundar la revista del mateix nom. És membre de l'AELC i del Pen Club. Ha escrit pregons, fa recitals de poesia i és jurat de nombrosos premis literaris. Ha escrit els llibres de poesia seg ü ents:Avui estimo Baudelaire. Barcelona: Columna, 1987;Balcó de guaita. Sabadell: Ausa, Col·lecció Llimerol, 1989;Ombres de mots i de silencis. Barcelona: Institut Català de la Dona , 1992;La plàcida mirada de Guerau. Viladrau: CEDEL, 1996;Setge. Vic: Emboscall, Plaqueta núm. 3, "Actes del Mil·leni", 1998;La gelada barana del pont. Girona: Llibreria 22 i Ajuntament de Girona, 1999;Vol ballar un tango amb mi senyor Vivaldi? Vic: Emboscall, Taller de poesia, 1999;Els versos obstinats.Barcelona: Comte d'Aure, Col·lecció La Garonne , 2003;Àncores o ales? Centelles: El Bordiol, 2004. Ha publicat poemes i articles de creació a les revistes següents:Clot ,Revista El Pont , núm. 94,Reduccions , núm. 42,Negre + Ametista ,El Ter ,La Lletra ,Tertúlies amb poetes , volums 1, 2, 3.

No hi fa res que s’estronqui l’harmonia
de la perfecta nit, del joc perfecte.
És llarga la partida, i el desig
fluctua, de vegades, com la sort.
Tot m’és suficient. Tenim els guanys
molt ben apilonats damunt la taula.
Tu i jo juguem amb l’ànima a les mans
i amb les mateixes cartes.

Del llibreEls versos obstinats. Barcelona: Comte d'Aure, Col•lecció La Garonne, 2003.

enrere

inici

Pureza Canelo (Moraleja, Cáceres, 1946)

Passa a ser coneguda dins del panorama de la poesia després de l’obtenció del Premio Adonais 1970, guardó concedit tradicionalment a poetes masculins. Ha publicat els següents llibres de poesia:Celda Verde(1971),Lugar Común(Premio Adonais de poesía 1970),El barco de agua(1974),Habitable(Primera poética) (Premio de poesía Juan Ramon Jiménez, 1979),Espacio de emoción(1981),Vega de la paloma(1984),Tendido verso(1986),Pasión inédita(1990),No escribir(II Premio de poesía Ciudad de Salamanca). Actualment dirigeix la Fundación Gerardo Diego. Resideix a Madrid.

LABERINTO

Empedrar
El fondo de los lagos.
Volver al aula
De la que huiste.
Irse, otra vez desnuda
A la vereda de confesión.
Comprender ahora
Antiguos pecados de avaricia,
Robustos pecados de palabras.
A la poesía que sirvo es vivir.
Vivir primero, después la mano
Que fabular pueda y sepa hacerlo
Cuanto más mejor.
Decirlo amablemente
Y que mi laberinto de algas
Agrande lo que llevo escrito,
Abel revuelto con Caín,
Qué más da.

enrere

inici

Ramon Farrés (Manlleu, Osona, 1962)

Llicenciat en filologia clàssica i doctor en traducció. De 1989 a 1993 va ser corresponsal del diariAvui a Berlín, i des del 1995 és profesor de traducció a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat membre dels consells de redacció de les revistesClot (Vic) iTranvía (Berlín), i ho és encara deQuaderns: Revista de Traducció (Bellaterra). Ha traduït Jules Verne, Dino Buzzati, Thomas Bernhard, Werner Schwab i Bertolt Brecht, entre altres. Té publicats un llibre de poemes,Trenta-set poemes en forma de finestra (1997), un de narracions,Iste mundus furibundus (2001), dos de proses breus,Vint dies de febrer i març (1999) iD'un lloc a l'altre (2004), i l'assaigAntoni Pous: l'obra essencial (2005). També ha publicat textos esparsos en revistes comReduccions, Barcelona Review,Revista de Catalunya, El Pou de Lletres, Els Marges oAlga, enplaquettes i a l'antologiaBarcelona, 60 poemes des de la ciutat (2004).

COMBAT

Amb quina insistència llança el mar
els seus esquadrons encrespats
sobre els flancs desprotegits de la terra!

Amb quina fe cega ocupen les onades
les llenques de pell nua i torrada
que s’obren suaus entre el rocam!

Amb quina obstinació s’arrapa l’aigua
als còdols que rossolen alarmats,
en replegar-se després de l’escomesa!

