Skip to Content

QUARKpoesia

Universitat Autònoma de Barcelona

Agenda

2016 - QUARKpoesia Films!



https://www.youtube.com/watch?v=slEzdrIYxec

Un viatge fluvial des de la prosa i fins a la poesia per la Ribera d'Ebre



Encara 2014 - AfriCat

Institut français-Barcelone, (C/Moià, 8)

 

Cliqueu la imatge per veure el programa complet

 

 

 

 

 Encara 2014. Casa Orlandai

 

 


programa 2014


POPES! POetes i PallassES!

POPES! POetes i PallassES!


19 de Maig de 2014 a les 19 h
Casa Orlandai
C/Jaume Piquet, 23 080017 Barcelona

Poetes: Sílvia Bel, Mireia Calafell, Cèlia Sànchez-Mústich
Pallasses: Diana Gadish, Fanny Giraud, Alba Sarraute
Piano: Jorge Sarraute
Presenta: Anna Aguilar-Amat

Com diu Àlex Navarro, "el pallasso existeix ja dins d'un mateix.Per a ser pallasso has d'observar-te, de veure com et mous, com reacciones, quins tics tens i llavors portar-los al límit, a la bogeria. En certa forma el clown es basa en el teu propi ridícul. Pots tenir tants tipus de clowns com personalitats en el teu interior, però el predominant serà el més semblant a tu mateix. Els clowns són sempre els creadors de les seves pròpies obres". I tot això es pot dir també dels poetes. En trobar-se poetes i pallasses s’estableix un diàleg on la paraula i l’acció serveixen a la veritat del fracàs, de la inadaptació a la vida, és a dir, d’ allò que fa que poguem estimar.


 Sílvia Bel. Escric al bloc de LaBel (www.silvialabel.com), als racons dels llibres que llegeixo, a les llibretes que em regalen i als trocets de papers que guardo a dins de les butxaques. Gràcies a arreplegar i recompondre tots aquests esbossos, he publicat el llibre de poemes il·lustrats L’esbós (2010, editorial 7dquatre) i he aconseguit rebel·lar‐me a Fila índia enfora (2012, Curbet edicions). Actualment, treballa conjuntament amb la cantautora Sílvia Comes en el nou espectacle ESPERIT DE VINYOLI, un homenatge al poeta Joan Vinyoli i el món del vi i les begudes espirituoses.

 

Mireia Calafell (Barcelona, 1980) ha publicat Poètiques del cos (Galerada, 2006),Costures (Viena Edicions, 2010) i Tantes mudes (Perifèric Edicions, en premsa) obres per les quals ha rebut els premis de poesia Amadeu Oller (2006), el VIII Memorial Anna Dodas (2008), el Josep M. López Picó de Poesia (2009) i el Benvingut Oliver (2013). Alguns dels seus poemes formen part d’antologies publicades a l’Argentina, Brasil, Holanda, Regne Unit, Emirats Àrabs i Espanya. http://mireiacalafell.com/

 

Cèlia Sànchez-Mústich. La seva obra és essencialment poètica però també ha conreat la narrativa breu i la novel·la. El seu darrer llibre de poemes és On no sabem (2010)d’imminent publicació a França amb el títol Cet espace entre nous.. A finals de maig presentarà el seu vuitè poemari A l’hotel, a deshora. Part de la seva obra ha estat antologada i traduïda al francès, castellà, italià, gallec i èuscar. Ha participat en nombrosos recitals i des del 2007 co-dirigeix la Festa de la Poesia a Sitges. 

 

Diana Gadish, ballarina i pallassa. Va cursar estudis superiors de coreografia a SNDO (School for New Dance Development)-Amsterdam-. Com a intèrpret ha treballat en projectes de dansa, teatre, clown i performance art en diversos països europeus. Al 2008 va entrar en contacte amb el món del clown. Des de llavors actua amb els seus propis espectacles i en col·laboració amb altres artistes. 

 

Fanny Giraud (França) Actriu / Pallassa, Formadora i directora escènica. Llicenciada en Art dramàtic per la facultat de Censier (París), Fanny desenvolupa la tècnica del pallasso des de l'any 2003. Ho fa a partir de la metodologia de l'escola Lume del Brasil i més específicament amb el mètode de treball ideat per Michel Dallaire i seu equip de l'Hangar des Mines (França). Actualment se la pot veure actuant en el duo Les Polis i treballa com a formadora a l'escola Scène Envieu a França, Bèlgica, Suïssa i Espanya.

