Camí Ral

El Camí Ral o Camí Reial, és el nom que en època medieval se l’hi donà als antics camins públics. Molts d’aquests  camins ja existien des de la prehistòria, i els pobles del mediterrani els feren servir i els ampliaren en totes les èpoques. En època romana la Via Augusta dels romans, nom que se l’hi donà al camí que unia Roma amb Cadis pel seu pas per la península Ibèrica, fou un dels eixos vertebradors de l’Imperi.

Les roderes que teniu al davant, marques de carros i tartanes, són les petjades del trànsit i el comerç que des de fa segles passa pel Camí Ral que va de Palamós a la Bisbal i Girona.

Aquest camí en concret fou força utilitzat per l’intercanvi de mercaderies i informació durant èpoques passades. Però fou als segles XVIII i XIX quan la indústria del suro i el port de Palamós feu que els camins, que travessaven les Gavarres cap als nuclis importants com Palamós, La Bisbal o Girona, esdevingueren veritables vies de mercaderies. La seva importància era cabdal pel transport del suro extret als boscos, el carbó dels centenars de carboneres cremaven, la fusta de roures per construir vaixells a Nàpols o el mateix gel que s’extreia dels pous de glaç de les Gavarres. Tant era així que els ajuntaments eren els responsables de fer-se càrrec del seu manteniment sota pena de multes per part de les autoritats governamentals de no fer-ho.

Pel camí hi circulaven vianants i mercaderies, en un temps on viatjar a peu o en mules era el mitjà de transport més comú, i on mercats i fires eren els llocs per intercanviar i comprar productes: verdures, gra, bestiar, olles, plats, teixit, sal, peix... Totes aquestes mercaderies viatjaven pels camins i eren els traginers qui es dedicaven a fer aquest recorregut. A mula, amb tartana o a peu, carregant la mercaderia a les seves espatlles amb una civera, els traginers, anaven amunt i avall per aquests camins, amb fred o calor, descansant en les fonts del camí o reposant breument la seva càrrega en els anomenats Reposadors - afloraments natural de roca que sobresortien del camí, com el Reposador de la Pujada d’en Ribot o el Reposador del Revolt Petit del Castell, en el tram del camí de la Vall de Bell-Lloc a Palamós-.

Els masos establerts a la vora  del camí, com el Mas Cals,  donaven aixopluc , menjar i beure, i ajudaven a vianants i traginers en els no pocs perills que s’hi podien trobar pel camí: accidents, mal temps o bandolers. 



Per saber-ne mes:

Borrel M. Figueras N. Llinàs J. Mallorquí E. Merino J. (2005) Deu llegües de pols i roderes. El cami ral de Girona al Tordera. Centre d0estudis Selvatans

M.A. Chamorro Tremado: L'esglèsia de Sant Feliu de Girona al Segle XIV: Els constructors "anònims" a Miscel·lània en honor a Josep Mª Marquès. 2010. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. pgs: 240-242

Gabriel Martín Roig. L'antic camí de traginers de la vall de Bell-lloc a Palamós. Revista del Baix Empordà, núm 37, juny-setembre del 2012, pàgs. 25-32. 

Gabriel Martín Roig. Origen de les empreses exportadores de suro de Sant Feliu i de Palamós,1750-1760. Revista del Baix Empordà, num. 28, març-juny del 2010, pàgs. 18-28.

Joan Botey. “Fitor a l’època medieval” a Santa Coloma de Fitor, 948-1998. Palamós: Associació d’Amics de Fitor, 1999, p. 22-27

Roderes en el Camí Ral (SAPPO)

 

 

 

 

Situació:

Mostra E-Ruta Dolmens de la Serra de Cals en un mapa més gran

       

Col·laboren:

  

Campus d'excel·lència internacional U A B