Els nous magazins

ELS NOUS MAGAZINS

Cap a finals dels anys 20 i fins ben entrada la dècada dels anys 30, ens trobem davant una nova concepció d’entendre la premsa. Ens situem en un període comprès per 2 grans moments històrics: la instauració de la 2a República, l’any 1931, i l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, 5 anys més tard, que provocaran grans canvis socials, polítics i econòmics.
L’aparició dels magazins comporta un canvi d’estil en la premsa, reflectit sobretot en la part gràfica. La il·lustració i la tipografia es reinventen per a donar forma a aquesta nova visió. La fotografia passa a ser un element clau, s’utilitza per a generar un discurs visual que acompanya als textos. És l’inici de l'era del que anomenarem cròniques il·lustrades, moment en el qual sembla que no es pugui concebre la idea que els textos no es tradueixin en imatges. La publicitat també comença a tenir una importància que no havia tingut fins al moment i en algunes publicacions s’utilitza com a mitjà propagandístic de la guerra, fent arribar a la població informació sobre el que passava al front.
Les temàtiques que es tractaven eren diverses i hi ha un gran creixement de l’interès cap als temes socials, relacionats amb Catalunya i la seva situació política. El contingut d’aquestes revistes se centra també en la crítica literària i artística i es donen a conèixer les noves tendències arquitectòniques, els moviments artístics d’avantguarda, la moda i el cinema del moment.

Cal destacar el desig per part d’aquestes publicacions per construir un contingut de qualitat i d’interès per a la població, per tal d’esdevenir un referent iconogràfic i social, i situar-se al nivell de les grans publicacions europees i americanes.

MIRADOR. 1929-1937.

Setmanari de literatura, art i política. No és pròpiament un magazín, però incorpora una nova sensibilitat en el tractament de la informació. Fundat per Amadeu Hurtado, va ser una publicació molt àgil, tractant una gran varietat de temes en què es combinaven diferents registres periodístics. Recollia reportatges de temes diversos, caricatures, crítiques d’espectacles i comentaris de literatura i art.

IMATGES. SETMANARI D'ACTUALITATS. 1930

Revista gràfica d’actualitat, publicada setmanalment a Barcelona entre el juny de 1930 fins al novembre de 1930 per Josep M. Planas. Se’n van publicar 25 números. L’estètica de la revista és molt dinàmica, hi destaquen els grans titulars i la fotografia és molt present als reportatges. Ens trobem en un moment en què els reportatges i el fotoperiodisme són a l’ordre del dia. Destaquen les cròniques il·lustrades, que busquen mostrar la part més cosmopolita de Barcelona amb imatges provinents de les agències de fotografia internacionals. La intenció és fer una publicació gràfica a l’estil del "Vu" de França i l’"Estampa" de Madrid.

MOMENTS: LA REVISTA DEL NOSTRE TEMPS. 1936-1938

De periodicitat mensual, amb un total d’11 números, va ser promogut per un grup format pel sindicat de periodistes, escriptors i il·lustradors. Aquest magazín destacava per ser de gran format, amb nombroses il·lustracions, fent de la part gràfica un element essencial. Recollia la feina d’artistes importants com José Luis Rey Vila (Sim) i Juana Francisca.
Dirigit a un públic molt ampli, amb una part important dedicada a la publicitat, tractava temes d’interès general com el cinema, la moda i els espectacles amb el teló de fons de la guerra i el combat ideològic de la reraguarda republicana