 

Alba Sarraute, nascuda a Argentona (Barcelona), ha estat qualificada com la "gran pallassa dels nostres dies". Pallassa-performer-cantant d'un carisma arrasador, se la vincula amb les grans figures de l'humor culte i crític de la història del circ i del cinema. Estudia música, cant, acrobàcia i teatre i continua la seva formació en circ a Barcelona i París. Als disset anys realitza la seva primera creació individual, Seriosamente Tragicomèdia, obra que l'ha acompanyat i ha anat evolucionant i variant al llarg de la seva carrera. Guanya el Primer Premi del Festival de Pallasses d'Andorra i el Primer Premi San Miguel de la Fira de Tàrrega el 2009. Amb les seves creacions ha girat al llarg de tot el món.

 

 

 

 

 

 


PR0GRAMA 2013

 

 TOCS DE TICS - 18 de març 2013, 21 h

Antic Teatre - Espai de Creació
c. Verdaguer i Callís 12
08003 Barcelona
Tel: +34 93 315 23 54
Fax: +34 93 513 2474
comunicacio@anticteatre.com 
www.anticteatre.com

 

 Tocs de Tics

18 de març de 2013, 21 h

 Acció a càrrec d'Anna Aguilar-Amat, Catalina Girona, Mariona Sagarra, Amèlia Boluda, Marta Darder. Cinc artistes que desenvolupen la seva obra en disciplines diverses: poesia, tics, veu, dansa, vídeopoesiaadhesiva, respectivament. 

Tocs de tics amb cors és una actuació interdisciplinar on els poemes són un punt d’arribada d’altres mitjans d’expressió. Els poemes d'Anna Aguilar-Amat són tocs, toquen, i són tics, manies expressives, que es fonen amb la intervenció de les altres artistes creant una forma orgànica de poema viu audible visible i invisible de corrents subterrànies; un conjunt indisciplinar canviant i en moviment continu. La individualitat prima i suma; les diferències enriqueixen el resultat conjunt. Es crea una nova realitat possible -malgrat semblar utòpica- que flueix de l'obra única a aquella conjunta i nova, sempre diferent i explosiva per la unió de variants corrent en la mateixa energia concèntrica: la del cor. Del jo a l'altra, d'allò concret a allò col·lectiu. Un diàleg viu que endurà l'espectador en el riu de la mimesi respectuosa. La lletra, la paraula d'Anna Aguilar-Amat, els sons de la Catalina Girona, les veus de la Mariona Sagarra, les torsions de l'Amèlia Boluda, els talls de cinta adhesiva en projecció de na Marta Darder, volaran amb l’espectador.

 La poesia en acció. L'acció de la poesia. Affidamento i amistat. Un mirall i un glop d'aire fresc i càlid alhora.

 

 

Breus biografies

 Alba sarraute1

 

 Anna Aguilar-Amat Castillo (Barcelona, 1962) és professora al Departament de Traducció de la UAB. Feta pública la seva activitat literària en Català, rep els guardons Carles Riba 2000 per Trànsit entre dos vols (Ed. Proa, 2001), l’Englantina d’Or dels Jocs Florals de Barcelona 2000 per Petrolier (Edicions de la Guerra, Valencia 2003), el premi Màrius Torres de Lleida 2001 per Música i escorbut, Edicions 62, 2001.

Funda i presideix l’associació QUARKpoesia (Aula de Poesia de la UAB, http://www.fti.uab.es/quarkpoesia), així com la col·lecció de poesia Refraccions (Servei de Publicacions de la UAB) on publica Jocs de l’Oca el 2006. També dins d’aquesta col·lecció edita els reculls Europa és una dona -9 poetes d’Europa, i Quàntiques! 10 poetes joves en diferencial femení. A quatre mans amb Francesc Parcerisas publica El placer de la lectura (ed. Síntesis, 2006). Ha estat traduïda a més de 10 llengües. El seu cinquè llibre de poemes, Càrrega de color, Ed. Meteora 2011, rep molta atenció de la crítica.