El sol i el vent aporten fragor i vistositat
a aquesta lluita eterna que mai no es decanta,
que no porta enlloc perquè la meta
és justament la brega, el xoc,
la fractura, el desgast,
l’espuma, la sal,
en desharmonia perpètua.

enrere

inici

Ramon Ramon (Catarroja - L'Horta, 1970)

Ha publicat els llibres de poemes següents: A tall d'incendi (Catarroja, 1991), Primavera inacabada (València, 1999) i Contra el desig (València, 1999). Així mateix, ha estat inclòs en diverses antologies, com ara Poemes d'un segle (València, 2000), 21 poetes del XXI (Barcelona, 2001) i T'estimo. Més de cent poemes d'amor i desig (Vic, 2002), entre altres.

DRETS I DEURES

Dret a altre món i dret a l'heretgia
i dret a no pactar un fals record
i dreta a no tenir geografia
i dret entre el consens al desacord.
Dret a aturar un tanc en la gran via
i a tirar ous podrits als rics del nord
i dret a fumar herba tot el dia
i a tocar-se els collons davant la mort.
I el deure d'insultar la policia,
de deixar en ridícul l'home fort,
de combatre la llei d'estrangeria,
i el deure que li ensenya el cec al tort:
que la llum és injusta companyia
quan el far no il·lumina tot el port.

enrere

inici

Ricard Mirabete (Barcelona, 1971)

Llicenciat en filologia catalana per la UAB. Col·laborador de diaris i revistes locals i catalanes com araAvui,Informatiu de Sants,El 15,Paper de vidreiÀmfora. Autor de dues obres poètiques:Última ronda. Premi Amadeu Oller 1999. Barcelona: Edicions de La Magrana, 1999.La gran baixada. Vic: Editorial Emboscall, 2004.

PENJOLL D'AVELLANES

Segura, altiva, de promeses
amb gràcia, camina sola.
La nit la brunyeix de sucre
i l'amaga de l'enyor.
Jo no he seduït mai ningú
però ella m'ha somrigut.
Estava a les acaballes,
extasiada de finals.
Tenia els farcells a punt:
amb un penjoll d'avellanes
un collar de nit furtiva.

enrere

inici

Ricard Ripoll Villanueva (Sueca, Ribera Baixa, 1959)

Professor de literatura francesa a la UAB. Especialista de literatura dels segles XIX i XX. Ha traduït al català l’obra completa de Lautréamont (col·lecció Palimpsest, March Editor, 2005) i les obres de prosa surrealista de Robert Desnos (amb Sixte Marcos). Col·labora a les revistes digitalsLe Jardin des MusesiEcrits Vains, amb traduccions d’autors catalans al francès. Director del Grup de Recerca sobre Escriptures Subversives i de la col·lecció Palimpsest.

Obra poètica:Engrunes d’estels irats(1987), premi «Divendres Culturals»;De l’abrupte fins al cos (1987), premi «Alzina»;Miralls i Miratges(1989);Els encontres fortuïts(2001), Premi « Joan Teixidor » ;La Memòria dels Mots(2003), Premi Festa d’Elx, 3 i 4, València;El vol arremolinat dels insectes efímers(2001), inèdit (en breu sortirà una traducció castellana a «Biblioteca Íntima», March Editor, Barcelona.;L’escorça i la pell(2005), inèdit. Novel·les:El Carnaval d’Arlequí(1985), inèdit;L’espai dels impossibles(col·lecció Palimpsest, March Editor, 2005).

Més valdria començar de nou,
enderrocar la ciutat i escriure
la destrucció amb paraules de foc.
I posar-nos tots plegats
a bastir un espai obert.
Deixem la por als voltors
i mirem el sol ixent,
perquè vindran homes i dones de més enllà
de la mar. L’Est és cada dia més a prop.
Més valdria des d’ara aturar
la fugida de les il·lusions.

enrere

inici

Roger Costa-Pau (Barcelona, 1966)

Poeta, dramaturg, crític literari i articulista d’opinió. El seu nom ha anat circulant d’una colla d’anys ençà com a generador incansable d’espais fructífers de diversa mena en el terreny de la poesia i de l’art. Com a poeta, ha publicat treballs en opuscles i revistes. El seu nom apareix antalogat aSingulars d’un plural(Casa de Cultura de Girona, 1996, 1997 i 2002), aTenebra blanca(Proa, 2001), al recull de poesia amorosaT’estimo(Eumo, 2002) i l’antologiaPaté de pedra(Emboscall, 2002). Ha publicat recentment el seu primer llibre,Perquè res no ha estat maleït(Tàndem, 2002), el qual va merèixer el I Premi de Creació Poètica de Paiporta. És col·laborador habitual de la secció d’opinió d’El Punt, de les pàgines de crítica de l’Avuii de la revista literàriaCaràctersde València.

