L’actual context de globalització, el creixement de les diàspores asiàtiques i africanes i, sobretot, el gairebé total monopoli europeu i americà (Estats Units) de la producció literària, l’edició i la crítica, posen en el punt de mira els estudis postcolonials. Un dels aspectes més qüestionats és, precisament, la importància que aquests estudis atorguen als orígens dels autors. Certament, els processos esmentats relativitzen i complexifiquen la qüestió de la filiació nacional d’una literatura. Més que mai, la identificació automàtica de nocions com estat, nació, llengua, societat, cultura i producció literària que sembla legitimar el mapa té molt de fal·làcia. Existeix, per tant, una continuïtat entre el mapa, com a instrument de dominació, i el gest demiúrgic del crític postcolonial “cartògraf” quan classifica i analitza la producció literària a partir de criteris geogràfics o de conceptes afins com centre i perifèria. La literatura, com diu Borges Coelho (vegeu entrevista), no s’avé amb les fronteres. 

La presentació de les literatures de l’Oceà Índic que aquí proposem no ignora aquestes qüestions. Es tracta, però, d'oferir una primera aproximació a un espai literari complex i menys conegut que el caribeny, amb el qual, tanmateix, comparteix una forta presència de processos culturals de criollització. El referent històric és una constant en textos que, d’alguna manera, i malgrat la seva naturalesa literària, proposen una reconstitució d’una memòria col·lectiva problemàtica, violenta, amb més espais d’ombra que de llum. Ara bé, pretendre forçar el paradigma geogràfic fins a fer de l'Índic, del sud-oest de l’Índic més concretament, un espai homogeni que s’ofereix a la nostra mirada amb la nitidesa d’un paisatge ordenat, equivaldria a sucumbir al miratge interpretatiu. Els estudis que presentem aquí tenen en comú un mateix punt de partida: examinar i identificar les lluites de dominació a l’interior del camp literari més enllà de sistemes explicatius homogeneïtzadors basats en un sol criteri, sigui aquest geogràfic, lingüístic o teòric evitant, així, la deriva essencialista de la reflexió crítica.

Des de la voluntat de rigor i d'objectivitat, aquesta exposició vol oferir una eina docent i de divulgació, alhora que proposar algunes pistes d’estudi. Si aquestes pàgines poden orientar els lectors neòfits en la seva primera aproximació a les literatures i cultures de l´Índic i obrir possibles vies de lectura i reflexió, hauran complert el seu objectiu.

Mar Garcia

 

Responsables:

Litpost: Mar Garcia, Nazir Can, Romuald Berty

SETEMBRE 2012

Campus d'excel·lència internacional U A B