Josep M. Millàs, prestigiós filòleg i historiador de la ciència

Josep M. Millàs i Vallicrosa (Santa Coloma de Farners, 1897- Barcelona, 1970) es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i es va doctorar per la de Madrid el 1920, amb una tesi sobre la influència de la poesia hispanoaràbiga sobre la poesia italiana. A Barcelona s’havia iniciat en l’estudi de l’hebreu i l’àrab, i va preparar oposicions en totes dues llengües. Des de la seva càtedra d’hebreu a les universitats de Madrid (1926-1932) i Barcelona (a partir de 1932) va excel·lir en l’estudi de la història de la ciència a l’Espanya musulmana i en l’estudi de la poesia hebrea medieval, i va fundar una escola d’arabistes i historiadors de la ciència que, amb el guiatge del seu deixeble Joan Vernet primer i de Julio Samsó en l’actualitat, no ha deixat d’explorar la ciència d’Al-Andalus amb un rigor exemplar.

La producció científica de Millàs mostra clarament els efectes de la Guerra Civil. Millàs, políticament conservador, no es va haver d’exiliar, però sí que va haver d’abandonar el català en favor del castellà. El compromís de Millàs amb la cultura catalana era inequívoc. Durant els anys de la República, Millàs va impulsar la Biblioteca Hebraico-Catalana, patrocinada per la Fundació Cambó i, més tard, per la primera Universitat Autònoma, publicant-hi algunes de les seves pròpies traduccions. Entre les obres dedicades a la història de la ciència destaca, d’aquest període, l’Assaig d’història de les idees físiques i matemàtiques a la Catalunya medieval (Barcelona: Institut Patxot, 1931), basat en l’estudi d’un manuscrit llatí del segle X conservat al monestir de Ripoll. Millàs hi argumentava que la traducció al llatí de la ciència àrab havia començat al segle X –molt abans que no es pensava– i havia tingut, a més de Toledo, diversos focus importants, entre els quals hi havia Ripoll. L’estudi de la ciència àrab i de la seva difusió a l’occident medieval va esdevenir l’eix de l’obra historicocientífica de Millàs, que va recollir i traduir al català, en els anys previs a la Guerra Civil, nombrosos manuscrits addicionals per als volums II i III dels tres inicialment previstos per a l’Assaig. Aquest material, però, només va veure la llum després de la guerra, en dos volums miscel·lanis en castellà, els Estudios sobre historia de la ciencia española (Barcelona: CSIC, 1949) i Nuevos estudios sobre historia de la ciencia española (Barcelona: CSIC, 1960). Les traduccions originals van ser traduïdes del català al castellà pels deixebles més pròxims de Millàs, qui en va supervisar la versió final.

 

Millàs va aconseguir de mantenir, durant els anys difícils de la Guerra Civil, la Segona Guerra Mundial i la postguerra, un contacte fluid amb historiadors estrangers, particularment amb George Sarton, un dels fundadors de la història de la ciència als Estats Units i editor i valedor de la revista Isis. Millàs compartia amb Sarton la idea que la ciència era una part integrant de la cultura i havia de figurar de manera prominent en un «nou humanisme» (vegeu l’edició de la correspondència entre tots dos realitzada per T. F. Glick, 1990). Com apunta el mateix Glick, «a falta de suport institucional per a la història de la ciència, Millàs i la seva obra van fer de pont entre la dislocació de la guerra i els primers anys del franquisme, mantenint d’aquesta manera amb vida a Espanya una història de la ciència d’abast internacional» (Glick, Isis, vol. 68, no. 2, 1977, p. 283). La carrera de Millàs com a historiador de la ciència va culminar el 1958, amb la seva elecció com a president de l’Acadèmia Internacional d’Història de la Ciència i amb l’organització a Barcelona, el 1959, del 9è Congrés Internacional d’Història de la Ciència, que va presidir. Encara que, des del punt de vista institucional, la consolidació de la història de la ciència hagi passat pels departaments de Medicina i de Filosofia, la tasca de Millàs i els seus deixebles ha tingut efectes palpables per a la disciplina, tant pel que fa al rigor del treball com a la participació en els fòrums internacionals. (1)

 

 

(1) Extracte de l’article “El fons Millàs de la secció d’Història de la Ciència de la Biblioteca de Ciències i d’Enginyeries”, escrit per Xavier Roqué i publicat al núm. 22 (decembre de 2000) de la revista Biblioteca informacions.

Campus d'excel·lència internacional U A B