El projecte IFMuC per la recuperació del Patrimoni Musical de Catalunya

1. El camí vers la recuperació del patrimoni musical

Catalunya se sumà aviat a la mirada vers el passat musical que els països centreeuropeus havien emprès durant la segona meitat del segle XIX, gràcies al naixement de la musicologia a les universitats alemanyes. Les primeres iniciatives se centraren en la identificació i estudi del cant popular, mitjançant la recerca de materials procedents de la tradició oral, y en els primers estudis i edicions del repertori musical guardat en arxius i biblioteques, tots ells imprescindibles per a la restitució de la història musical del nostre país.

Quan el 1894 Felip Pedrell (1841-1922) escrivia «la antigua música española, desgraciadamente, muy poco estimada por la senzilla razón de que no es conocida, nos reserva grandes sorpresas»,1 a banda de palesar la seva consciència del desconeixement general que, a finals del segle XIX, hom tenia del repertori dels antics mestres de capella i organistes, manifestava el seu ferri compromís amb la recuperació del patrimoni musical hispànic. El seu capteniment quedà recollit en els seus assaigs «Los músicos españoles antiguos y modernos en sus libros o escritos sobre la música»,2 previs a l’edició del seu ideari Por nuestra música.3 Pedrell, talment com Baltasar Saldoni,4 fou el primer musicòleg català que comprengué la necessitat d’elaborar un diccionari biogràfic d’àmbit peninsular.5 El seu anhel per la recuperació del repertori el menà a publicar l’antologia Hispaniæ Schola Musica Sacra,6 les Opera Omnia de Tomás Luis de Victoria,7 i el Cancionero Musical Popular Español.8

L’ideari pedrellià arrelà en els seus deixebles –sobre tot, Higini Anglès– i planà damunt d’una institució senyera en el país des de finals del segle XIX: l’Orfeó Català, fundat per Lluís Millet i Amadeu Vives el 1891. L’Orfeó Català contribuí de forma decisiva a la recuperació del repertori musical, mitjançant la publicació de la Revista Musical Catalana (1904-1936)9 i l’inici de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya el 1922, gràcies a la fundació Concepció Rabell i Civils, creada pel mecenes Rafael Patxot i Jubert. Aquella iniciativa permeté posar el fil a l’agulla en la recuperació del patrimoni de la cançó popular i tradicional.10

Les dues primeres dècades del segle XX palesen destacades actuacions institucionals a l’entorn del patrimoni. Des de la Mancomunitat de Catalunya, i amb el concurs de personalitats com Enric Prat de la Riba, Joan Pijoan i Josep Puig i Cadafalch, es fundaren tres institucions cabdals amb una declarada voluntat de contribució a la preservació del patrimoni: la Junta de Museus de Barcelona (1906), l’Institut d’Estudis Catalans (1907) i la Biblioteca de Catalunya (1911).

La Junta de Museus –dipositària de la important biblioteca musical comprada a Joan Carreras i Dagas– encarregà la catalogació del seu fons a Felip Pedrell, el qual completà l’encàrrec amb l’edició, entre 1908 i 1909, dels dos volums del catàleg.11 Quan el 1917 es creava la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya, el càrrec de conservador fou ofert a Felip Pedrell, però aquest declinà en favor del seu deixeble, Higini Anglès (1888-1969). La presència d’Anglès donà un impuls determinant a la consciència de la recuperació del patrimoni, gràcies a les seves destacades contribucions, com la recuperació de les obres de Mateu Fletxa el Vell, Joan Brudieu, Joan Pujol, Joan Baptista Cabanilles, al costat d’estudis de conjunt com la imprescindible La música a Catalunya fins al s. XIII.12

La Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya va rebre un nou impuls gràcies a la incorporació de la bibliotecària Joana Crespí el 1983, la qual va dur a terme una intensa labor d’ordenació i catalogació dels fons musicals de la institució. El seu impuls renovador en la gestió del patrimoni escrit i sonor de la Secció de Música l’assumí, des de 2005, Maria Rosa Montalt. La Biblioteca de Catalunya, a banda dels tresors patrimonials dels fons històrics, compta avui amb més de cent fons personals de compositors, intèrprets i musicòlegs, i esdevé el principal centre catalitzador del patrimonio musical de Catalunya.13

