Professorat

 

LLUÍS DUCH

Doctor en Antropologia i Teologia per la Universitat de Tübingen i professor emèrit de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona, i de l’Abadia de Montserrat. És monjo de Montserrat des de 1961. Ha estudiat els diferents llenguatges dels universos simbòlics i mítics i la seva concreció en la vida quotidiana dels nostres dies. L’any 2011 ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi. És autor de més de cinquanta llibres i opuscles, i de tres-cents articles i col·laboracions en obres col·lectives. Els més recents, Religió i comunicació (Fragmenta, 2010), El pelegrinatge com a viatge (Claret, 2010) i L’ambigüitat de la puresa (CCCB, 2009), a més del llibre entrevista a càrrec d’Albert Chillón, La condición ambigua. Diálogos con Lluís Duch (Herder, 2011) i del llibre d'homenatge Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluís Duch (Fragmenta, 2011) i Un ser de mediaciones. Antropología de la comunicación. Volumen I (2012) amb Albert Chillón.

 

ALBERT CHILLÓN

Escriptor i assagista, Albert Chillón és professor de teoria de la comunicacióa la UAB, i un reconegut estudiós de les relacions entre literatura, periodisme i comunicació. Ha escritla novel·la El horizonte ayer (2009) i la monografia Literatura y periodismo. Una tradición de relaciones promiscuas (1999), entre altres llibres i articles. També es autor de La condición ambigua. Diálogos con Lluís Duch (2011) i coautor amb el mateix Duch, d’Un ser de mediaciones. Fa uns anys va dirigirla revista acadèmica Anàlisi. Quaderns de comunicació i cultura. És, a més, col·laborador habitual de La Vanguardia i El País, i director del Màster en Comunicació, Periodisme i Humanitats de la UAB.

 

DAVID VIDAL

Professor titular del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura, ha treballat com a periodista al diari Avui i a Ràdio Barcelona, i ha estat coordinador de la titulació de Periodisme (2003-2005), vicedegà d’Ordenació Acadèmica (2006-2009), i actualment és membre de la comissió de docència del Departament i membre electe de la Junta de Facultat de Ciències de la Comunicació. L’àmbit de recerca on s’ha especialitzat a partir de la seva tesi doctoral Alteritat i presència (2002), sobre l’entrevista periódistica, és l’estudi dels gèneres i de l’escriptura periodística des de la perspectiva de la hibridació narrativa amb els gèneres de la ficció i de la no-ficció literària, així com també la reflexió epistemològica aplicada a la teoria del periodisme. Al 2003 va guanyar amb l’assaig El malson de Chandos el XV premi a la Investigació en comunicació de masses del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), i al 2006 el premi Lleida de Narrativa pel reportatge novel.lat La fulla a punt de caure. Al 2009 va ser designat pel rectorat de la UAB com a comissari de l’exposició sobre l’Any de la Comunicació de la UAB, Factor Comunicació, l’Afinitat elemental (2010), i és des de l’abril d’aquell any director de l’Àmbit Comunicació de l’Arts Santa Mònica (Departament de Cultura de la Generalitat). És investigador adscrit a l’Institut de la Comunicació de la UAB (InCom). Des del 2010 forma part dels comitès de selecció del programa de beques de l’Obra social de la Caixa per a estudis de tercer cicle a Espanya i a l’estranger. Recentment ha escrit el capítol dedicat a la premsa dins de l’Informe de la Comunicació a Catalunya (2011), i la comunicació Entrevista 2.0. Innovación del proceso de construcción lingüística de la identidad del entrevistado en los formatos digitales: apuntes para un análisis (2012).

 

FERNANDO PÉREZ-BORBUJO

Professor titular de Filosofia del Departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Doctor en Humanitats (2000) i en Ciències Polítiques i de l'Administració (2009) en aquesta universitat. Ha ampliat estudis a les universitats de Tubinga, Munic i Berlín. La seva recerca s'ha centrat en la filosofia alemanya del segle XIX i la espanyola del segle XX, així com en les relacions culturals i filosòfiques hispano-germàniques. El seu altre àmbit d'interès són les relacions entre ètica, religió i política en el pensament contemporani. És autor de Tres miradas sobre el Quijote: Unamuno, Ortega, Zambrano (2010), Veredas del espíritu. De Hume a Freud (2007), La otra orilla de la belleza. En torno al pensamiento de E. Trías (2005) i Schelling. El sistema de la libertad (2004), i ha traduït, en col·laboració, l’obra de Schelling Del yo como principio de la filosofía o sobre lo incondicionado en el saber humano (2003). En l'actualitat és membre de l'Institut Universitari de Cultura (UIC) i secretari de la Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. És professor al Màster d'Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament (MECLAP), així com en el Programa d'Estudis Hispànics i Europeus (PEHE) de la Universitat Pompeu Fabra.

 

JESSICA JAQUES

Doctora en Filosofia per la UAB i professora titular del Departament de Filosofia de la mateixa universitat. Ha publicat els llibres Picasso en Gósol, 1906: un verano para la modernidad (Antonio Machado, 2007) i La estètica del Románico y el Gótico ( Antonio Machado, 2003), així com diversos articles i capítols de llibre relatius a la revisió de l'estètica kantiana i neokantiana, l’estètica medieval i l’experiència estètica contemporània. Així mateix ha traduït al català la Critica de la facultat de jutjar d’Immanuel Kant (Editorial 62, 2004). És codirectora, juntament amb Gerard Vilar, del postgrau i màster d'estètica contemporània Pensar l’art d'avui, que es realitza a la Fundació Joan Miró de Barcelona.