AC. DOCUMENTOS DE ACTIVIDAD CONTEMPORÁNEA. 1931-1937. Barcelona

Fou l'òrgan d'expressió del Grupo de Arquitectos y Técnicos Españoles para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea (GATEPAC). Editada a Barcelona entre 1931 i 1937 i coordinada per Josep Torres Clavé, es van publicar 25 números.
Revista vinculada al moviment de renovació arquitectònica, fou difusora dels principis de l'arquitectura racionalista donant peu a la publicació de manifests i projectes de l’arquitectura d’avantguarda, com els treballs de Le Corbussier, Mies van der Rohe i Erich Mendelsohn, entre d’altres. També tenia especial interès per projectes locals com els de Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé, membres del GATCPAC, la secció catalana del GATEPAC.
Maquetada a l'exemple de Das Neue Frankfurt (1926-1933) és sens dubte -des de les cobertes, la compaginació, la majoria dels anuncis- una de les millors mostres de tipografia funcionalista de l'època
La temàtica d’aquest darrer número, amb el subtítol de “Els problemes de la revolució” té un caràcter social molt important. En ell s'exposen tota una sèrie d’aspectes relacionats amb la problemàtica de l’habitatge a certes zones de la ciutat de Barcelona, com el nucli antic i el conegut "Barri xino”. Es fa una crítica al creixement de la ciutat sense control i la superpoblació d’aquests barris, i es planteja les possibles conseqüències del problema, i com pot afectar tot plegat al funcionament de la resta de la ciutat.
Aquest número destaca pel gran nombre de fotografies que acompanyen els textos i que ajuden a narrar el discurs. Publicades de manera anònima, avui en dia s'han pogut atribuir a Margaret Michaelis, col·laboradora de la revista

 

ART: LA REVISTA DE LES ARTS. 1932-1934. Lleida

En la presentació, els mateixos redactors l'anomenen la revista com "Anti-Art" i ho fan palès a les seves intencions: “Voldríem obtenir el baptisme d’anormals: la normalitat és l’ordinari”. Malgrat el seu programa eclèctic, es posicionen en una actitud iconoclasta i combativa contra el provincianisme i la banalitat de la cultura oficial. Dirigida per Enric Crous Vidal, que amb el temps esdevindrà un reconegut tipògraf, la revista mostra una especial preocupació pels aspectes visuals: jocs lletristes, utilització creativa de la fotografia, composicions gràfiques agosarades... A banda d’això, en la vessant visual, cal subratllar també el seu interès pels llenguatges o manifestacions com el cinema, la publicitat, la fotografia que són objecte d'una especial atenció

 

D'AÇÍ I D'ALLÀ. 1918-1936. Barcelona

Tot i que la revista, va ser fundada el 1918 i té una llarga història, no és sinó a partir de 1932 -sota la direcció literària de Carles Soldevila i la direcció artística, primer, de Josep Sala i després, de Llovet-Frisco- que s'inicia una nova etapa de manera que la revista esdevingué un autèntic magazín amb composicions gràfiques dinàmiques i un ús molt creatiu de la fotografia. Va comptar amb la col·laboració tant de grans fotògrafs autòctons com d’estrangers com ara, J. Artigas, Josep Masana, Adolf Zerkowitz o Ramon Batlles. Molt probablement, “D'ací i d'allà” sigui la revista més interessant des del punt de vista fotogràfic de l'època. Aquesta publicació es va convertir en un model d’innovació des del punt de vista estètic, ja que es va acostar al disseny de les revistes internacionals com "Harper’s", "Vanity Fair" o "L’Illustration".

 

NOVA IBERIA. 1937. Barcelona

Revista mensual promoguda pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, es va editar entre gener i abril de 1937, amb la publicació de 3 números, essent l’últim una edició especial doble. Els seus continguts es van publicar en català, castellà, anglès i francès.
Era un òrgan de propaganda orientat a posar en relleu les iniciatives de la Generalitat de Catalunya i a fomentar la lluita antifeixista internacional. Però també la seva intenció era la de passar un missatge de normalitat adreçat a l'estranger i contrarestar la conflictiva imatge del bàndol republicà a Europa.
Sorprèn l'ambició i el seu tractament gràfic, d'una particular modernitat, seguidora, en aquest sentit, de la revista “D'Ací i d'allà”, però ara, en un context de guerra. “Nova Ibèria”, possiblement, és la publicació més elaborada des del punt de vista de la imatge de la Guerra Civil Espanyola.

 
   
Campus d'excel·lència internacional U A B