El 1943 es creava a Barcelona, l’Instituto Español de Musicologia del CSIC, amb el mateix Higini Anglès al capdavant de la nova institució, el qual comptà amb un excel·lent equip de col·laboradors.14 El 1946 creà la revista Anuario Musical i inicià l’edició de les obres dels mestres de la tradició hispànica del Renaixement.15 L’Instituto Español de Musicologia fou dirigit posteriorment per Miquel Querol (1969 a 1982) –iniciador dels estudis sobre el barroc musical hispànic–, Josep Maria Llorens (1982 a 1988), José Vicente González Valle (1988 a 2001) i Antonio Ezquerro (2001), i compta, en l’actualitat, amb la presència dels investigadors Mariano Lambea, Maria Gembero i Emili Ros-Fàbregas. Des de 1991 acull en les seves estances la «Redacción Central de RISM-España».

En aquesta breu trajectòria sobre el patrimoni, cal fer esment del Museu de la Música, inaugurat el 1946 sota la direcció de Josep Ricart i Matas (1893-1978), organisme imprescindible pel que es refereix a la preservació i estudi del patrimoni organològic. Manuel Valls el succeí i traslladà la seu del museu de l’àtic del Conservatori Superior Municipal de Música a l’antic palauet del Baró de Quadras de l’eixample barceloní. El 1983 se’n feu càrrec Romà Escalas, qui creà un equip professional d’experts, i publicà el Catàleg del Museu, el 1991. El 2007 es traslladà a L’Auditori de Barcelona, amb un nou discurs museogràfic i una presentació renovada de les seves col·leccions d’instruments i documents musicals.

Dins d’aquesta breu panoràmica mereix un esment especial el Monestir de Montserrat, amb l’obra restauradora del P. Joan Baptista Guzmán (1846-1909), el qual havia publicat a Madrid, el 1888, les obres de Joan Baptista Comes. L’embranzida fonamental es reinicià el 1930, de la mà del P. David Pujol (1894-1979), amb la sèrie Mestres de l’Escolania de Montserrat, continuada després pels P. Gregori Estrada, Ireneu Segarra i Daniel Codina. A aquesta tasca editora cal afegir-hi la l’enregistrament de bona part d’aquest repertori, amb la qual s’inicià una nova via de difusió del patrimoni musical català.

El 1983 la Generalitat de Catalunya creà el Centre de Documentació Musical de Catalunya, instal·lat al Jardí dels Tarongers, antiga residència del mecenes Josep Bartomeu i Granell. El centre acollí fons musicals d’E. Granados, E. Morera, els germans Lamote de Grignon, entre d’altres. Amb motiu de la seva clausura aquests seus fons van passar a la Biblioteca de Nacional Catalunya el 2005.

Entre els anys 1984 i 1991, l’equip format per Maria Ester-Sala i Josep M. Vilar, ambdós formats a la Universitat Autònoma de Barcelona, va dur a terme una encomiable labor de divulgació sobre l’estat dels fons musicals de Catalunya, de la qual van deixar constància en diversos articles.16

 

2. El projecte IFMuC de la Universitat Autònoma de Barcelona

2. 1. Motivacions i procés

Catalunya és un dels pocs països europeus que encara desconeix la riquesa del seu patrimoni musical pel que fa al repertori compositiu dels seus mestres de capella, organistes i músics que es conserva oblidat en nombrosos arxius (principalment eclesiàstics). Tanmateix, aquesta riquesa que encara roman desconeguda ha pogut sobreviure les nombroses escomeses bèl·liques que el nostre país ha sofert, sobretot en els darrers segles. Només cal imaginar, per un moment, quins serien els titulars de la premsa si hom anunciés la descoberta de milers d’obres desconegudes de literats de primera fila o de centenars de pintures i escultures inèdites d’artistes de relleu! Doncs exactament això és el que succeeix amb el repertori compositiu dels músics catalans dels segles pretèrits.