En el llarg fendir en la nit

I

L’obscur primer ensenya les ales;
deixarà després en terra
els seus extrems.
Induïts a una temença divisòria,
som alhora
un devenir i el diluir-se.

II

El temps en la saó mateixa del temps, sí,
però també el trajecte imprecís;
la promptitud dels torrents veloços,
sense embull, sense cap treva,
en el seu incessant resseguir un atzar.
Talment un desgreuge,
o el sobrevol a un augur exasperat:
la incògnita, a la fi, d’un corrent trepidant
a desgrat teu i enllà de tu mateix.

III

Els intersticis d’una llum:
el pas mateix, sempre,
del bram a l’abraçada.
L’erm o les paraules:
l’albada d’uns cossos quan callen.
Com l’olivera i el mur
en el mateix madurar del xàfec.

enrere

inici

Sònia Moll Gamboa (Barcelona, 1974)

És llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i ha treballat com a professora de català per a adults i com a correctora i assessora lingüística. Ha publicat la novel· laL 'últim estrip d'aire (Cruïlla, 1998) iNon si male nunc , Premi Sant Celoni de Poesia 2007.

IRA

Només avui em permetré odiar-te.
Engrunaré el desig de fer-te mal,
en posaré les molles al morter
i esperaré que la veïna esclati
la forquilla en el plat a l'hora de la truita
per ofegar el batec d'aquesta ira.

Avui dormirem bé,
el meu fantasma i jo.

enrere

inici

Sonia Moya VIllanueva (Cerdanyola del Vallès, 1981)

Llicenciada en filologia hispànica a la UAB, treballa de professora de llengua i literatura castellana a Manresa. Interessada especialment en l’oralitat de la poesia, ha recitat la seva obra inèdita en tot tipus d’actes a Barcelona i el Vallès. Acompanyada a la guitarra pel músic Pau Ruiz, ha participat en el cicle de poesia Còdols de Cerdanyola del Vallès.

DE QUIN CANTÓ MOR L'AIGUA

T'he recordat de sobte

Mentre l'aigua queia a la pica

I cantava Chopin

Entre plats i forquilles.

Per molt que m'hi escarrassi,

Mai no aconsegueixo recordar

De quin cantó mor l'aigua

Quan se'n va a cada lloc del món.

Serà que l'hemisferi nord

Té problemes de consciència.

Però ara deixa'm:

Aquest és el meu temps.

I no tens cap dret

A barrejar-te entre els draps i les cassoles,

A enfilar-te a l'armari més alt,

On jo mai no arribaré ni de puntetes,

Per fer-te el desmenjat

I rossegar el meu cor envasat al buit

I passat per aigua.

Ara deixa'm,

Que encara no sé si seré prou forta

Per recordar-t'ho demà,

Si apareixes.

Ara deixa'm.

Ara deixa'm,

Que no em pesarà la teva absència

Si marxes abans que el menjar sigui a taula.

Si no, acabaràs venint, com sempre,

Tard i sense gana,

Perquè fins i tot el teu plat preferit

Es tornava fred e insoportable

Quan venies amb la llengua minada

D'avorriment i de ferides.

Ara deixa'm,

Abans no em posi a fregar el terra

I ja sigui massa tard,

I posi els teus petons a la galleda

Per fer que tota la superfície de la terra

Faci olor de tu i de llunyania...

...com quan em vas dir que m'estimaves.

Aquest cop recorda

De no trepitjar abans no sigui sec,

Perquè llavors les petjades

Es fan molt difícils de treure.

enrere

inici

Seán Golden

Nascut irlandès a Londres. Infantesa irlandesa. Després d’estudiar a Amèrica de Nord, va tornar a viure a Irlanda. Ha viscut i treballat a la Xina, al Regne Unit, a Suïssa, als EUA i a Catalunya. Ha publicat en revistes de poesia a Irlanda, al Regne Unit i als EUA.

