Els infants, joves i adolescents tenen un paper molt important en els processos migratoris. La immersió lingüística que viuen gràcies a l’escolarització els facilita l’aprenentatge de les llengües vehiculars, que en ocasions adquireixen més de pressa que els seus pares i mares. Això fa que sovint es converteixin en «traductors i intèrprets naturals» per a progenitors i familiars, que confien en aquests joves i adolescents per poder comunicar-se amb els proveïdors de serveis públics (professorat, personal sanitari, personal dels serveis socials, etc.) o per entendre la informació escrita que els arriba. Un dels termes que s’ha emprat, en anglès, per a descriure aquest fenomen és el de child language brokering, que des del grup MIRAS hem traduït al català com a «intermediació lingüística per part de menors» (ILM). Antonini (2015: 88) en proposa la definició següent:

Child language brokering (CLB) denotes interpreting and translation activities carried out by bilingual children who mediate linguistically and culturally in formal and informal contexts and domains for their family and friends as well as members of the linguistic community to which they belong.

[La intermediació lingüística per part de menors fa referència a les activitats de traducció i d’interpretació que duen a terme infants bilingües que fan de mediadors lingüístics i culturals en contextos formals i informals per a la família i amics, així com també per als membres de la comunitat lingüística a la qual pertanyen (traducció pròpia).]

 

El terme language brokering (intermediació lingüística) va ser proposat per Tse (1995) i posa èmfasi en el fet que els intermediaris lingüístics, a diferència dels intèrprets i traductors professionals, modifiquen els missatges que transmeten i poden prendre decisions per a una de les parts o per a totes dues (Tse, 1995: 180). Els estudis previs sobre ILM confirmen aquesta intervenció de joves i infants quan fan d’intèrprets: canvien alguns missatges per tal de mantenir l’equilibri social i evitar disputes o discrepàncies entre la resta de participants en la conversa, adapten els missatges per tal de fer-los més acceptables des del punt de vista cultural, o amaguen males notícies que els afecten (per exemple, informació sobre males notes o mal comportament a l’escola) (cf. Cline et al. 2010). Els infants i joves no tan sols fan d’intèrprets en la comunicació amb professorat i personal d’altres serveis públics, sinó que també ajuden els progenitors en tasques burocràtiques quotidianes, com poden ser emplenar formularis (Pryor, 2017).  

La ILM també està relacionada amb la «interpretació natural», que deriva de la noció de la «traducció natural», terme encunyat per Harris (1976: 5) i definit com la traducció feta per part de persones bilingües en circumstàncies quotidianes i sense preparació específica per a aquesta tasca. Harris defensa que els Estudis de Traducció haurien de basar-se, sobretot, en informació extreta d’exemples de traducció natural, més que no pas d’altres branques professionals o semiprofessionals de la traducció (Harris i Sherwood, 1978).

El fenomen de la ILM, present en la nostra societat des de l'arribada de persones immigrades d'arreu del món en les dues últimes dècades, ha rebut relativament poca atenció des del punt de vista acadèmic (amb les excepcions de García-Sánchez, 2010, i Foulquié-Rubio, 2015), per bé que és esmentat en nombrosos estudis. Per exemple, Beltrán Antolín i Sáiz López ja en parlaven en relació amb el col·lectiu xinès al 2001; tot afirmant que molts xinesos preferien confiar en els fills per a tasques de traduccció, cosa que els agilitzava molt poder resoldre tràmits i gestions. Arrasate (2018) també en parla en relació al col·lectiu paquistanès de Barcelona i arriba a conclusions similars.

El projecte Joves intèrprets naturals: la intermediació lingüística a l’educació, serveis socials i sanitat (RTI2018-098566-A-I00) pretén explorar aquest tema i descriure la situació de la ILM a la província de Barcelona. Parteix d’un enfocament metodològic que combina mètodes quantitatius i qualitatius, concretament: qüestionaris, grups de discussió i entrevistes. A més a més, el projecte té en compte les diferents perspectives dels actors involucrats en les interaccions d’ILM (joves intèrprets, antics joves intèrprets, progenitors i proveïdors de serveis públics).

 

Referències bibliogràfiques

Antonini, R. (2015). “Child language brokering”. A: F. Pochhacker (Ed.), Routledge Encyclopedia of Interpreting Studies, London: Routledge, p. 48.

Arrasate, M. (2018). Procesos de llegada y experiencias educativas de mujeres de origen pakistaní en Barcelona. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.

Beltrán Antolín, J. i Sáiz López, A. (2001). Els xinesos a Catalunya. Família, educació i integració. Fundació Jaume Bofill / Editorial Altafulla.

Cline, T., et al. (2010). Recent research on child language brokering in the United Kingdom. MediAzioni: Journal of Interdisciplinary Studies on Language and Cultures, 10, 105–124.

Foulquié-Rubio, A. I. (2015). Interpretación en el contexto educativo: la comunicación docentes-padres extranjeros. Tesi doctoral. Universidad de Murcia.

García-Sánchez, I. (2010). “(Re)shaping practices in translation: How Moroccan immigrant children and families navigate continuity and change”. Mediazioni, 10, 182-214.

Harris, B. (1976). The importance of natural translation. Working papers in bilingualism.

Harris, B. & Sherwood, B. (1978). “Translating as an innate Skull”, A: D. Gerver and H.W. Sinaiko (eds.) Language interpretation and communication. New York: Plenum Press, 155-170.

Pryor, C. (2017). Language brokering: When you're the only one in the house who speaks English. ABC Newshttp://www.abc.net.au/news/2017-08-10/when-kids-translate-for-their-migr...

Tse, L. (1995). “Language brokering among Lation adolescents: prevalence, attitudes, and school performance”, Hispanic Journal of Behavioral Sciences, 17, 180-193.

 

Campus d'excel·lència internacional U A B