Des de l'edició que Felip Pedrell va dur a terme el 1908 del Catàlech de la Biblioteca Musical de la Diputació de Barcelona (actual Biblioteca Nacional de Catalunya), fins a l’edició el 2007 del primer volum de la sèrie Inventaris dels Fons musicals de Catalunya dedicat del fons musical de la catedral-basílica de Terrassa (TerC), hem tardat pràcticament cent anys a posar en marxa un projecte pensat en la recuperació sistemàtica de la riquesa musical que encara roman en nombrosos arxius catalans.

Posar el fil a l’agulla, també des de la universitat, al procés de recuperació de la memòria musical dels nostres avantpassats és, doncs, un dels reptes musicològics que el nostre país encara tenia pendents. Des dels estudis de grau de Musicologia podem transmetre als estudiants la consciència d’aquesta urgència, bo i comunicant-los la il·lusió de participar en un projecte centrat en la recuperació del patrimoni musical que encara roman desatès, oblidat i ignorat en dipòsits documentals i zones de reserva de nombrosos arxius, museus i biblioteques sense que hom presti atenció al valor artístic que contenen.

És per tot això que en el si del Departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona vam endegar a partir del curs acadèmic 2001-2002, una nova línia de recerca amb la prioritat immediata de treballar per la recuperació dels fons de manuscrits musicals que constitueixen el patrimoni musical de Catalunya, mitjançant la confecció i l’edició, en el seu origen impresa, dels seus respectius inventaris catalogràfics. Ara, després d'anys d’experiència acadèmica, i gràcies a les pràctiques integrades de les assignatures de Patrimoni Musical i Practicum d’Arxivística, impartides a la universitat i, sobretot, en els propis arxius que custodien els fons, podem dir, a la llum dels resultats publicats en els darrers anys, que hem endegat aquesta labor amb entusiasme i voluntat de servei al país, així com a la comunitat científica i artística internacional,17 ja podem mostrar els resultats del projecte IFMuC a través d’aquest nou web, operatiu des de principis de 2015.

A data d’avui, la UAB manté signats Convenis de Pràctiques de Patrimoni Musical amb els arxius eclesiàstics de les catedrals de Girona i Lleida, les parròquies de Castelló d’Empúries, Sant Pere de Reus, Santa Maria del Pi de Barcelona, Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar, l’Arxiu Diocesà de Solsona, l’Arxiu Diocesà de Girona, el Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró, el Museu del Vi de Vilafranca del Penedès, els arxius d’Igualada, Ripoll i Tàrrega de la xarxa d’Arxius Històrics Comarcals de la Generalitat de Catalunya, la Biblioteca del Seminari Episcopal de Barcelona i el Centre de Documentació i Gestió Documental de l’Orfeó Català - Palau de la Música Catalana.

Entre 2001 i 2015 hem censat prop de 200 fons de manuscrits amb obres desconegudes de compositors catalans. A hores d’ara, comencem a conèixer un petit tant per cent de la riquesa musical que roman en els fons històrics de les nostres catedrals, basíliques i esglésies parroquials; dels fons ubicats en arxius públics, eclesiàstics i privats, 14 ja han estat catalogats, amb un índex de prop de mil compositors i més de deu mil registres catalogràfics.

Entre 2007 i 2015 hem completat la confecció dels inventaris-catàlegs de 14 fons musicals:

 

  1. Catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa (TerC), amb un còmput de 672 manuscrits d'autor, 291 anònims, 16 llibres corals i 9 impresos. Repertori dels segles XVIII, XIX i XX.

  2. Fons de l’església parroquial de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar (CMar), amb 1.196 manuscrits d’autor i 923 anònims. Notable presència de repertori dels segles XVII i XVIII, seguit del segle XIX.

  3. Fons Vicenç Bou, del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (TomB), amb 480 manuscrits d’autor i 4 anònims. Repertori dels segles XIX i XX.

