Professorat

 

LLUÍS DUCH

Doctor en Antropologia i Teologia per la Universitat de Tübingen i professor emèrit de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona, i de l’Abadia de Montserrat. És monjo de Montserrat des de 1961. Ha estudiat els diferents llenguatges dels universos simbòlics i mítics i la seva concreció en la vida quotidiana dels nostres dies. L’any 2011 ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi. És autor de més de cinquanta llibres i opuscles, i de tres-cents articles i col·laboracions en obres col·lectives. Els més recents, Religió i comunicació (Fragmenta, 2010), El pelegrinatge com a viatge (Claret, 2010) i L’ambigüitat de la puresa (CCCB, 2009), a més del llibre entrevista a càrrec d’Albert Chillón, La condición ambigua. Diálogos con Lluís Duch (Herder, 2011) i del llibre d'homenatge Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluís Duch (Fragmenta, 2011) i Un ser de mediaciones. Antropología de la comunicación. Volumen I (2012) amb Albert Chillón.

 

ALBERT CHILLÓN

Escriptor i assagista, Albert Chillón és professor de teoria de la comunicacióa la UAB, i un reconegut estudiós de les relacions entre literatura, periodisme i comunicació. Ha escrit la novel·la El horizonte ayer (2009) i la monografia Literatura y periodismo. Una tradición de relaciones promiscuas (1999), entre altres llibres i articles. També es autor de La condición ambigua. Diálogos con Lluís Duch (2011) i coautor amb el mateix Duch, d’Un ser de mediaciones. Fa uns anys va dirigirla revista acadèmica Anàlisi. Quaderns de comunicació i cultura. És, a més, col·laborador habitual de La Vanguardia i El País, i director del Màster en Comunicació, Periodisme i Humanitats de la UAB.

 

DAVID VIDAL

Professor titular del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura, ha treballat com a periodista al diari Avui i a Ràdio Barcelona, i ha estat coordinador de la titulació de Periodisme (2003-2005), vicedegà d’Ordenació Acadèmica (2006-2009). L’àmbit de recerca on s’ha especialitzat a partir de la seva tesi doctoral Alteritat i presència (2002), sobre l’entrevista periódistica, és l’estudi dels gèneres i de l’escriptura periodística des de la perspectiva de la hibridació narrativa amb els gèneres de la ficció i de la no-ficció literària, així com també la reflexió epistemològica aplicada a la teoria del periodisme. Al 2003 va guanyar amb l’assaig El malson de Chandos el XV premi a la Investigació en comunicació de masses del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), i al 2006 el premi Lleida de Narrativa pel reportatge novel.lat La fulla a punt de caure. Al 2009 va ser designat pel rectorat de la UAB com a comissari de l’exposició sobre l’Any de la Comunicació de la UAB, Factor Comunicació, l’Afinitat elemental (2010), i és des de l’abril d’aquell any director de l’Àmbit Comunicació de l’Arts Santa Mònica (Departament de Cultura de la Generalitat). És investigador adscrit a l’Institut de la Comunicació de la UAB (InCom). Des del 2010 forma part dels comitès de selecció del programa de beques de l’Obra social de la Caixa per a estudis de tercer cicle a Espanya i a l’estranger. Recentment ha escrit el capítol dedicat a la premsa dins de l’Informe de la Comunicació a Catalunya (2011), i la comunicació Entrevista 2.0. Innovación del proceso de construcción lingüística de la identidad del entrevistado en los formatos digitales: apuntes para un análisis (2012).

 

GEMMA CASAMAJÓ

Periodista i poeta. És professora del Departament de Comunicació, Cultura i Humanitats de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB des de 1998 i codirectora del Màster en Comunicació, Periodisme i Humanitats. S’ha especialitzat en les relacions entre periodisme i literatura i està acabant la tesi doctoral sobre l’autoria periodística. Ha estat membre del consell de redacció de la revista Anàlisi. Quaderns de Comunicació i Cultura i ha col·laborat als diaris Avui i El Punt. Ara és crítica literària a la revista Time Out Barcelona i sòcia de l’Apòstrof on es dedica a l’escriptura de textos periodístics i literaris i és responsable de l’edició de publicacions. És autora dels llibres de poesia Bloc de notes i Terra campa.

 

FERNANDO PÉREZ-BORBUJO

Professor titular de Filosofia del Departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Doctor en Humanitats (2000) i en Ciències Polítiques i de l'Administració (2009) en aquesta universitat. Ha ampliat estudis a les universitats de Tubinga, Munic i Berlín. La seva recerca s'ha centrat en la filosofia alemanya del segle XIX i la espanyola del segle XX, així com en les relacions culturals i filosòfiques hispano-germàniques. El seu altre àmbit d'interès són les relacions entre ètica, religió i política en el pensament contemporani. És autor de Tres miradas sobre el Quijote: Unamuno, Ortega, Zambrano (2010), Veredas del espíritu. De Hume a Freud (2007), La otra orilla de la belleza. En torno al pensamiento de E. Trías (2005) i Schelling. El sistema de la libertad (2004), i ha traduït, en col·laboració, l’obra de Schelling Del yo como principio de la filosofía o sobre lo incondicionado en el saber humano (2003). En l'actualitat és membre de l'Institut Universitari de Cultura (UIC) i secretari de la Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. És professor al Màster d'Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament (MECLAP), així com en el Programa d'Estudis Hispànics i Europeus (PEHE) de la Universitat Pompeu Fabra.

