Homenatge dels companys i companyes del Departament d'Història Moderna i Contemporània

Inici

Els professors Borja de Riquer i Pere Gabriel ho són d’història i han fet història, al país, a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la historiografia catalana. Les seves són trajectòries paral·leles, de dues persones de la mateixa generació: la generació de la Caputxinada, en la qual van participar; també ho feren en altres lluites contra la dictadura franquista ja des de les seves èpoques d’estudiants, amb compromisos ferms mantinguts després, quan formaren part de les primeres fornades de docents de la nostra universitat.
 
Van ser membres del que aleshores era el Departament d’Història, del qual Borja de Riquer fou el darrer director; això era abans de la constitució de l’actual Departament d’Història Moderna i Contemporània, del qual Pere Gabriel també ha estat director. Han estat actius socialment i acadèmicament i han excel·lit com a professors i com a investigadors. Del primer vessant en són testimonis la gernació d’alumnes de llicenciatura i grau i l’important nombre de doctorands que s’han beneficiat de seves orientacions en l’ofici d’historiar. De la seva recerca, el seus llargs currículums i molta altra feina, més difícil de comptabilitzar: la defensa acadèmica i social de les seves tesis, com la de la feble nacionalització de l’Estat espanyol, formulada per Borja de Riquer, o la de les arrels populars del republicanisme a casa nostra, a bastament explorades per Pere Gabriel. La història del nostre país no es pot fer sense les seves aportacions, fonamentals. La de Borja de Riquer en la història del catalanisme, de la Lliga Regionalista i de Francesc Cambó, de manera singular, i també en la història de Catalunya sota el franquisme, de la qual fou pioner i impulsor; sense oblidar la seva tasca al capdavant d’estudis sobre el parlamentarisme espanyol. La de Pere Gabriel pel que fa a la història de l’anarquisme i el sindicalisme, d’una banda, i d’una altra la del republicanisme català en el temps de la Restauració, amb atenció particular a la cultura federal, camp comú de tots aquells corrents del moviment obrer i popular; i també impulsant i orientant estudis sobre les classes populars i les seves mobilitzacions culturals i socials. El comiat d’avui no es més que un canvi d’una taula a una altra, des de la qual hauran de seguir en el treball en què tots, companys i alumnes i al mateix temps amics, ens continuarem trobant.

Campus d'excel·lència internacional U A B