  4. Fons Josep Pi del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (TomP), amb 476 manuscrits d’autor, 4 anònims i 5 impresos. Repertori dels segles XIX i XX.

  5. Fons Pere Rigau del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (TomR), amb 475 manuscrits d’autor i 5 impresos. Repertori dels segles XIX i XX.

  6. Fons Capella de Música del Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró (MatC), amb 127 manuscrits d’autor i 207 anònims. Repertori dels segles XVIII, XIX i XX.

  7. Fons Joan Fargas i Heras del Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró (MatF), amb 163 manuscrits d’autor, 5 anònims i 35 impresos. Repertori dels segles XIX i XX.

  8. Fons Lluís Viada i Castellà del Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró (MatV), amb 131 manuscrits d’autor, 27 anònims i 5 impresos. Repertori dels segles XIX i XX.

  9. Fons Ramon Florensa (TagF), procedent de la parròquia de Santa Maria d’Alba i conservat a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, amb 208 manuscrits d’autor i 172 anònims. Repertori dels segles XVIII al XX.

  10. Fons musical de l’església parroquial de Sant Esteve d'Olot (SEO), conservat a l’Arxiu Històric Comarcal de la Garrotxa (ACGAX), amb 1.359 manuscrits d’autor, 409 anònims, 23 llibres corals i 468 impresos. Repertori dels segles XVIII, XIX i XX.

  11. Fons Teodoro Echegoyen (TEch), conservat a l’Arxiu Històric Comarcal de la Garrotxa (ACGAX) amb 218 manuscrits d’autor, 3 anònims i 7 impresos. Repertori dels segles XIX i XX.

  12. Fons de la basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries (CdE), conservat a l’Arxiu Diocesà de Girona, amb 209 manuscrits d’autor, 96 anònims i 109 impresos. Repertori dels segles XIX i XX.

  13. Fons de la catedral de Tarragona (TarC), conservat a l’Arxiu Històric Arxi-Diocesà de Tarragona (AHAT): 1.606 registres (1.114 manuscrits d’autor, 299 anònims, 74 llibres corals, 5 llibres de faristol i 119 impresos). Repertori dels segles XVII, XVIII, XIX i XX.

  14. Fons Salvador d’Horta Bofarull (SHB), conservat a la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona: 64 registres (27 manuscrits d’autor i 37 impresos). Repertori dels segles XVIII, XIX i XX.

 

En el decurs dels anys 2006, 2007, 2008, 2009 i 2010 la Subdirecció General d'Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va subvencionar una part de les tasques de fitxatge dels fons musicals de Catalunya, que lidera la càtedra de Patrimoni Musical de la UAB.

D'altra banda, IFMuC ha comptat amb tres projectes de recerca del Micinn (2003-2006, 2007-2010, 2011-2014) per sufragar les despeses d'infraestructura, equipament, dietes i viatges per dur a terme a aquesta labor inicial.

Sota el patrocini de la Subdirecció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, hem dirigit la sèrie “Inventaris de Fons Musicals de Catalunya”, dins la col·lecció “Eines de recerca. Arxius i documents”. El resultat d’aquests anys de recerca aplicada a la recuperació del patrimoni musical català ha cristal·litzat en la publicació dels volums:

(http://publicacions.uab.cat/llibres/titols_llibres.asp?TITOL=inventaris+dels+fons+musicals+de+catalunya&Submit3=Cercar)

 

1.—Josep Maria Gregori i Cifré. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 1: Fons de la catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 2007. – Arxius i documents. Eines de recerca, 2, (566 pàgs).

2.—Francesc Bonastre i Bertran i Josep Maria Gregori i Cifré, amb la col·laboració d’Andreu Guinart i Verdaguer. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volums 2/1 – 2/2: Fons de la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 2009. – Arxius i documents. Eines de recerca, vols. 5/1 – 5/2, (1.014 pàgs).