A night at the inn
from the Chinese of Du Mu
for Dermot Healy

no mate at the inn
engulfed by lonesomeness and grief
cold lamp light
morbid about things past
tossing and turning for one stray goose
bolted awake at first light from a migrant dream
last year’s news just come from home
moon amid the fumes on the turquoise water
curragh moored below the gate

enrere

inici

Teresa Pascual (Grau de Gandia, 1952)

Poeta i traductora. Llicenciada en Filosofia i Lletres. Ha traduït l’obra completa d’Ingebrog Bachmann i Hans Magnus Enzensberger. La seva producció poètica abastaFlexo(Gergal, València, 1988),Les hores(Eliseu Climent, 3 i 4, València, 1988),Arena(Edicions Alfons el Magnànim, 1993),Poemes(Cafè Central, 1993),Curriculum vitae(Eumo/Jardins de Samarcanda, 1996) i El temps en ordre (Proa, 2002). Ha rebut el premi Senyoriu d’Ausias March de l’Ajuntament de Benicarló (1987) perFlexoi el Vicent Andrés Estellés, dins dels Premis Octubre, amb Les hores.

El Ball

L’harmonia que el temps no ha perdonat
Recorre l’abraçada de les dones
I són iguals, igual de ferms el braços
Quan es deixen portar sense preguntes
O saben la pressió justa que mou
Uns pits igual de ferms davall la roba,
I ja no hi ha venjança quan es miren,
ni frecs involuntaris ni pestells
que travessen la vida en dues vores.
S’han lligat les cintures a terra,
S’han posat les mans fermes a la nuca
I ja no hi hi més ràbia que oblit
Quan baixen la vessant del coll al ventre.

enrere

inici

Tomàs Arias Soler (Guardiola de Berga, 1966)

Ha viscut al Berguedà, a Itàlia i, des del 1990, a Barcelona, on fa d’encarregat de projectes en una empresa d’enginyeria. I, per acabar-hi d’arribar, reparteix menjar de gos a domicili (els dimarts).

Ha participat de diversos col.lectius literaris, com ara La Tecla, La Companyia Nacional de Poesia o Container. Ha fet recitals públics pel Principat, la Catalunya Nord, Mallorca i Nova York i toca el clarinet a la missa del gall, i a qualsevol hora del dia o de la nit.

UN MÓN FELIÇ

qui dove il mare luccica,
e tira forte il vento.

“CARUSO”
L. Dalla

jo he estat,
per poc,
a tocar de la felicitat.

va ser un dia,
a la tarda,
a Fontclara,

entre el segon
i el tercer gintònic.

com és?
es va fent de nit.

enrere

inici

Ulrike Draesner (Munich, 1962)

Poeta i traductora. Va estudiar alemany, anglès i Filosofia a la seva ciutat natal i a Oxford. Actualment viu a Berlín, on treballa com a escriptora, traductora i crític literari. Els seus poemes exploren la sensualitat de l’experiència del Jo femení. Entre les seves obres més recents, destaquenFur die Nacht geheuerte Zellen(2001) i la novel·laMitgift(2002). La seva producció literària ha estat guardonada amb els següents premis: Leonce und Lena Preis, Bayerischer Staatspreis für Literatur i Preis der Literaturhäuser.

Bin Mein Eigener Zoo

die assel, das haemmerchen,
fliegender hamster im rad,
koalapaket und lustiges hinkebein,
muecke mit dem verbrauch
eines vampirs, pawlowscher hund bei lob,
ploetzlich boa, um dornen gerollt, morgens
weißes wiesel im schnee, abends
klammeraffe, abgewetzer hummelpluesch
-hitze woelbt die angst, bewegungslos
im bett. waerterin-
zieht spritze auf. mein krummes
schwarzes ich liegt in segmenten,
ameisenhaft stumm, die fuehler,
die kiefer zu klein. auch ameisen
waeren gern voegel, doch manche
fallen schon als kueken vom fels
in den fluß, krokodile
fressen viel, komm doch
raus schwimmen, sagt mutter.

Am My Own Zoo

sow bug, little hammer,
flying hamster in wheel,
koala package and absurd limp,
mosquito with the consumption
of a vampire, pavlov dog being praised,
suddenly boa, curled round thorns, in the morning
white weasel in snow, in the evening
spider monkey, well-worn bumble-bee plush
- heat bends the fear, motionless
in bed. the keeper -
she draws up a needle, my crooked
black self lies in segments,
mute as an ant, antenna,
jaw, too small, even ants
would like to be birds, but some
already fall as kids from the rock
into the river, crocodiles
eat many, come on
and swim, says mother.

