Biografia

“¿Què és el que la diferencia de la resta de fotògrafs?
«L'humor i la tendresa», respon satisfeta”1

Considerada la benjamina de la generació de fotògrafs catalans (amb Oriol Maspons, Xavier Miserachs i Leopoldo Pomés) embrió de la fotografia moderna, Colita, amb més de 40 anys de professió, ha portat a terme una cinquantena d’exposicions i publicat prop de 60 llibres, que són el testimoni  gràfic de la Barcelona de la segona meitat del segle XX.

Isabel Steva Hernández, més coneguda per Colita, va néixer a l’Eixample barcelonès el 24 d’agost de 1940 al si d'una família benestant. Una joguina de la infància, una càmera de baquelita, li permet fer les primeres fotografies familiars. Desprès del seu pas pel Sagrat Cor, estudia secretariat mentre fa les fotografies romàntiques que les seves amigues donaran als seus xicots. Marxa un any a PLos pisos (Cementiris), 1981arís on estudia civilització francesa a la Sorbona i de tornada a Barcelona, a finals dels 50, coneix als fotògrafs Oriol Maspons, Julio Ubiña i Xavier Miserachs amb els quals aprèn l’ofici; posteriorment l’any 61 es va convertir en l’ajudant de Miserachs.

L’any 1962 Paco Revés li va encarregar que fes retrats dels personatges de la pel·lícula Los Tarantos dirigida per Francisco Rovira Beleta. Allà va descobrir el flamenc, el qual esdevindria un tema central en la seva carrera, tot retratant tant els gitanos del Somorrostro com Carmen Amaya, un personatge que la fascina: "Creo en los dioses porque he visto a dos en mi vida. Uno era Orson Welles, otra Carmen Amaya" 2

L’afició pel flamenc la porta a Madrid on realitza les fotografies de promoció d’Antonio Gades i La Chunga, material que formaria part del seu llibre Luces y sombras del flamenco. Dos anys desprès, enyorada del mar, torna a Barcelona on comença a treballar en premsa (Siglo XX, Destino, Triunfo, Fotogramas) i fa amistat amb els directors de l’Escola de Barcelona, per a molts dels quals realitza la foto fixa de les seves pel·lícules. D’aquests anys és la seva primera exposició Evocació del modernisme (Col·legi d’Arquitectes, 1965), una col·lectiva d’artistes.

María de Mar Bonet, 1971El 1967 col·labora amb la discogràfica Edigsa, impulsora de la Nova Cançó, portant a terme campanyes de premsa i promoció, portades de discos i pòsters;  fotografia Serrat, La Trinca, Guillermina Mota, Núria Feliu i d'altres tot aportant-los un toc de glamour.  Aquestes fotos formarien part de diferents llibres i exposicions com  Tretze que canten,  El Serrat de Colita i La meva cançó.  

Integrada en el món intel·lectual, progressista i feminista de la ciutat, realitza la crònica gràfica de l’anomenada gauche divine i va realitzar el 1971 l’exposició La Gauche qui rit que va ser tancada, per ordre governativa, el dia següent de la seva inauguració.  

Un altre dels seus temes favorits és el món del teatre i l’espectacle. El fons derivat d'aquesta afició es pot trobar al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques i ha donat lloc a exposicions com Gente con muchas tablas (1985) i a llibres com La Creació del món: catorze directors catalans expliquen el seu teatre.

Manifestación Pro Amnistía, 1976En els últims anys del franquisme i primers de la transició, Colita està en la seva maduresa creativa tocant tots els gèneres: “Pertanyo a una generació de fotògrafs que ha treballat en els àmbits més diversos. Això ens ha proporcionat molta versatilitat” 3 . Dirigeix la col·lecció de novel·la negra de Tusquets Editors i treballa per a la premsa progressista i feminista (Vindicación Feminista, Tele-eXprés, Interviu, La Calle, Reporter, Cuadernos para el Diálogo, Boccaccio). Encara avui es considera, sobretot, una reportera  gràfica:  “Cuando alguien me pregunta a qué me dedico, enseño el carnet de prensa: soy periodista, y mi trabajo fotográfico está hecho todo desde una óptica periodística” 4.

La càmera de Colita també es fa ressò dels canvis polítics: manifestacions, actes electorals, polítics catalans; part d’aquest fons es troba a la Fundació Rafael Campalans i va donar lloc a l’exposició Fotografiar el socialisme (2007).

Amb la democràcia, Colita va centrar bona part del seu treball en el paisatge urbà de Barcelona i la seva àrea metropolitana, una mirada crítica als desastres urbanístics perpetrats pel franquisme tot registrant la seva evolució. Així, per exemple, el 1982 va fer un reportatge sobre l’Eixample i va a participar en exposicions col·lectives com Barcelona metròpolis (1987) i Objectiu Ciutat Vella (1989). Altres exemples són els llibres sobre Cornellà, Hospitalet, Sant Andreu i Castelldefels.

També realitza reportatges fora de les nostres fronteres, per exemple a Colòmbia, que donaria lloc a les exposicions Colombia vive (1990) i Dona Atles, conflicte a Colòmbia (2004). Amant dels animals, aquests han estat altre dels seus temes preferits i ells han protagonitzat les exposicions Amigos (1992) i Bestiari XXX (2002).

Colita va deixar de fer fotografies de forma professional a l'any 2000; a la pregunta de si hi ha algun tema pel qual tornaria a agafar la càmera respon: "Sólo por fotografiar a los banqueros culpables de la crisis entrando en la cárcel; por nada más" 5. La seva passió actual és la recopilació de l’obra de fotògrafes pioneres del segle XIX; juntament amb Mary Nash  ha estat comissària de l’exposició Fotògrafes pioneres a Catalunya (2005)  i prepara l'edició d’un llibre sobre el tema.

Defensora de la professió, ha reivindicat l’existència d’un centre nacional de fotografia  a Catalunya.

El  1998, l’Ajuntament de Barcelona li va imposar la Medalla d'Or al Mèrit Artístic i el 2004 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. 

-----------------------------------------------------------


(1) La cançó de Colita El Periódico de Catalunya. 11 d’octubre 2010

(2) Paraules a la presentació a l’exposició Carmen Amaya 1963: Taranta, agosto, luto y ausencia.

(3)Una fotógrafa al cinema / Belén Ginart . El País. 23 de febrer de 2006

(4) Recordadme como una virtuosa tocapelotas. Entrevista a Quesabesde.com. 13 de juny de 2010

(5) La memoria 'divina' de Colita /Ángeles García. El País. 2 d'abril de 2009

Campus d'excel·lència internacional U A B