 

GERARD VILAR

Catedràtic d'Estètica i Teoria de les Arts en el Departamentde Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona del qual ha estat director. Ha estat professor convidat a universitats d'Alemanya, Estats Units, Anglaterra i Mèxic. Interessat sempre per les relacions entre l'estètica, ètica i la política, és autor dels llibres Raó i marxisme (1979), Discurs sobre el senderi (1986), Les cuites de l’home actiu (1990), Individualisme. Estètica, ètica i política (1992), La razón insatisfecha (1999), El desorden estético (2000), Las razones del arte (2005), o Desartización (2010) És també autor de gran nombre d'articles i ha col·laborat en nombroses obres col·lectives. És autor també d'edicions i traduccions en llengua catalana i en castellà d'obres de Kant, Hegel, Marx, Adorno, Habermas, Rawls, Danto i Carroll. És organitzador i responsable dels màsters en Estètica i Teoria de l'Art Contemporani, Pensar l'art contemporani i Gramàtiques de l'Art Contemporani, que actualment es realitzen a la Fundació Miró, el Museu Picasso de Barcelona i la Pedrera en la seva 11ª i 2ª edició respectivament.

 

BEATRIZ FERRÚS ANTÓN

Doctora en Literatura Espanyola, Hispanoamericana i Teoria de la Literatura per la Universitat deValència i professora titular de la Universitat Autònoma de Barcelona. Com a especialista en literaturade dones i teoriade gènere ha publicat les monografies: Discursos cautivos, vida, escritura y convento (València, Anejos de Cuadernos de Filología, 2004), Heredar la palabra: cuerpo y escritura de mujeres (València: Tirant lo Blanch, 2007) y La monja de ágreda, historia y leyenda de la Dama Azul en Norteamérica (Valencia, PUV, Biblioteca Javier Coy, 2008) y Mujer y literatura de viajes en el siglo XIX: Entre España y las Amáricas (Valencia: PUV, 2010). També ha col·laborat en diverses revistes nacionals i internacionals (Revista de Literatura, Arbor, La voz y la Letra, Telar, Prolija Memoria…) amb articles dedicats a l’espai conventual com a recinte d’intel·lectualitat femenina: “Porque fuimos monjas. Mujer y silencio en el Barroco de Indias”, “Mejor gloria de Dios es que sea una mujer” … A més, ha impartit diferents conferències dedicades a les representacions de la dona en el cinema i les revistes actuals. En qualitat d'especialista en teoria feminista és membre del grup de recerca"Cos i Textualitat" de la UAB i professora del Màster Interuniversitari d'Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania. Com a especialista en literatura hispanoamericana coordina el Màster d'Estudis Llatinoamericans de la UAB i pertany al grup Inventari de mites prehispànics en la literatura llatinoamericana. El 2010va obtenir el Premi a l'Excel· lència Investigadora de la UAB.

 

PABLO GARCÍA

Investigador del Grup de Recerca de la Bibliotheca Mystica et Philosophica Alois Maria Haas i docent a la UAB. Es va doctorar en Humanitats (UPF) el 2009 amb una tesi en què indaga en el valor de la imatge en la cultura medieval. Les seves publicacions s'han concentrat en l'anàlisi textual, la codificació literària de l'experiència i les relacions entre imatge i text. Entre elles podem destacar les ultimes: Come insegnare a non vedere Dio (en F. Zambon -ed.-,  La Visione, 2012) o Images for Deification: Visual Literacy in Marguerite Porete’s Mirror of Simple Souls (Oxford 2011, en en premsa). Va ser membre del consell de redacció de la revista Philía. Pagina web de Pablo García  margueriteporete.net

 

POL CAPDEVILA

Doctor en estètica i professor de Teoria de l'art i de la imatge a la Universitat Pompeu Fabra. Ensenya en els estudis de Comunicació Audiovisual i Humanitats, així com en el màster Pensar l'art avui (UAB-Fundació Miró) de la UAB. És coordinador del cicle anual de conferències de Filosofia per al Consorci de Biblioteques de Barcelona i de llibres com La modernitat de la filosofia, Pensar en temps d'incertesa, Set de filosofia. És crític d'art i autor de diversos capítols de llibre i articles d'estètica i teoria de l'art.

 

 DOLORS PALAU

Llicenciada i doctora en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. Redactora del diari Levante-EMV entre 1996 i 2005. Actualment és professora ajudant doctor de Periodisme a la Universitat de València, en la qual treballa com a docent des del curs 2000-2001. Ha publicat Els estils periodístics. Maneres de veure i construir la realitat.

 

 

 BERTA CAPDEVILA

Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment cursa el Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament a la Universitat Pompeu Fabra i investiga entorn de la retòrica, especialment sobre els recursos persuasius de la narració. Properament publicarà l’article “El discerniment retòric: Sobre els principis de la retòrica i el seu valor pedagògic”, del qual és coautora amb Albert Chillón, a la revista Ars Brevis. Ha treballat en l'àmbit de la comunicació corporativa i en projectes de didàctica de la ciència en entorns virtuals al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Campus d'excel·lència internacional U A B