Traducció d’Andrew Shields

enrere

inici

Vicenç Zumajo (Berga, 1964)

Poeta autodidacta. Va formar part del Col·lectiu Literari La Tecla, on va créixer literàriament, escrivint articles per a diverses publicacions. Ha obtingut diversos premis literaris, bàsicament de poesia, el 1995 accèssit del 'Bufar i fer ampolles' de Berga, 1996 premi Sta. Perpètua de la Mogoda de Poesia i Contes Breus, 1997 premi Josep Fàbregas i Capell de Sallent, 1998 Premi de poesia de l'Ajuntament de Centelles, al 1998 premi 'La Vaca Cega' de Barcelona. El 1989 va publicar el seu primer recull de poesiaDarrera la Paraulaa Editorial El Mèdol. El 1995Onze sopars de durode contes curts, Editorial L'escambell, juntament amb altres membres del Col·lectiu La Tecla. El 1996 el seu segon recull de poemesConcert per a Venèciaeditat per l'Ajuntament de Sta. Perpètua de Mogoda. El 2004 va publicar el conte infantilAndreu i les proves del Gran Mac, i ara recentmentCendra, el darrer recull de poemes que ha publicat amb Editorial Albí.

I
Ara ens queden dos quarts lúcids de silenci,
abans de començar a dir paraules
per trencar la foscor sobre Venècia.
Si fos la matinada, i la nit
s’enfonsés dins el mar per aturar
la solitud, calladament, per sempre.
Si jo pogués triar-te a la memòria
un captard, oferir-te’l i amb els mots
justos dir-te que és fet expressament
per a tu, mentre miro, amor, Venècia
en els teus ulls.

II
Podria definir-te aquest crepuscle
a pincellades. Sobre un llenç inèdit
s’escampen franges roges, degollant
les penúltimes hores d’un captard
que no seria cert sense memòria.
Veus l’horitzó, rere les muntanyes
hi ha una nit tan negra com l’hivern.
El dia perd l’escarça quan avancen
les hores i un raig de llum seria
com un somriure de la solitud.

enrere

inici

Vicent Berenguer (Banyeres de Mariola, 1955)

D’UN TEMPS EFÍMER

Al meu pare

La vida t’ajudava poc –conforme–,
visqueres simplement enmig dels homes.
Et calia tenir aquesta dèria,
confiar que la vida s’asserena
i adjudica les poques certeses
que et vas guardar fecundament tot sol.

Recrear o acceptar aquell ingenu
que fores des de sempre no és ridícul.
Ara entenc l’adéu tebi als companys
suposats i admesos fins al límit.
Ho entenc, va ser amb un orgull secret,
industriós i fèrtil, sense treves.

Tot acabà en les branques del silenci.
Tombat cap per amunt rere la llosa
el teu nom em convoca a més preguntes.
No són del temps efímer les disculpes.

EN ESTE TIEMPO EFÍMERO

A mi padre, in memoriam

Vale que te ayudó poco la vida,
vivías simplemente entre los hombres.
Necesitabas ese gran delirio,
confiar que la vida se serena
y te adjudica alguna certidumbre
que te guardas fecundamente sólo
en el negro silencio del olvido.

Recrear o aceptar aquel ingenuo
que siempre fuiste no es nada ridículo.
Ahora entiendo el tibio adiós a amigos
supuestos y admitidos hasta el límite.
Lo entiendo, fue como un orgullo íntimo,
una vocación fértil, sin futuro,
en soledad.

Todo acabó en las ramas del silencio.
Echado panza arriba tras la losa
tu nombre me convoca más preguntas
en este tiempo efímero de excusas.

Traducción del autor

enrere

inici

Xabier Olaso (Otxandio, 1964)

Va néixer a Otxandio el 1964 i viu a Vitòria des de petit. Va realitzar estudis de magisteri, amb l'especialitat de Filologia Basca. Exerceix com a professor a la Ikastola Armentia de Vitòria. Fins ara, la seva feina ha estat centrada principalment en la poesia. Ha publicat les col·leccions de poemes següents:Gauaren magalean(Berminghan, 1998);Datak eta posdatak(Berminghan, 1999);Azalaren memoria eta Itinerarium(Berminghan, 2001).

