Inscultures del Llobinar

Us trobeu davant les inscultures del Llobinar. Aquestes són gravats artificial fets per percussió directe sobre una pedra de grans dimensions. Els gravats són una manifestació que es desenvolupà entre els períodes Neolític i Calcolític per tota Europa, i s’han relacionat sempre amb el fenomen del megalitisme.  Trobem inscultures relacionades amb dolmens i menhirs a Irlanda, a la costa Bretona, a Galícia i el Nord peninsular. A Catalunya destaquen  l’assentament de Ca N'Isach (datat per Carboni 14 entre el 4100-3400 A.N.E.) on durant el neolític s’hi feren gravats sobre pedra en forma de cassoletes i reguerons.  A la cista amb Túmul de la Vinya d’en Berta (Pau), excavada al 1932, també es van poder documentar un gran motiu complex format per motius cruciformes, cassoletes i reguerons.

La utilització dels gravats en època prehistòrica sembla molt variada. En alguns casos, quan es troben sobre monuments megalítics o ben a prop, podem pensar en raons culturals/rituals, relacionades amb l'escolament de líquids o amb explicacions de llegendes, indicacions, etc. que ara per ara desconeixem. D’altra banda, però, la seva situació en punts dominants del paisatge, sovint al voltant d'una vall o d'una plana rica en recursos naturals, fa pensar que també actuaven com a marcadors de territoris o de zones d'influència de les comunitats prehistòriques (Roqué et al., 1995).

Coordenades UTM: 31N 41.903618N; 3.084637E Altitud: 321 m s.n.mn

Descripció: aquestes inscultures estan  repartides en 3 blocs, un central i altres dos situats a 60 metres vers el nord/nord-oest.

Els gravats no són molt profunds, probablement fets per percussió directe a partir de repicat.  El bloc principal presenta una bàssia artificial, més d’una desena de cassoletes i 2 reguerons que formen una T.   

Com arribar-hi: des de Fitor agafem la pista que ens duu cap a Can Puig. Un cop arribats a l’encreuament de Can Puig agafem el camí cap a la dreta que travessa uns prats. A 200 metres seguim pel camí de l’esquerra i ens endinsem en el bosc. Seguim pel camí i a uns 180 metres a l’esquerra trobem una gran pedra amb les Inscultures del Llobinar.

Tipus de terreny geològic: Sorrenca grauwacosa (segons el Dr. Luis Pallí). La base geològica està formada per conglomerats, calcopelites, grauvaques i calcàries (Sistema mediterrani), així com materials volcànics i porfirites. En aquesta zona es situen diversos afloraments de pissarres ampelítiques (mapa geològic del ICC), visibles a nivell superficial.

Cronologia: es fa difícil precisar la cronologia de l’art sobre pedra en general. Degut a la proximitat a diferents monuments megalítics, es probable que es realitzessin en un o diferents moments entre el 3000 i el 2000 A.N.E.

Notícies històriques:Lluís Esteva al 1965 documenta la presència de 2 cassoletes en la superfície horitzontal d'una roca situada a uns 10 m al nord-oest del dolmen, i 2 més en una altra d'immediata a la roca anterior. Roqué et al. al 1995 comptabilitzen 5 cassoletes en total. Al 1990 Tarrús et al. descriuen l'anomenada "roca amb inscultures del Llobinar", localitzada a uns 50 m al sud del dolmen.

Per saber-ne mes:

  1. Font, J.O. (2004) Informe-Memòria de la prospecció dels següents sepulcres megalítics de Forallac, Fitor-Fonteta: Dolmen del Dr. Pericot; Serra Mitjana; Roca de la Gla; Vinya Gran; Mas Estanyet; Dolmen d’en Botey; Taula dels tres pagesos; Llobinar. Servei d’Arqueologia de Catalunya.
  2. Roqué C.,  Pallí  L., Tarrús  J.,Carreras E. (1995) Aportacions al coneixement dels gravats prehistòrics dels massissos de les Gavarres i de Begur (Girona) Estudis sobre el Baix Empordà. volum n.° 14
  3. Esteva i Cruañas, Ll. (1965) “Sepulcros megalíticos de las Gabarras (Gerona) II”. Corpus de sepulcros megalíticos 4. Gerona.

Inscultures del Llobinar (SAPPO)

Inscultures de la roca del Llobinar Dibuix de BOFARULL,B.(GESEART) Extret de Roquè et alii, 1995

Detall de les inscultures del Llobinar (SAPPO)

Situació:

 E-Ruta Dolmens de Fitor

 

 

 

 

       

Col·laboren:

  

Campus d'excel·lència internacional U A B