 Ha participat en diversos festivals internacionals i a tres seminaris de Traducció poètica dins el programa europeu Literature across Frontiers.

 Més informació a: www.annaaguilaramat.net

 

 

 

 Amèlia Boluda

Co fundadora, ballarina i coreògrafa del Ballet Contemporani de Barcelona. Directora Artística d'aquesta companyia de dansa del 1987 al 2002.

Ha fet més de 50 coreografies, algunes pel BC.B i altres per encàrrec. Ha ballat al Halleschess in Uffer de Berlín, a la Merce Cunningham Foundation de Nova Yorck, a la Bienal de Sau Paulo, al Festival de les Arts de Costa Rica, al Teatre Grec i al Mercat de les Flors de Barcelona, entre altres espais.

Algunes de les seves coreografies com “Blau i blanc”, “Perfectament pedra”, “Quomix”, “Frida”, “Fetitxe”, etc., han comptat amb la música original de Carles Santos, Xavier Maristany i Joan Saura, entre altres. Ha treballat amb escenògrafs, poetes i pintors, entre els que destaquen José Menchero.

Ha fet la coreografia de l'espectacle “Guia d’Orquestra per a joves de B. Britten”, per encàrrec del Serveis Educatius de l’Auditori de Barcelona, amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, presentat consecutivament les temporades del 2003 al 2011.

Ha impartit classes als Conservatoris Superior i Professional de Dansa de l’Institut del Teatre de Barcelona, i ha estat coordinadora de dansa i membre de l’Equip Directiu de l’IEA Oriol Martorell des de la seva creació l’any 1997 fins 2008, i on actualment és professora especialista de dansa creativa i contemporània.

 

 

 

 MARIONA SAGARRA, cantant - compositora

La veu, el piano, la creació i la poesia són la base del meu treball. He estudiat Història de l’Art i la carrera de música per Barcelona i el Sweelinck Conservatorium d'Amsterdam amb l’especialitat de Cant. M’interessa sobretot l’experimentació i recerca de les noves possibilitats expressives de la veu ja sigui amb elements electro-acústics, multi-efectes o simplement pol·lifonies vocals i cançó.

M’agrada interactuar amb altres formes expressives de l’art com la dansa, la pintura, el teatre... això m’ha portat a col·laborar amb molts artistes i creadors. He actuat a teatres nacionals i estrangers com ara el Carnegie Hall de Nova York amb Meredith Monk.

Tinc tres discs publicats; el darrer LENT, LENT... CORRENT! parla de les emocions en la veu.

 

 

Catalina Girona (La Franja Sideral, 1967)

Traductora professional especialitzada en tocs de tics. Amenitza tocticairicament diverses actuacions extracurriculars, enfranjades, ultrasòniques i paratransportades mentre es desdobla cap a Ucraïna tot des de Catalunya estant. Ve del món dels ratpenats, i s’orienta pels camins de la vida emetent mini-sons sònics mentre ulula misteriosament, no com a capsigrany sinó com a mussol desemmidonat. No com a puput, sinó com a corriol cama-negra o com a cames-llargues (de curta cama), tortoreta de tortell.

 

 

 

 Marta Darder – Barcelona 1963

Dra. en Filologia Clàssica. Llicenciada en Belles Arts. Artista indisciplinar. L'obra surgeix segons les necessitats intrínseques a cada projecte: curaduries, pintura, escultura, instal·lacions i intervencions, acció, poesia visual, vídeopoesia, accions col·lectives, llibres. La gestió, l’activisme i l’agitació cultural són una manifestació més dels eixos conceptuals del treball. L’apassiona la semàntica i l’obsessiona la llibertat d'acció. La ruta, els espais entre, el trànsit són l'objectiu.

