Arxiu

 

El fons d’arxiu de Josep Maria Millàs consta de nou capses de conservació que ocupen aproximadament 1,2 metres lineals. El fons ha estat inventariat per la Biblioteca de Ciència i Tecnologia, sent un projecte en curs del Servei d’Arxius de Ciència.

Podeu veure la relació de documents que integren el fons als següents llistats d'inventari:

  1. Caixes, de la 1 a la 3

  2. Caixes, de la 4 a la 8

 

Significació dels fons (1)

 

L’epistolari documenta la seva formació i activitat acadèmica i permet reconstruir la gènesi i la difusió d’alguns dels seus treballs més coneguts, com ara l’Assaig sobre les idees físiques i matemàtiques a la Catalunya medieval (Barcelona: Institut Patxot, 1931). En una de les cartes anteriors a la Guerra Civil, per exemple, Willy Hartner, professor d’història de la ciència a la Universitat de Harvard, elogia l’Assaig i s’interessa per la seva adquisició (Hartner a Millàs, 4 d’abril de 1937).

 

Ocupa un lloc preferent en aquest epistolari la correspondència entre Millàs Vallicrosa i George Sarton (1884-1956), l’historiador belga que el 1913 fundà la revista Isis, que edità fins al 1952 –probablement la revista més prestigiosa de la disciplina, des del 1924 l’òrgan de la History of Science Society dels Estats Units–, i promogué la institucionalització de la història de la ciència, primer a Europa i després als Estats Units, on, a la Universitat de Harvard, formà els primers professionals de la disciplina. Entre 1929 i 1955, Sarton i Millàs s’intercanviaren 75 cartes (40 de Millàs a Sarton, 35 de Sarton a Millàs) en anglès, castellà, francès i àrab. Aquesta correspondència era coneguda gràcies a la publicació, per part de Thomas F. Glick, professor d’història de la ciència al Departament d’Història de la Universitat de Boston, de les transcripcions de les cartes entre Sarton i els arabistes espanyols: el mateix Millàs, però també Miguel Asín Palacios (1871-1944), José A. Sánchez Pérez (1881-1958) i Ángel González Palencia (1889-1949), entre d’altres (Glick, 1990; als Thomas F. Glick Papers, dipositats a la Universitat de Texas a Austin, hi ha una capsa relacionada amb aquesta edició: 96- 280/4 George Sarton, La història de la ciència a Espanya, correspondence and miscellaneous, galleys, HSS Seatt- le 1990). Moltes de les cartes de Sarton a Millàs foren mecanografiades i Glick les localitzà als Sarton Papers (Houghton Library, Harvard University), junt amb la totalitat de les cartes de Millàs a Sarton; per a les cartes manuscrites de Sarton (9), Glick cità els «Papers personals de J. M. Millàs Vallicrosa», com ara en el cas de Sarton a Millàs, 23/4/1936 (datada incorrectament el 13/4/1936, Glick, 1990, p. 58). La col·lecció dipositada a la UAB conté els originals signats de totes les cartes de Sarton incloses en aquesta edició, documents molt rellevants per traçar la història de la història de la ciència a Espanya i Catalunya i la seva dimensió internacional.

 

La correspondència addicional que conté l’arxiu Millàs complementa la visió que en dóna Glick, especialment pel que fa a la trajectòria institucional de Millàs Vallicrosa. La seva elecció com a president de l’Acadèmia Internacional d’Història de la Ciència, el 1958, i la celebració a Barcelona, el 1959, del 9è Congrés Internacional d’Història de la Ciència, que presidí, només foren la culminació de les relacions que Millàs havia conreat des d’abans de la Guerra Civil. L’arxiu documenta aquesta activitat, tant pel que fa a l’assistència o organització de congressos, com a la participació en comissions internacionals. Dels documents es desprèn que aquestes relacions interessaven els investigadors però també els gestors científics de l’Espanya de Franco, que hi veien una eina de legitimació. El fons inclou una carta de José María Albareda (1902-1966), el poderós secretari general del CSIC fins al 1966, demanant una nota sobre la participació espanyola al VI Congrés Internacional d’Història de les Ciències (Amsterdam), «a fin de incluirlo en el folleto acerca de la participación española en las Reuniones Internacionales» (Albareda a Millàs, 19/9/1950; el programa del congrés es troba a la capsa I, carpeta 5, «Congressos»). Pel que fa a la institucionalització de la disciplina a Espanya, un document sense data, en francès, descriu l’Asociación para la Historia de la Ciencia Española constituïda a Barcelona l’any 1949 i que Millàs també presidí; probablement fou escrit per a la Union Internationale d’Histoire des Sciences, que la nova associació representava a Espanya. És eloqüent també, en aquest sentit, el «Proyecto de bases del Seminario de Estudios de Cartografía Medieval», que hauria de dirigir Julio Rey Pastor i sotsdirigir Millàs (còpia de carta de Julio F. Guillén a Rey Pastor, 14/4/1955).

 

                                      

Pel que fa a la recerca, els estudis mecanografiats i els esborranys de publicacions documenten el procés d’investigació i la col·laboració entre estudiosos de diferents països. Vers el final de la trajectòria acadèmica de Millàs Vallicrosa, la creació de nous organismes públics de gestió de la recerca a Espanya, com ara la Comisión Asesora para la Investigación Científica y Técnica (1958), comportà la transició a un model de finançament per projectes. Una carta de Juan M. Martínez Moreno, director general d’Enseñanza Universitaria, detalla el funcionament d’aquests projectes incipients, tant pel que fa a la retribució de personal i la distribució d’ajuts, com a les despeses en material o la dotació de beques; s’hi fa referència a un contracte que un cop signat havia de ser remès al Ministeri d’Hisenda (Martínez Moreno a Millàs, 12/11/1963).

 

 

(1) Extracte de l’article “Els arxius de Josep Maria Millàs i Vallicrosa i Eduard Millàs i Vendrell, a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia”, escrit per Xavier Roqué i publicat al núm. 38 (abril de 2010) de la revista Biblioteca informacions.

Campus d'excel·lència internacional U A B