Biografia

 Breu aproximació biogràfica de Joan Amades

 (Barcelona, 23 de juliol  de 1890- Barcelona, 17 de gener de 1959)

     Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol  de 1890 - Barcelona, 17 de gener de 1959) és sens dubte el folklorista més prolífic del nostre país. Fill del Raval barceloní, conrea l’etnografia i recull materials de temes folklòrics d’arreu dels territoris de parla catalana. En total, el seu catàleg bibliogràfic compta amb prop de quatre-centes entrades entre llibres, articles, opuscles, separates, guions de ràdio, conferències, etc. Tal és la diversitat de temes que es fa difícil fins i tot de fer-ne una classificació encertada: gegants, bestiaris, oficis, música i dansa, literatura de fil i canya, rondallaris, llegendaris, jocs i teatre popular,...

     Fer una biografia és sempre una tasca arriscada i, quan es fa d’una persona de la talla de Joan Amades, el que l’escriu té la seguretat de deixar fora del text una quantitat ingent de dades, que de ben segur són interessants. Però és que el personatge és de tal magnitud i la seva obra de tal extensió que a voltes es fa difícil gestionar tota la informació de què es disposa. En consequència, aquest text vol ser només una aproximació a la persona i obra de l’encara desconegut Joan Amades.

     Joan Amades veu la llum en el redós d’una família obrera, arribada a Barcelona amb la gran allau d’immigració que a mitjan del segle XIX deixaren, en aquell moment, el castigat entorn rural català per provar fortuna en el que havia de ser una ciutat d’oportunitats i fortuna. La seva infantesa més primerenca no va ser gens fàcil. A causa d’una situació familiar ben galdosa, els seus pares, Blai Amades i Teresa Gelats, decideixen enviar el nen amb els seus avis paterns a Bot, a la Terra Alta, on residirà una temporada llarga.

     De tornada a Barcelona, i motivat per l’interès especial del seu pare perquè el seu fill aprengui de lletra, Amades ingressa a l’escola Víctor Hugo. La vida acadèmica d’Amades, però, és curta i als nou anys plega els seus estudis per ajudar en l’economia familiar. La poca escolarització d’Amades va condicionar que fos autodidacte. Alguns estudiosos del personatge incideixen especialment en aquest aspecte en dos sentits: l’un remarca l’esperit emprenedor i de treball del folklorista, mentre que l’altre evidencia determinades llacunes en el seu coneixement i mètode científics.

     En deixar l’escola es fa càrrec d’una draperia, el negoci que la família regenta als encants del mercat de Sant Antoni i que poc temps després el mateix Amades reconvertirà en una llibreria de vell. La nova orientació del negoci serà clau en la formació d’un Amades molt jove, ja que ell mateix reconeixerà que la seva avidesa pel coneixement fa que llegeixi la majoria de material que entra al seu establiment dels encants. El llegirà ajudant-se d’una lupa, atesos els seus problemes de visió. Altres referents culturals també intervenen amb força en la seva formació; la cultura obrera de finals del XIX, en plena efervescència al seu barri natal, l’excursionisme, l’ateneisme, i l’esperantisme són algunes de les seves principals fonts de coneixement.

     En un primer moment, però, els interessos de Joan Amades no passen per l’estudi del folklore, sinó per altres temes com l’estudi dels insectes, la cosmografia, l’astronomia, la grafologia i l’esperanto. D’algunes d’aquestes matèries, Amades en farà estudis, publicacions i conferències. Cal remarcar especialment la seva activitat d’esperantista i el paper destacat en la seva difusió. En aquest sentit, serà un dels organitzadors del Congrés Internacional d’Esperanto celebrat l’any 1909 a Barcelona, congrés on coneixerà el Dr. Zamenhof.

     A partir de 1915 Joan Amades comença a interessar-se de manera intensa pel folklore. Dos factors determinen aquesta motivació que acabarà per ser de dedicació exclusiva. El primer és la descoberta del país, del territori, dels seus costums i tradicions a partir de la seva activitat en la secció excursionista de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. El segon factor determinant és el coneixement de les tradicions i costums populars de Teresa Gelats, la seva mare, que exercirà d’agent engrescador del que es convertirà en el folklorista més important del país. D’aquesta època de folklorista incipient daten les seves col·laboracions recollint material per l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya dirigit per Valeri Serra i Boldú.

    Al llarg dels anys vint Amades ja centra la seva atenció en el camp etnogràfic, i recull de la tradició popular tota mena de materials. Durant aquesta dècada construirà els fonaments que més tard permetran la realització de la seva obra. És en aquest període que entrarà en relació amb el món universitari i amb investigadors com Josep M. Batista i Roca i Pere Bosch i Gimpera, fet que que li permetrà contextualitzar els materials que recull. D’aquesta època són les col·laboracions d’Amades amb Antoni Griera per a la confecció de l’Atlas de Llengua Catalana. En el camp concret del folklore tindrà contacte amb Rossend Serra Pagès, màxima autoritat en la matèria a inicis del segle XX, i, de manera més anecdòtica, amb Aureli Capmany.

