Inici

CONSUM RESPONSABLE: UN CANVI DE PARADIGMA

“La humanitat és part d’un immens univers en evolució.
La Terra, la nostra llar, és plena d’una singular
comunitat de vida. (…) La protecció de la vitalitat, la
diversitat i la bellesa de la Terra és un deure sagrat”.

Preàmbul de La Carta de la Terra

L’any 2000 va ser publicada la Carta de la Terra, una declaració de principis ètics redactada per una comissió internacional i impulsada per les Nacions Unides amb el propòsit de construir una societat sostenible i justa per al segle XXI. Actualment engloba institucions, organitzacions i milers de persones individuals que participen en la promoció i en l’aplicació dels seus valors.

La Carta de la Terra s’articula en torn a quatre principis bàsics: Respecte i cura de la comunitat de vida, en tota la seva diversitat, promovent el bé comú i preservant el planeta per a les generacions presents i futures; Integritat ecològica, adoptant models de producció i de consum que respectin la capacitat regenerativa del planeta i els drets humans, i acollint el principi de precaució en la presa de decisions que puguin comportar conseqüències acumulatives i a llarg termini; Justícia social i econòmica, garantint el dret a una terra no contaminada i promovent un desenvolupament equitatiu per a tots els éssers humans, eradicant la pobresa i assegurant l’accés a l’educació, la sanitat i les oportunitats econòmiques sense discriminació, preservant la dignitat dels individus, dels pobles i el respecte al benestar espiritual; Democràcia, no-violència i pau, garantint la transparència i la responsabilitat de govern, l’accés a la justícia, promovent la tolerància i tractant tots els éssers vius amb respecte i consideració.

Aquests són, entre molts altres, els fonaments ètics que haurien de servir com a base d’una societat global que abastés tota la comunitat mundial. En contraposició a aquests principis, comprovem que els models de producció, orientats bàsicament a la producció de riquesa, estan comportant una pèrdua progressiva de diversitat biològica i una degradació evident del medi natural. La globalització ha propiciat els interessos dels països industrialitzats més avançats en detriment dels més pobres, no ha tingut en consideració el necessari equilibri ecològic i ha subordinat l’interès col·lectiu a la supremacia dels mercats financers i al lucre especulatiu.

Durant els darrers anys han crescut les veus que denuncien el model econòmic vigent, basat en el paradigma d’un creixement constant, i defensen la necessitat d’una economia alternativa, solidària i neta, compatible amb un equilibri sostenible que, per a molts especialistes, hauria de passar per un decreixement econòmic i una adequació a les possibilitats reals del planeta, la qual cosa comportaria una producció racional i una reducció del consum.

El model de creixement il·limitat, que desestima la limitació dels recursos disponibles, és paral·lel a l’augment del consum que s’ha viscut en les últimes dècades. La voracitat de l’anomenada societat consumista ha oblidat que el nostre no és un planeta infinit que pugui satisfer indefinidament les nostres necessitats i que pugui, també indefinidament, assumir els nostres cada cop més creixents residus, fruit d’una societat que potencia els productes d’un sol ús, el refús d’articles que podrien ser reutilitzats o la producció d’objectes de baix cost i baixa qualitat, amb una curta vida útil abans d’acabar convertits en deixalla.

Com a societat i com a individus, hauríem de preguntar-nos si consumim realment per necessitat o si ens hem creat una necessitat del consum. La publicitat, com a instrument del mercat, és una eina eficaç de persuasió, d’estimulació i, en molts casos, de manipulació del consumidor. Les marques s’han convertit en la representació d’un estatus determinat. En moltes ocasions es compra excessivament i innecessàriament, convertint el consum en pur consumisme i creient que el nostre benestar serà més gran pel simple fet d’acumular més objectes i serveis. La nostra identitat la basem en allò que posseïm sense adonar-nos que més no és necessàriament sinònim de millor.

El model de consum majoritari actual és, simplement, insostenible. Té conseqüències ecològiques i socials importants que ens haurien de fer plantejar un canvi de conducta en relació amb la natura i amb els altres. ¿Ens preguntem com a consumidors en quin lloc ha estat confeccionada la roba que portem, si la persona que l’ha cosida ha rebut un salari just o si s’ha fet servir mà d’obra infantil?. ¿Sabem quina és la toxicitat dels pesticides que s’han emprat en el conreu dels nostres aliments?. ¿Algú ens diu si el dipòsit bancari que hem contractat acabarà finançant una empresa sense principis ètics?. Aquest no és el tipus d’informació que surt a l’etiqueta dels productes que consumim. Però com a compradors hauríem de saber quin és el preu ocult que s’amaga rere les eleccions que fem diàriament. Ens interessi o no, hi ha un preu silenciat i real que tots acabem pagant.

No hem de menystenir el poder del nostre consum. Ni l’impacte i l’abast de les nostres decisions. Determinar què en farem dels nostres diners, què comprarem, a qui i per què, pot tenir conseqüències importants. Com a consumidors hauríem de preguntar-nos quina és la nostra responsabilitat en les situacions de desigualtat que pateixen les persones explotades en països pobres a mans de grans multinacionals, o quin és el nostre paper davant la degradació ambiental i la pèrdua de sobirania alimentària. Hauríem de reflexionar si aquest és el model de consum, de convivència i d’aptitud -tan allunyat de l’autèntic benestar personal, social i ambiental- que volem ensenyar a aquells a qui eduquem. Hauríem de considerar si amb les nostres opcions contribuïm a perpetuar-lo o escollim invertir una situació en la que tots i totes estem immersos. La decisió no és competència únicament de governs i d’empreses. També, i per damunt de tot, és decisió dels milions de ciutadans de a peu que habitem aquest fràgil planeta i que consumim dia rere dia. Ens hauríem de preguntar fins a on arriba el nostre compromís individual i col·lectiu, si estem disposats a fer un canvi de mentalitat. Podem escollir quin és el món i el futur que volem crear.

Aquestes són les paraules que finalitzen La Carta de la Terra:

   “Que el nostre sigui un temps que es recordi pel despertar a una nova reverència per la vida, la ferma resolució per aconseguir la sostenibilitat, i l’acceleració en la lluita per la justícia, la pau i la joiosa celebració de la vida”.

La decisió és nostra.

Campus d'excel·lència internacional U A B