Modernisme

MODERNISME

 

El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX que es manifesta, i amb una particular vitalitat també a Catalunya. Fa una recerca de noves formes i expressions que afecta  totes les manifestacions de l'art i el pensament.

El corrent modernista va omplir el món cultural català. La voluntat d'arribar a totes les parts de la societat, amb unes propostes de canvis radicals, van fer de les revistes el mitjà de comunicació per excel·lència. És en l'últim número de 1884 de l'emblemàtica revista “L'Avens” on va aparèixer escrit per primera vegada la paraula "modernista", bastant abans que aquest moviment es consolidés. Però l'inici del modernisme és per a molts l’any 1888, amb l'Exposició Universal de Barcelona.

 A Catalunya, la creació de revistes va ser un factor important pel desenvolupament del Modernisme i va propiciar la col·laboració entre pintors i escriptors que va donar com a resultat un renaixement del dibuix i el gravat al servei de la inspiració literària. Els autors poetes, narradors o dramaturgs en el Modernisme posseïen un sentit totalitzador de l'art. Un dels gestos en aquesta recerca de l'obra total és la invenció del poema en prosa modernista, imprès en revistes com “Joventut”, i que solia acompanyar-se d'il·lustracions (A. de Riquer, Utrillo... ). Els principals centres de difusió de la nova estètica van ser el cafè Els Quatre Gats i les revistes “Quatre Gats”, “Pèl & Ploma” i “Joventut”.

Les revistes modernistes qüestionaven els valors establerts, situava l'individu com a centre de la majoria de reflexions i portava els conflictes morals i socials en primer terme. És en aquest context que els autors i els artistes de Catalunya es van servir de les revistes, uns per a difondre la seva obra, altres per a informar de les tendències europees i els pensadors i els polítics per a exposar les seves tesis i ideologies... Les revistes es van produir en quantitat i moltes en una gran qualitat gràfica amb les imatges, de vegades en color, que pretenien captivar el públic.

L’AVENS. 1881-1884.

Fou una revista cultural fundada el 1881 per Jaume Massó amb el propòsit de desplegar les idees radicals del “Diari Català”. La revista representava l’esperit modernista, innovador i catalanista enfront de la mentalitat reaccionària de la Renaixença.

Destaca la direcció de Ramon D. Parés a partir de 1884, que aporta la col·laboració dels millors artistes i literats de l’època i la vinculació al naturalisme de Zola.

En la segona etapa (1889-1893) s’inicia la “Campanya Lingüística de “L’Avens” amb la col·laboració de Pompeu Fabra, i a partir de gener de 1891 la capçalera passà a escriure’s “L’Avenç”. Es tracten dels anys més polèmics i de crítica als valors de la burgesia, amb les col·laboracions de Santiago Rusiñol, Raimon Casellas, Joan Maragall i Jaume Brossa.

CATALÒNIA. 1898-1900. Barcelona

Va omplir el buit de les publicacions de la branca més catalanista que havia deixat “L’Avens”.Fundada el febrer de 1898 per iniciativa de J. Maragall i codirigida per J. Massó, I. Iglesias i E. Vendrell, “Catalònia” defensava els ideals regionalistes més extrems i les tendències literàries modernes, tot introduint els corrents de pensament predominants a Europa i iniciant una campanya de “Reforma lingüística” amb Casas-Carbó i Pompeu Fabra.

A partir del desembre de 1899 s’inicia la segona sèrie, amb un format més gran, dirigida en solitari per Massó i més inclinada cap a l’esquerra política. La fi de “Catalònia” va anar estretament lligada als ideals polítics d’esquerres que defensava, en un context de forta crisi social amb el Desastre del 98 i els moviments anarquistes creixents.

HISPANIA. 1899 – 1902. Barcelona

Publicació artística i literària, escrita en castellà, en ple moviment modernista a Barcelona. Es van publicar un total de 93 números. La revista va viure dues etapes, la primera amb Hermenegildo Miralles com a editor i propietari, i un any després de la seva retirada, la revista va passar a ser dirigida per Aleix Clapés i Puig. La idea inicial era publicar una revista seguint l'estil d'una coneguda publicació  alemanya, “Jugend”.

Publicada durant el moment àlgid del Modernisme català, va tenir en compte els artistes modernistes més importants com Ramon Casas, Joaquim Mir i Aleix Clapés, afegint imatges a color amb moltes de les obres d'aquests autors contemporanis, especialment en les portades. Va ser una revista creativa dedicada a divulgar les diferents manifestacions artístiques del país, fent arribar així al públic, els noms i les obres dels artistes catalans més significatius.

JUVENTUT. 1900-1906. Barcelona

Revista setmanal de tendència modernista dedicada a la literatura, arts i ciències i portaveu política de la Unió Catalanista. El seu director va ser el periodista Lluís Via. La revista amb influencia de la Renaixença va donar importància a la llengua catalana i a les seves arts. La publicació afirmava: «Quan més català més europeu i com més barceloní més universal».

