Isaac Comas Cabrera

- On treballes?

Sóc cap de la secció de Processos Participatius, relacions veïnals i Joventut de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès


- En què consisteix la teva feina?

La secció té competències en gestió, planificació, programació de processos o projectes de participació ciutadana i en l’àmbit de les relacions veïnals, com ara les Associacions de Veïns i Veïnes. Gestionem els centre cívics de la ciutat, i del seu manteniment.

Finalment, som els responsables de la accions en matèria de Joventut, en especial:

  1. Franja 12 a 16 anys, projectes vinculats a l’acció educativa en coordinació amb els agents educatius de la ciutat  
  2. Joves 17 a 29 anys
  3. Casal de Joves de Cerdanyola


- Com vas accedir?

Per concurs oposició


- Quines altres feines més rellevants has realitzat en l’àmbit de la pedagogia?

Fa de mal dir, però mai he exercit de pedagog, com a tal. Sempre he treballat com a educador social, en diferents centres i equipaments. En especial, i m’agradaria ressaltar-ho pel que explicaré en la següent pregunta, la meva darrera etapa com a educador va estar molt vinculada al treball comunitari en un equipament de barri de Barcelona, en concret de Nou Barris. Això va propiciar que entrés en contacte amb l’àmbit del desenvolupament comunitari i la participació ciutadana en l’àmbit local.

Fou per això que vaig realitzar el Postgrau de Desenvolupament local i Participació Ciutadana, posteriorment Màster Bolonia, del qual me’n vaig vincular com a professor i tutor del crèdits pràctics.


- Què és el que més valores de la formació rebuda a la facultat?

Jo vaig formar part d’un Pla d’estudis molt antic. De fet sóc llicenciat en Filosofia i Lletres, especialitat de Pedagogia Social. La carrera durava encara 5 anys.

Òbviament era una grau molt vinculat a assignatures de Lletres en general (Història, Geografia, Filosofia, Psicologia,...) ja que totes aquestes disciplines formaven part d’una mateixa Facultat, la de lletres. Per tant la meva formació és molt humanista.

En la formació específica en pedagogia, a referència de la pregunta anterior, voldria valorar molt positivament el fet que, tot i que en l’actualitat no treballo ni exerceixo com a pedagog, constantment estic programant, planificant , i estructurant projectes, ja sigui de Joventut, de participació o de dinamització socio-cultural,... Per aquest motiu, i ho dic en franquesa, la meva formació m’ha situat amb certa avantatge respecte els meus companys de feina, la majoria sociòlegs, politòlegs, antropòlegs o educadors.

Tot procés comunitari, o de participació va associat a un procés educatiu intrínsec, i per tant cal tenir sempre una mirada educativa i en conseqüència de pedagog.  


- Quin consell donaries als futurs pedagogs i pedagogues?

Ser pedagog no implica treballar de pedagog. Ser pedagog, en la meva experiència formativa i professional ha representat poder desenvolupar uns coneixements, i en especial una mirada educadora a tot allò que faig i desenvolupo en la meva tasca professional. Cosa per altra banda, important, ja que això li dona als plantejament un valor afegit que altres professionals no poden donar.

Finalment, sóc conscient de la dificultat de  fer-ho, i més en els temps que corren, però recomanaria que s’estudiï i es treballi, en alguna cosa relacionada amb l’educació, alhora. Encara que sigui de monitor de lleure, o de manera voluntària en un esplai.

Campus d'excel·lència internacional U A B