Professorat

 

LLUÍS DUCH

Doctor en Antropologia i Teologia per la Universitat de Tübingen i professor emèrit de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona, i de l’Abadia de Montserrat. És monjo de Montserrat des de 1961. Ha estudiat els diferents llenguatges dels universos simbòlics i mítics i la seva concreció en la vida quotidiana dels nostres dies. L’any 2011 ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi. És autor de més de cinquanta llibres i opuscles, i de tres-cents articles i col·laboracions en obres col·lectives. Els més recents, Religió i comunicació (Fragmenta, 2010), El pelegrinatge com a viatge (Claret, 2010) i L’ambigüitat de la puresa (CCCB, 2009), a més del llibre entrevista a càrrec d’Albert Chillón, La condición ambigua. Diálogos con Lluís Duch (Herder, 2011) i del llibre d'homenatge Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluís Duch (Fragmenta, 2011) i Un ser de mediaciones. Antropología de la comunicación. Volumen I (2012) amb Albert Chillón.

 

JOAN ANTONI MARTÍN PIÑOL

Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la UPF, Joan Antoni Martín Piñol (Barcelona, 1979) fa 15 anys que escriu humor en tots els mitjans. Com a guionista i col·laborador, ha treballat sobretot en televisió (Gran Nord, El cor de la ciutat, Club Super3, Nit sense treva, Saber y ganar ...) i ràdio (Los 40 Principales, Catalunya Ràdio, Rac1 ...).
Humorista de Paramount Comedy, codirector i presentador del programa In Situ (TV3) i professor del màster de guió del Taller de Guionistes i de la Fundació Autor/ SGAE, és un dels referents de la literatura infantil d'aquest país, amb més de 20 llibres publicats. La seva sèrie d'humor i zombis per nens La cocina de los monstruos ha estat traduïda a diversos idiomes.

 

JAUME VIDAL

Historiador i crític d'art, Jaume Vidal Oliveras és professor a la UAB des de 1992. Com a historiador, ha enfocat les seves investigacions sobre art des d'una perspectiva sociològica. Els seus llibres més importants versen sobre la difusió del mercat de l'art: Josep Dalmau, l'aventura per l'art modern (1993) i Santiago Segura (1979-1918): una història de promoció cultural (1998). Com a crític d'art ha col·laborat en els suplements culturals de diaris com Diari 16, ABC o El Mundo i revistes especialitzades com Arte y Parte o Arquitectura Viva. Com a comissari d'exposicions ha presentat entre d'altres, Miró, Dalmau, Gasch: l'aventura per l'art modern: 1918-1937 (1993) i Rafael Santos Torroella. En los márgenes de la poesía y el arte (2003) Ha estat guardonat amb els premis "Premi Espais a la crítica d'Art" (edició, 1994) Premi de la "Associació Catalana de Crítics d'Art" (edició 1998) i el "Premi Galeries d'Art de Catalunya" (edició 2009).

 

CARLES BATLLE

Dramaturg i novel·lista. Entre les seves obres, destaquen Temptació, estrenada l'any 2004 al TNC, amb muntatges a Àustria, França, Alemanya, Itàlia o Turquia (l'obra ha estat traduïda a una desena de llengües); Combat (1995-1998), estrenada i publicada a diversos països d'Europa i Amèrica; Suite (premi de la SGAE 1999, també publicada en francès i italià); Oasi (2001, premi Josep Amatller 2002 i premi a la millor traducció a l'alemany al Festival del Stadt Theater de Bremen el 2004); Trànsits (2006-07), Oblidar Barcelona (Premi Born 2008) i Zoom (Premi 14 d'abril 2009, estrenada a Barcelona l'actual temporada 2011-2012. És director de la revista teatral Pausa. Ha estat fundador i director de l'"Obrador", espai d'experimentació i creació dramatúrgiques, de la Sala Beckett de Barcelona entre 2003 i 2009. També és un dels patrons del festival New Plays From Europe (Wiesbaden, Alemania). Entre el 1998 i el 2005 va ser membre del Consell Assessor del Teatre Nacional de Catalunya. És professor de dramatúrgia i literatura dramàtica a l'Institut del Teatre de Barcelona i a la UAB. La seva tesi doctoral sobre el teatre simbolista d'Adrià Gual va obtenir el Premi de la Crítica "Serra d'Or" 2002. Aquesta tardor apreixarà la seva primera novel.la, Kàrvadan. La llegenda de l'impostor. Pàgina web de Carles Batlle

 

PERE RIERA

Llicenciat en Dramatúrgia i Direcció Teatral per l’Institut del Teatre, i en Història de l’Art per la UB. Màster oficial en Estudis Teatrals. És professor de Teoria i Literatura Dramàtica, i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre i d’escriptura teatral a l’Obrador de la Sala Beckett. Compagina la tasca docent amb l’escriptura dramàtica i de guions televisius. És membre del consell de redacció de les revistes Pausa i Estudis Escènics. Ha fet dramatúrgies per a diversos espectacles (Rei i senyor, de J. Pous i Pagès; Ròmul el Gran, de F. Dürrenmatt; La controversia de Valladolid, de J. C. Carrière; La bella Galatea, de F. Von Suppé, El doctor Miracle, de G. Bizet i Baal, de B. Brecht). És autor de les obres: Desclassificats (Sala Villarroel); Lluny de Nuuk (Teatre Nacional de Catalunya; premi Crítica Serra d'Or 2011); Casa Calores (Sala Beckett); El factor Luxemburg (Teatre Lliure), a més del manual d'arts escèniques Fem teatre (Ed. La Galera).

 

JAVIER CÓRCOLES

Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona. Fundador de l’associació audiovisual Lovelight Films ha escrit i realitzat els documentals Granets de sorra (TV3) i Harris Haare i ha estat professor de guió i llenguatge audiovisual al’EMAV(l'Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona). També ha treballat com a redactor i locutor a Ràdio4 (Ràdio Nacional d'Espanya).

 

 ARNAU VILARÓ

Crític de cinema i membre del consell de redacció de la revista Lumière, Arnau Vilaró és investigador en estètica del cinema i l’audiovisual contemporani a la UPF i actualment prepara una tesi doctoral sobre l’estètica en el cinema francès després de la modernitat. Ha treballat pel grup de recerca en cinema de la Universitat Sorbonne Nouvelle de París i ha publicat articles en diferents revistes científiques, d’entre els quals destaca “El eco de la fotografía de Barthes” (2011) a Comunicación y Sociedad. Entre les seves publicacions destaquen els articles següents: “L’errància de l’actor després d’Antoine Doinel: Sobre una tendència melancòlica en el cinema francès contemporani”; "Lumières d'une nouvelle humanité"; “París nos pertenece” i “La carne del mundo”.

Campus d'excel·lència internacional U A B