Methodos. Revista de didàctica dels estudis clàssics

Amb molta il·lusió presentem el primer número de la segona etapa de Methodos. El nostre primer número reflecteix molt bé la pluralitat de perspectives que cerca l’actual Methodos: hi trobem experiències adreçades a l’ESO, al Batxillerat, a graus universitaris i a màsters, així com propostes de llengua grega, llengua llatina, literatura, civilització i tradició clàssiques. En els articles que publiquem s’evidencia que la presència de les llengües i la cultura clàssica no ha quedat fossilitzada en el sistema educatiu sinó que és més dinàmica que mai.

Con gran ilusión presentamos el primer número de la segunda etapa de Methodos. Nuestro primer número refleja muy bien la pluralidad de perspectivas que busca la actual Methodos: en él hallamos experiencias dirigidas a la ESO, al Bachillerato, a grados universitarios y másteres, así como propuestas de lengua griega, lengua latina, literatura, civilización y tradición clásicas. En los artículos que publicamos se evidencia que la presencia de las lenguas y la cultura clásica no ha quedado fosilizada en el sistema educativo sino que es más dinámica que nunca.

Présentation de quelques-unes des méthodes d’apprentissage du latin aux XIXe-XXe siècles dans le cadre universitaire. Ces méthodes s’adressent soit à des «grands débutants» soit à des étudiants déjà confirmés. Chacune présente des qualités et des défauts mais exige généralement son utilisation dans le cadre d’un cours, même si parfois la correction des exercices est fournie à la fin du volume, dans la perspective d’un apprentissage en autonomie. Mais surtout le choix des textes ou des exemples reflète les idées et préjugés de la société dans laquelle il s’inscrit.

L’article consisteix en una reflexió teòrica sobre la prova de Llatí en el marc general de les PAU, en tant que sistema escollit per la universitat espanyola per accedir a la universitat, diferent dels sistemes d’altres països de l’entorn. Tracta de les seves característiques generals (sense entrar en els continguts ni en l’estructura concreta) i dels diversos avantatges i disfuncions que presenta en relació al batxillerat i a l’ensenyament superior.

En aquest article es fa una descripció de l’examen de Grec de les Proves d’Accés a la Universitat, en l’àmbit universitari de Catalunya. La intenció principal de l’autora és exposar a partir de quins paràmetres són confegits i quins objectius pretén atènyer cadascun dels cinc exercicis que composen l’examen, així com l’examen en el seu conjunt, tant en relació amb les assignatures de Grec del batxillerat com en relació als continguts, habilitats i competències avaluables de cara a l’accés a una titulació universitària.

L’adquisició d’una compètencia lingüística global, que implica la capacitat de comprensió i producció de textos a nivell escrit i oral, es perfila ja entre molts docents de grec i llatí com l’objectiu fonamental al que deuria aspirar la nostra formació acadèmica, atès l’evident fracàs obtingut amb els mètodes «tradicionals» de gramàtica i traducció. En l’article es mostren alguns exemples d’activitats orals, amb i sense suport textual, que estan fent-se en les nostres aules de grec.

En este trabajo perseguimos un doble objetivo. Por un lado queremos incentivar la puesta en práctica en el aula y fuera de ella de los juegos con los que jugaban los antiguos griegos y romanos de forma que constituyan una actividad lúdica y formativa buscando una inmersión cultural en el mundo clásico. Por otro lado ofrecemos una selección personal de varios juegos modernos que contribuyen de manera efectiva a que el alumnado conozca diversos aspectos culturales y lingüísticos de la civilización grecorromana.

En aquest article es presenta l’experiència docent d’intentar introduir l’alumnat en alguns aspectes de la cultura clàssica referents a l’urbanisme, l’arquitectura i l’escultura tot comparant l’entorn més immediat del centre on estudien, situat al barri barceloní de Sants, amb algunes manifestacions artístiques del món grecoromà o de tradició clàssica. L’objectiu principal que es persegueix és doble. D’una banda, es vol fomentar la consciència que la realitat física i urbana més propera i quotidiana val la pena que sigui coneguda.

Bajo el peso abrumador del cine neomitologista (1957-c. 1970), y algún fracaso de público, los estudiosos guardaron el recuerdo del cine de romanos en un basto féretro con la etiqueta peplum, un disfemismo afrancesado. Pasó casi desapercibido que, ya en 1968, la TV había tomado el relevo en forma de una Odisea de Franco Rossi, autor también de una posterior Eneida. Poco más de un lustro después, la serie Yo, Claudio revolucionó el género en un relato casi desprovisto de los munera que atraían el público a las salas.