 

JESSICA JAQUES

Doctora en Filosofia per la UAB i professora titular del Departament de Filosofia de la mateixa universitat. Ha publicat els llibres Picasso en Gósol, 1906: un verano para la modernidad (Antonio Machado, 2007) i La estètica del Románico y el Gótico ( Antonio Machado, 2003), així com diversos articles i capítols de llibre relatius a la revisió de l'estètica kantiana i neokantiana, l’estètica medieval i l’experiència estètica contemporània. Així mateix ha traduït al català la Critica de la facultat de jutjar d’Immanuel Kant (Editorial 62, 2004). És codirectora, juntament amb Gerard Vilar, del postgrau i màster d'estètica contemporània Pensar l’art d'avui, que es realitza a la Fundació Joan Miró de Barcelona.

 

GERARD VILAR

Catedràtic d'Estètica i Teoria de les Arts en el Departamentde Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona del qual ha estat director. Ha estat professor convidat a universitats d'Alemanya, Estats Units, Anglaterra i Mèxic. Interessat sempre per les relacions entre l'estètica, ètica i la política, és autor dels llibres Raó i marxisme (1979), Discurs sobre el senderi (1986), Les cuites de l’home actiu (1990), Individualisme. Estètica, ètica i política (1992), La razón insatisfecha (1999), El desorden estético (2000), Las razones del arte (2005), o Desartización (2010) És també autor de gran nombre d'articles i ha col·laborat en nombroses obres col·lectives. És autor també d'edicions i traduccions en llengua catalana i en castellà d'obres de Kant, Hegel, Marx, Adorno, Habermas, Rawls, Danto i Carroll. És organitzador i responsable dels màsters en Estètica i Teoria de l'Art Contemporani, Pensar l'art contemporani i Gramàtiques de l'Art Contemporani, que actualment es realitzen a la Fundació Miró, el Museu Picasso de Barcelona i la Pedrera en la seva 11ª i 2ª edició respectivament.

 

JAUME VIDAL

Historiador i crític d'art, Jaume Vidal Oliveras és professor a la UAB des de 1992. Com a historiador, ha enfocat les seves investigacions sobre art des d'una perspectiva sociològica. Els seus llibres més importants versen sobre la difusió del mercat de l'art: Josep Dalmau, l'aventura per l'art modern (1993) i Santiago Segura (1979-1918): una història de promoció cultural (1998). Com a crític d'art ha col·laborat en els suplements culturals de diaris com Diari 16, ABC o El Mundo i revistes especialitzades com Arte y Parte o Arquitectura Viva. Com a comissari d'exposicions ha presentat entre d'altres, Miró, Dalmau, Gasch: l'aventura per l'art modern: 1918-1937 (1993) i Rafael Santos Torroella. En los márgenes de la poesía y el arte (2003) Ha estat guardonat amb els premis "Premi Espais a la crítica d'Art" (edició, 1994) Premi de la "Associació Catalana de Crítics d'Art" (edició 1998) i el "Premi Galeries d'Art de Catalunya" (edició 2009).

 

CARLES BATLLE

Dramaturg i novel·lista. Entre les seves obres, destaquen Temptació, estrenada l'any 2004 al TNC, amb muntatges a Àustria, França, Alemanya, Itàlia o Turquia (l'obra ha estat traduïda a una desena de llengües); Combat (1995-1998), estrenada i publicada a diversos països d'Europa i Amèrica; Suite (premi de la SGAE 1999, també publicada en francès i italià); Oasi (2001, premi Josep Amatller 2002 i premi a la millor traducció a l'alemany al Festival del Stadt Theater de Bremen el 2004); Trànsits (2006-07), Oblidar Barcelona (Premi Born 2008) i Zoom (Premi 14 d'abril 2009, estrenada a Barcelona l'actual temporada 2011-2012. És director de la revista teatral Pausa. Ha estat fundador i director de l'"Obrador", espai d'experimentació i creació dramatúrgiques, de la Sala Beckett de Barcelona entre 2003 i 2009. També és un dels patrons del festival New Plays From Europe (Wiesbaden, Alemania). Entre el 1998 i el 2005 va ser membre del Consell Assessor del Teatre Nacional de Catalunya. És professor de dramatúrgia i literatura dramàtica a l'Institut del Teatre de Barcelona i a la UAB. La seva tesi doctoral sobre el teatre simbolista d'Adrià Gual va obtenir el Premi de la Crítica "Serra d'Or" 2002. Aquesta tardor apreixarà la seva primera novel.la, Kàrvadan. La llegenda de l'impostor. Pàgina web de Carles Batlle

 

