Què és el DDD?

El DDD és l’eina amb la que es recopila, gestiona, difon i preserva la producció científica, docent i institucional de la UAB. Recull a més documents digitals de les col·leccions de les biblioteques de la UAB. És una col·lecció organitzada, d’accés obert i interoperable. .

El programari que hi ha darrera del DDD és Invenio. És un programari de codi lliure desenvolupat pel Consell Europeu per a la Recerca Nuclear (CERN)

El DDD és open access

El DDD segueix els estàndards i requisits dels recol·lectors com RECOLECTA i OpenAIRE, la plataforma de projectes de la UE.

Tots els registres del DDD són d’accés lliure. La majoria de continguts també són d’accés lliure, tot i que hi ha algunes col·leccions que tenen certes restriccions d’accés al text complet: es pot limitar la consulta als usuaris de la xarxa UAB.

Dipositar al DDD permet als investigadors complir els requisits que estableixen la Política institucional d’accés obert de la UAB, la Ley de la Ciencia i el programa Horitzó 2020 de la Unió Europea.

El DDD és visibilitat

El DDD proporciona a cada registre:

  • una URL permanent
  • informació sobre la llicència d’ús del document
  • estadístiques d’ús: nombre de consultes i nombres de descàrregues
  • nombre de citacions rebudes a les bases de dades Web of Science i Scopus (si s’escau)
  • altmètriques (si s’escau)

El DDD té un posicionament preferent a Google i a Google Scholar

El DDD ocupa la primera posició a llista de repositoris d’Espanya, segons el Ranking Web of Repositories  (edició de  juliol de 2016). És el 8è d’Europa i el 20è del món.

El DDD és facilitat

El DDD aposta pel disseny senzill i simple i per l’accés immediat als documents.

El DDD és una plataforma que admet tot tipus de documents i formats.

A la interfície de consulta es prioritza la tipologia documental (tesis, articles, fotografies...), per damunt de l’organització per temes o seguint un organigrama.

La interfície es pot consultar en català, castellà o anglès.

El DDD es pot personalitzar. Després d’identificar-se, els usuaris poden guardar els resultats de les seves cerques, crear alertes, crear “cistells”, afegir comentaris i valoracions als documents, etc.  

El DDD disposa d’eines 2.0 per compartir els seus registres.

Per facilitar la incorporació de la producció científica d’investigadors i centres de recerca, el DDD promou l’autoarxiu: els propis investigadors poden publicar al DDD els seus documents, i les biblioteques s’encarregaran de la posterior revisió.

El DDD és garantia de bones pràctiques!