3.— Marta Grassot i Radresa. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 3: Fons V. Bou, J. Pi i P. Rigau i del Centre Cultural i de la Mediterrània Can Quintana de Torruella de Montgrí. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 2009. –Arxius i documents. Eines de recerca, 6, (439 pàgs).

4.—Josep Maria Gregori i Cifré i Neus Cabot i Sagrera. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 4: Fons del Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró. Barcelona: UAB - Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 2010. – Arxius i documents. Eines de recerca, 7, (362 pàgs).

5.— Olga Niubó i Sala. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 5: Fons Ramon Florensa de l'Arxiu Comarcal de l'Urgell. Barcelona: UAB - Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 2011. – Arxius i documents. Eines de recerca, 8, (200 pàgs).

6.— Josep Maria Gregori i Cifré i Carme Monells i Laqué. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 6: Fons de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot i Fons Teodoro Echegoyen de l'ACGAX. Barcelona: UAB, 2012, (1.218 pàgs).

7.— Josep Maria Gregori i Cifré i Elena Salgado Cobo. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 7: Fons de la basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries. Barcelona: UAB, 2012, (1.218 pàgs).

8.— Francesc Bonastre i Bertran, Josep Maria Gregori i Cifré, Montserrat Canela i Grau. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 8: Fons de Catedral de Tarragona. Barcelona: UAB, 2015, (865 pàgs).

 

L’elaboració dels inventaris que hem dut a terme durant aquests primers anys, ha consolidat la sistematització d’una metodologia de tractament per als fons musicals, la qual roman a l’espera de ser incorporada dins la normativa arxivística i de gestió documental.18 El sistema de descripció incorpora la digitalització dels íncipits musicals, la qual cosa permet visualitzar, tal com pinta, les característiques paleogràfiques del manuscrit; d’altra banda, la seva agilitat i comoditat d’execució és incomparable si hom pensa en la lentitud que representa entrar els íncipits musicals en Finale o en sistemes de traducció alfanumèrica.

La confecció de cada volum imprès de la col·lecció IFMuC arriba al seu terme amb la redacció d’una presentació metodològica que va acompanyada d’un estudi introductori en el que es fa esment de la personalitat dels fons, la seva història i les principals aportacions musicals que aquest conté per al coneixement de la història de la música a Catalunya. Aquest estudi que precedeix l'inventari, conté un capítol historiogràfic elaborat amb dades extretes de la documentació conservada a l'arxiu històric al qual pertany el fons, les quals ajuden a complementar els aspectes històrics de la institució mare que ha generat l'existència del fons musical —magisteris de capella, organisties, escolanies i cobles de ministrers o músics—, així com els perfils biogràfics dels compositors que hi són representats, molt dels quals han romàs desconeguts fins a l’edició dels inventaris.

 

2. 2. Objectius i beneficis

En el context de la gestió del patrimoni musical europeu hi ha un interès creixent a crear grans bases de dades a través de portals d'internet, amb l’objectiu de facilitar el lliure accés a la consulta de la descripció i del contingut dels fons musicals conservats als arxius, biblioteques i museus. El projecte IFMuC té l'objectiu de convertir el repertori musical en una biblioteca digital, de manera que tots els ciutadans puguin accedir fàcilment a aquests grans volums de coneixement.

Dins l'àmbit del patrimoni musical català existeixen grans volums de partitures antigues, conservades de forma manuscrita en nombrosos arxius, sovint amb condicions d'accés poc favorables. D'aquí la urgència de bastir la plataforma digital IFMuC per tal de facilitar el lliure accés, en una primera fase, als registres catalogràfics de les col·leccions «manuscrits d’autor», «manuscrits anònims», «llibres corals», «llibres de faristol» i «impresos» dels fons catalogats, i, en una segona fase, al propi repertori digitalitzat.

Les expectatives d’IFMuC es veuen curullades pel fet sistèmic de fer el retorn a la societat del nostre temps de la immensa riquesa musical generada en èpoques passades i que el projecte centra en els fons de manuscrits musicals que es conserven en arxius, biblioteques, museus i centres de documentació. Els beneficis del projecte revertiran en diversos àmbits:

 

  • Científic: mitjançant la promoció de noves recerques (treballs de màster i tesis doctorals) sobre autors i repertoris desconeguts fins el moment, estils i èpoques de la història de la música catalana, per part de la comunitat científica nacional i internacional.