Alguns eixos de treball són lluitar per la llibertat personal i col·lectiva, obrir vies altres de relació, propiciar espais possibles d'intercanvi respectuós, hibriar arts visuals i textuals.

www.martadarder.com





 

PR0GRAMA 2012

La ciència vista pels poetes

Reality is what you can get away with. / La realitat és allò que es surt amb la seva.
Robert Anton Wislon

Canvis en el calendari: Xavier Xarles-Matemàtiques (11 d'octubre) i Àngel Terron -Química (22 de novembre)

 

Lloc:

BIBLIOTECA MARC DE VILALBA, Cardedeu, Carrer del Doctor Klein, 101, 08440 Cardedeu

Hora: 19 h


CONFERENCIANTS
:

Antoni Clapés

Antoni Clapés (Informàtica) 15 de Març

Antoni Clapés (Sabadell, juliol 1948). Sabadell, 1948) és poeta, traductor i editor de poesia.Ha publicat una vintena de llibres, entre els quals La lentitud, la durada - Autoantologia 1982-2007. (2010), La llum i el no-res (2009)  (Premi Cavall Verd 2010 i Premi Cadaqués 2010), Miro de veure-hi, amb dibuixos de Benet Rossell (2007) i Alta Provença (2007). Des de 1970 treballa en la indústria informàtica.  http://www.antoniclapes.com/?page_id=4

Màrius Serra

Màrius Serra (Lingüística i Ètica) 19 d'Abril – BIBLIOTECA MARC DE VILALBA

Màrius Serra. Vaig néixer a Barcelona l'any 1963. Des de 1986 que no paro. En poc temps vaig començar a publicar traduccions, narracions, novel·les, articles de ludolingüística, mots encreuats i columnes d'opinió. Més o menys per aquest ordre. Després han vingut les col·laboracions en ràdio, televisió, conferències i mitjans digitals. Sempre m'he pres la vida amb filologia. En aquests últims anys m'han començat a traduir a llengües diverses. Col·laboro, sempre que puc, amb la Fundació Nexe, que treballa amb nens pluridiscapacitats, a través del "Mou-te pels Quiets" (www.moutepelsquiets.cat). A casa tenim sempre present el Llullu, amb qui vam viure els millors anys de la nostra vida. http://www.mariusserra.net

Fidela Frutos

Fidela Frutos (Arquitectura) 3 de Maig

Fidela Frutos (Frankfurt 1965), arquitecta en exercici lliberal des de 1995. Experiència professional en l’àmbit de l’edificació pública i privada amb paràmetres d’estalvi energètic a partir dels sistemes arquitectònics passius, l’estalvi d’aigua potable, l’ús de materials amb menys impacte ambiental i la construcció en sec i la deconstrucció com a estratègies en la reducció de residus/ Obra escrita i construïda publicada en diverses revistes i llibres d’àmbit arquitectònic i reportatges de TV / És regidora des de l'any 2003 a l'Ajuntament de LLinars del Vallès/ És vicepresidenta de l’Agrupació d’Arquitectes Arquitectura i Sostenibilitat, AUS, del Col.legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya/ Des de 2010 és professora col.laboradora en el postgrau Arquitectura Mediambiental i Urbanisme Sostenible, organitzat per La Salle, Universitat Ramon Llull.

Jaume Terradas

Jaume Terradas (Ecologia) 14 de Juny

Doctor en ciències (biològiques) per la UB, professor emèrit d'Ecologia de la UAB, primer director i ara investigador del CREAF, autor de diversos llibres i nombrosos articles de temes ecològics i ambientals, he rebut diversos premis per activitats de recerca i divulgació (Medalla Narcís Monturiol, Premi Medi Ambient Generalitat, Medi Ambient IEC-Caixa Sabadell, Atlas UGT, Crítica Serra d'Or, Amics de la UAB), i dos premis de poesia (M.Martí i Pol 1996 i Englantina d'Or Jocs Florals Barcelona 1998). He publicat dues novel·les per a infants i joves.

Josep Maria Gili

Josep Maria Gili (Oceanografia) 12 de Juliol

Professor d'Investigació del Consell Superior d'Investigacions Científiques. Treballa en l'actualitat en l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona on ha creat el Grup d'Ecologia del Bentos Marí. Des de fa 25 anys ha treballat en diferents camps de l'ecologia marina. Prof. d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, en l'actualitat desenvolupa projectes de recerca en el Mediterrani, Antàrtida, Pacífic sud i Atlàntic nord. Paral.lement a la tasca científica desenvolupa projectes de divulgació científica i de formació per a la ciutadania. Ha rebut el premi Medi Ambient 2010 de l’Institut d’Estudis Catalans.

