Cròniques


CRÒNIQUES...

UN CONJUR FETILLER

de Marta Darder

‘...del meu esforç permanent
per conjurar-los [els poemes]:
“i són de nou els mots
que mosseguen la carn
com els ullals d’un talp
per eixamplar-li els límits
del seu paisatge clos”.’
(del “Pròleg” de Maria-Mercè Marçal
aLa germana, l’estrangera).

¡Folles, fades, bruixes, fetilleres, pistoleres, futbolistes, amants, bandoleres, guerrilleres, pirates, estraperlistes, herboristes, massatgistes, màgiques, àngeles, deesses, sedentàries, viatgeres, dimònies, carnívores, concèntriques, voladores, cuineres, cantaires. Anem a la cita indefugible amb Maria-Mercè Marçal!

Una cita, un convit, una invitació, un dret, un deure, una obligació, un plaer, una passejada, unapromenade , unaflanejada , un desig, un gaudi. ¡Anem-hi totes i tots! No hi podem faltar.

“Des del cos Maria-Mercè Marçal Literatura, Maternitat, Mort”

Una exposició a “La vitrina de les Fotògrafes” al Palau Robert.

Del 02/12/2008 al 15/02/2009.

Fotografies de Colita, Montserrat Manent i Pilar Aymerich.
Organitzada per la Generalitat de Catalunya, el Palau Robert amb la col·laboració de l'Institut Català de les Dones i la Fundació Maria-Mercè Marçal. Comissariada per Isabel Segura.

100 m2 d'exposició, on tenim l'ocasió de veure una de les puntes dels icebergs de l'extens llegat de la poeta. Escoltem la veu, llegim de la mà, veiem les imatges de Maria-Mercè Marçal a través de les seves versions d'alguns poemes, de la seva veu i imatge en la vintena de fotografies de Colita, Montserrat Manent i Pilar Aymerich i en els dos vídeos de 1981 i 2008. A més podem consultar algunes de les edicions dels llibres publicats de la poeta; se'ns obra la gana de llegir més. Les II Jornades MarçalianesSaba vella per a les fulles noves , del 12 i 13 de desembre de 2008, organitzades per la Fundació Maria-Mercè Marçal, profunditzen una vegada més en l'obra de l'autora.

“Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.”

Visitem doncs l'exposició i conjurem conjuntament les bruixes i les fades per tal que pròximament puguem gaudir de l'exposició amb tota l'obra de Maria-Mercè Marçal i que ocupi tot el Palau Robert tal com es mereix i ens mereixem. Mentre conjurem aprofitem i donem les gràcies a la Fundació Maria-Mercè Marçal i especialment a l'Heura Marçal i a la Fina Birulés per conservar i compartir els seus bens i per tota la feina que estan fent. I agraïm també, entre d'altres coses, a Maria-Mercè Marçal recordar-nos entre línies i en mots roents: "Tu, no desis els somnis pels calaixos, no deixis mai de combatre. Sigues el que vulguis ser."

Per a més informació:www.fmmm.cat

Barcelona, desembre 2008

Pen World Voices Festival:Homage to Pedro Pietri

Anna Aguilar-Amat a NYC

RECITAL POÈTIC: http://metaxucafe.com/cafe/article/roundtable2/

Dijous, 28 de setembre / 9 del vespre / Bar Horiginal (Ferlandina, 29)

Orlando Guillén presentaLa estampida de los hipócritas acompanyat d'Enric Casasses i Dolors Miquel

El bar Horiginal ha obert la rebotiga per començar una nova temporada de recitals amb un plat fort i contundent: la presència del poeta i traductor mexicà Orlando Guillén (Acayuacán, Veracruz, 1945), que ha presentat el llibreLa estampida de los hipócritas (Ediciones Le Prosa). Aquesta nova obra de Guillén es divideix en dues parts: a la primera s'hi recullen una bona colla de textos que mostren els problemes que l'autor ha tingut els darrers anys amb les institucions mexicanes per publicar les més de 2000 pàgines que havien de formarDoce poetas catalanes del siglo XX con tres añadiduras y apéndice de varia intención , que hagués ofert una panoràmica de la poesia catalana insòlita i ambiciosa amb traduccions de llibres sencers de Vinyoli, Carner, Riba, Salvà, Quart, Salvat-Papasseit –i fins arribar als quinze autors promesos en el títol. Una catedral literària com aquesta –«més gruixuda que el Fabra», ha recordat Enric Casasses– que no ha vist la llum a data d'avui perquè Guillén éspersona non grata per les autoritats mexicanes des que ja fa uns quants anys va escriure tres articles sobre la patum Octavio Paz. Una feina gegantina de 25 anys tirada per la borda, o encara pitjor: condemnada a passejar-se per editorials i a ser vexada per editors que volien retallar –o decapitar, perquè no– el seu contingut oceànic. A la fira de Guadalajara del 2004 Guillén va fer una vaga de fam en senyal de protesta i va recitar la seva obra magna de cap a peus, acompanyant-se de Casasses i d'altres espontanis. «”Aquella bèstia”, de Pere Quart, va despertar una salva d'aplaudiments emocionant. I això va ser al llegir el poema en català, sense que el públic entengués res», ha explicat Enric Casasses visiblement emocionat al gairebé centenar d'assistents que omplia la rebotiga de l'Horiginal. La darrera protesta del poeta i traductor mexicà ha estat exiliar-se del seu país i venir a viure a Barcelona, on el seu fill Rilke –pintor– ja fa anys que s'hi belluga.

La segona part deLa estampida de los hipócritas és formada per textos de crítica literària que Guillén ha escrit els últims trenta anys, per una primera traducció als castellà delsDimonis de Jacint Verdaguer i una petita mostra de la que havia de ser –o haurà de ser, algun dia– la seva obra cabdal. La lectura en català i castellà per part d'Enric Casasses i Dolors Miquel d'alguns poemes de l'antologia com «Boira», de Gabriel Ferrater, o «Vacances pagades», de Pere Quart han ocupat bona part de l'acte d'aquesta nit, que, a mesura que anava avançant feia adonar-nos de quanta neteja i quants esforços calen fer encara perquè la cultura catalana pugui projectar-se portes enfora. Trobarà editorial, a Barcelona, el senyor Guillén, o s'endurà una decepció més gran que la que el va foragitar del seu país? Quants anys li caldran per veure el seu somni acomplert?

Per intentar sacsejar unes quantes consciències, el poeta ha proposat de fer una lectura maratoniana de l'obra a Barcelona, enmig de la plaça Sant Jaume. La convocatòria és oberta a tothom. Qui s'hi apunti, però, haurà de tenir una cosa ben clara: llegint algun dels poemes del llibre estarà retent homenatge no només als poetes catalans del segle passat sinó a un home que ha passat la meitat de la seva vida traduint per amor a una cultura i a un art, el de la poesia, que per molts és, a dia d'avui, inofensiu, però que encara pot fer mal. I molt.

Jordi Nopca


Campus d'excel·lència internacional U A B