     L’afany de recollir materials populars i tradicionals es converteix en una tasca prioritària, gairebé obsessiva. El seu objectiu principal és preservar un patrimoni que, al seu entendre, perilla davant d’un món cada cop més industrialitzat i canviant. Més d’un cop expressa aquesta fita i fins i tot qüestiona la seva capacitat d’interpretar tot el material que recull. A Folklore de Catalunya ho reflecteix així: “Cal fer una arreplega el més gran possible de materials que permetin la construcció de l’edifici immens de la nostra tradició. Si no ens sentim prou preparats o prou capacitats per a destriar i ordenar els materials recollits, no per això ens deturem en la nostra tasca, acumulem-los i que els trobin reunits els qui ens vinguin darrera més competents i ensenyats que nosaltres.” (vol. III, p. 1260) 

     A partir de 1926 el nom d’Amades comença a agafar volada. El seu treball transcendeix no només a Catalunya sinó a la resta de l’Estat, i les relacions epistolars així ho demostren. És considerada la persona amb més coneixements en qüestions de cultura popular i tradicional, fet que provoca que se’l sol·liciti per fer xerrades i conferències arreu del país. Les seves intervencions periòdiques a Ràdio Associació de Catalunya permeten difondre el seu missatge i que arribi a tots els racons de la geografia, i fa més sòlida encara la seva popularitat.

     Als anys trenta la professionalització de Joan Amades com a etnògraf és un fet. La publicació de la Biblioteca de Tradicions Populars en 42 volums, entre el 1933 i el 1937, converteix Amades no només en l’autor dels estudis sinó també en l’editor. La magnitud d’aquesta biblioteca l’obliga a una dedicació exclusiva i a deixar de banda altres tasques i encàrrecs que havien estat fins aquell moment part dels seus ingressos.

     La Guerra Civil espanyola provoca l’exili de milers de persones. Intel·lectuals, polítics i gent compromesa amb l’esperit de la república fugen del feixisme. Durant aquesta diàspora, i segons Consol Mallofré, cunyada d’Amades, més d’una persona s’ofereix per “arreglar-li” l’exili i ajudar-lo a sortir de Catalunya. El folklorista es nega a marxar del seu país i separar-se dels seus estudis i de tot el material recollit. Acabada la confrontació bèl·lica, és objecte d’acusacions a causa de la seva declarada catalanitat. Aquestes acusacions no suposen gaires maldecaps per Amades.

     La postguerra serà el període de les grans obres i del reconeixement internacional. És membre actiu del projecte del Museo de Artes i Tradiciones del Poble Espanyol i treballa a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona com a responsable de la secció de gravats.  Participa amb comunicacions i ponències a congressos d’etnografia internacionals quan la realitat social i política del país no facilitava aquesta mena de tasques. Malauradament una hemiplegia atura la producció de Joan Amades en el moment en què la seva obra adquireix el to i el matís de la maduresa.

     Torna a l’activitat un cop superada la malaltia, que li ha deixat seqüeles. Pere Busquets i Consol Mallofré, els seus ajudants, seran més importants que mai per dur a terme els projectes editorials de Joan Amades, projectes que poden considerar-se definitius en el camp dels estudis etnogràfics a Catalunya. Concretament, el Costumari català i Folklore de Catalunya seran les grans obres de recopilació de materials que el projectaran al reconeixement internacional.

     Joan Amades va morir amb 67 anys un 17 de gener, diada de Sant Antoni,  curiosament una de les diades més riques en manifestacions festives del nostre calendari tradicional. Els missatges de condol arribats de persones i institucions d’arreu del món dedicades a l’etnografia, al folklore i a l’antropologia reflecteixen la talla personal i la transcendència professional de Joan Amades i Gelats.

     Científic o no, els treballs de Joan Amades han esdevingut referent inel·ludible per als estudiosos actuals. Però encara és més important, encara que poc reconegut, el paper de les seves recerques i treballs en el procés de la recuperació festiva dels pobles i ciutats de Catalunya. Els materials recollits en els treballs del folklorista han exercit de fonamentindiscutible per reconstruir i reinventar el patrimoni festiu i folklòric malauradament perdut en els períodes foscos de la nostra història recent.

     Per exemplificar de manera tangible l’abast i la influència de l’obra d’Amades podem observar que, en el camp de l’ensenyament, el Costumari ha exercit de material inesgotable per a la docència, una font d’informació valuosa on han begut mestres, formadors i educadors. En aquest ordre d’idees, també es fa difícil d’imaginar el context festiu català actual sense l’empremta del folklorista en manifestacions com ara els gegants, els nans, i els bestiaris -recuperades a Gegants, nans i altres entremesos-, i tantes altres expressions festives documentades i recreades a partir dels seus treballs i investigacions.

     Els seus treballs de recerca han generat una important quantitat de material que actualment es troba localitzat a la Biblioteca Arxiu Joan Amades. En aquest fons arxivístic s’hi troben dipositades la biblioteca personal, l’obra del folklorista, l’hemeroteca, i la totalitat del seu fons arxivístic. Tota aquesta documentació pot consultar-se amb cita prèvia a la Direcció General de Cultura Popuar i Tradicional del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 

Amadeu Carbó i Martorell
President de l'Associació Joan Amades

Campus d'excel·lència internacional U A B