VÍDEO DE PRESENTACIÓ DE L'EXPOSICIÓ
 

IMATGE I LLETRA. CONTINGUT I FORMA

Amb la invenció de l’escriptura i l’alfabet, va començar la transició cap a una a una societat que compren el món amb els ulls. El so es va transformar en lletra, les coses en paraules, i el pensament en text. Un canvi sensorial i social que acaba amb el món acústic sense límits ni direcció. Comencem a dibuixar el llenguatge, a escoltar amb els ulls.

Més tard, la impremta va convertir el pensament en una mercaderia reproduïble i va accentuar aquest canvi. Durant els inicis del segle XX, els debats de la relació entre forma i contingut van ser una constant. Gràcies a les novetats tecnològiques que es van introduir als mitjans de masses, es va experimentar una evolució en la qual la imatge va anar conquerint terreny fins a impregnar per complet les nostres vides.

Aquesta invasió d’imatges dins la societat es veu, en alguns casos, com el triomf de la forma en detriment del contingut. Com si només poséssim èmfasi en el com diem les coses i no en el què. Un pensament que anirà virant per la seva mateixa ambigüitat, ja que una imatge no és només forma i la lletra no és sols contingut.

La tecnologia ha accelerat les nostres vides, fent immediata la comunicació. Un canvi que, juntament amb altres innovacions, ha fet que els mitjans de comunicació transformessin el seu llenguatge cap a un model més ràpid, radicalitzant la percepció visual. Una missatge d’imatges més àgil que no és sinònim de falta de contingut ni banalització. La forma no és el canal del contingut, és l’adaptació dels elements del llenguatge en el propi context comunicatiu.

En aquest sentit, l’art de finals del segle XIX i inicis del XX, ha estat un visionari que ha anticipat formes mitjançant l’experimentació amb el llenguatge. Sense por, els artistes ens han ensenyat el camí cap a les novetats, a adaptar-nos als nous temps. Imaginant nous mons i noves possibilitats.

EL FONS MARCA

La present mostra treu a la llum un tresor que conserva i és propietat del Servei de Biblioteques de la UAB i es troba allotjat a la  Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la UAB, el fons hemerogràfic MARCA. Una col·lecció de revistes i publicacions periòdiques d’art i cultura fetes a Catalunya, compreses entre finals del segle XIX i la Guerra Civil. Un conjunt únic que va reunir pacientment el llibreter Joan Marca i més tard va adquirir la universitat.

LES REVISTES. ESPAI D'INNOVACIÓ

A partir del segle XIX, la importància de la visualitat a les revistes il·lustrades catalanes és molt rellevant. La naturalesa periòdica de les revistes les obliga a oferir continguts breus i les últimes novetats. Per tant, és un mitjà de comunicació ràpid i àgil amb una necessitat d’actualització i generació de continguts constant. La classe mitjana que comença a aparèixer amb força vol representar una imatge de modernitat i les revistes són el punt de referència. Un mitjà que s’emmiralla en publicacions europees i comença a introduir la propaganda, la publicitat i la fotografia, girant cap a un model cada cop més il·lustrat. La introducció d’imatges va ser una manera ràpida d’omplir pàgines, facilitar la lectura i fer atractiva la publicació.

La importància de la il·lustració va anar creixent i el concepte va evolucionar d’una imatge accessòria-explicativa fins a adquirir una categoria artística-creativa. La participació de moviments i artistes va ser constant. Des del modernisme fins a moviments d’avantguarda.

ENTRE LA LLETRA I LA IMATGE

L’itinerari actual té l’objectiu de conèixer i visualitzar l’evolució del disseny de la pàgina, dels seus principals elements, la lletra i la imatge. Com van apareixent les innovacions a les revistes, espai idoni on els artistes, il·lustradors, tipògrafs i escriptors, troben la llibertat per a desenvolupar les seves idees, i experimentar amb els nous mitjans. Un terreny en què, de forma quasi natural, la imatge guanyarà protagonisme, com una mena de virus invasor, fins a ocupar-la per complet.

La solitud de la lletra, la imatge accessòria, les paraules fetes imatge o la imatge totpoderosa que narra tota sola seran alguns dels episodis.

Text de Gabriel Rodríguez

LA CORONICA GENERAL DE ESPAÑA, 1577.

Llibre d’història d’Espanya del segle XVI escrit en llengua espanyola. Obra iniciada per Florián de Ocampo i continuada per Ambrosio de Morales, cronista del rei Felip II.

Som davant d’un estudi d’història escrit per un eclesiàstic humanista. Un llibre sense imatges en què la paraula queda reclusa dins un rectangle imaginari perfecte. El disseny de la pàgina respon a una sèrie de lleis geomètriques clàssiques.

En aquest tipus d’obra, el valor recau únicament en el contingut, en el què i ofereix una concreció exhaustiva de continguts que mata l’estil. La forma queda supeditada a una sèrie de regles externes que no tenen res a veure amb les peculiaritats de cada contingut concret.

L'IRRADIADOR DEL PORT I LES GAVINES, 1921.

"Marxa Nupcial" és un cal·ligrama avantguardista en defensa de les novetats i en rebuig a les lleis establertes. Evoca imatges de dinamisme i de revolució a través de formes geomètriques, moviments, colors, el circ, la llum, i paraules i personatges estrangers.

Un poema que resumeix la voluntat de fer transcendir la paraula. La lletra s’allibera, es transforma. La pàgina ja no és un lloc d’ordre, els poemes ja no són una qüestió matemàtica. La lletra és viva, ha tornat imatge.

Una experimentació que busca un nou llenguatge que incideixi de manera més efectiva a la societat, revolucionant la forma, la sintaxi i la tipografia del missatge, per trencar amb el passat, construir una nova societat i un home nou.


La Coronica general de España. Vol. II / Ambrosio de Morales (1513-1591). Alcalá de Henares: En casa de Iuan Yñiguez de Lequerica, 1577

Cal·ligrama "Marxa Nupcial"

Llibre L'irradiador del port i les gavines / Joan Salvat-Papasseit. Barcelona: A.G. Atenes, 1921

Campus d'excel·lència internacional U A B