Dorothy Crowfoot Hodgkin (1910-1994)

 

El 29 d’octubre de 1964 Dorothy Crowfoot Hodgkin va ser nominada com a única receptora del premi Nobel de Química pel seu treball sobre “L’anàlisi amb raigs X de molècules complicades”, un guardó que reconeixia els anys de recerca cristal·logràfica que l’havien portat a determinar l’estructura de molècules com la insulina, la penicil·lina o el colesterol, però sobretot de la vitamina B12.

El 2014 es compleixen cinquanta anys del premi, i en el marc de l’Any Internacional de la Cristal·lografia 2014, s’ha volgut ressaltar la seva importància i significació.

Tal i com escriu Jordi Benach a l’article que trobeu referenciat més avall, “el premi Nobel va canviar la vida de la Dorothy radicalment, ja que es va adonar que li donava la capacitat d’exercir influència molt més enllà del món científic. Fins ara ha estat la primera i única britànica que ha rebut el premi Nobel de Química i la tercera dona en rebre'l en les primeres sis dècades de premi Nobel. Les altres dues dones guanyadores del premi Nobel de Química havien estat Marie Curie, el 1911, i la seva filla Irene, el 1935. Al premi Nobel va seguir l’Orde del Mèrit, l’honor més alt que pot rebre un ciutadà britànic, que constitueix un regal personal de la reina. Encara que la van convidar a impartir seminaris i conferències pels cinc continents, una cosa que mai no va canviar gens en Dorothy va ésser la seva manca absoluta de vanitat.”

La investigació de Dorothy Hodgkin es va estendre durant quasi 60 anys, amb una gran influència en la cristal·lografia, la química i la bioquímica. Amb el seu treball, la cristal·lografia es va convertir en una eina poderosa de determinació estructural de molècules complexes, a partir de la qual es podien obtenir dades importants per entendre les propietats biològiques (el que avui en dia es coneix com la relació estructura – activitat). Hodgkin començà a treballar en una època en la qual no existien els ordinadors, les intensitats s’havien de determinar “a ull” i les estructures es calculaven a mà, contribuint a desenvolupar mètodes que facilitessin la tasca de traduir la dada experimental a posicions atòmiques. El desenvolupament d’algorismes per aquesta finalitat i la disponibilitat d’ordinadors potents va facilitar la feina de generacions posteriors de cristal·lògrafs.

 

Per aprofundir en la figura d’aquesta científica us proposem els següents recursos:

  • En primer lloc, l’article biogràfic Dorothy Hodgkin de Jordi Benach Andreu, publicat al vol. 94, núm. 1  dels Annals de Medicina (2011)
  • I sobre el seu treball amb les molècules, el post Dorothy Crowfoot-Hodgkin: científica excepcional de Bernardo Herradón al bloc Cristalografía, química, ciencia... (2013)
  • Encara que, sens dubte, el llibre de Georgina Ferry Dorothy Hodgkin: a life (Granta Books, 1998) us donarà el retrat més exhaustiu sobre ella.

 

 
    Segell postal editat
al Regne Unit per  celebrar el 350è aniversari de la Royal Society (2010)
Linus Pauling i Dorothy Hodgkin (1957) Portada de la biografia
publicada per
Georgina Ferry (1998)
 

 

  • A la web oficial del Premi Nobel trobareu el seu perfil biogràfic i el discurs d’aceptació del Premi Nobel de Química (1964)
  • I a la Web of Stories una sèrie de vídeos-entrevista on Hodgkin descriu el seu treball amb la insulina i la vitamina B12, en el camp de la cristal·lografia, i altres aspectes relacionats amb la seva vida personal

 

Aquest any fins i tot el gegant Google ha volgut celebrar el 104 aniversari del seu naixement (12 de maig de 1910) dedicant-li un doodle ben especial.

Campus d'excel·lència internacional U A B