Dolmen del Llobinar

Us trobeu davant del dolmen del Llobinar. Es tracte d'un sepulcre de corredor de cambra i amb un passadís que actualment no es visible (Tarrús et al. 1990). Les lloses que el configuren són de pissarra i durant la seva excavació al 1964 Lluís Esteva va poder confirmar que aquestes havien estat “clavades” al sòl natural i calçades amb pedres més petites. Aquest monument hauria tingut un túmul artificial del que encara es poden apreciar algunes restes al voltant. Durant l’excavació es va poder documentar un enllosat artificial de pissarra, que ocupava la cambra i el corredor.

Degut a la seva posició el monument ha estat molt remenat. Així Esteva al 1965 comenta que hi havien 6 lloses in situ, mentre que Tarrús et al. (1989) en parlen de 5. Actualment encara es poden observar aquestes 5. La conservació del monument no es gaire bona, degut a les intervencions passades i a la manca manca d’un bon condicionament tant de la zona com del monument en sí.

Al voltant d’aquest monument hi ha diverses inscultures tipus “cassoletes” en afloraments propers. Segons Esteva “Cazoletas: en una roca horizontal situada a unos 10 m. al Noroeste del dolmen hay dos cazoletas (..) En la cara también horizontal de una piedra suelta inmediata a la roca anterior hay otras dos cazoletas.

Coordenades UTM: 31N 41.90431,3.084393 Altitud: 317 m s.n.mn

Com arribar-hi:des de Fitor agafem la pista que ens duu cap a Can Puig. Un cop arribats a l’encreuament de Can Puig agafem el camí cap a la dreta que travessa uns prats. A 200 metres seguim pel camí de l’esquerra i ens endinsem en el bosc. Seguim pel camí i a uns 180 metres a l’esquerra trobem una gran pedra amb les Inscultures del Llobinar. Uns 100 metres més endavant, a peu de camí, trobem a la nostre esquerra el Dolmen del Llobinar.

Tipus de terreny geològic: Sorrenca grauwacosa (segons el Dr. Luis Pallí). La base geològica està formada per conglomerats, calcopelites, grauvaques i calcàries (Sistema mediterrani), així com materials volcànics i porfirites. En aquesta zona es situen diversos afloraments de pissarres ampelítiques (mapa geològic del ICC), visibles a nivell superficial.

Materials: durant l’excavació del 1964 Lluís Esteva va recuperar dos ganivets de sílex amb secció trapezoïdal, diferents fragments de dos vasos ceràmics i 8 peces de discoïdals de pedra de color gris.

Cronologia: segons Tarrús el dolmen pot haver estat construït cap al 300-2700 A.N.E.

Nº Referència altres catàlegs: nº17 del llistat de monuments megalítics de Tarrús et al. (1990).

Notícies històriques: El monument va ser descobert per Esteve Pericay, l’Esteve de la Cavorca als anys 50, qui informà a en Josep Botey i Riera. Aquest el donà a conèixer a Lluís Esteva, que l’excavà al 1964 i el  publicà al 1965. En el seu llibre Sepulcros Megalíticos de las Gabarras, Esteva relata la seva excavació de la següent manera:

“El dolmen fue violado por un grupo de leñadores hace unos 30 años. Hemos conocido a uno de ellos que nos explicó lo acontecido: derribaron la cubierta y arrancaron la losa lateral que falta. Como que había un alcornoque en la parte central de la cámara, pudieron buscar la olla del tesoro solamente en los extremos, que son las partes que hayamos con estratigrafía alterada.

Cuando fuimos al dolmen, conocíamos la historia anterior. Desbrozamos y limpiamos de hojarasca tanto el sepulcro como sus inmediaciones y seguidamente cribamos la tierra acumulada en el espacio violado próximo a la cabecera, al que llamaremos espacio X (..)

Llevábamos vaciada buena parte de esta cavidad, cuando advertimos la presencia de losas irregulares situadas a un mismo nivel, formando enlosado. Al poco rato hallamos, en la criba, un cuchillo de sílex al que involuntariamente habíamos roto un fragmento. Era preciso extremar las precauciones a fin de conocer el emplazamiento de los futuros hallazgos. Dejamos de cortar raíces hasta haber vaciado y examinado la tierra acumulada en el espacio X, donde podía estar el fragmento del cuchillo. Apenas remprendido el trabajo, vimos la punta de otro cuchillo sobresaliendo del resto de la tierra. Esta pieza, que pudimos sacar entera, estaba debajo del enlosado.

Solo entonces volvimos a cortar raíces del alcornoque. Al poco rato teníamos en nuestras manos el fragmento de cuchillo. Ahora estábamos seguros que la otra parte había caído al espacio X desde el enlosado; lo mismo debía de haber pasado con el cuchillo entero cuando los leñadores violaron el sepulcro.

Quitado el alcornoque, hallamos las otras piezas de collar  y toda la cerámica sobre el enlosado. Es evidente, por lo tanto, que las ofrendas- y posiblemente los restos del difunto- habían sido depositadas sobre este enlosado artificial situado a 30 cm. del fondo de los ortostatos.”

Per saber-ne mes:

  1. Font, J.O. (2004) Informe-Memòria de la prospecció dels següents sepulcres megalítics de Forallac, Fitor-Fonteta: Dolmen del Dr. Pericot; Serra Mitjana; Roca de la Gla; Vinya Gran; Mas Estanyet; Dolmen d’en Botey; Taula dels tres pagesos; Llobinar. Servei d’Arqueologia de Catalunya.
  2. Roqué C.,  Pallí  L., Tarrús  J.,Carreras E. (1995) Aportacions al coneixement dels gravats prehistòrics dels massissos de les Gavarres i de Begur (Girona) Estudis sobre el Baix Empordà. volum n.° 14
  3. Esteva i Cruañas, Ll. (1965) “Sepulcros megalíticos de las Gabarras (Gerona) II”. Corpus de sepulcros megalíticos 4. Gerona.
  4. Tarrús, J.; Badia, J.; Bofarull, B.; Carreras, E. i Piñero, Miquel-Didac (1990) Dòlmens i Menhirs. 48 monuments megalítics de les Gavarres I el Massís d’Ardenya (Baix Empordà, la Selva, el Gironès). Guies del Patrimoni Comarcal, n.8, Editorial ART-3. Figueres.

Dolmen del Llobinar (SAPPO)

Dolmen del Llobinar Dibuix de Lluís Esteva. Extret de Esteva 1965.

Detall del Dolmen del Llobinar (SAPPO)

Fotografies de les excavacions i dels materials recuperats al Dolmen del Llobinar. Extret de Esteva 1965.

Situació:

E-Ruta Dolmens de Fitor

       

Col·laboren:

  

Campus d'excel·lència internacional U A B