Santa Coloma de Fitor

Us trobeu davant l’església romànica de Santa Coloma de Fitor. Aquí comença la ruta en la que ens endinsarem en el paisatge i la història d’aquesta àrea de les Gavarres. Aquesta història però comença molt abans d’aquesta església amb el seu campanar. Durant el recorregut farem un trajecte a l’inversa. Anirem des dels temps moderns, de quan el suro, la fusta i el carbó eren transportats en carros fins a Palamós per embarcar-los rumb a Barcelona, Nàpols, La Habana, passant per l’època medieval, on l’explotació del camp i el bosc eren el mitjà de subsistència dels nuclis de població distribuïts en masos i celleres al voltant de les parròquies, passant per l’època romana fins arribar a la Prehistòria, on aquestes serres eren necròpolis on s'hi construïren grans monuments megalítics: dolmens, menhirs, pedres dretes, inscultures....

Des d’aquí surten dos recorreguts. El primer, l' E-Ruta dels dolmens de Fitor, més curt, us portarà a través de l’antic camí de traginers que unia Fitor amb Palamòs, fins el Mas Puig i el dolmen i les inscultures del Llobinar. L’altre, l'E-Ruta dels dolmens de la Serra d'en Cals, més llarg, s’endinsa en els territoris i la història del Mas Cals i la necròpoli megalítica de la Serra d’en Cals, on podreu visitar una dotzena de monuments megalítics.

Santa Coloma de Fitor es troba situada al vell mig de diferents camins que transcorren per el sector nord-occidental de les Gavarres i uneixen la plana de l’Empordà, la Vall d’Aro i el Mediterrani. No en va, el topònim de Fitor, probablement prové de una antiga fita que marcava el límit entre els nuclis romans de Palafrugell (Palatium Maurore) i Calonge[i]. Aquests camins ja eren transitats des de la Prehistòria i en alguns llocs esdevingueren nuclis de població més o menys estables que explotaven els recursos del bosc i les pastures de les Gavarres.  En època romana aquests nuclis de població rurals esdevingueren vil·les i vilars (com el villanculus de Calbs, que més tard esdevindrà el Mas Cals) i s’afirmaren al terreny i a les xarxes de comunicació, tant apreciades per l’Imperi Romà. Aquestes vies que es consoliden durant el Baix Imperi, el final de l’època romana, i resten ja quasi permanents en època medieval.

Fitor, al principi de l’edat mitjana, ja era un nucli de població estable. Això ens ho confirma un document mil·lenari excepcional que s’ha conservat fins als nostres dies: l’Acta de Consagració de l’Església de Fitor.

En aquesta acta, conservada a la catedral de Girona, es pot llegir com el 29 de Gener del 949 el bisbe de Girona, Gotmar, viatjà fins a Fitor per tal de consagrar l’església i assentar-la com a seu de la parròquia de Fitor. Fitor ja existia com a “comunitat de fidels cristians” i aquests, s’encarregaren de construir o ampliar l’església i dotar-la de bens per que pogués fer la seva funció de batejar, casar, dir missa i enterrar a la comunitat de cristians. El bisbe donà tots els drets per que l’església recollís els delmes, oblacions i primícies (impostos que pagaven els cristians) de la vil·la de fitor i el villarunculis de Calbs. 

Del document es pot extreure que al segle X Fitor comptava amb tres preveres (sacerdots) i amb almenys 22 famílies. Probablement l’elevat nombre de població feu que els preveres Altimir, Placià i Tassi decidiren aixecar una nova església. Aquesta s’aixecà sobre un antic edifici anterior al segle X i del que encara es poden veure restes a la base del campanar actual, i d’aquesta manera reafirmar el poder de l’església[ii].

L’església que veieu avui en dia és el resultat de diferents ampliacions i remodelacions del temple del segle X, del qual encara es pot apreciar l’absis semicircular fet amb opus spicatum, part de la nau i la base del campanar.  Posteriorment s’amplià ja en plena època romànica.

 

Per saber-ne mes:

Santa Coloma de Fitor al PatMapa de la Generalitat de Catalunya

Elvis Mallorquí 2000: “El naixement d’una parròquia” a Històries amagades de les Gavarres. Consorci de les Gavarres.

Joan Botey:  Finca de fitor


[i] Mallorquí 2000(pg 50)

[ii] Mallorquí 2008 (pg. 13-14)

Vista de Santa Coloma de Fitor (SAPPO)

Acta de Consagració de Santa Coloma de Fitor. Font: Arxiu Capitular de Girona

Vista de Santa Coloma de Fitor amb el Montgrí al fons (SAPPO)

Situació:

Mostra E-Ruta Dolmens de Fitor en un mapa més gran

 

 

 

 

 

       

Col·laboren:

  

Campus d'excel·lència internacional U A B