  • Artístic: mitjançant l’accés dels intèrprets nacionals i internacionals als registres catalogràfics d’aquests repertoris i materials fins ara desconeguts en la seva major part, i al lliure accés que tindran, en el futur, als manuscrits digitalitzats.

  • Social: tota la societat, nacional i internacional, es veurà beneficiada per la difusió que intèrprets i gestors musicals podran fer d’aquests repertoris mitjançant les seves programacions de concerts i enregistraments discogràfics.

  • Educatiu: l’ensenyament de la història de la música podrà incloure en els seus trajectes formatius la descoberta d’antics repertoris sonors fins ara desconeguts.

 

La capacitat del projecte de generar beneficis a la societat i a les persones radica en la seva decidida aposta per recuperar la memòria històrica de la societat i facilitar així l’accés de la societat civil a la cultura musical del nostre país. L’accés universal a aquesta nova plataforma digital facilitarà el redescobriment i el coneixement de les nombroses llacunes que encara avui tenyeixen el mapa de la història de la música catalana.

La voluntat de l’equip d’IFMuC està guiada per l’esperit de restaurar un deute sistèmic, un deute que vivim com un deure, no només científic, sinó també moral i humanístic: el fet de treballar amb l’objectiu de donar a conèixer la riquesa dels resultats d’un projecte tant engrescador com aquest, no només per als altres investigadors, per als intèrprets que es dediquen a la interpretació de la música antiga i clàssica, i per als pedagogs que es dediquen a l’ensenyament de la música i de la seva història, sinó per a tot el conjunt de la societat del nostre temps, la qual es troba necessitada com mai de retrobar les seves arrels i, amb elles, la seva memòria musical.

Per això, estem convençuts que les expectatives transformadores del projecte incidiran en la formació dels nous educadors i, amb ells, en l’educació de les noves generacions. Elles es beneficiaran tant dels nous coneixements culturals derivats del projecte, com de la qualitat artística i emotiva dels antics repertoris desconeguts, la coneixença dels quals els menaran a prendre consciència del valor artístic del llegat dels nostres avantpassats.

D’altra banda, volem també remarcar que la capacitat de transformació cultural del projecte incidirà de ple en la qualitat de la vida cultural, artística i emocional de les persones que integren el conjunt de la societat del nostre temps. Des de l’Antiguitat Clàssica és ben sabut que la música té, entre les seves virtuts, la de transformar les persones precisament perquè les ajuda a prendre consciència de les seves emocions i a gestionar-les des d’un marc noble i saludable. Els reptes de la transformació d’una societat s’assoleixen gràcies a les transformacions personals –vivencials i emotives– dels membres que la integren, i, en aquest sentit, creiem que la incorporació en el teixit social i educatiu del llegat compositiu dels nombrosos autors catalans fins ara desconeguts, ajudarà a desenvolupar noves quotes de cultura, sensibilitat i estimació per la música catalana, i per extensió a tota la música, en infants, adolescents, joves, estudiants universitaris, estudiants de música, músics amateurs i professionals, científics i estudiosos de la música i de la seva història, i, a través d’ells, a tot el conjunt de la societat.

 

Josep Maria Gregori i Cifré
Catedràtic de Patrimoni Musical de la UAB
Director del proyecte IFMuC





[1] Hispaniæ Schola Musica Sacra, III (1894), p. xlvi.

[2] Plecs solts de la revista La Ilustración Musical Hispano-Americana (Barcelona, 1888-1896). Només es publicaren les primeres 128 pàgines, 1888.

[3] Por Nuestra Música. Barcelona: Imp. de Henrich y Cª, 1891.

[4] Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles. Madrid: Imp. A. Pérez Dubrull, 1868-1881, 4 vols.