La capçalera amb orles florals que incorpora el nom de la revista és d'Alexandre de Riquer. A sobre d'aquesta il·lustració hi ha la data i el número de la revista en qüestió. Aquests ornaments vegetals recorden l'estètica prerrafaelita de Dante Gabriel Rossetti i Edward Burne-Jones. És clara la influència prerafaelita no només en l’estètica de la revista sinó també en el tipus de literatura.

OR I GRANA. 1906-107. Barcelona

Amb el subtítol de "Setmanari autonomista per a les dones", fou una publicació de curta durada dirigida per Gaspar Roure. Feliu Elies (Apa) va decorar la capçalera. Era en blanc i negre a excepció del número 13, extraordinari, que va ser impresa en tinta negra, verda i groga. La revista és l'obra d'una nova generació d'il·lustradors, col·laboradors també del “Cu-cut!”, que significa un relleu generacional: Junceda, Bagaria, Muntaner, Apa, R. Opisso i Ismael Smith. Ja a les acaballes del Modernisme, l’estètica de la revista es va anar simplificant. Així doncs, podem afirmar que Or y Grana tanca el Modernisme i s’obre pas cap al Noucentisme en l’àmbit editorial

PÈL & PLOMA. 1899-1903. Barcelona

“Pèl & Ploma” va ser una de les revistes més representatives del modernisme català i impulsora de l’art modern, continuadora de “Quatre Gats” i predecessora de “Forma”. Durant els dos primers anys “Pèl & Ploma” segueix el format de “Quatre Gats”, però a partir del tercer any, del número 77,  canvia el format augmentant el nombre de pàgines, reduint les dimensions i amb una impressió en paper estucat de gran qualitat. “Pèl & Ploma”, com “Quatre Gats” i “Forma” són les publicacions modernistes catalanes més permeables a la influència de les franceses com Gil Blas i Le Rire. Cada cop més “Pèl & Ploma” pretén ser una luxosa edició artística i literària, d’aquí els articles dedicats a les personalitats del panorama artístic com el present article sobre Picasso.

 

PÈL & PLOMA. 1899-1903. Barcelona (Edició castellana)

Els anuncis a la premsa era una cosa inèdita fins a la segona meitat del segle XIX. Va ser un invent que es va portar a terme per primera vegada en aquesta època i que a Catalunya veiem en format il·lustrat a la revista “La Ilustració Catalana”. Normalment els anuncis omplien les últimes pàgines de les revistes com ara, als “Quatre Gats” i als últims números de Luz. En canvi, amb “Pèl i Ploma” no es va fer d’aquesta manera. Els anuncis eren disposats també a les pàgines interiors amb força llibertat. En el cas de la revista “Pèl i Ploma”, a la versió castellana que mostrem, els anuncis estan disposats a la segona pàgina, després de la portada. Les dimensions dels anuncis varien enormement, i en trobem des dels molt petits fins als que ocupen una pàgina sencera.

 

QUATRE GATS. 1899. Barcelona

Setmanari artístic i literari que es va publicar de febrer a maig de 1899, del qual es varen publicar 15 números. Va ser l’antecedent immediat de “Pèl & Ploma”. La iniciativa de la revista fou de Pere Romeu, Ramon Casas s’encarregà de la part artística i Miquel Utrillo de la redacció.

La publicació s’imprimia a dos colors fins al número set, que va passar a imprimir-se en blanc i negre per qüestions econòmiques. Els textos i les il·lustracions estaven fetes per escriptors i artistes significatius del modernisme català, per la qual cosa es va convertir en un important referent del moviment artístic. A cada número, en la primera pàgina es presentava un dibuix original realitzat per algun d’aquests artistes renovadors de l'època, com per exemple Xavier Gosé, en el cas que ens ocupa. El format i l’estil d’il·lustracions realista i sintètic es deu a la influència de les publicacions parisenques com Gil Blas.

 

FORMA. 1904-1908. Barcelona

Revista artística dirigida per Miquel Utrillo. De caràcter mensual, va patir un parèntesi entre gener de 1905 i setembre de l'any 1906. Consta de 26 números, en què destaquen articles sobre artistes nacionals, notícies relacionades amb el món de l'art i nombroses reproduccions gràfiques en blanc i negre d'alta qualitat. Puntualment apareixen reproduccions d'obres en color. És considerada com la continuadora de “Quatre Gats” i “Pèl & Ploma”.

La revista “Forma” completava els articles que ocupaven les seves pàgines amb una gran varietat d'imatges d'autors molt diferents. Hi ha reproduccions d'obres d'artistes modernistes d'aquest moment com Ramon Casas. D'altra banda, una gran part de les imatges que acompanyen els articles pertanyen a reproduccions de les obres de Goya, el Greco i Velázquez, ja que el modernisme tenia com a referència aquests grans mestres de la pintura espanyola.

 
   
Campus d'excel·lència internacional U A B