PABLO GARCÍA

Investigador del Grup de Recerca de la Bibliotheca Mystica et Philosophica Alois Maria Haas i docent a la UAB. Es va doctorar en Humanitats (UPF) el 2009 amb una tesi en què indaga en el valor de la imatge en la cultura medieval. Les seves publicacions s'han concentrat en l'anàlisi textual, la codificació literària de l'experiència i les relacions entre imatge i text. Entre elles podem destacar les ultimes: Come insegnare a non vedere Dio (en F. Zambon -ed.-,  La Visione, 2012) o Images for Deification: Visual Literacy in Marguerite Porete’s Mirror of Simple Souls (Oxford 2011, en en premsa). Va ser membre del consell de redacció de la revista Philía. Pagina web de Pablo García  margueriteporete.net

 

PERE RIERA

Llicenciat en Dramatúrgia i Direcció Teatral per l’Institut del Teatre, i en Història de l’Art per la UB. Màster oficial en Estudis Teatrals. És professor de Teoria i Literatura Dramàtica, i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre i d’escriptura teatral a l’Obrador de la Sala Beckett. Compagina la tasca docent amb l’escriptura dramàtica i de guions televisius. És membre del consell de redacció de les revistes Pausa i Estudis Escènics. Ha fet dramatúrgies per a diversos espectacles (Rei i senyor, de J. Pous i Pagès; Ròmul el Gran, de F. Dürrenmatt; La controversia de Valladolid, de J. C. Carrière; La bella Galatea, de F. Von Suppé, El doctor Miracle, de G. Bizet i Baal, de B. Brecht). És autor de les obres: Barcelona (Teatre Nacional de Catalunya, 2013, Premi Max al millor autor 2013), Desclassificats (Sala Villarroel); Lluny de Nuuk (Teatre Nacional de Catalunya; premi Crítica Serra d'Or 2011); Casa Calores (Sala Beckett); El factor Luxemburg (Teatre Lliure), a més del manual d'arts escèniques Fem teatre (Ed. La Galera).

 

JOAN ANTONI MARTÍN PIÑOL

Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la UPF, Joan Antoni Martín Piñol (Barcelona, 1979) fa 15 anys que escriu humor en tots els mitjans. Com a guionista i col·laborador, ha treballat sobretot en televisió (Gran Nord, El cor de la ciutat, Club Super3, Nit sense treva, Saber y ganar ...) i ràdio (Los 40 Principales, Catalunya Ràdio, Rac1 ...).
Humorista de Paramount Comedy, codirector i presentador del programa In Situ (TV3) i professor del màster de guió del Taller de Guionistes i de la Fundació Autor/ SGAE, és un dels referents de la literatura infantil d'aquest país, amb més de 20 llibres publicats. La seva sèrie d'humor i zombis per nens La cocina de los monstruos ha estat traduïda a diversos idiomes.

 

POL CAPDEVILA

Doctor en estètica i professor de Teoria de l'art i de la imatge a la Universitat Pompeu Fabra. Ensenya en els estudis de Comunicació Audiovisual i Humanitats, així com en el màster Pensar l'art avui (UAB-Fundació Miró) de la UAB. És coordinador del cicle anual de conferències de Filosofia per al Consorci de Biblioteques de Barcelona i de llibres com La modernitat de la filosofia, Pensar en temps d'incertesa, Set de filosofia. És crític d'art i autor de diversos capítols de llibre i articles d'estètica i teoria de l'art.

 

MIQUI OTERO

Periodista i novel·lista. Ha escrit a El Mundo i en Cultura/s (La Vanguardia), entre altres publicacions especialitzades. També ha estat redactor en cap de la secció de Cultura d'ADN. Ha comissariat cicles multidisciplinaris al CCCB. Imparteix classes de periodisme literari a la UAB. Ha participat en diversos llibres col · lectius (Una risa nueva, Nausicäa, 2010; CT o la Cultura de la Transición, Booket / Mondadori, 2012) i en guions televisius. És autor de la novel·la Hilo Musical (Alpha Decay, 2010) i La cápsula del tiempo (Blackie Books, 2012).

 

JAVIER CÓRCOLES

Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona. Fundador de l’associació audiovisual Lovelight Films ha escrit i realitzat els documentals Granets de sorra (TV3) i Harris Haare i ha estat professor de guió i llenguatge audiovisual al’EMAV (l'Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona). També ha treballat com a redactor i locutor a Ràdio 4 (Ràdio Nacional d'Espanya).

 

ARNAU VILARÓ

Crític de cinema i membre del consell de redacció de la revista Lumière, Arnau Vilaró és investigador en estètica del cinema i l’audiovisual contemporani a la UPF i actualment prepara una tesi doctoral sobre l’estètica en el cinema francès després de la modernitat. Ha treballat pel grup de recerca en cinema de la Universitat Sorbonne Nouvelle de París i ha publicat articles en diferents revistes científiques, d’entre els quals destaca “El eco de la fotografía de Barthes” (2011) a Comunicación y Sociedad. Entre les seves publicacions destaquen els articles següents: “L’errància de l’actor després d’Antoine Doinel: Sobre una tendència melancòlica en el cinema francès contemporani”; "Lumières d'une nouvelle humanité"; “París nos pertenece” i “La carne del mundo”.

Campus d'excel·lència internacional U A B