Presentació

Joan Amades i Gelats, conegut i reconegut folklorista autodidacte, és un dels referents de l’etnologia catalana tant a Catalunya com a nivell internacional. La seva obra, de dimensions que s’atansen al colossalisme, s’aventura a endinsar-se en diversitat d’àmbits que van des de la imatgeria festiva, l’oralitat, les danses, els rituals, la literatura de canya i cordill, el vestuari i els oficis fins a l’experimentació en matèries i coneixements inexplorats fins al moment, com poden ser el gest o bé la ciutat de Barcelona convertida objecte d’estudi dels seus treballs de camp, per la qual cosa Amades esdevé pioner en l’etnologia urbana.

Controvertit i d’opinions oposades en el camp científic, Joan Amades forma part d’aquell compendi d’homes que, silenciosament, van deixar la seva empremta, profunda, en les construccions culturals i intel·lectuals del país. Sense pretensions, va treballar de manera incansable, llegant-nos el seu esforç en forma d’una obra recol·lectora i escrita que ha transcendit fins a nosaltres.
Joan Amades, en el seu periple vital, va col·laborar i participar, en els seus primers anys dedicats al folklore, en diverses institucions com ara l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, encapçalant treballs de camp i de recollida de materials orals, i desplaçant-se per tot el territori en el que anomenaven “missions”.

Però no serà fins a la postguerra, el període de les grans obres i del reconeixement internacional, que Amades es convertirà en membre actiu del projecte del Museo de Artes i Tradiciones Populares (MIAP)del Poble Espanyol, impulsat per Agustí Duran i Sanpere des de la direcció de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona. Al MIAP, Amades coincidirà amb Ramon Violant i Simorra, un altre dels grans etnòlegs catalans.

Per acabar aquesta introducció, un apunt i reflexió personal:gràcies a l’obra de Joan Amades, uns ens hem iniciat en la recerca i l’estudi, d’altres han pogut realitzar tasques de recuperació festives, d’altres han gaudit de la lectura de rondalles, llegendes, etc. I tots hem trobat en Amades la memòria popular d’aquest país. Aquesta experiència intensa amb l’obra de Joan Amades -i vista la repercussió que el treball de Joan Amades ha tingut en la col·lectivitat del conjunt del país-, em fa pensar: sense Amades, què seria de nosaltres?

Però aquesta reflexió en forma d’interrogant vol anar més enllà del treball del Joan Amades etnògraf o folklorista. És possible que el mateix Amades no fos conscient de l’abast total que la seva obra tindria per un país com el nostre, a voltes desmemoriat, a voltes maltractat, a voltes que sembla avergonyir-se d’ell mateix. Joan Amades es converteix, sense voler-ho, en la memòria popular d’aquest país, i els seus escrits, que han conservat els usos i costums d’un poble, esdevenen protectors d’una identitat que, més d’una vegada, sobretot quan anaven maldades, perillava de desaparèixer.

Amadeu Carbó i Martorell
President de l'Associació Joan Amades

Campus d'excel·lència internacional U A B