La ràbia

La ràbia segueix matant

La ràbia és una de les zoonosis més mortíferes del món. Cada any, causa la mort d'unes 70.000 persones, en la seva majoria nens, en els països en vies de desenvolupament. Més del 95% dels casos de ràbia en l'home es deuen a mossegades de gossos infectats i a diferència d'altres malalties, disposem de totes les eines necessàries per a eradicar-la.

¿Que és la ràbia?

La ràbia és una zoonosi (malaltia que es transmet d'animals a éssers humans) causada per un virus de la família Rhabdoviridae, gènere Lyssavirus. A dia d'avui, comprèn tretze virus o genotips diferents.El virus de la ràbia infecta animals domèstics i salvatges. Els gossos són els principals hostes i transmissors de la ràbia, encara que també en són hostes altres animals salvatges com ara guineus, ratpenats, fures i felins.

Aquest virus es transmet a les persones mitjançant el contacte amb la saliva infectada (mossegades i esgarrapades). A mesura que es propaga pel sistema nerviós central es produeix una inflamació progressiva del cervell i la medul·la espinal que acaba provocant la mort.

La ràbia segueix present en el món, amb les dues terceres parts dels països encara infectats. La meitat de la població mundial viu en zones endèmiques, i més del 80% dels morts es produeixen en zones rurals amb poc o cap accés a les campanyes d'informació sanitària i a les cures després d'una mossegada.Àfrica i Àsia són els continents amb el risc més alt de mortalitat humana, amb més del 95% dels casos mortals al món. La ràbia canina també està menys controlada en aquestes regions.
Distribució geogràfica de la ràbia animal al món

Controlar la ràbia

Més del 95% dels casos humans de ràbia es deuen a mossegades de gossos infectats. Controlar i eradicar la ràbia significa combatre-la en els animals. La vacunació massiva dels gossos és el mètode ideal, ja que és l'únic mitjà que permet una interrupció real del cicle de transmissió de la malaltia de l'animal a l'home. Es valora que al vacunar al 70% de la població canina existent en els països encara infectats, es podria eradicar la ràbia en els gossos i el nombre de casos en els humans s'acostaria aviat al zero.

En els països en els quals la malaltia és endèmica, s'han posat en marxa mesures per a gestionar i reduir el risc d'infecció en les poblacions susceptibles (fauna silvestre, animals errants i domèstics) i crear una barrera entre la font animal de la malaltia i l'home. Per això, es necessiten campanyes de vacunació massives de gossos, associades a campanyes d'informació per a la població i un millor accés als serveis d'atenció mèdica (vacunes i sèrums antiràbics).

Casos sorprenents

Tot i que la ràbia es considera una malaltia mortal i incurable, un cop apareixen els símptomes i no s’han pres mesures de vacunació prèvies. Però a vegades es donen casos de curació sorprenent que impacten en l’opinió pública i mèdica. Aquesta va ser la història de la Jeanna Giese (1989-) que, el 14/09/2004 va ser infectada pel virus de la ràbia un cop mossegada per un ratpenat, i va sobreviure als símptomes de la malaltia sense rebre la preceptiva vacunació. L’hospital infantil de Wisconsin, van proposar als pares un tractament experimental que consistia en induir a la filla a un coma farmacològic amb l’ajuda de ketamina i midazolam, i administrant els antivirals ribavirina i amantadina per afavorir que el seu cos generés anticossos que ataquessin al virus. Després de 31 dies ja s’havia curat.

La majoria de morts per ràbia son degudes a una disfunció cerebral temporal, i els metges van plantejar la hipòtesi que la nena podria sobreviure si es protegia el cervell mentre el cos generava els anticossos que eliminessin el virus. Els seu debat i estudi va generar el que es coneix com a "protocol de Milwaukee”. Malgrat tot, aquests procediments no van donar resultats en casos similars posteriors, però es va obrir la porta a plantejar nous tractaments.

Jeanna Giese First Person to Survive Rabies [3/07/2015], Dins: Extraordinary Children: A My Multiple Sclerosis site

William T., e.a.: Long-Term Follow-up after Treatment of Rabies by Induction of Coma. In: New England Journal of Medicine, 2007, 357:945–946

Willoughby R.E., e.a.: Survival after Treatment of Rabies with Induction of Coma. In: The New England Journal of Medicine, 2005;352:2508–2514

La ràbia a Espanya

Espanya ha estat lliure de ràbia terrestre des de l'any 1978, data en què se'n va produir l'últim focus. Únicament a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla hi ha casos importats de ràbia en gossos, de forma esporàdica, atesa la seva proximitat amb el Marroc, país on la ràbia és endèmica. Tanmateix, hi ha dos genotips del virus de la ràbia que circulen en ratpenats autòctons a Espanya. Aquests virus són diferents del de la ràbia en mamífers terrestres. El cicle de la ràbia en ratpenats a Europa no es creua amb el de la ràbia en mamífers, per la qual cosa la transmissió entre ambdues espècies és ocasional.

Pel que fa a la ràbia humana, a l'Estat espanyol no hi ha hagut cap cas des de l'any 1966. Però l'any 2014 a Espanya va haver un cas de ràbia humana importada del Marroc. El cas va ser diagnosticat a Madrid i es va fer la notificació al servei de control de fronteres per a reforçar la vigilància.

Més informació a la web del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad on es pot consultar el "Plan de contingencia para el control de la rabia en animales domésticos en España"(revisión 3 - junio 2013)

 

La ràbia a Catalunya

A Catalunya, l'any 2013 es va declarar el nivell d'alerta 1, d'acord amb el "Pla de contingència per al control de la ràbia en animals domèstics a Espanya", per l'aparició d'un cas importat de ràbia en un gos que va estar tres mesos al Marroc. El reforç de la vigilància va permetre descartar l'existència de transmissió autòctona de ràbia en animals domèstics terrestres atès que no se'n van detectar casos ni en animals domèstics ni en persones. Com a conseqüència d'aquest resultat, l'any 2014 no es va produir cap cas i es va tancar el nivell d'alerta 1.

Les activitats de control rutinàries de la ràbia que duu a terme l'Agència de Salut Pública de Catalunya consisteixen en la vigilància dels animals agressors potencialment transmissors de la malaltia (ratpenats, gossos i gats) i en la prevenció i control de professionals i viatgers potencialment exposats. En el cas que es viatgi amb animals domèstics a països endèmics de ràbia cal vacunar-los d'aquesta malaltia, i han d'haver transcorregut 30 dies com a mínim des de la vacunació; a més, cal realitzar un test serològic d'anticossos vacunals de la ràbia abans de deixar Espanya.

[Font OIE Portal sobre la ràbia http://www.oie.int/es/sanidad-animal-en-el-mundo/portal-sobre-la-rabia/ i portal de la Generalitat de Catalunya http://canalsalut.gencat.cat/ca/home_ciutadania/salut_az/r/rabia/]
Campus d'excel·lència internacional U A B