David Jou (Física) 13 de Setembre

David Jou (Sitges, 1953), és catedràtic de física a la Universitat Autònoma de Barcelona. A més de l'obra de recerca especialitzada en física, ha publicat vuit assaigs, entre els quals El laberint del temps (2006), La simfonia de la matèria (2006), Déu, cosmos, caos (2008) i La poesia de l'infinit (2012), i i vint llibres de poesia, aplegats en edició conjunta als volums L'èxtasi i el càlcul (2002) i L'hhuracà sobre els mapes (2004).

Àngel Terrón

Àngel Terrón (Química) 22 de Novembre

Àngel Terrón Homar ( Palma 1953) és catedràtic de Química Inorgànica a la UIB. Ha publicat fins ara 7 llibres de poesia on la temàtica cinetífica és essencial. El seu primer llibre porta per títol Inicació a la Química i fou publicat l'any 1977.

Xavier Xarles

Xavier Xarles (Matemàtiques) 11 d'octubre

Xavier Xarles (Sants, 1965), Doctor en Ciències (Matemàtiques) per la UAB, professor a la mateixa UAB, investigador en Geometria Aritmètica, amb nombres publicacions en aquesta àrea. Des de fa uns anys participa activament en el portal relatsencatala.cat, sobretot en poesia (com a Bruixot), i també ha fet alguns recitals en directe. Ha publicat alguns llibres en col·laboració, tant de poesia com de contes ultrabreus (ara introbables).

Jordi Casabona

Jordi Casabona (Medicina) 13 de Desembre

Jordi Casabona i Barbarà (Barcelona 1957) va cursar els seus estudis de Medicina a l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau (Universitat Autònoma de Barcelona, UAB) i la seva formació en salut pública al Golf de Mèxic a la Universitat de Texas de Houston (EUA). Des de 1987 ha dedicat la seva carrera professional a l'àmbit de la SIDA. Actualment dirigeix un centre d'estudis epidemiològics de l'administració catalana, dóna classes a la UAB. Participa en projectes de cooperació a Guatemala, a través de la Fundació Sida i Societat. Ha publicat múltiples articles científics en la seva especialitat, així com articles d'opinió en revistes i diaris com El Temps, Avui, La Vanguàrdia i El Periódico. El 1997 va publicar un poemari en català, En la mesura del angles (Columna Ed, Barcelona) i el 2004 ha publicat narracions curtes a la revista literària Bossanova (Mallorca).
En castellà ha publicat "Del Alba a su pesar". Ed. Calima, 2004 
 www.ceescat.orgwww.sidaisocietat.org, www.pubmed.comwww.lamassaccv.org

La Ciència vista pels poetes: ideari

¿Ens ha dut la ciència a un reduccionisme del demostrable? ¿Com pot la poesia aportar pensament divergent que ajudi a evolucionar la ciència?
En front el pensament convergent basat en ‘multiple choice tests’, on cal triar la resposta correcta, el pensament divergent contempla l’objecte des de tots els punts de vista possibles. La poesia pot plantejar teories i reptes que la ciència encara no pot assolir. Així com Jules Verne va imaginar un viatge a la lluna que segles més tard va esdevenir real, el pensament lliure de les exigències de la demostració pot veure similituds entre el sistema còsmic i el molecular, pot relacionar la bellesa amb la matemàtica, pot concebre ciutats interestatals, pot dissenyar xarxes socials o culturals al servei d’objectius concrets, pot somniar un ésser humà amb una ètica natural basada en  l’harmonia, pot concebre microequilibris basats en micromoviments, desvetllar altres sistemes de classificació dels éssers vius o interpretar el fons del mar com si fos un bosc...
En aquestes xerrades científicopoètiques de cafè no importa el com, sinó el què podem imaginar des del punt de vista del que ja coneixem. Per això convidem a científics reconeguts que també són bons comunicadors i que han estat vinculats d’alguna manera a la poesia, entenent la poesia no només com la construcció de versos i de ritmes, sinó com una manera oberta i lateral de concebre el món, les seves connexions, i la relació metafòrica de tot allò que pot configurar el pensament en la nostra era.

David Jou.JPG