Fons Millàs

 

El fons Millàs inclou unes 1.300 monografies sobre ciència àrab, instruments científics, poesia hebrea medieval, història de l’astronomia i de les matemàtiques, i historiografia de la ciència; diverses sèries de publicacions periòdiques (entre les quals destaquen quaranta volums de les revistes Isis i Archives Internationales d’Histoire des Sciences, que complementen les sèries de la UAB); i la col·lecció gairebé completa de les obres de Josep Maria Millàs. A banda de l’enorme valor simbòlic del seu fons, les obres que el formen amplien substancialment les possibilitats per a la recerca en història, filologia i història de les ciències a l’Autònoma. Només ens serà possible d’indicar, amb alguns exemples, la riquesa i la diversitat dels materials adquirits.

Naturalment, moltes de les obres que comprenen el fons tenen a veure amb la ciència àrab a Al-Andalus. Millàs va impulsar l’edició en català primer i en castellà després de la Guerra Civil de textos clàssics de la ciència àrab i hebrea, com ara el Llibre de Geometria d’Abraham Bar Hiyya Ha-nasi (traduït de l’hebreu i publicat a Barcelona, el 1931, per l’editorial Alpha de la Fundació de Francesc Cambó). Abans que Millàs s’hi interessés, la ciència no havia estat objecte d’atenció específica per part dels arabistes espanyols, però el fons inclou l’exemple més destacat de l’interès primerenc d’aquesta escola per l’edició de textos científics: el Compendio de álgebra de Abenbéder (Madrid: Centro de Estudios Históricos, 1916), editat pel matemàtic José A. Sánchez Pérez (1881-1958). D’altra banda, el fons inclou també edicions cabdals en anglès, a càrrec d’historiadors tan prestigiosos com Otto Neugebauer (The Astronomical Tables of Al-Khwarizmi, Copenhaguen: Ejnar Munksgaard, 1962), Bernard R. Goldstein (Ibn al-Muthannâ’s commentary of the Astronomical Tables of al-Khwarizmi, New Haven: Yale University Press, 1967), E. S. Kennedy (The planetary equatorium of Jamshid Ghiyath Al-Din Al-Kashi, Princeton: Princeton University Press, 1960), i Roshdi Rashed (Al-Tusi, Sharaf Al-Din, Ouevres mathématiques).

 

L’astronomia està particularment ben representada. A banda de les obres que ja hem citat, podem destacar quatre volums monumentals pertanyents a l’edició de Manuel Rico dels Libros del Saber de Astronomía, d’Alfons X el Savi (Madrid: Eusebio Aguado, 1863), la Histoire de l’astronomie du moyen âge, de Jean Baptiste Joseph Delambre (París: Courcier, 1819), o els dos volums del Handbuch der astronomie: ihre Geschichte und Literatur, de Rudolf Wolf (Zuric: Schulthess, 1890-1892). Com que l’estudi de l’astronomia medieval no es pot deslligar de l’estudi dels instruments d’observació, el fons conté nombrosos treballs importants sobre instruments astronòmics medievals, com ara I Globi di Vicenzo Coronelli, de Maria Luisa Bonelli (Florència: Olschki, 1960), el text d’E. S. Kennedy sobre el planetari ja esmentat, o –una de les obres adquirides més recentment– L’astrolabe: histoire, theorie et pratique, de Raymond d’Hollander (París: Institut Océanographique, 1999).

 

En els casos de Delambre i Wolf, ens trobem davant d’obres que reuneixen la doble condició de fonts secundàries per a la història de l’astronomia i fonts primàries per a la historiografia de la ciència, ja que ens parlen de la concepció de la ciència i la seva història que tenien dos autors significats del segle XIX. Aquest caràcter dual és propi de moltes de les obres del fons Millàs, i en particular d’aquelles que fan referència a la història de les matemàtiques, ja que el fons inclou obres de referència fonamentals que fins ara eren absents de les biblioteques de les universitats catalanes. Destaquem per la seva importància l’edició de les Vite di matematici arabi, de l’autor renaixentista Bernardino Baldi (Roma: Tipografia delle Scienze Matematiche e Fisique, 1874), els quatre volums de la Histoire des sciences mathématiques en Italie depuis la renaissance des lettres jusqu’à la fin du dix-septième siècle, de Guillaume Libri (París: Renouardi, 1838-1841), i dos volums de les Vorlesungen über Geschichte der Mathematik, de Moritz Cantor (Berlín: Teubner, 1913-1922), que només existia en format de microforma a la mateixa UAB. Algunes d’aquestes obres són d’interès evident per al bibliòfil, la qual cosa potser explica que l’edició de les Vorlesungen de Cantor dugui l’ex-libris de Rafel Patxot (1872-1964), l’editor de l’Assaig de Millàs, un meteoròleg, mecenes i bibliòfil exiliat durant la Guerra Civil. Només podem conjecturar com va anar a parar el llibre a mans de Millàs en el tumult de la República i la Guerra Civil, i felicitar-nos que ara sigui sa i estalvi en una universitat pública.

 

Un altre dels aspectes més rellevants d’aquesta col·lecció són les monografies d’història de la ciència. Acabem de fer referència a algunes d’elles, però no podem deixar d’assenyalar la presència de clàssics de la historiografia com La ciencia española, de Marcelino Menéndez y Pelayo (3a edició, Madrid: Pérez Dubrull, 1889), l’obra d’Hélène Metzger Newton, Stahl, Boerhaave et la doctrine chimique (París: Félix Alcan, 1930), un dels Manuale di storia della scienza, d’Aldo Mieli (Roma: Leonardo da Vinci, 1925), La ciencia árabe en la Edad Media, de José A. Sánchez Pérez (Madrid: CSIC, 1954), o una traducció castellana de Sarton, Historia de la ciencia y nuevo humanismo (Argentina: Rosario, 1948).

 

Finalment, hi ha les obres del mateix Millàs i la seva dona, la historiadora Francisca Vendrell i Gallostra [cliqueu sobre la imatge del costat]. Les publicacions més importants de Millàs ja eren a l’Autònoma, però ara se’n completa la col·lecció amb, entre d’altres, la seva primera monografia, Documents hebraics de jueus catalans (Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1927) o el seu Inventaris de llibres de jueus gironins (Barcelona, 1932). (1)

 

 

 

(1) Extracte de l’article “El fons Millàs de la secció d’Història de la Ciència de la Biblioteca de Ciències i d’Enginyeries”, escrit per Xavier Roqué i publicat al núm. 22 (decembre de 2000) de la revista Biblioteca informacions.

Campus d'excel·lència internacional U A B