Carlos Gallego Lázaro (1949-2011)
Fundador de La Cultura Matemàtica de les Persones:

“L’ensenyament de qualitat ha de ser inclusiu; la transmissió ha de vincular-se a la construcció; el món comunicatiu de l’aula ha de tenir un protagonisme cabdal en els processos d’aprenentatge i hem de renunciar a l’abús de poder, inclús persuasiu...” (2010)

Un parell de conferències per comprendre el seu pensament:
- Conferència de Carlos Gallego amb mestres d'Educació Infantil al VII Congreso Regional de Educación de Cantabria. 29/04/2010
- "Alfabetització matemàtica i comunitats escolars" (CREAMAT). 27/03/2008

 

 

 


El nostre grup té una història de més de 15 anys. En aquest temps hem anat construint, mitjançant l’estudi i la relació permanent entre teoria i pràctica, una manera pròpia d’entendre la nostra feina per tal d’ajudar els alumnes a viure un tipus d’aprenentatge que vinculi la seva necessitat d’entendre i de situar-se en el món amb els processos que els ajudin a formar-se com a persones.

Hannah Arendt deia que «pensar i recordar és fer-nos un lloc en aquest món en el qual tots arribem com a estrangers». Per això partim de la necessitat bàsica que tenen les persones per situar-se en el món. Sabem també el valor que té, per satisfer aquesta necessitat, la seva participació amb els altres a la xarxa de converses que defineixen la cultura.

Entenem que aquesta necessitat es vincula amb un procés propi d’emocions que són aquelles que estan lligades al desig i a la passió per comprendre i comunicar-se amb l’altre. I sabem també que les accions matemàtiques i els llenguatges que s’usen com a tecnologies simbòliques i organitzatives són una resposta de les comunitats humanes a aquesta passió per comprendre el món i representen una de les formes culturals que els humans hem elaborat per pensar en ell.

Des d’aquest marc deconviccions proposem una perspectiva crítica que ens permeti reflexionar i comprendre com es transforma el sistema general de l’aula quan el mestre l’orienta a la comprensió del món. Això implica canviar el paper que s’assigna a les persones, als fets, als textos i les informacions, a les situacions i les normes que les regulen, per assegurar el progrés i protegir la inclussivitat de tothom.

Ens preocupem pel marc social i matemàtic en el qual se situen els alumnes i els mestres quan participen en la constitució de comunitats d’aprenentatge orientades a comprendre críticament el món. Això passa:

1.Quan la vida de coneixement a les aules està determinada principalment pels interessos de tots i cadascú, cosa que permet que es promoguin i es mantinguin els vincles entre les persones i el seu desig de comprendre la realitat de món en el que vivim.

2.Quan les interaccions entre aquestes persones, i la forma que prenen, sigui en la col.laboració mútua permanent com en la comprensió del pensament dels altres, s’orienta a la construcció d’una experiència de vida en comunitat, de creació de la comunitat de l’aula.

3.Quan el llenguatge, en les seves diferents expressions, forma part constituent en la manera com es viuen les relacions entre les persones i els seus coneixements, tant en l’accés a la informació com especialment, en la seva transformació en coneixement i la seva comunicació.

4.Quan la conversa i l’argumentació formen part essencial d’aquestes interaccions, tant perquè les considerem com un dret de totes les persones que conviuen en una comunitat com per la seva capacitat per conformar criteris i normes útils i convincents quan són assumits per la gran majoria de les persones de l’aula.

5.Quan la vida cognitiva que es dóna a l’aula, és a dir, la manera com les persones (alumnes i mestres) es vinculen amb el coneixement , s’estableix també com a una participació en una conversa més àmplia, una conversa amb la cultura matemàtica i la seva història, cultura que existeix fora de les aules: en la societat i en la comunitat científica.
Com a grup, tenim criteri i experiència de que quan l’ensenyament de les matemàtiques es vincula a la formació de persones i de comunitats, s’enriqueixen mútuament tant l’activitat matemàtica, com la comunitat de l’aula i les persones. S’enriqueixen en el sentit, en el valor de la seva manera d’actuar, de pensar i de comunicar. Perquè?: perquè s’enriqueixen els propòsits que es plantegen a l’aula, allò que es fa, allò que es parla, allò que s’escriu, allò que se sent i allò que es desitja; i la passió amb què es desitja.

La nostra preocupació per l’aula com a comunitat crítica i dialògica d’aprenentatge neix del desig de democratitzar l’escola i de la convicció que aprenem, ensenyem i coneixem amb l’acció del nostre cos sencer i amb les accions del altres; amb els coneixements, amb els desigs, amb els sentiments propis i comuns; amb els textos que usem per comunicar-nos quan parlem sobre el món i amb la nostra manera de vincular-nos-hi.

Per això aprenem participant en les converses emancipadores que teixeixen la cultura i les comunitats. Aquest fet determina també la nostra necessitat de mantenir-nos com a grup, com a comunitat d’estudi i d’innovació a les aules.

Campus d'excel·lència internacional U A B