Jean-Luc V. Raharimanana

Jean-Luc V. Raharimanana (Antananarivo, 1967) viu a Madagascar fins els 22 anys. Es llicencia en lletres a la Universitat d'Antananarivo (1989). El mateix any comença a treballar amb la formació teatral de Christiane Ramanantsoa, en l'Alliance Française, per posar en escena la seva obra Le prophète et le président. Les pressions rebudes per part del Ministeri de Cultura i del govern fan que s'acabi prohibint la representació per evitar un «incident diplomàtic». Dos mesos més tard, Raharimanana rep el premi de RFI (Radio France internationale) al millor relat i una beca que li permet instal·lar-se a França. A París estudia a la Sorbona i a l’Institut de llengües orientals (INALCO) on es llicencia amb un treball sobre els contes malgaixos. Treballa com a periodista a RFI i endega un nou projecte teatral que contempla la creació d’una escola de teatre a Madagascar i un programa de representacions internacionals durant tres anys. La Mission de Coopération de Madagascar decideix no atorgar-li el finançament necessari per considerar que la seva obra no és fidel a l’esperit malgaix.

Exerceix com a professor de francès en la regió de París i col·labora en nombroses manifestacions literàries i en congressos arreu del món. També participa en activitats pedagògiques (tallers d’escriptura) i escriu en diversos diaris. El 2002, Jean-Luc Raharimanana deixa la seva feina de professor. El seu pare, professor d'Història a la Universitat d'Antananarivo, és detingut i torturat aquell any per les autoritats malgaixes després d’haver realitzat un programa de ràdio sobre els conflictes històrics del seu país anteriors a la colonització. Acusat d’atemptar contra la seguretat de l’Estat, és condemnat en un judici expeditiu a dos anys de presó. Aquesta circumstància personal condueix l’escriptor a reafirmar-se en la necessitat de dedicar-se a l’escriptura i a la recerca amb l’objectiu de restituir una memòria que traeixen els relats que confonen mite i realitat. Nour 1947, obra d’una radical violència poètica basada en la sublevació d’una part de la població malgaix i en la posterior repressió francesa, és el resultat d’aquesta voluntat.

Si bé el primer recull de relats, Lucarnes, apareix set anys després de l’arribada a França de l’autor, l’imaginari i l’expressió estan impregnats de literatura oral i de mitologia malgaix. L’espai urbà, els turons i els aiguamolls dels voltants són l’escenari en què es projecten les veus d’una història màgica i on prenen forma els temes vitals de l’escriptor. Pobresa, violència, mort, putrefacció són inseparables de bellesa, somnis i passió. Les obres posteriors de Raharimanana el confirmen com un dels escriptors en llengua francesa més destacats de l’Oceà Índic i com un autor honest i compromès que no fa concessions a la institució literària amb una escriptura violenta que traspua poesia.

Mar Garcia


 

Obres de Raharimanana
Entrevista de Virginie Andriamirado amb Raharimanana
Alguns textos de Raharimanana

 




Articles sobre Jean-Luc Raharimanana
* MAGDELAINE-ANDRIANJAFITRIMO, Valérie (2011). « Madagascar, 29 mars 1947, « Tabataba ou parole des temps troubles » », E-rea [En ligne], 8.3 | 2011, mis en ligne le 30 juin 2011, consulté le 31 mars 2012. http://erea.revues.org/1741
* JEAN-FRANÇOIS, Emmanuel B., (2010). « Jean-Luc Raharimanana ou l’expérience de la violence », paru dans Loxias, Loxias 30, mis en ligne le 08 septembre 2010, URL : http://revel.unice.fr/loxias/index.html?id=6366

Documents audiovisuals
* Excuses i paraules preliminars de Za. Posada en escena de Thierry Bedard<http://www.theatre-video.net/video/Excuses-et-dires-liminaires-de-Za-extrait-video?autostart>
* Fragment de Les cauchemars du gecko. Posada en escena de Thierry Bedard <http://www.theatre-video.net/video/cauchemars-gecko-raharimanana-bedard-avignon-2009-1538>

Campus d'excel·lència internacional U A B