Sòcrates i la seva serenor davant la mort –bé que qüestionant-la–, segons relat de Xenofont a l’Apologia de Sòcrates, esdevenen per al dramaturg Rodolf Sirera la referència idònia per a una reflexió agosarada sobre els límits de la ficció teatral. Tradició clàssica, doncs –inclosa la que es deriva de la tragèdia barroca–, sotmesa a un judici sever en nom d’una major consciència del perill de reduir la vida a una mera representació, i als éssers humans en intèrprets forçats d’un guió que no van escriure.

L’ensenyament de la literatura grega en els estudis de Filologia Clàssica ha abandonat els darrers anys el memorisme tradicional vinculat a un estudi diacrònic i basat en la concatenació de perfils biogràfics dependents de fonts que hom no qüestionava. A més d’incloure el discurs de la moderna teoria literària, l’article present mira de plantejar l’adaptació de la matèria d’acord amb les variables de cada curs i de les modernes tecnologies de treball col·laboratiu en línia.

Es descriu una experiència didàctica a l’entorn de la poesia llatina i grega consistent en la preparació d’una recitació. Els alumnes han de preparar de forma col·laborativa el recitat d’un fragment d’èpica clàssica de tema mitològic i materialitzar aquest recitat en una presentació en PowerPoint o similar amb preses de veu fetes amb el programa Audacity. Els objectius són l’aprenentatge col·laboratiu d’un mite a través d’una font literària de qualitat com Ovidi, la pràctica de l’oralitat en llengües clàssiques i la sensibilització estètica i intel·lectual de l’alumnat.

L’article que presentem té com a objectiu explicar la nostra experiència en l’aplicació del mètode Lingua Latina per se illustrata, de Hans Ørberg, que fem servir als nostres instituts. Gràcies a ell, els alumnes perceben el llatí com una entitat viva que entenen i poden fer servir des del primer moment sense dependre del diccionari ni de les declinacions. A més, aconsegueix que els alumnes assimilin una quantitat considerable de vocabulari mitjançant textos contextualitzats i il·lustracions.

El treball cooperatiu és el grup de procediments amb què es treballen més competències bàsiques des de la competència comunicativa a la social i ciutadana, passant per la competència d’autonomia i la competència digital, entre d’altres. Les competències, especificades al currículum de la LOE, es poden adquirir amb les moltes i variades possibilitats que ens presenta l’aprenentatge cooperatiu: ja sigui amb tècniques molt senzilles, com el full giratori, o amb tècniques més complexes, com el trencaclosques.

Aquest treball presenta l’experiència educativa que durant cinc cursos (2005-06 a 2009-10) ha tingut un grup d’innovació de la Universitat de València per a un curs de llatí de les llicenciatures de les filologies romàniques, i que s’ha adaptat per al primer curs del grau de totes les filologies a partir del curs 2010-11. A la principal dificultat d’aquesta assignatura, l’heterogeneïtat de l’alumnat, s’afig la reducció de crèdits amb la conseqüent minva d’hores.

En aquest article s’explica el plantejament, l’organització i el sistema d’avaluació de l’assignatura de Sintaxi Llatina a la titulació de Filologia Clàssica de la UAB durant el període 2007-2011. S’ofereix, a més, una experiència didàctica que sintetitza i reflexiona sobre el procés mateix d’aprenentatge mitjançant un document audiovisual.

En aquesta comunicació es presenten un Wiki de Textos Llatins <https://wikis. uab. cat/textus> i l’experiència del seu ús com a eina col·laborativa de suport per a la traducció per part dels estudiants universitaris en assignatures de llengua i literatura llatines. Entre els avantatges que aporta el suport digital cal destacar que no solament permet un accés fàcil al text i la publicació de la traducció pels alumnes sinó també l’aprofitament d’una gran quantitat i varietat de recursos presents a la xarxa.

Esta comunicación pretende ser un instrumento de trabajo y acercamiento del alumnado a La Odisea de Homero a través de la película Edén al Oeste de Costa-Gavras. Examina la labor de la literatura griega perviviendo proyectada en el cine mediante un tema de actualidad, la inmigración ilegal.

En nuestro trabajo presentamos una experiencia llevada a cabo en unas lecciones del máster de Ciencias de la Antigüedad y de la Edad Media (UAB), en las que planteamos la relectura de mitos, prototipos y temas de la tradición clásica según la perspectiva de autoras y autores del siglo XX, que recomponen y reescriben algunos temas de la tradición clásica desde una perspectiva de género, con especial atención a la figura de la nueva Penélope en la poesía contemporánea.

