La primera revista gràfica

“La Ilustració Catalana”(1880-1894) va ser la primera revista gràfica publicada en català a Barcelona. Ja al segle XX, la segueixen de prop “La Ilustració Llevantina” (1900-1901), “Catalunya Artística” (1900-1903) i “Ilustració Catalana” (1903-1917), sovint considerada com a continuadora de la primera tot i que mai es va declarar com a tal.

Es tracten totes elles de publicacions artístiques, literàries i científiques amb un tarannà catalanista. Val a dir que no destaquen per tenir un marcat to polític, a diferència d’altres publicacions de l’època. Ara bé, tot i així, el patriotisme és evident en aquestes publicacions culturals que, principalment, i cada cop més, es fan ressò de la vida cultural catalana amb el ferm propòsit de fer-la arribar a tothom.

Bona mostra d’aquest ardent catalanisme s’exemplifica a les capçaleres i amb l’estètica característica d’aquestes publicacions, en què enmig d’un profús decorativisme amb motius vegetals estilitzats destaquen símbols propis de Catalunya (escuts, flora autòctona, personalitats catalanes) i la recuperació de la tipografia gòtica. Emmarcades en el context del moviment modernista, aquestes capçaleres destaquen per una estudiada aparença d’asimetria i complexitat decorativa. A cavall del segle XIX i XX es donà una reivindicació de la fabricació artesana i els mètodes tradicionals, la qual cosa explica el retorn nostàlgic a l’ús de tipografia gòtica que veiem en “La Ilustració Catalana”, “Catalunya Artística” i “Ilustració Catalana”. Alhora, l’ús d’aquesta tipografia remet a la recuperació de la cultura medieval catalana.

Així mateix, en l’estètica d’aquestes publicacions es deixa entreveure la forta influència que l’Art Nouveau tingué a Catalunya, amb l’ús de lletres decorativistes i portades i anuncis molt pròxims al cartellisme francès que reflecteixen un esperit de fantasia, llibertat formal, asimetria i el gust per l’art decoratiu. Amb tot, es fa evident la intenció d’enaltir la cultura catalana, amb la finalitat d’apropar-la a la cultura europea.

 

LA ILUSTRACIÓ LLEVANTINA. 1900 – 1900

Publicació desenal apareguda a Barcelona el 10 de març de 1900 que tractava l'àmbit polític, ideològic, artístic i literari dels Països Catalans encara que, en algunes ocasions, també feien referències a llocs estrangers. El seu primer director va ser Josep Alemany i Borràs. Suspesa el 20 de maig de 1900, reaparegué l’1 de novembre amb un nou format i una nova numeració, i va continuar fins el 16 de desembre de 1901.

La revista mostra fotografies i gravats de ciutats i pobles catalans, imatges d’obres d’art, personatges religiosos, polítics... Fan caricatures i dibuixos ridiculitzant alguns polítics i a alguns sectors socials. Tenen la mateixa importància el text i les imatges ja que de vegades ocupen un full sencer i es complementen mútuament.


 

CATALUNYA ARTÍSTICA. 1900-1903

Va ser fundada pel poeta barceloní Joaquin Ayné i Rabell. Va definir-se com una “Revista ilustrada d’arts, lletras y cièncias”, tot i que es va dedicar principalment a la temàtica literària. Al 1r exemplar de juny de 1900 declaren els propòsits de la publicació: gaudir de la literatura, l’art i el teatre de casa, i ressaltar el moviment intel·lectual a Catalunya sense oblidar l’àmbit cultural internacional. No obstant això, paulatinament s’anirà centrant en l’activitat cultural catalana. “Catalunya Artística” tenia un marcat to catalanista, progressista i fins i tot antitaurí, aspectes que es deixen veure en els continguts de la publicació i dels que alhora la portada n’és una bona mostra, amb l’escut de Catalunya i l’ús de la tipografia gòtica.

 

 

ILUSTRACIÓ CATALANA. 1903-1917. Barcelona

L’any 1894 “La Ilustració Catalana” publica el seu últim número a causa de la problemàtica de la substitució dels gravats al boix o al zenc per reproduccions fotogràfiques amb el sistema de fotogravat. Tot i això, el director Francesc Matheu no es va donar per vençut i nou anys més tard reprengué la publicació amb el títol “Ilustració Catalana” donant-li un nou aire de modernitat.

Sovint s’ha considerat “Ilustració Catalana” com una 2a època de “La Ilustració Catalana”, però l’empresa periodística de Matheu entre 1903 i 1917 no es va declarar continuadora de la primera, tot convertint-se en una de les principals publicacions de l’època, mantenint l’esperit tradicional, fent-se ressò de les iniciatives culturals i del catalanisme, i amb la publicació del suplement “Feminal”.

 

LA ILUSTRACIÓ CATALANA. 1880-1894. Barcelona

Va ser la primera revista gràfica en català publicada a Barcelona. En el primer número es definia com a periòdich desenal, artístich, literari y cientifich. El seu primer director fou Josep Franquesa i Gomis, però ben aviat es va fer càrrec de la direcció el propi editor, Carles Sampons, qui havia adquirit la propietat de la revista i la va dirigir fins la seva mort l’any 1882. A partir de llavors la direcció va quedar a càrrec de Francesc Matheu i Fornells. La capçalera de la revista il·lustra clarament el simbolisme patriòtic de la publicació, on destaquen els motius del contorn de la muntanya de Montserrat, els escuts de les quatre províncies de Catalunya, el dibuix d’un pagès català amb barretina i els atributs de les Belles Arts.

 

LA ILUSTRACIÓ CATALANA. 1880-1894

La revista va publicar nombrosos números especials com els que formen el 9è volum, de l’any 1888, que són d’una gran riquesa i gràcies a elles la publicació va merèixer una medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona. Així mateix, al llarg d’aquell any, va dedicar diversos números a aquest gran esdeveniment, com el present, en què apareix una il·lustració a doble pàgina de Jaume Pahissa que fa referència al projecte de Domènech per l’Exposició Universal.

“La Ilustració Catalana” va manifestar sempre un ardent catalanisme però va defugir de qüestions polítiques i filosòfiques. La publicació és una mostra de la riquesa periodística de l’època i, a més, fa palès el valor que se li atorgava a la premsa com una eina indispensable en l’obra de reconstrucció nacional.

                        
   
Campus d'excel·lència internacional U A B