[5] Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos y escritores de música españoles, portugueses é hispanoamericanos antiguos y modernos, acopio de datos y documentos para servir á la Historia del arte musical en nuestra nación. Barcelona: Tip. de V. Bergós y Feliu, 1897. Comprèn les lletres A-G.

[6] Barcelona: Juan Bta. Pujol y Cª, 1894-1897. Els vuit volums contenen música d’A. de Cabezón, R. de Ceballos. C. de Morales, F. Guerrero, J. Ginés Pérez, T. de Santa Maria, T. L. de Victoria.

[7] Tomæ Ludovici Victoria /Abulensis/ Opera Omnia, /ornata a Philippo Pedrell. Ed. Breitkopf und Härtel. Leipzig, 1902-1913.

[8] Valls: Imp. E. Castells, 1918-1922, 4 vols.

[9] F. Pedrell hi publicà la sèrie Músichs Vells de la terra, entre 1904 i 1910.

[10] La col·lecció de materials superava els 40.000 documents el 1936. Hi col·laboraren entre d’altres, Joan Amades, Higini Anglès, Josep Barberà, Pere Bohigas, Palmira Jacquetti, Joan Llongueras, Francesc Pujol, Joan Puntí, Joan Sala, Baltasar Samper i Joan Tomàs.

[11] L’encàrrec preveia la redacció d’un «catàleg monumental il·lustrat, amb comentaris crítics i il·lustracions musicals.» Vegeu PEDRELL, Felip. Catàlech de la Biblioteca Musical de la Diputació de Barcelona. Barcelona, 1908, vol I, p 9-15.

[12] Barcelona: Institut d’Estudis Catalans – Biblioteca de Catalunya, 1935.

[13] MONTALT, Maria Rosa. “Cent anys de patrimoni musical a la Biblioteca de Catalunya, 1908-2008”, 2n Congrés Internacional de Música. Barcelona: Consell Català de la Música, 2013, p. 626-631.

[14] Destaquem, entre els del primer moment, Miquel Querol, Josep Romeu, Francesc Baldelló, Marius Schneider, Santiago Kastner, Joan Tomàs, Emili Pujol, P. José Antonio Donostia i Josep Subirà.

[15] Com el Cancionero Musical de Palacio i les Opera Omnia de Morales, Guerrero i Victoria, així com els estudis dels violistes de mà Luys de Narvàez y Alonso Mudarra.

[16] ESTER-SALA, Maria – VILAR, Josep M. “Una aproximació als fons de manuscrits musicals a Catalunya”, Anuario Musical, 42 (1987) i 44 (1989); “Els fons musicals de Catalunya: un patrimoni a revalorar”, Lligall, 5 (1992).

[17] Per a la descripció d’aquest procés podeu consultar els articles de GREGORI I CIFRÉ, Josep Maria. “La catalogació dels arxius musicals de Catalunya, una de les línies de recerca de l’IDIM de la UAB”, I Congrés de Música a Catalunya. Barcelona: Consell Català de la Música, 1994, p. 863-865; “El inventario de los fondos musicales eclesiásticos de Catalunya, un proyecto en marcha desde la Universitat Autónoma de Barcelona”, Memoria Ecclesiae, XXXI (2008), 483-497; “Els Inventaris dels Fons Musicals de Catalunya, el projecte de la UAB per a la recuperació del patrimoni musical”, 2n Congrés Internacional de Música. Barcelona: Consell Català de la Música, 2013, p. 621-625; “Fondos Musicales en Catalunya: el proyecto IFMuC de la Universitat Autònoma de Barcelona para la recuperación del patrimonio musical catalán”, a M. NAGORE i V. SÁNCHEZ (eds.) Allegro cum laude. Estudios musicológicos en homenaje a Emilio Casares. Madrid: Instituto Complutense de Ciencias Musicales, 2014, p. 127-134.

[18] Amb la col·laboració de Marta Grassot i Radresa, dircetora del CEDOC, estem preparant la confecció d’una Guia pel tractament i descripció de documents musicals.

Campus d'excel·lència internacional U A B