La experiencia que presentamos es fruto de las sesiones la Tutoría Integrada de la asignatura Mitología y Literatura, en las que se pidió a los alumnos que escogieran un mito e hicieran su comentario por escrito. La procedencia de los alumnos era de diversas titulaciones de letras a excepción de Clásicas. Dicho comentario tenía que cumplir los siguientes requisitos: 1) el comentario se había de basar en un fragmento de obra clásica; 2) el objetivo del comentario era demostrar la importancia del mito escogido para la cultura europea.

En este artículo presentamos una propuesta docente de seminario interdisciplinar, en el que se implican las áreas de Filología Clásica (Latín) y Teoría de la Literatura y Literatura Comparada. Lleva por título «Militarismo y/o antimilitarismo: de Roma a la actualidad. Una visión interdisciplinar» y está basado en la metodología SACC, un Sistema de enseñanza que combina tres estilos de aprendizaje: Autónomo, Colaborativo y Competitivo. Pretende combinar el binomio conocimientos-competencias, tanto generales como transversales

Del 5 al 15 de maig del 2011 va tenir lloc a Tarragona la XIII edició del festival romà de Tarraco Viva, en el qual Meritxell Blay en representació de l’Associació de Professors de Llengües Clàssiques de Catalunya (APLEC) i Diana Gorostidi en representació de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) varen realitzar una activitat conjunta anomenada «Passejada Epigràfica per Tàrraco».

En els darrers cursos, en el marc del programa de màster en Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana (mòdul d’Història Antiga) de la UAB s’ha implementat l’organització d’un workshop per part dels alumnes matriculats, amb tres objectius simultanis: avaluació, formació d’investigadors i adquisició de competències específiques i transversals en la transmissió de resultats de la recerca

Reivindicamos la importancia de la virtud en la docencia de los estudios clásicos y su desarrollo en nuestros alumnos. Rescatamos las ideas clásicas de la virtus y las conectamos con la educación en valores y el movimiento humanístico en educación. Sugerimos la generalización de la vertiente ética de nuestros estudios tanto en secundaria como en universidad y lo hacemos desde una exitosa experiencia de innovación docente interdisciplinar en la Universidad de Jaén que se llama proyecto Virtus inter pares.

Descripción de un proyecto de innovación docente, actualmente en fase de realización en la Universidad de Valladolid. Su objetivo principal, al margen de desarrollar un nuevo canal de comunicación, una nueva metodología docente necesaria en tiempos de cambio en el sistema educativo universitario, es mantener una red de profesorado proveniente del ámbito universitario y de la educación secundaria, unidos por el interés docente y por la defensa de las lenguas clásicas.

L’avaluació per competències en les activitats d’aprenentatge del nou grau en Estudis Clàssics és un projecte d’innovació docent finançat per l’AGAUR que té per objectiu dissenyar activitats d’aprenentatge que puguin servir per avaluar les competències del nou grau en Estudis Clàssics de la UAB. En aquest article es presenten els seus antecedents, objectius, metodologia i resultats.

L’autor fa un repàs del que ha estat la seva activitat com a docent, escriptor i investigador per centrar-se després a considerar la seva primera experiència docent en el pla de Bolonya, realitzada durant el curs 2010-2011, que considera gratificant.

L’article pretén descriure el procés dut a terme per a la creació d’un bloc que complementa els continguts apresos en les assignatures de Llatí i Grec a batxillerat. Explica el com, el què i sobretot per què és una experiència gratificant i engrescadora. Alhora serveix per a presentar el bloc de clàssiques realitzat pels alumnes de l’INS Gallecs de Mollet del Vallès sota el tutoratge de l’autora.

A partir del curs 2011-2012 l’APLEC impulsarà a Catalunya el concurs Odissea, iniciativa que va néixer el 2006 impulsada per la secció gallega de la SEEC, a partir de la idea inicial d’Ángeles Burgos i María F. Loira, i en la qual participen un gran nombre d’alumnes. Posteriorment s’hi han afegit el País Valencià i l’Aragó. Es tracta d’un concurs de cultura clàssica en línia adreçat als estudiants de secundària, en què els alumnes participen en grups de tres.

La llengua catalana ha patit des de sempre la manca d’un bon diccionari grec clàssic-català que pugui satisfer les necessitats de l’alumnat de l’educació secundària i la universitària. La tasca de traducció que s’ha dut a terme del Diccionario griego clásico-español de l’editorial Vox busca omplir aquesta absència tan important.