Els períodes de la Prehistòria

Les etapes de la Prehistòria

Segons els darrers estudis, els primers humans que van començar a construir monuments megalítics es situarien en el període Mesolític (darrers grups de caçadors-recole·lectors), mentre que l’etapa de la Prehistòria on es produeix la màxima expansió del Megalitisme serà el període següent, el Neolític (primers grups d’agricultors-ramaders). Per conèixer en quins moments van viure els constructors de megàlits, realitzarem un breu viatge per les etapes de la Prehistòria:

- El Paleolític,  700.000 milions d’anys fins a 12.000 anys abans de la nostre era (ANE)

Es tracta del llarg període de temps que compren des dels primers homínids de l’Àfrica (Australopitecus Afarensis) fins a l’aparició i el desenvolupament de l’home modern per tot el món. Aquest període es caracteritza per l’organització social en bandes mòbils de caçadors-recolectors, i per l’evolució tecnològica dels humans observada a través d’un utillatge lític cada cop més complex.

- Epipaleolític / Mesolític, 12.000 a 5500 anys abans de la nostre era (ANE)

Període en el que els darrers caçadors-recolectors desenvolupen tecnologies, sistemes econòmics i socials adaptats a un entorn i a un paisatge canviant. Aquestes adaptacions permeten una major estabilitat dels campaments humans, a la vegada que també es produeix un aprofitament més intensiu i diversificat dels recursos alimentaris tant vegetals com animals. La nova relació d’aquests darrers grups de caçadors-recoelctors amb el paisatge, així com altres canvis de caire simbòlic i cognitiu haurien propiciat l’aparició de les primeres construccions monumentals de l’Europa Occidental, els anomenats megàlits.

- Neolític,  5500 a 2500 anys abans de la nostre era (ANE)

El Neolític es caracteritza per la formació d’un nou sistema econòmic basat en l’agricultura i la ramaderia, que a més va comportar importants canvis a nivell social, i canvis en el patró d’assentament dels grups humans (apareixen els primers poblats estables). Aquesta transformació s’inicia a la zona del Pròxim Orient (Síria, Turquia, Palestina, etc.) i s’anirà implantant amb rapidesa a les diverses àrees geogràfiques del Mediterrani i de l’Europa continental.

Els Neolítics són grups sedentaris amb poblats estables que cultiven plantes, sobretot cereals i lleguminoses, i crien ramats d’ovelles, cabres, vaques i porcs. Les noves activitats productives, l’agricultura i la ramaderia, potencien el desenvolupant de noves eines lítiques (falç, destral, aixa, aixada), i d’altres sobre materials nous com la ceràmica que s’utilitzaran per preparar i servir els aliments. Tots aquets canvis generen un creixement progressiu de la població, que vindrà acompanyat de noves creences i nous rituals vinculats amb les pràctiques funeràries.

A Catalunya es diferencien varies etapes dins del període Neolític:

Neolitic Antic, 5500-4000 anys abans de la nostre era (ANE)

Horitzó en el qual es documenten les primeres societats agrícoles en la Península Ibèrica i en el Mediterrani Occidental, les quals s’associen a les primeres espècies domèstiques de cereals, lleguminoses i animals. A nivell de produccions ceràmiques, aquests primers agricultors  fabriquen ceràmiques amb decoracions impreses i/o cardials (terme relacionat amb la petxina de l’espècie Cardium que s’utilitzaven com a tampó per a les impressions). Al final del període s'incrementen les practiques sepulcrals i apareixen els primers sepulcres megalítics.

Neolitic Mitjà, 4000-3000 anys abans de la nostre era (ANE)

Horitzó on es produeix la consolidació de les primeres societats agrícoles en la Península Ibèrica i en el Mediterrani Occidental. Es tracta de grups amb una agricultura i ramaderia estabilitzades, amb un desenvolupament tecnològic significatiu i unes xarxes d'intercanvi de productes i matèries primeres molt importants que poden aconseguir  cobrir distàncies de fins a 600-800 km. Els trets més destacats es relacionen amb les pràctiques funeràries d’algunes regions, com els Sepulcres de Fossa del prelitoral i litoral central, els enterraments en cistes amb túmul del Solsonès, les cistes soterrades del Baix Ebre, i els primers dolmens de l’Empordà.

- Neolític Final- Calcolític, 3000-2200 anys abans de la nostre era (ANE)

Última fase del període Neolític, sovint associada a l’etapa posterior denominada Calcolític essent ambdues caracteritzades per la seva evolució cap a les societats complexes del període posterior o Edat del Bronze.

En aquesta etapa es produeix una intensificació dels assentaments de diferents tipus (hàbitat de muntanya, instal·lacions agrícoles en el pla). Les activitats productives també s'intensifiquen: agricultura intensiva i ramaderia més diversificada (aprofitament de recursos làctics, llana i força de tracció dels animals). A més en aquets moments apareixen els primers objectes de metall, primer d’or i desprès de coure. Un atuell ceràmic es fa molt popular: el vas campaniforme amb formes i decoracions molt precises s’entén per tot Europa, de tal manera que s’interpreta com un material reflex de les xarxes de comunicació, difusió e intercanvi existents en aquells moments.

En les practiques funeràries es fa més habitual el ritual múltiple i es diversifiquen els tipus d’enterrament (cova natural, hipogeu, fosses, ...), entre els quals destaca la gran expansió dels sepulcres megalítics.

- Edat del Bronze Inicial, 2200-1300 anys abans de la nostra era

L’aparició de l’aliatge del coure i l’estany, el bronze, que dona nom al període, és una característica tecnològica més dels grans canvis del III i II  mil·lennis. Els poblats cada vegada més extensos i amb major inversió de treball en les construccions domèstiques indicant grans aglomeracions que poden arribar a les 10-20 hectàrees. La producció agrícola i ramaderia s’intensifica i el gran nombre de sitges excavades són un dels millors testimonis arqueològics  amb els que contem. Les pràctiques funeràries segueixen mostrant una alta diversitat amb enterraments tant en els propis poblats com a l’aire lliure en coves i abrics. Es produeix l’abandonament progressiu de la construcció i l’ús de les sepultures megalítiques.

- Edat del Bronze Final, 1300-700 anys abans de la nostra era

Els poblats són ja construïts amb pedra i tovot i amb un arranjament que permet parlar de proto-urbanisme. Noves modes i decoracions en ceràmiques, eines i altres objectes indiquen l’arribada de noves idees i/o poblacions. Aquest procés també es posa en relació amb el canvi en el ritual funerari, ja que s’abandona la inhumació per generalitzar-se en pocs segles la incineració i les necròpolis de Camps d’urnes. Tot i que ocasionalment es pot utilitzar un megàlit com a receptor de les urnes, la tradició funerària de les sepultures megalítiques s’ha acabat. Les eines, penjolls i braçalets de bronze són ara molt abundants als jaciments. L’aparició del ferro així com els contactes comercials amb grecs i fenicis donen pas al denominat món iber.

       

Col·laboren:

  

Campus d'excel·lència internacional U A B