També és autor de dos llibre en l'àmbit de la literatura infantil:Auskalo!(Igarkizun eta aho-korapiloak) (Pamiela 2001) iPupuan Trapua(Pamiela, 2004). La seva darrera obra es titulaHotsateko basoai la publica l' editorial Aizkorri.

Musuzapia

Oherakoan,
Musuzapia eskatu zenidan,
eta nik erdizka baizik
ez nuen zure eskaria bete:
musua eman nizun
zapirik ezean

enrere

inici

Xavier Garcia Salas (Barcelona, 1967)

Vaig néixer a Barcelona l’hivern del 67, però, ja fa uns anys que visc a la vora d’un estany, a Banyoles. Vaig estudiar il·lustració i biblioteconomia i, actualment, curso humanitats a la UOC. Com a il·lustrador he treballat per a les editorials Eumo, Casals i País de Xauxa i també per a diferents entitats: el Consell Comarcal del Pla de l’Estany, l’Ajuntament de Porqueres o la Universitat de Girona. He guanyat algun premi d’il·lustració i he participat en diferents exposicions col·lectives i individuals.

La il·lustració m’ha despertat a la poesia i crec que les dues pràctiques poden enriquir-se i complementar-se mútuament.

De com omplir el rebost

Closques d’ous esclafades
dins la bossa de plàstic
del supermercat.

I els pebrots.

Amanida d’enciam
amb pastanaga,
api i col.
Plastificada.

I l’arròs

que se’m passa,
xup-xup.

D’entre les lleixes,
un pot,
escollir,
comprar,
o robar
-si és que n’hi ha-
somnis,
llaunes de sardines,
tonyines,
pasta,
o melicotons
-Déu n’hi do!-

i, del carro de la compra
a la cinta transportadora.

Caixera –bon dia-
[somriu amb l’IVA inclòs]
-quant serà tot?-

I un cop,
tot ben disposat,
embossat,
precintat i ben pagat
[al carro de nou]

M’adono,
que m’he oblidat,
de demanar-li
[a la peixatera]
un bri de julivert.

enrere

inici


Xavier Xarles

Camí de la Carena
(A l'Ester i el Carles)

Pren el corriol
que puja la carena
i arriba al trencall

segueix el torrent
que et durà a la cruïlla
camí de la font

*

Quan vegis la font,
gira i mira el corriol
fins la cruïlla

en la carena,
d'on es domina el torrent
enllà del trencall.

*

Agafa el trencall
i allunya't d'aquesta font
tant prop del torrent.

Aquest corriol
et durà a la carena
de la cruïlla.

*

Veus la cruïlla?
Està tant prop del trencall,
de la carena

que sembla una font
d'on en raja un corriol
talment un torrent.

*

Embruta el torrent,
esborra la cruïlla,
grata el corriol,

desvia el trencall,
emmetzina la font,
abat la carena!

*

Sense carena,
malaguanyat el torrent,
perduda la font,

pren la cruïlla
marxa ben lluny del trencall.
Adéu, corriol!

enrere

inici

Xènia Dyakonova (Sant Petersburg, 1985)

Ha fet estudis de filologia i música a Sant Petersburg i a Barcelona. Ha publicat seleccions de poemes a les revistes literàries russes i també a les revistes catalanes RELS i REDUCCIONS. L'any 2002 va guanyar el premi de poesia jove de la seva ciutat natal; l'any 2003 va aparèixer el seu primer llibre Moya zhizn`biez menya - La meva vida sense mi. Actualment viu a Barcelona, imparteix classes de poesia a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i col·labora com a crítica literària amb el diari Avui.

A la Unió Soviètica les noies
estaven bojament enamorades
del guapo d’en Marcello Mastroiani,
substituint per ell la religió:
era l’Ulisses de les seves Troies,
els pares les renyien endebades,
i el nòvio era un feble succedani
de la imatge pura de l’actor.

Tractaven d’estudiar el seu idioma
als pesos comunals, on la misèria
enemistava dues o tres families;
enmig de crits i plors i plats trencats,
memoritzaven frases – per un home
que no coneixerien – amb la dèria
d’anar al país on creixen buguenvíl·lies
i es mengen espaguetis cargolats.

Per veure un film amb ell, planxaven sempre
el seu millor vestit, dutxades tant
rabiosament com si tinguessin lepra...
Marcello es feia vell, seguia distant.

enrere

inici

Campus d'excel·lència internacional U A B